×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bondadós |
Freqüència total: 643 |
CTILC1 |
el meravellós teatre construït per Policlet el Jove. És per essència | bondadós | . Què hi ha, però, de més temible que una bondat sense límits? Els antics | amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava, disgustada, la | bondadosa | però endreçadíssima reina, que esdevenia, per pur enuig i sense | matat ningú encara." L'ancià fixà novament en ell els seus ulls | bondadosos | , pels quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil, travessava | Tino Costa— era d'una bellesa delicada, de maneres gracioses, senzilla i | bondadosa | com la seva mare i, també com ella, poc donada a la conversa. Maria | esforços, si t'entestes així en la teva ceguera? Sigues pacient, sigues | bondadós | . Què seria l'home sense la bondat? La bondat és la resplendor de les | la resplendor de les ànimes, llur ornament més bell a la terra, i un cor | bondadós | val més que tots els tresors. Així que se n'anava, Candaina esclatava: | escales. Al contrari del seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i | bondadós | , d'un esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat | que era cert que el miracle no havia existit sinó en l'ànima | bondadosa | del qui compongué la cançó i que l'infant del rei aquella nit, com | perquè continués ocupant-la. L'havia vista sempre tan dòcil i tan | bondadosa | ! Vaig dir-li que pels diners no passés pena, que fins podia ajudar-me en | precisament ja "progressada", desconfiaria d'aquell optimisme | bondadós | que vaticinava per a l'home un futur cada cop més noble i feliç. Crec que | masovera! Parla un pur catalanesc, té una cara noble i extraordinàriament | bondadosa | . Li he preguntat quina imatge hi havia abans en una fornícula (ara buida) | carnós, un nas afable, prominent, d'aletes pàl·lides i movibles, un nas | bondadós | però mofeta, intel·ligent, que s'allargava encara més quan somreia; | teu racó, veu que s'havia compadit i em rebies, cos | bondadós | . Quin joc perdut, quin rodar fins a trencar un | Pepe!... És natural. Júlia. Vostè és molt discret i | bondadós | . Pepe. Em faig càrrec del seu temperament exquisid, Júlia. A | de certes converses. A darrera hora ha vingut en Basté, tan amable i | bondadós | com sempre, amb les galtes de criatura i la simpatia de l'esportiu | però el trenet encara conservava aquell aire alhora important i | bondadós | del tren de foc dels nostres avis i dels nostres pares; humil, però | l'expressió i, de tant en tant —potser sense voler—, un ample somriure | bondadós | i comprensiu. Des del primer dia em va atreure, i l'hauria volgut | Devia expressar tant al viu la meva emoció violenta, que ell somrigué, | bondadós | : —No tingui por! No, això no, pobre minyó! El seu pare —i recalcà | bonhomia. Em prohibí de parlar més i començà una amonestació més aviat | bondadosa | que no pas severa, tota consells i reflexions. Vaig sortir absolt, però | Conec que parlo emfàticament, i això em desagrada. Ell somriu | bondadós | . —Oh! ja és tard per a això —diu. La poesia vol joventut, cal omplir | faltis, perquè aleshores perdries rellotge i tot. Hi havia no sé què de | bondadós | en el seu to autoritari i desconfiat. Durant les dues hores que faltaven | un parell de francs o alguna cosa de menjar. Els rics de França són | bondadosos | amb els passants. Això ho hem d'explotar, sents? Ara tot em semblava un | el paguen i el mestre se'l menge. I el mestre, naturalment, somriu | bondadós | i comprensiu. Els xics el paguen i el mestre se'l menja! Cap a migdia | —Res, filla meva. Electra. —Res? T'he entès bé, déu | bondadós | i adorable? Júpiter. —O gairebé res. Una cosa que em pots donar | patró i servent hi havia un corrent sentimental que feia goig. El patró, | bondadós | i sempre decidit a fer un favor als servents; el servent, submís i ple de | només la plenitud—, tots en presència del Rei | bondadosíssim | , que amb mans pròdigues vessà els seus dons, fruint llur | de nou en el silenci. L'arquebisbe em mirà, suplicant, amb els seus | bondadosos | ulls esgarrifats: —Tens son, fill meu? —em preguntà. Vaig comprendre. No | al vent el goig infinit de l'adolescencia. Té 'l cel | bondadós | tanta transparencia! La blanca espardenya dona aixuriment. Matí | d'ànim. Diuen d'ells que eren càlids i tendres, meravellosament càlids i | bondadosos | . Que traduïen un gran aplom. Ulls que es troben, i que fit a fit parlen | gairebé amb precisió programada. Els cavalls demostren ésser unes bèsties | bondadoses | , condescendents amb la humana debilitat de fer xerinola; participen amb | solament "no podia ser maligne, és que no podia ser res: ni maligne ni | bondadós | , ni bandarra ni honrat, ni heroi ni cuc", i creia que un home | infinitat de trastos i de serveis que són, en general, extraordinàriament | bondadosos | . El transistor i l'antibiòtic, el cotxet i la nevera elèctrica, i les | constitueix una hipòtesi bastant lògica. Costa suposar que la | bondadosa | gerontofília made in USA arribi a l'extrem de sufragar un | Lavigerie (1825-92). No sé quina cosa de lul·lià té la figura | bondadosa | , florida la barba blanca, d'aquest gran amic dels musulmans. Musulmà li | de l'Ors semblen prèdiques de un Schopenhauer optimista i de un Nietzche | bondadós | , i efectivament no pot estar més ben dit del que ho està, perquè si | de Jesús i per a aixó en Caselles deia amb tanta raó que és un Nietzche | bondadós | , encara que l'Ors com a bon nietzchià s'ha de reconèixer que supedita la | No n'hi ha sense el goig personal d'esmerçar-se apassionadament. El més | bondadós | , si no és un masell, estima la força. La història de l'art creador es | ha passat ja a la imatgeria popular el mestre sensible, exaltat i | bondadós | : mescla febrosa de cristià i anarquista. Enlloc, com a casa nostra, no | tingut, en canvi, l'avantatge de conèixer-lo i d'estimar-lo. Els seus ulls | bondadosos | , el seu constant somriure raconer del llavi, que endolcia les arrugues | pentagrama de plecs horitzontals; la seva veu greu i apagada; el somriure | bondadós | , de vegades irònic, sempre comprensiu, que li serpentejava a flor de | glossaria amb unes paraules de sant Pau; i diria: Sigues pacient, sigues | bondadós | , no tinguis enveja, ni vanaglòria, ni orgull, no siguis insolent, no | endavant. Troba que és massa mostrar a la descarada com és ell afable i | bondadós | per dintre, i li sembla escandalosa ostentació, i tem que les males | cada paraula inoportuna d'aquells que el volten, solament té un mig-riure | bondadós | , un tant se val, tot ple de bonhomia que deixa caure de sos llavis | música. —Vols dir! Encara els llavis del malalt poden dibuixar un somrís | bondadós | . Malgrat l'incomprensió de la mongeta aquestes dues ànimes són a cada | Aquestes tres condicions en porten més, com és natural. Porten l'esser | bondadós | , l'esser amable i l'esser senzill, i porten l'esser conservador... El | li anés ni li vingués gran cosa en el resultat de l'elecció, però era | bondadós | amb sos obrers i sempre aprofitava l'ocasió d'oferir-los algun | sobre un llavi massa ample per durlo sense mostatxo, però era de plegat | bondadós | . La llàstima es que li mancava ja una dent y que duya les altres tan | teníem del còs portat a dissecció. Comensant per en Llavorí y acabant pel | bondadosíssim | Miralles, no hi hagué pas, entre'ls quinze qu'erem allí reunits, qui | y ni ab tot l'esfors del món assolía'l pobre sostenir en sa cara | bondadosa | , de faccions grosses y de mirada recelosa de sort, el somrís d'agrahiment | reprenent ab més forsa'l plor y forcejant per cobrir de besos la mà del | bondadós | vellet. —Sí, filla meva, dígues que sí. Quan hem hagut d'apurar fins la |
|