Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

octubre. Dia suau, amb sol d'or i núvols tènues. Aquesta	bonança	de tardor sembla, a moments, un abril sense frisances. Ara i adés, una
11 gener. Després de tants dies de fred ha fet una gran	bonança	. El sol és tebi, gairebé com en un bon dia d'octubre, i el cel és ben
to Victoria. 13 gener. Continua l'extraordinària	bonança	. A les tres, al sol, el termòmetre marcava 20 graus. Rebo carta
cruixien com vidre. És curiosa, en aquest país, la simultaneïtat de la	bonança	, gairebé primaveral, amb les deixalles d'un fred extrem. Cap al tard hi
i també l'ofensiva franquista. 14 març. Continua la	bonança	. Avui vaig al poble, matí i tarda, per veure si trobo manera d'anar demà
de grans muntanyes, de gebre i d'inquietud. 7 gener. Fa	bonança	, però hi ha un cel gris, feixuc. He anat al Noguer i al poble. A la
ni en terra. En mar s'ha acabat la guerra amb l'anglès i cal aprofitar la	bonança	. En terra esclaten els rebomboris del pa, i si bé és cert que en els seus
i en soledat. Cerco l'anell que he perdut allà on hi ha llum i	bonança	. Tutto ch'altrui aggrada me disgrada. Quan puc discrepo.
i amb gran tristesa es miren fit a fit. Que aquell cel tan obert a la	bonança	i aquell corre-hi dels núvols sense fi els diu al
Jo hi he tornat avui. Per recordança de l'hora de repòs i de	bonança	, pensant en tu i en la sagrada gesta, un brot de
—¿I per què la collita deficitària ha de portar justament la	bonança	? Hausser. —Perquè de resultes pujaran els preus. Aquesta és la
Ribes. L'hivern les sepultava en l'oblit de la neu. Mes, ja assegurada la	bonança	, a la vigília de Sant Pere, el paborde tornava al santuari abandonat i
cap a on. Pensaríeu (el fet dura poc i s'esdevé en jorns calents i de	bonança	) que el sol us ha enfebrat, si no fos que entorn vostre tothom comparteix
de tristesa treballeu posat el pensament en les belles diades de sol i de	bonança	. Ensenyeu-me si us plau l'amorós misteri d'aquella voluntària i dolça
en la terra, neu en els cors. Necessari és el mal temps, necessària la	bonança	. Tant fa menester el dolor com la joia. Qui sap si més i tot. ¿Quan
a la mort per recobrar-la. Eren ja lluny, molt lluny, els darrers dies de	bonança	de la tardor, rialla última de l'any, tota amarada de malenconia, adéu de
verda. El roure sorrut és l'únic que no es dóna encara a l'afalac de la	bonança	nova, i conserva, fidel, les poques fulles seques que li queden de
l'herba rostida, tu romanies solament fullut i verd com en els dies de	bonança	. En un món que semblava reialme de la mort, tu eres a l'home afirmació de
I tant com fort, tendre i fidel, és vergonyós i tímid. Així que arriba la	bonança	i la saba es desvetlla, no hi ha arbre ni arbrissó que no s'afanyi a
convenen del cap de les arrels a la punta de les branques. De quan ve la	bonança	i la saba comença de moure's fins que torna el fred i l'atura, el temps
la dent del fred i els penellons als dits i a les orelles. En venir la	bonança	alegraven la ruta el bon sol i el ventet que pujava de mar i l'olor de
sequins i les unces de perruca en el pentinat d'una princesa mora. Tanta	bonança	, tanta claror en el cel, tanta dolçor en el dia, i ja fulles que
glaçades i el vent que udola frenètic en les branques nues. ¿Per què la	bonança	i el benestar no han de ser eterns, com el desig voldria? Ve el bon temps
la mort i la naixença! Abans l'hivern no arribi, quantes diades encara de	bonança	! I després, la nova primavera i l'estiu que l'estalona, i altres i altres
orelles. Però, per dolça que la diada sigui, sempre s'entreteixeix en la	bonança	una mena de gelor, ben altra cosa que aquella bona fresca de començaments
dansen les flames i ronca el vent en la xemeneia, no sigui ben dolça. Una	bonança	massa igual i seguida remolliria voluntat i coratge. La vida no és repòs
melons. Vàrem eixir, am ponent, de Valencia, sense un nuvol i amb el mar	bonança	. Els tres primers jorns, conformes. Anavem am vent contrari, com
i profunda lluïssor del de Castella, ni sembla suspès a mig-aire amb la	bonança	de ca nostra. Aquest cel és més arran de terra i tot arremolinat de
puríssima, ni una força que inspiri temença. Però dins del teu cor, quina	bonança	! Car això ets tu, seny i bonança, Catalunya!... —Però digueu-me, i
temença. Però dins del teu cor, quina bonança! Car això ets tu, seny i	bonança	, Catalunya!... —Però digueu-me, i com és la gent d'aqueixa terra?—
seu convent dels Cordeliers, per venir a meditar, tot respirant la	bonança	d'aquestes marjades, devia veure blanquejar, encara fresques de morter,
seva, i una abella a cada flor. Llavors el viatger somriuria de tanta	bonança	. I en allunyar-se espais enllà, diria de nosaltres: "Aquests són els
Bon goig de poder conservar el seu còs colgat de neu fins que la	bonansa	ho va permetre. —Sí que l'heu passada forta, pobra Teresa! —Cómpti que
estarhi ben be de derrers d'any a mitx Febrer. Llavonses va fer un día de	bonansa	y... benehit sigui'l cel!... era'l día de Sant Julià, el sant de la
i de les veles blanques, la remor de les ones, l'enervador encís de les	bonances	... Fa de mare, de dida, de metge... Abriga, alimenta, bressa, canta la son
en l'Empordà, altres viles i pobles més que el de Viura m'aculliren en la	bonança	del seu dolç repòs. Així i tot, per aquells temps ja havia començat a
mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i gesticula en la	bonança	de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les corrues
de la casa de Rocaberti juntament amb la llibertat dels remenses i la	bonança	dels temps, restauraren el seny de la tradició grega-romana, amb el seu
la marxa, el carro brandaria i cruixiria dolçament com una nau en mar de	bonança	, i les rodes anirien voltant enllà, enllà per la carretera infinita,
la marxa, el carro branda i cruix dolçament com una nau en mar de	bonança	, i les rodes van voltant enllà, enllà per la carretera infinita,
les seves mossades. I fins el sol. I la mar. La mar planera dels dies de	bonança	i la mar enfollida pel bes del xaloc se li atansava i li deia amb la
una mica. Ens calia tornar a Afareaitú i pensàrem aprofitar aquesta	bonança	per al viatge de tornada. L'administrador de l'illa va oferir-me un lloc
hi havia la carena coral·lina, amb els seus pics traïdors. Els dies de	bonança	, el timoner pot veure, sota la claror lluminosa del sol, els perills
les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les	bonances	d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden
avanceu pel passallís del port, àdhuc sembla que us reprengui tanta	bonança	. Ningú no us bada boca, ningú no us molesta, ningú no us ve a prendre a
una gran majestat per la clara immensitat de la nit amarada de lluna i de	bonança	. Tota la gent de bord, àdhuc el pobre Martí, escoltem en silenci, els
abans d'hora, sobretot ara que la gent de bord, enmig d'aquesta mirífica	bonança	, està embabaiada en la contemplació del panorama que ofereix la costa a
i gusten l'amor a desdir i es rabegen com uns déus petits en la pau i	bonança	d'aquesta dolcíssima Arcàdia de la platja de Canyamel. —Vol davallar, el
La germana, malalta de tota la vida, després d'una clariana d'enganyosa	bonança	, s'havia allitat de nou; sa mare, amb aquells nervis destrempats, que no
hi lluu amb una claredat més viva, i ara es reflecteix damunt el mar en	bonança	com si s'hi esbandís. El rei i la donzella es comencen a enraonar de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents