DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bonança F 377 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bonança Freqüència total:  377 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

octubre. Dia suau, amb sol d'or i núvols tènues. Aquesta bonança de tardor sembla, a moments, un abril sense frisances. Ara i adés, una
11 gener. Després de tants dies de fred ha fet una gran bonança. El sol és tebi, gairebé com en un bon dia d'octubre, i el cel és ben
to Victoria. 13 gener. Continua l'extraordinària bonança. A les tres, al sol, el termòmetre marcava 20 graus. Rebo carta
cruixien com vidre. És curiosa, en aquest país, la simultaneïtat de la bonança, gairebé primaveral, amb les deixalles d'un fred extrem. Cap al tard hi
i també l'ofensiva franquista. 14 març. Continua la bonança. Avui vaig al poble, matí i tarda, per veure si trobo manera d'anar demà
de grans muntanyes, de gebre i d'inquietud. 7 gener. Fa bonança, però hi ha un cel gris, feixuc. He anat al Noguer i al poble. A la
ni en terra. En mar s'ha acabat la guerra amb l'anglès i cal aprofitar la bonança. En terra esclaten els rebomboris del pa, i si bé és cert que en els seus
i en soledat. Cerco l'anell que he perdut allà on hi ha llum i bonança. /Tutto ch'altrui aggrada me disgrada\. Quan puc discrepo.
i amb gran tristesa es miren fit a fit. Que aquell cel tan obert a la bonança i aquell corre-hi dels núvols sense fi els diu al
Jo hi he tornat avui. Per recordança de l'hora de repòs i de bonança, pensant en tu i en la sagrada gesta, un brot de
—¿I per què la collita deficitària ha de portar justament la bonança? Hausser. —Perquè de resultes pujaran els preus. Aquesta és la
Ribes. L'hivern les sepultava en l'oblit de la neu. Mes, ja assegurada la bonança, a la vigília de Sant Pere, el paborde tornava al santuari abandonat i
cap a on. Pensaríeu (el fet dura poc i s'esdevé en jorns calents i de bonança) que el sol us ha enfebrat, si no fos que entorn vostre tothom comparteix
de tristesa treballeu posat el pensament en les belles diades de sol i de bonança. Ensenyeu-me si us plau l'amorós misteri d'aquella voluntària i dolça
en la terra, neu en els cors. Necessari és el mal temps, necessària la bonança. Tant fa menester el dolor com la joia. Qui sap si més i tot. ¿Quan
a la mort per recobrar-la. Eren ja lluny, molt lluny, els darrers dies de bonança de la tardor, rialla última de l'any, tota amarada de malenconia, adéu de
verda. El roure sorrut és l'únic que no es dóna encara a l'afalac de la bonança nova, i conserva, fidel, les poques fulles seques que li queden de
l'herba rostida, tu romanies solament fullut i verd com en els dies de bonança. En un món que semblava reialme de la mort, tu eres a l'home afirmació de
I tant com fort, tendre i fidel, és vergonyós i tímid. Així que arriba la bonança i la saba es desvetlla, no hi ha arbre ni arbrissó que no s'afanyi a
convenen del cap de les arrels a la punta de les branques. De quan ve la bonança i la saba comença de moure's fins que torna el fred i l'atura, el temps
la dent del fred i els penellons als dits i a les orelles. En venir la bonança alegraven la ruta el bon sol i el ventet que pujava de mar i l'olor de
sequins i les unces de perruca en el pentinat d'una princesa mora. Tanta bonança, tanta claror en el cel, tanta dolçor en el dia, i ja fulles que
glaçades i el vent que udola frenètic en les branques nues. ¿Per què la bonança i el benestar no han de ser eterns, com el desig voldria? Ve el bon temps
la mort i la naixença! Abans l'hivern no arribi, quantes diades encara de bonança! I després, la nova primavera i l'estiu que l'estalona, i altres i altres
orelles. Però, per dolça que la diada sigui, sempre s'entreteixeix en la bonança una mena de gelor, ben altra cosa que aquella bona fresca de començaments
dansen les flames i ronca el vent en la xemeneia, no sigui ben dolça. Una bonança massa igual i seguida remolliria voluntat i coratge. La vida no és repòs
melons. Vàrem eixir, am ponent, de Valencia, sense un nuvol i amb el mar bonança. Els tres primers jorns, conformes. Anavem am vent contrari, com
i profunda lluïssor del de Castella, ni sembla suspès a mig-aire amb la bonança de ca nostra. Aquest cel és més arran de terra i tot arremolinat de
puríssima, ni una força que inspiri temença. Però dins del teu cor, quina bonança! Car això ets tu, seny i bonança, Catalunya!... —Però digueu-me, i
temença. Però dins del teu cor, quina bonança! Car això ets tu, seny i bonança, Catalunya!... —Però digueu-me, i com és la gent d'aqueixa terra?—
seu convent dels Cordeliers, per venir a meditar, tot respirant la bonança d'aquestes marjades, devia veure blanquejar, encara fresques de morter,
seva, i una abella a cada flor. Llavors el viatger somriuria de tanta bonança. I en allunyar-se espais enllà, diria de nosaltres: "Aquests són els
Bon goig de poder conservar el seu còs colgat de neu fins que la bonansa ho va permetre. —Sí que l'heu passada forta, pobra Teresa! —Cómpti que
estarhi ben be de derrers d'any a mitx Febrer. Llavonses va fer un día de bonansa y... benehit sigui'l cel!... era'l día de Sant Julià, el sant de la
i de les veles blanques, la remor de les ones, l'enervador encís de les bonances... Fa de mare, de dida, de metge... Abriga, alimenta, bressa, canta la son
en l'Empordà, altres viles i pobles més que el de Viura m'aculliren en la bonança del seu dolç repòs. Així i tot, per aquells temps ja havia començat a
mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i gesticula en la bonança de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les corrues
de la casa de Rocaberti juntament amb la llibertat dels remenses i la bonança dels temps, restauraren el seny de la tradició grega-romana, amb el seu
la marxa, el carro brandaria i cruixiria dolçament com una nau en mar de bonança, i les rodes anirien voltant enllà, enllà per la carretera infinita,
la marxa, el carro branda i cruix dolçament com una nau en mar de bonança, i les rodes van voltant enllà, enllà per la carretera infinita,
les seves mossades. I fins el sol. I la mar. La mar planera dels dies de bonança i la mar enfollida pel bes del xaloc se li atansava i li deia amb la
una mica. Ens calia tornar a Afareaitú i pensàrem aprofitar aquesta bonança per al viatge de tornada. L'administrador de l'illa va oferir-me un lloc
hi havia la carena coral·lina, amb els seus pics traïdors. Els dies de bonança, el timoner pot veure, sota la claror lluminosa del sol, els perills
les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden
avanceu pel passallís del port, àdhuc sembla que us reprengui tanta bonança. Ningú no us bada boca, ningú no us molesta, ningú no us ve a prendre a
una gran majestat per la clara immensitat de la nit amarada de lluna i de bonança. Tota la gent de bord, àdhuc el pobre Martí, escoltem en silenci, els
abans d'hora, sobretot ara que la gent de bord, enmig d'aquesta mirífica bonança, està embabaiada en la contemplació del panorama que ofereix la costa a
i gusten l'amor a desdir i es rabegen com uns déus petits en la pau i bonança d'aquesta dolcíssima Arcàdia de la platja de Canyamel. —Vol davallar, el
La germana, malalta de tota la vida, després d'una clariana d'enganyosa bonança, s'havia allitat de nou; sa mare, amb aquells nervis destrempats, que no
hi lluu amb una claredat més viva, i ara es reflecteix damunt el mar en bonança com si s'hi esbandís. El rei i la donzella es comencen a enraonar de

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »