Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ont era l'un no hi era mai l'altre. Anaven a les mateixes cases, i mai la	bonaventura	els hi va dur a la mateixa hora. O és que tots dos eren transparents, o
vegada que vaig venir a Mallorca, duia un pla admirable de campanya. Ah,	bonaventura	!... Dos mesos de vacances d'estiu, una caseta blanca ran mateix de la
de botes, parracaires, cecs que demanen almoina, recitadors de	bonaventura	en decadència... i altres amb oficis inconfessables, mal definits i
cap-gros; rata-pinyada; pell-roja; malastre, malnom, malaventura,	bonaventura	, migdia (les dotze del dia), mitjanit (les dotze de la nit),
moltes d'altres més. La verbenàcia collida a la nit de Sant Joan, duia la	bonaventura	, com en molts països el vesc per la diada de Cap d'any. Les palmes,
Vaig aturar-me admirat de les meves qualitats per a tirar la	bonaventura	. Em feia creus de mi mateix, tan tímid en terra ferma i tan llenguallarg
que va emetre no s'assemblava gens als pronòstics dels endevinadors de	bonaventures	. Retallada de circumloquis, la seva informació era, poc més o menys,
a fora i t'allargava un paper amb el bec. En el paper hi havia escrita la	bonaventura	d'un hom. —Ja deus haver fet la beneiteria de tirar-hi! —interrompé la
i es dediquen a fer ballar la mona, al cante jondo, a dir la	bonaventura	i a cercar activitats delictives. No assegurarem que els gitanos de
poden atenuar la culpa. No es pot creure en somnis. Fer-se dir la	bonaventura	seriosament, fóra pecat; fer-se-la dir per escoltar les mentides i la
extàtics i màntics, que predien els fets a esdevenir, una mena de	bonaventura	. A Israel, ja en l'època dels Jutges i més a les dels Reis, començaren a
el temps. Hem de prendre'l. Sense fer-nos il·lusions sobre les seves	bonaventures	, ni desesperar-nos per les seves malaventures. No em toca parlar-ne més,
la Xinxirinxina, la Cartapina i Pavana i dient la	bonaventura	. On se'ns fa fosc, fem parada. Moltes nits hem de
fou fantasia. Tot fou —ve a suposar N'Eugeni d'Ors textualment— una	bonaventura	enganyosa. Els signes precursors, els senyals imminents, els
que feia el baró de les excel·lències de la seva minyona. —Deu dir la	bonaventura	i potser llegeix les ratlles de la mà i tira les cartes i deu saber
les bruixes que's dedicaven a recitar, a la manera qu'are, una clàssica	bona-ventura	; les siriaques y gaditanes hi ballaven, ab estranyes contorsions de cos,
de son entusiasme 's regositjaba pensant la enveja que suscitaria la sua	bonaventura	en tots los membres de las associacions "artística y arqüeológica" y
tenia por que em donés algun mal...— també té l'habilitat de dir la	bonaventura	. Però és tan gitana, tan fortament gitana, que no es limita a dir la
Però és tan gitana, tan fortament gitana, que no es limita a dir la	bonaventura	de les persones; endevina també la sort i el pervenir de les coses; el
endevina també la sort i el pervenir de les coses; el mateix diu la	bonaventura	a un jove o a una noia casadora, que a uns calçotets, a una palangana o a
No tenía pressa i em vaig asseurer per a gosar més a pler tanta	bonaventura	. Soc un xic infeliç, ben cert, i no me'n dono vergonya de dir-ho.
santetat. Tots aquells camps amples, idílics, oberts a tota serenitat i	bonaventura	. Aquell silenci remorós de fullàm de bosc, d'aigua cantadora, de cucs i
vellugar-s'hi la primerenca concepció de un fruit abscòndid, vivent.	Bonaventura	humana! Un fill... Ara, el perill esdevindría mortal al fer-ne sabedor al
el que a vegades em cel·la avui. La teva cara, avi de	Bonaventura	, puja vers mi, aigua poada en la memòria amb
Broma de ball y no mes. Fadrí. ¿Ja no hi ha ningú á qui dir La	bonaventura	? Lluis. Crech que n' es la mala ventura, pus á tots á un mateix
passejava ab lo seu ministre ne trobá una gitana d' eixas que diuhen la	bonaventura	y volentse divertir una estona, la feu compareixe y maná que la digués á
vilans y senyors al punt de la mitja nit sortian á defora á cercar la	bonaventura	, uns prop de las fonts, altres dessota dels arbres, aquexos mirant la
que cad' any per la nit de Sant Joan pujan á sas ruinas á cercarhi la	bona ventura	. Avuy per avuy lo passatje que 's descobre des de la cima del mont, es
bo y asseguts en lo escon. —Pagesets, bons pagesets, Deu vos do	bona ventura	, si 'm volguesseu dar posada per aquexa santa nit? Los cans lladran y
nit? Los cans lladran y udolan. —Pagesets, bons pagesets, Deu vos do	bona ventura	, si 'm volguesseu dar posada per aquexa santa nit? —Xt, mustela, quisso,
!... Tots callan. No se sent un piu. —Pagesets, bons pagesets, Deu vos do	bona ventura	, si 'm volguesseu dar posada per aquexa santa nit? —Entrau dintre,
vilans y senyors, al punt de la mitja nit, sortien á defora á cercar la	bonaventura	: uns prop de les fonts, altres dessota dels arbres, aquexos mirant la
deturantse demunt son cap, li cantava: —Bona filla, bona filla, Deu te do	bona ventura	. Tot just clarejava l' auba, ja 's veya venir un vaxell á tota vela.
totes mirat les ratlles del palmell de la má y haverli dit totes la	bonaventura	, cadescuna digué: —Per fat y fat, que ma mare m' ha acomenat y tres punts
ni recullir les plomes escampades, com se fon la neu en la ma y la	bonaventura	al tocarla. Pus veus aquí que una vegada la rateta tot rient, rient, s'
ni recullir les plomes escampades, com se fon la neu en la má y la	bonaventura	al tocarla. Lo romeu. veus aquí que una vegada era un pobre romeu qui,
Mes passèm á ressenyar una d' aquestes festes escolástiques que, per	bonaventura	, está destinada á servir de pròlech á la verídica historia que troba
sabios\, d'aquells que disparen el canó i treuen un bitlletet am la	bona-ventura	. I no parlem dels titareros que per allà havien desfilat, ni dels
que 's repeteixin, com son los dentistas xarraires, los aucellets de la	bonaventura	, l' orquesta de cegos de Sant Gayetano, las monas que s' enfilan pels
de Montjuich, vaig trobar duas gitanas andalusas que baixarian de dir la	bonaventura	als soldats del castell. La una era vella, l' altre joveneta, una y altra
y m' agafaren la má per la punta dels dits, amanintse á dirme la	bona-ventura	, vaig trencals-hi desseguida las oracions, parlántlashi formalment de
casaments que celebran tirant un plat en l' ayre, de las galindaynas y	bonaventuras	que s' empatollan pera explotar als badochs. A voltas los creuhen
Alf· Hermosa gitana! El· Qui vol que li diga la	bona ventura	? [(Tots la rodeixan.)] Jo tot ho endevino, jo tinch el destino marcat en
diverses, hi havia la confecció, també aquella nit, del que se'n deia la	bonaventura	, o sigui uns poms que portaven sort i estaven constituïts per floretes
en aquests moments hi ha una vella geperuda que s'entesta a dir-nos la	bonaventura	, a tota «la gent de calés». ¿No us faria gràcia de veure-la?
per entrar aquí. —I què vol? —va demanar la senyora Eshton. —«Dir la	bonaventura	a la gent de calés», diu ella, senyora, i jura que ha de fer-ho
aparentment examinant partitures—. Tinc curiositat perquè em diguin la	bonaventura	. Per tant, Sam, feu passar la bruixa. —Però, estimada Blanche, comprèn
m'escodrinyaren de seguida, descaradament. —I bé, voleu que us digui la	bonaventura	? —va demanar, amb una veu tan penetrant com els seus ulls i tan dura com
el senyor Rochester estaria llest. —Escolteu, jo no he vingut a sentir la	bonaventura	del senyor Rochester, sinó la meva. I fins ara encara no me n'heu dit
Erígone, la Verge pura. Phoenisse: La Verge de	bonaventura	. Atreneste: La Verge de l'Espiga d'or. El

Pàgina 1 (de 2)

50 següents