DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bolla F 298 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bolla Freqüència total:  298 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sa fortuna de N'Obdúlia. Na Maria Antònia està ja que no hi veu de cap bolla. —Ses Colomes li corresponen: eren de Don Ramon Bearn. —Eren... —¿No
ple d'independència, fort com un ullastre i que se'n fot del món i de la bolla, seguint sempre el seu camí, el seu cap. Jo era un nin quan l'avi Juvera
poc al parlar. Duia sempre les butxaques plenes de botons, vidres, claus, bolles. Tot el que trobava s'ho ficava dins les butxaques, fondes, i ho guardava
on. Qui pogués tornar a ésser un nin! Llavors, per riure, bastava jugar a bolles o als quatre cantons. El cos i el cap s'omplien de vida, intensa, ardent,
dels drets a pagar pels exàmens, el cobrament dels ploms o dret de bolla, variables amb les circumstàncies, l'observança de les qualitats i
punts de resistència curosament calculats i una canal per on passava la bolla en la seva caiguda; un rellotge d'aigua de precisió li va permetre
certificació d'autenticitat i assegurades per un segell de cera o una bolla de plom per tal d'evitar una substitució. Era molt delicat de sostreure,
analític no li farà gens de nosa i li permetrà de distingir el blat de la bolla entre la frondositat de factors i valors que condicionen el disseny d'un
una pasta. Prendrem poquets de sa crema anteriorment feta i en farem unes bolletes que se passen per sa pasta. Després se couen. Bunyols de crema Per una
es blancs, ben pujats, a aquesta darrera pasta. Una vegada fet se fan bolletes de sa primera; se posen ses unes dins s'altra pasta i se fregeixen.
no cremar-te) i posant un poc de sucre entre ells farà resistència o una bolleta. Punt de caramel·lo: Després d'haver bullit un poc més, posaràs un
Ho mesclaràs tot i ho couràs amb poc foc. En esser ben espès, faràs bolletes o truitetes i les couràs amb so sucre al punt dit de perla i, una vegada
amb sos ous amb melmelada, amb sa diferència de què quan hauràs cuit ses bolletes o trossets else posaràs dins un plat, i en es sucre en què han cuit hi
amb una escudella i mitja (30 cl.) d'aigo; se li dóna punt de bolla; se retira d'es foc i se remena fins que sia espès. Se tenen es blancs
raiada i un poc de canyella. Se pasta amb ses mans i llavò se fan unes bolletes mal fetes, és a dir, que no quedin llises, i se posen damunt una llauna
, "pega-li!"), "tupada"; mèrvol (de marble), "bolleta de jugar"; mitjamèn (de midshipman), "senyoret
assimilables. Ossos, plomes, pèl, quitina,... són vomitats en forma de bolles allargades anomenades egagròpiles, amb les quals és possible estudiar
(encara que excepcionalment poden capturar fins i tot papallones). A una bolla alimentària portada als joves al niu hi ha de tres-centes a mil preses!
caçant, com sempre, insectes. El niu és un quart d'esfera, construït amb bolletes de fang. Per ventura és un dels animals amb més tirada cap a l'home.
el seu refugi ho fa amb un vol rasant, directe i brunzent. El niu és una bolleta de molsa, també amb teranyines i plometes, amb un foradet d'entrada,
deia que les oronelles passaven l'hivern dins l'aigua embassada formant bolles enormes i greixoses, un francès, Belon, viatger i amic dels experiments,
té fulletes petites però visibles. Ens referim als assots o ginesta de bolletes vermelles (Osyris alba) (9) bastant comú en el bosc mallorquí,
amb la seva umbel·la o para-sol de floretes aplegada en forma de bolla. Treu el seu nom mallorquí del fet que els exemplars vells es troben de
secció final bastant més grossa que les altres) i el fruit una sèrie de bolletes com un rosari. Pels camins i carrers de poble la crucífera més comuna és
Aquesta cala, en vies d'urbanització, conté un jaciment fossilífer de bolles d'alga d'importància extraordinària per la seva riquesa, no sols a nivell
influencies que's pogueren aprofitar, i després de remoure el mon i la bolla, a la fi dia 30 de Juriol de l'any 1900, se firmá una
de lliri i la cua de serp. Vora l'escena del malabarista que juga amb les bolles enlaire, sembla una ironia l'episodi de la lapidació de Sant Esteve,
s'angel alsant es cap i mirantlosse agradós— fe el favor de deixarme sa bolla que tens amb sa ma, perque l'he de mester. Es nin se va posar a riure,
perdonat. Amén. Però, ¿i que no n hi ha més de tios Tatxetes demunt la bolla? ¿Homos que només creuen lo que volen, o lo que millor les convé? —Dos i
En el fons, t'agradaria veure'm retut, com aquesta guarda que juguen a bolles al corral de les figueres de moro. Retut i malmès. Vençut de cap a peus.
ganes de donar fe d'una existència que hauria volgut tancar dins una bolla. Era una dona quasi vella. Anava ben vestida i tenia les faccions
d'una banda a l'altra, quasi sense esma. Adesiara, sobre aquella serp de bolles de cabells, part damunt els pentinats, com una flastomia esperitada,
dit i la va fer girar molt de temps, en un equilibri estrany, perquè la bolla es deformava amb les voltes, i li sortien bonys, i els colors se
les empremptes en metall s'anomenen, generalment, /bullae\ o bolles; i finalment motllo o facsímil, a tota reproducció, en guix, sofre,
en cera, probablement mitjançant pedres gravades; el del segón, és una bolla de plom que's conserva en el Museu Britànic i el dibuix de la qual
empremptes: Cera i metalls. 2. Colors de la cera. 3. Bolles de plom i d'or. 4. Forma de les empremptes. 5.
empremptes metàlliques que, com hem dit, s'anomenen /bullae\ o bolles, foren a Catalunya de dues menes; d'or i de plom. No'n coneixem cap de
a vegades ab bulla de plom o de aur..." i no fa esment per res de bolles de plata. Les més comunes han sigut les de plom. El preu mòdic d'aquest
cera. Una d'aquestes regions on es generalitzà, en gran manera, l'ús de bolles de plom, fou l'imperi d'Orient, on, segons Schlumberger, durant més de
caiguda en poder dels turcs, els bizantins han segellat amb empremptes o bolles de plom, de cada cent vegades les noranta nou, llur correspondencia
Els Papes, des de mitjans del segle VIIè·, varen fer ús de les bolles de plom, seguint llur exemple els reis de Xipre, de Sicilia, de Portugal,
pel rei de Lleó i Galicia Alfons IX (1188-1230), se fa ús de la bolla de plom, a precs dels interessats en conservar els susdits privilegis,
han segellat amb plom els comtes-reis d'Aragó, essent de Pere I la bolla més antigua que coneixem fins avui. També es coneixen bolles de plom, de
de Pere I la bolla més antigua que coneixem fins avui. També es coneixen bolles de plom, de Pons Huch, comte d'Empuries, any 1200, i dels comtes
Rosselló i de Cerdanya, reis de Mallorca. Apart d'aquestes, existeix una bolla de plom del concell municipal de Barcelona, pendent d'un pergamí datat en
en 1416, de la qual en son lloc corresponent ens ocuparem. De bolles d'or sols coneixem dues d'Alfons IV. Amb tot, a més d'aquests exemplars,
més d'aquests exemplars, hem trobat les següents noves referents a altres bolles d'or usades pels nostres comtes-reis. Jaume II, amb data de 27
barcelonesos, per preu de quatre unces d'or de les quals fou feta una bolla d'aquest metall, posada en un document enviat pel rei al Sant Pare, sobre
a son protonotari i tinent-els-segells, Jaume Conesa, que expedeixi amb bolla d'or la donació del comtat de Borja, atorgada an en Bertràn de Claquí. Al
protonotari del senyor rei, cinc-cents sous barcelonesos per comprar unes bolles d'or que s'havíen de posar en certs privilegis i donacions, atorgats pel

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »