Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bola F 1574 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bola Freqüència total:  1574 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

obusos es queda llargament en l'aire, formant unes constel·lacions com de boles de cotó fluix. Però es veu que ni les millors defenses antiaèries no són
xinès, m'allarguen les grans urpes. L'heura del pati sembla florida i les boles de pedra que coronen les pilastres de la porta de ferro duen un gran
i mercaderies. Era mentida; era una falsa alarma; era, a la veritat, una bola feta córrer pel rival de l'amo. Arribada la nova a aquest, en efecte, que
hi, i tot per no voler fer les coses com s'han de fer. Jo li fotria la bola dasta al de sant Roc. No en deixaria ni un per a llavor. S'hi
També aquesta nit Peret el del Fielato donà la solució: —Res de boles! Els donen vinagre i oli i les vomiten, sense comptar el perill que
i ho era, i repetí per tercera o quarta vegada que ell li fotria la bola dasta al de sant Roc. —No, no, res de boles! —tornà el del
que ell li fotria la bola dasta al de sant Roc. —No, no, res de boles! —tornà el del Fielato, menut i escarransit, expeditiu i sense
amb la grossa màquina a la mà i en un dir Jesús li deixava el cap com una bola, amb tots els xiribecs, els cops de pedra, de garrot, al descobert;
i no la juga: ella de sobte arrenca a córrer i rep la bola desmarcada i, justa, la torna i, just, ell tira suaument. Jo,
va dir que ens esperéssim, va tornar a dins i va venir amb uns rosaris de boleta negra i me'ls va regalar. En Quimet, quan vam ser una mica lluny, em va
El fill dels veïns, que feia el soldat, prenia la fresca. Vaig fer una boleta de paper, vaig tirar-l'hi, i em vaig amagar. IV —Trobo que fas
peus eren fets de columnetes arrenglerades i les columnetes eren tot de boles les unes damunt de les altres. A sota del llit, una persona s'hi podia
no venien, passàvem la tarda al llit, amb aquelles columnes fetes d'una bola damunt de l'altra i amb la fusta de color de mel. Mentre dinàvem
què dirien en Quimet i en Cintet si, en tornar, em trobaven feta una bola de son al peu de la porta i tan adormida que no pogués ni pujar a dalt...
deia, serà un nen com una casa! Jo no sé pas què semblava, rodona com una bola, amb els peus al capdavall i el cap a dalt de tot. Un diumenge la mare
assegut a la trona, picava amb la forquilla si trigava a dur-li les boletes de fetge que era el que menjava més; quan no tenia gana, les tirava
colomar i cabassos de colomassa, tot a passeig! Escala de paleta, espart, bola de sofre, bútxeres, ullets vermells i potes vermelles, tot a passeig! Cua
i va venir l'encens i mentre l'encens s'escampava, vaig veure les boletes damunt de l'altar. Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de
s'escampava, vaig veure les boletes damunt de l'altar. Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de l'altar, al peu d'un ram de lliris de Sant
de l'altar, al peu d'un ram de lliris de Sant Antoni, i la muntanya de boletes anava creixent; les unes naixien al costat mateix de les altres, com
apilotades, les unes al costat de les altres i tota aquella muntanya de boletes pujava amunt, amunt i potser el capellà també les va veure perquè un
de l'església i tots tenien el cap ajupit i no podien veure les boletes, tan al costat les unes de les altres, que ja vessaven de l'altar, que
que aviat arribarien als peus dels escolanets que resaven. I aquelles boletes, de color de raïm blanc, s'anaven rosant de mica en mica i es feien
a les fosques si era veritat el que veia, quan els tornava a obrir, les boletes s'havien fet més de llum. Tot un costat de la muntanya ja era vermell.
fet més de llum. Tot un costat de la muntanya ja era vermell. Aquelles boletes eren com els ous de peix, com els ous que hi ha en aquella saqueta a
dels peixos, que s'assembla a la casa dels nens quan neixen, i aquelles boletes naixien a l'església com si l'església fos el ventre d'un gran peix. I
d'un gran peix. I aviat, si durava massa, tota l'església seria plena de boletes que cobririen la gent i els altars i les cadires. I es van començar a
dels vidres de les finestres estretes i altes. Res no vivia: només les boletes que s'anaven escampant, ja fetes de sang i amb olor de sang, amb olor de
la pena del món, Colometa. Corre, de pressa. Corre més de pressa, que les boletes de sang no et parin el caminar, que no t'atrapin, vola amunt, escales
columnes que pujaven primes, s'inflaven, es tornaven a aprimar, feien una bola, i de la bola arrencava la segona part de la columna, prima, inflada,
primes, s'inflaven, es tornaven a aprimar, feien una bola, i de la bola arrencava la segona part de la columna, prima, inflada, prima. El
altra casa. Tenia el llum del menjador encès. Era un llum que feia mitja bola de porcellana, trabucada avall, aguantada al sostre per sis cadenes de
aguantada al sostre per sis cadenes de llautó. El serrell de la mitja bola era fet de canonets de vidre blanc com la bola. De vegades, si algú
El serrell de la mitja bola era fet de canonets de vidre blanc com la bola. De vegades, si algú corria pel pis de sobre, topaven els uns amb els
que no podia fundar una família i que es volia casar. I anava fent una boleta verda amb la molsa que havia tret del gerro de llautó. Es va aixecar i es
més que l'ajudin. L'Antoni havia agafat una mica de molsa i feia boleta. I li va dir, t'he de fer una reflexió: fer d'adroguer és una feina per
Però és una feina de poc lluïment. I encara va dir, i vinga pastar la boleta de molsa, que potser deia el que deia per fer-lo content a ell i que
molsa, nerviós, i va fer sotraguejar totes les flors i ja eren dos a fer boleta. I va dir que si triava de ser adroguer era perquè volia ajudar-lo i
meu fill, vaig sentir com si es trenqués la columneta del llit feta de boles les unes damunt de les altres i li vaig deixar anar la mà i la hi vaig
cors es va gastar i de dintre va saltar un botonet molt petit, de mitja bola... senyora Natàlia. Em vaig llevar. En Toni havia deixat el balcó ajustat
curiositat; es va trobar que quan volia fer la guitza a algú, tirar-li boletes de pa al nas, fregar-li el fetge amb un escuradents, o simplement dir-li
eren els clavells rebentant a les parades de les floristes, i les boles dels ventres dels pardals enforquillades a les branquetes dels arbres.
han estat dirigides a Tomàs entre glop i glop de cafè i fum, mentre les boles nítides entretopen damunt la verdor calenta del billar i els cops de
emplomades (1403), cosa que vol dir que portaven una bola de plom a l'extrem del ferro. Al /Tirant lo Blanch\ es toleren:
de metres de camps llaurats. La "carretereta" era vorejada d'acàcies de bola, força ufanoses, encara que aquells dies ja havien perdut molta fulla, i
i a l'equitació, però sempre per evocar un moviment incident: el de la bola que rebota, del gos que divaga, del cavall que s'aparta de la línia recta
de la flor, mulladas de llágrimas, las matxucá encara, fentne una bola entre las mans com si tingués cert deleyt en fer durar aquell esclat de
quinze, com se sol dir. Dret al peu de la taula, feya ballar una pesanta bola de cristall y sos ulls inquiets tan prompte 's ficsavan sense expressió
agradat. Tremolant-me les cames em vaig presentar a treure les tres boles de l'urna misteriosa. Les vaig donar a un dels tres catedràtics i no vaig
hi ha una dona... I, en efecte, feia el gest d'ensumar, amb aquell nas de bola i aquells ulls de sensual concentrat, com si flairés secrets tèrbols,

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »