×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bolla |
Freqüència total: 298 |
CTILC1 |
sa fortuna de N'Obdúlia. Na Maria Antònia està ja que no hi veu de cap | bolla | . —Ses Colomes li corresponen: eren de Don Ramon Bearn. —Eren... —¿No | ple d'independència, fort com un ullastre i que se'n fot del món i de la | bolla | , seguint sempre el seu camí, el seu cap. Jo era un nin quan l'avi Juvera | poc al parlar. Duia sempre les butxaques plenes de botons, vidres, claus, | bolles | . Tot el que trobava s'ho ficava dins les butxaques, fondes, i ho guardava | on. Qui pogués tornar a ésser un nin! Llavors, per riure, bastava jugar a | bolles | o als quatre cantons. El cos i el cap s'omplien de vida, intensa, ardent, | dels drets a pagar pels exàmens, el cobrament dels ploms o dret de | bolla | , variables amb les circumstàncies, l'observança de les qualitats i | punts de resistència curosament calculats i una canal per on passava la | bolla | en la seva caiguda; un rellotge d'aigua de precisió li va permetre | certificació d'autenticitat i assegurades per un segell de cera o una | bolla | de plom per tal d'evitar una substitució. Era molt delicat de sostreure, | analític no li farà gens de nosa i li permetrà de distingir el blat de la | bolla | entre la frondositat de factors i valors que condicionen el disseny d'un | una pasta. Prendrem poquets de sa crema anteriorment feta i en farem unes | bolletes | que se passen per sa pasta. Després se couen. Bunyols de crema Per una | es blancs, ben pujats, a aquesta darrera pasta. Una vegada fet se fan | bolletes | de sa primera; se posen ses unes dins s'altra pasta i se fregeixen. | no cremar-te) i posant un poc de sucre entre ells farà resistència o una | bolleta | . Punt de caramel·lo: Després d'haver bullit un poc més, posaràs un | Ho mesclaràs tot i ho couràs amb poc foc. En esser ben espès, faràs | bolletes | o truitetes i les couràs amb so sucre al punt dit de perla i, una vegada | amb sos ous amb melmelada, amb sa diferència de què quan hauràs cuit ses | bolletes | o trossets else posaràs dins un plat, i en es sucre en què han cuit hi | amb una escudella i mitja (30 cl.) d'aigo; se li dóna punt de | bolla | ; se retira d'es foc i se remena fins que sia espès. Se tenen es blancs | raiada i un poc de canyella. Se pasta amb ses mans i llavò se fan unes | bolletes | mal fetes, és a dir, que no quedin llises, i se posen damunt una llauna | , "pega-li!"), "tupada"; mèrvol (de marble), " | bolleta | de jugar"; mitjamèn (de midshipman), "senyoret | assimilables. Ossos, plomes, pèl, quitina,... són vomitats en forma de | bolles | allargades anomenades egagròpiles, amb les quals és possible estudiar | (encara que excepcionalment poden capturar fins i tot papallones). A una | bolla | alimentària portada als joves al niu hi ha de tres-centes a mil preses! | caçant, com sempre, insectes. El niu és un quart d'esfera, construït amb | bolletes | de fang. Per ventura és un dels animals amb més tirada cap a l'home. | el seu refugi ho fa amb un vol rasant, directe i brunzent. El niu és una | bolleta | de molsa, també amb teranyines i plometes, amb un foradet d'entrada, | deia que les oronelles passaven l'hivern dins l'aigua embassada formant | bolles | enormes i greixoses, un francès, Belon, viatger i amic dels experiments, | té fulletes petites però visibles. Ens referim als assots o ginesta de | bolletes | vermelles (Osyris alba) (9) bastant comú en el bosc mallorquí, | amb la seva umbel·la o para-sol de floretes aplegada en forma de | bolla | . Treu el seu nom mallorquí del fet que els exemplars vells es troben de | secció final bastant més grossa que les altres) i el fruit una sèrie de | bolletes | com un rosari. Pels camins i carrers de poble la crucífera més comuna és | Aquesta cala, en vies d'urbanització, conté un jaciment fossilífer de | bolles | d'alga d'importància extraordinària per la seva riquesa, no sols a nivell | influencies que's pogueren aprofitar, i després de remoure el mon i la | bolla | , a la fi dia 30 de Juriol de l'any 1900, se firmá una | de lliri i la cua de serp. Vora l'escena del malabarista que juga amb les | bolles | enlaire, sembla una ironia l'episodi de la lapidació de Sant Esteve, | s'angel alsant es cap i mirantlosse agradós— fe el favor de deixarme sa | bolla | que tens amb sa ma, perque l'he de mester. Es nin se va posar a riure, | perdonat. Amén. Però, ¿i que no n hi ha més de tios Tatxetes demunt la | bolla | ? ¿Homos que només creuen lo que volen, o lo que millor les convé? —Dos i | En el fons, t'agradaria veure'm retut, com aquesta guarda que juguen a | bolles | al corral de les figueres de moro. Retut i malmès. Vençut de cap a peus. | ganes de donar fe d'una existència que hauria volgut tancar dins una | bolla | . Era una dona quasi vella. Anava ben vestida i tenia les faccions | d'una banda a l'altra, quasi sense esma. Adesiara, sobre aquella serp de | bolles | de cabells, part damunt els pentinats, com una flastomia esperitada, | dit i la va fer girar molt de temps, en un equilibri estrany, perquè la | bolla | es deformava amb les voltes, i li sortien bonys, i els colors se | les empremptes en metall s'anomenen, generalment, /bullae\ o | bolles | ; i finalment motllo o facsímil, a tota reproducció, en guix, sofre, | en cera, probablement mitjançant pedres gravades; el del segón, és una | bolla | de plom que's conserva en el Museu Britànic i el dibuix de la qual | empremptes: Cera i metalls. 2. Colors de la cera. 3. | Bolles | de plom i d'or. 4. Forma de les empremptes. 5. | empremptes metàlliques que, com hem dit, s'anomenen /bullae\ o | bolles | , foren a Catalunya de dues menes; d'or i de plom. No'n coneixem cap de | a vegades ab bulla de plom o de aur..." i no fa esment per res de | bolles | de plata. Les més comunes han sigut les de plom. El preu mòdic d'aquest | cera. Una d'aquestes regions on es generalitzà, en gran manera, l'ús de | bolles | de plom, fou l'imperi d'Orient, on, segons Schlumberger, durant més de | caiguda en poder dels turcs, els bizantins han segellat amb empremptes o | bolles | de plom, de cada cent vegades les noranta nou, llur correspondencia | Els Papes, des de mitjans del segle VIIè·, varen fer ús de les | bolles | de plom, seguint llur exemple els reis de Xipre, de Sicilia, de Portugal, | pel rei de Lleó i Galicia Alfons IX (1188-1230), se fa ús de la | bolla | de plom, a precs dels interessats en conservar els susdits privilegis, | han segellat amb plom els comtes-reis d'Aragó, essent de Pere I la | bolla | més antigua que coneixem fins avui. També es coneixen bolles de plom, de | de Pere I la bolla més antigua que coneixem fins avui. També es coneixen | bolles | de plom, de Pons Huch, comte d'Empuries, any 1200, i dels comtes | Rosselló i de Cerdanya, reis de Mallorca. Apart d'aquestes, existeix una | bolla | de plom del concell municipal de Barcelona, pendent d'un pergamí datat en | en 1416, de la qual en son lloc corresponent ens ocuparem. De | bolles | d'or sols coneixem dues d'Alfons IV. Amb tot, a més d'aquests exemplars, | més d'aquests exemplars, hem trobat les següents noves referents a altres | bolles | d'or usades pels nostres comtes-reis. Jaume II, amb data de 27 | barcelonesos, per preu de quatre unces d'or de les quals fou feta una | bolla | d'aquest metall, posada en un document enviat pel rei al Sant Pare, sobre | a son protonotari i tinent-els-segells, Jaume Conesa, que expedeixi amb | bolla | d'or la donació del comtat de Borja, atorgada an en Bertràn de Claquí. Al | protonotari del senyor rei, cinc-cents sous barcelonesos per comprar unes | bolles | d'or que s'havíen de posar en certs privilegis i donacions, atorgats pel |
|