Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

valor potencial del treball català, la nostra aptitud per a la feina, es	bolcaria	en realitzacions molt més ambicioses. Donaríem un rendiment molt elevat a
allò que l'inflarà de sentit: un perfil. Dels tres mons que semblen	bolcar	-se contínuament en l'existència catalana, la mesura correspon gairebé
esser ni més oportú ni més ben executat. Á mesura que la llevadora anava	volcant	ab aquellas prendas al nen, se veya mellor la justesa de cada una d'
Agafà una llesca de pa, una ceba i un grapat d'olives. Menjava voraçment,	bolcava	dintre la boca, sense tocar els llavis, la carbassa, i el vi feia
no pren com a criteri i unitat de mesura sinó que realment vol capgirar i	bolcar	. Penseu en la classe obrera americana. Aqueixa és solament un engranatge
d'esmenar els seus errors, ni de perfeccionar-la; es tracta simplement de	bolcar	-la i substituir-la per una altra que, essent més nova, sembla sempre que
plegat sigui de tal manera que, pesant damunt l'ànima del caminant, la	bolqui	suaument, sense que ella se n'adongui. Aquest bolc suavíssim és la
punt que jo, de dèu que n'he tingudes, ho voldrà creure? encara may n'he	bolcada	cap. Per xò's compren que'l pobre veyet la plorés. —Ja ho crech
l'inquisició han vingut una munió de dones i de infants. Ens amortallen	bolcant	-nos amb el mantell necrològic de l'ombra del xiprer. Començat l'enterro
dir: la companyia del nostre propi pensament. O dit amb més èmfasi: ésser	bolcat	de pensament propi. —O d'altre. —No; el caragol només és sol quan es fica
artificials, que ara s'enfila pels aires deixant solcs d'incendi, ara es	volca	en cascata d'estrelles ignies, multicolors, d'una lluïçor que es
benedicció de la pesca i alçava els braços al cel amb un clam de gràcies.	Volcava	el peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs, lluços, congres,
quiet ja, derrotat i nu, estrafent una ganyota de malalt. A la plaça s'hi	volca	tota la vida del poble. Silenci i renecs, pols i mandra. Homes i bèsties
seu davant, la mestrança. Sortien els homes de la cova del vi i anaven a	volcar	la mandra, ajeguts a la sorra, escoltant l'apagada xerrameca del vell
saludava amb la Creu tres vegades el poble. Ningú no respirava. —Si se li	volqués	... Sentenciava un vell: —No ho saben fer, els d'avui, aquestes coses. En
manera. Abandonà els rems. —Que t'has tornat boig? Vatua la pesta!	Volquem	! Asseu-te! Avançava, saltant amb llestesa. Mormolava: —...Que no torni,
en tant, la cridòria d'un marrec apallissat i, al costat seu, la mare,	volcant	en les carns del fill l'excés del seu sofriment. Poc a poc, la mar
oposada i evitar que, pesant tots dos en un mateix cantó, no la fessin	bolcar	. —Ben batejada ha estat amb el nom d'"Esperança" —pensava en Boi,
gegantines i a cada instant amenaçaven llençar la barca a gran altura i	bolcar	-la a dins de les profunditats de la mar. —Encomanem la nostra ànima a Déu
nàufrags contra els costats de l'embarcació. Fou miracle que la barca no	bolqués	i no els llencés a la mar, però de resultes del cop terrible el senyor
primer resultat, el xòfer —l'únic que anava ample, probablement per poder	bolcar	amb tota llibertat— es girà d'una revolada i cridà, ensenyant mitja cara:
que el vol d'una oreneta fa parpellejar, que un soroll impensat els	bolca	el cor, que parlen d'una manera ofegada, llunyana i trèmula, que us
imponent que d'entrada us farà venir la pell de gallina, i de sortida us	bolcarà	el cor. Això, si és que teniu força per travessar la cortina de música
de les Mosques, l'efervescència filantròpica d'En Tomàs de Bajalta se li	bolcà	bulliciosament, que és com dir que tornà a ésser ell mateix, perquè si
bossa brodada de culs de got, de la qual treu un drap net per tornar a	bolcar	llestament el nen. Amb això s'ha espavilat una mica i marit i muller
muller, que hi va perdre el temps i els diners. Un altre, que se li havia	bolcat	el carro, pogué tornar els cavalls sans i estalvis a casa. Un altre,
A tocar l'arena, la mar era d'un color de sembrat primerenc. El vent es	bolcava	sobre l'aigua a ratxes que feien corbes graciosament errívoles que
simple tòpic— té la virtut d'animar-lo ràpidament. Tots els sentits se li	bolquen	a la superfície. Si la conversa s'anima, l'envaeix una nerviositat
de temps enrera. I en el mateix instant vaig veure aquella cara com es	bolcava	cap endarrera, blanca d'un esglai que no oblidaré mai de la vida, i vaig
que passa prop de la desembocadura del Barranc de Llèria, el vent ha	bolcat	vagons diverses vegades. Iglésies i Santasusagna diuen en el seu llibre:
paraules: baf, baina, baró, bena, berbena, berruga, besllum, biga,	bolcar	, calb, comboi, corb, debanar, desimbolt, mòbil (amb els seus composts
berruga, viga biga, vivaque bivac, volcar	bolcar	, vasco basc, Vizcaya Biscaia; devanar debanar,
fermar, fermall; governar, governall; topar, topall; abrigar, abrigall;	bolcar	, bolcall; encendre, encenall; degotar, degotall; amagar, amagatall;
enfilall; escampar, escampall; encetar, encetall. et. Ex.:	bolcar	, bolquet; lliscar, llisquet; trabucar, trabuquet; xiular, xiulet.
xerricar, xerric; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc;	bolcar	, bolc; tancar, tanc; trencar, trenc; desenllaçar, desenllaç; redreçar,
de "pseudorevolucionaris" que prenen la Revolució com a pretext per a	bolcar	-hi tota mena d'impulsos passionals a excepció —precisament— del que
demà. El franquisme diu el seu interés actual per la vida internacional.	Bolquem	doncs de l'exterior tot el pes dels organismes internacionals del món del
Girona es rendí. El duc de Lorena, però, fou emmetzinat i la situació fou	bolcada	sobtadament. I bé, heus ací la nota del Dietari de la Diputació del
un somni, una pura meravella. A l'estiu, quan el sol, en el zenit, es	bolca	, com un lleó jove, sobre les vessants de les muntanyes cobertes
temps una delicadesa fina i trista. El naixement del dia, en canvi, es	bolca	sobre Cadaqués d'una manera frontal i directa. El territori sembla posat
que el vent aixeca, és com un riu impetuós que surt de la platja per	bolcar	-se en la incerta boca de la badia. De vegades s'alça com un pla inclinat
i feia una enorme taca de metall en ebullició, fulgurant. El sol es	bolcava	, a sobre, encegat. Ens hi anàvem acostant lentament, amb el motor parat,
sobre el cel buit i immaculat. A la badia, les ratxes de vent es	bolquen	violentament sobre el mar i es produeix la frenètica, fugissera evasió de
els raigs de sol. ¿Fins on arriba la llum del dia, els raigs de sol	bolcat	sobre el mar? Sembla que la llum del sol ha arribat a impressionar
inunda de llum els rocs —malva, violeta, tórtora— de sobre l'habitat i es	bolca	sobre les Medes, que es reflecteixen sobre el cobalt de la mar immòbil,
d'una tendresa immensa. Sobre les terres baixes del litoral la lluma es	bolca	en una exaltació daurada i viva. Tancant la plana, el perfil de les
al costat de l'era, una forma d'una amable intimitat. La llum del sol es	bolca	sobre la forma pomposa dels pallers, i la palla tendra, acabada de batre,
conserven encara el color àcid i verd, com una vara de freixe. El vent es	bolca	, lluminós, sobre aquests camps que el sol —com un lleó adolescent—
del berenar, cobert amb el tovalló blanquíssim de drap de casa, el sol es	bolcava	sobre la mel de les espigues. Era un enlluernament aurífer. Hom cercava
carro, s'albira, en la llunyania, un espai de mar sobre el qual el sol es	bolca	en un guspireig lumínic. De vegades el mar s'entreveu a través del núvol

Pàgina 1 (de 7)

50 següents