×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bolcar |
Freqüència total: 333 |
CTILC1 |
valor potencial del treball català, la nostra aptitud per a la feina, es | bolcaria | en realitzacions molt més ambicioses. Donaríem un rendiment molt elevat a | allò que l'inflarà de sentit: un perfil. Dels tres mons que semblen | bolcar | -se contínuament en l'existència catalana, la mesura correspon gairebé | esser ni més oportú ni més ben executat. Á mesura que la llevadora anava | volcant | ab aquellas prendas al nen, se veya mellor la justesa de cada una d' | Agafà una llesca de pa, una ceba i un grapat d'olives. Menjava voraçment, | bolcava | dintre la boca, sense tocar els llavis, la carbassa, i el vi feia | no pren com a criteri i unitat de mesura sinó que realment vol capgirar i | bolcar | . Penseu en la classe obrera americana. Aqueixa és solament un engranatge | d'esmenar els seus errors, ni de perfeccionar-la; es tracta simplement de | bolcar | -la i substituir-la per una altra que, essent més nova, sembla sempre que | plegat sigui de tal manera que, pesant damunt l'ànima del caminant, la | bolqui | suaument, sense que ella se n'adongui. Aquest bolc suavíssim és la | punt que jo, de dèu que n'he tingudes, ho voldrà creure? encara may n'he | bolcada | cap. Per xò's compren que'l pobre veyet la plorés. —Ja ho crech | l'inquisició han vingut una munió de dones i de infants. Ens amortallen | bolcant | -nos amb el mantell necrològic de l'ombra del xiprer. Començat l'enterro | dir: la companyia del nostre propi pensament. O dit amb més èmfasi: ésser | bolcat | de pensament propi. —O d'altre. —No; el caragol només és sol quan es fica | artificials, que ara s'enfila pels aires deixant solcs d'incendi, ara es | volca | en cascata d'estrelles ignies, multicolors, d'una lluïçor que es | benedicció de la pesca i alçava els braços al cel amb un clam de gràcies. | Volcava | el peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs, lluços, congres, | quiet ja, derrotat i nu, estrafent una ganyota de malalt. A la plaça s'hi | volca | tota la vida del poble. Silenci i renecs, pols i mandra. Homes i bèsties | seu davant, la mestrança. Sortien els homes de la cova del vi i anaven a | volcar | la mandra, ajeguts a la sorra, escoltant l'apagada xerrameca del vell | saludava amb la Creu tres vegades el poble. Ningú no respirava. —Si se li | volqués | ... Sentenciava un vell: —No ho saben fer, els d'avui, aquestes coses. En | manera. Abandonà els rems. —Que t'has tornat boig? Vatua la pesta! | Volquem | ! Asseu-te! Avançava, saltant amb llestesa. Mormolava: —...Que no torni, | en tant, la cridòria d'un marrec apallissat i, al costat seu, la mare, | volcant | en les carns del fill l'excés del seu sofriment. Poc a poc, la mar | oposada i evitar que, pesant tots dos en un mateix cantó, no la fessin | bolcar | . —Ben batejada ha estat amb el nom d'"Esperança" —pensava en Boi, | gegantines i a cada instant amenaçaven llençar la barca a gran altura i | bolcar | -la a dins de les profunditats de la mar. —Encomanem la nostra ànima a Déu | nàufrags contra els costats de l'embarcació. Fou miracle que la barca no | bolqués | i no els llencés a la mar, però de resultes del cop terrible el senyor | primer resultat, el xòfer —l'únic que anava ample, probablement per poder | bolcar | amb tota llibertat— es girà d'una revolada i cridà, ensenyant mitja cara: | que el vol d'una oreneta fa parpellejar, que un soroll impensat els | bolca | el cor, que parlen d'una manera ofegada, llunyana i trèmula, que us | imponent que d'entrada us farà venir la pell de gallina, i de sortida us | bolcarà | el cor. Això, si és que teniu força per travessar la cortina de música | de les Mosques, l'efervescència filantròpica d'En Tomàs de Bajalta se li | bolcà | bulliciosament, que és com dir que tornà a ésser ell mateix, perquè si | bossa brodada de culs de got, de la qual treu un drap net per tornar a | bolcar | llestament el nen. Amb això s'ha espavilat una mica i marit i muller | muller, que hi va perdre el temps i els diners. Un altre, que se li havia | bolcat | el carro, pogué tornar els cavalls sans i estalvis a casa. Un altre, | A tocar l'arena, la mar era d'un color de sembrat primerenc. El vent es | bolcava | sobre l'aigua a ratxes que feien corbes graciosament errívoles que | simple tòpic— té la virtut d'animar-lo ràpidament. Tots els sentits se li | bolquen | a la superfície. Si la conversa s'anima, l'envaeix una nerviositat | de temps enrera. I en el mateix instant vaig veure aquella cara com es | bolcava | cap endarrera, blanca d'un esglai que no oblidaré mai de la vida, i vaig | que passa prop de la desembocadura del Barranc de Llèria, el vent ha | bolcat | vagons diverses vegades. Iglésies i Santasusagna diuen en el seu llibre: | paraules: baf, baina, baró, bena, berbena, berruga, besllum, biga, | bolcar | , calb, comboi, corb, debanar, desimbolt, mòbil (amb els seus composts | berruga, viga biga, vivaque bivac, volcar | bolcar | , vasco basc, Vizcaya Biscaia; devanar debanar, | fermar, fermall; governar, governall; topar, topall; abrigar, abrigall; | bolcar | , bolcall; encendre, encenall; degotar, degotall; amagar, amagatall; | enfilall; escampar, escampall; encetar, encetall. et. Ex.: | bolcar | , bolquet; lliscar, llisquet; trabucar, trabuquet; xiular, xiulet. | xerricar, xerric; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc; | bolcar | , bolc; tancar, tanc; trencar, trenc; desenllaçar, desenllaç; redreçar, | de "pseudorevolucionaris" que prenen la Revolució com a pretext per a | bolcar | -hi tota mena d'impulsos passionals a excepció —precisament— del que | demà. El franquisme diu el seu interés actual per la vida internacional. | Bolquem | doncs de l'exterior tot el pes dels organismes internacionals del món del | Girona es rendí. El duc de Lorena, però, fou emmetzinat i la situació fou | bolcada | sobtadament. I bé, heus ací la nota del Dietari de la Diputació del | un somni, una pura meravella. A l'estiu, quan el sol, en el zenit, es | bolca | , com un lleó jove, sobre les vessants de les muntanyes cobertes | temps una delicadesa fina i trista. El naixement del dia, en canvi, es | bolca | sobre Cadaqués d'una manera frontal i directa. El territori sembla posat | que el vent aixeca, és com un riu impetuós que surt de la platja per | bolcar | -se en la incerta boca de la badia. De vegades s'alça com un pla inclinat | i feia una enorme taca de metall en ebullició, fulgurant. El sol es | bolcava | , a sobre, encegat. Ens hi anàvem acostant lentament, amb el motor parat, | sobre el cel buit i immaculat. A la badia, les ratxes de vent es | bolquen | violentament sobre el mar i es produeix la frenètica, fugissera evasió de | els raigs de sol. ¿Fins on arriba la llum del dia, els raigs de sol | bolcat | sobre el mar? Sembla que la llum del sol ha arribat a impressionar | inunda de llum els rocs —malva, violeta, tórtora— de sobre l'habitat i es | bolca | sobre les Medes, que es reflecteixen sobre el cobalt de la mar immòbil, | d'una tendresa immensa. Sobre les terres baixes del litoral la lluma es | bolca | en una exaltació daurada i viva. Tancant la plana, el perfil de les | al costat de l'era, una forma d'una amable intimitat. La llum del sol es | bolca | sobre la forma pomposa dels pallers, i la palla tendra, acabada de batre, | conserven encara el color àcid i verd, com una vara de freixe. El vent es | bolca | , lluminós, sobre aquests camps que el sol —com un lleó adolescent— | del berenar, cobert amb el tovalló blanquíssim de drap de casa, el sol es | bolcava | sobre la mel de les espigues. Era un enlluernament aurífer. Hom cercava | carro, s'albira, en la llunyania, un espai de mar sobre el qual el sol es | bolca | en un guspireig lumínic. De vegades el mar s'entreveu a través del núvol |
|