×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bondat |
Freqüència total: 3632 |
CTILC1 |
corsers d'Aquil·les. Com que el mal es confon i barreja tan sovint amb la | bondat | i la gràcia, les Harpies eren germanes d'Iris, la missatgera de Zeus i | Jove. És per essència bondadós. Què hi ha, però, de més temible que una | bondat | sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a | sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta | bondat | tan ben servida com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria | de Santa Maria, i amb el respecte i l'estima de tots, guanyats a força de | bondat | i de paciència. El vell posseïa una petita biblioteca: pocs llibres, però | una serenitat de conformació i de pau. En els seus ulls es reflectien la | bondat | inalterable de la seva ànima i la noblesa dels seus sentiments, com en un | noble i serena de l'ancià, amb el prestigi de la seva saviesa i la seva | bondat | , aparegué aleshores davant seu com un arbre frondós sota les branques del | però també ell, com les velles, alimentava els seus dubtes sobre la | bondat | d'aquella vocació, donades les circumstàncies en què el noi havia nascut. | allò era més fort que la seva voluntat. Sempre es recordaria de les seves | bondats | , però Déu no havia volgut que fos seva. —Oblida'm, Tiago, i perdona'm. | teva ceguera? Sigues pacient, sigues bondadós. Què seria l'home sense la | bondat | ? La bondat és la resplendor de les ànimes, llur ornament més bell a la | Sigues pacient, sigues bondadós. Què seria l'home sense la bondat? La | bondat | és la resplendor de les ànimes, llur ornament més bell a la terra, i un | perduts que vaguem per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur | bondat | , feien sempre aparèixer un valent cavaller, una padrina benefactora, la | de tots els temps i de totes les nacions, l'existència d'aquest somni de | bondat | protectora que, com la presència d'una mare a la vora del bressol on dorm | són patrimoni de la humanitat, i és en elles on es forma aquest somni de | bondat | de què et parlava i que respon al més bell aspecte de l'ànima popular. | llegenda. Tampoc en ella no hi ha per a nosaltres cap consol. El somni de | bondat | de l'home li donava una solució que satisfeia el nostre anhel de | jo estic convençut, a despit de les aparences, que és el bé, que és la | bondat | la que regeix el món; que l'acció dels bons no es limita al somni de les | volien, separada d'ell per tanta diferència de fortuna, bella i plena de | bondat | , adornada de totes les virtuts, i quan estava, sobretot, a punt de | alegries. Totes, o quasi totes, han passat; però el record de les teves | bondats | , el record del teu afecte de petit no s'esborrarà mai de la meva memòria, | amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, ple de | bondat | i enamorat d'ella fins a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que | i allargà la mà a la germana. —Adéu, germana; li agraeixo molt les seves | bondats | . —He fet tot el que he pogut. Eren parents? —No, però el coneixia de | meu." Hi havia Sileta, la dolça Sileta, com la presència d'un àngel de | bondat | : "Quan ets lluny d'ací, mano, sempre reso per tu..." ¿Per què venia | el que diguin, ella sap que en la seva ànima guarda intacte un tresor de | bondat | i sap, sobretot, que l'estima. Mila anirà així, acompanyada d'ell a | d'edat, sense que es pogués dir que fos vella. El seu rostre expressava | bondat | , i bondat havien expressat les seves paraules. La dona repetí la | sense que es pogués dir que fos vella. El seu rostre expressava bondat, i | bondat | havien expressat les seves paraules. La dona repetí la pregunta, i Mila | tot. No t'hi pensis més. No hi trobaràs riqueses, allí; però hi trobaràs | bondat | i afecte. No cerquis res més en la vida. T'ho repeteixo: No saps com | llargues, blanques com la neu, i uns ulls clars com el cel, plens de | bondat | . Déu serà quelcom així com el padrí... "Pare nostre, que esteu en el | barbes blanques com la neu, amb els seus ulls clars com el cel, plens de | bondat | , ¿com podrà deixar de commoure's? Mila s'ha aixecat ja del llit; està | , és veritat, hauria de presentar-se a Déu, però el seu Déu és el Déu de | bondat | i de commiseració de les seves estampes, de les seves cançons infantils, | tot conhort, s'oblidà del seu orgull —potser havia entrellucat també la | bondat | fonamental d'ell—, i li pregà que la deixés anar amb ell a les seves | de les potes o en la desviació del respatller pot determinar l'absoluta | bondat | o l'absoluta desgràcia d'una cadira. Però, torno a dir-ho, allò que fins | s'origina en cap particular satisfacció, potser justificable, davant les | bondats | intrínseques del paisatge. Solem dir que el Mediterrani és una geografia | granada, d'uns trenta-dos anys, molt pintada i encara vistosa. —I a fer | bondat | ! —li diu—. Que no us perdo de vista... La xicota el mira de reüll, | Paulí, beneficiat de la parròquia de Santa Maria dels Reis, dita del Pi. | Bondat | , Bellesa, Veritat, no tenen altre suport que les fràgils espatlles de | llima la voluntat del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la | bondat | calma el verinós idealisme dels homes. I Jeroni accepta feliç les lleis | d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de les persones en les quals | bondat | i intel·ligència conflueixen, un nucli d'inusitada atracció. Jeroni es | seu esforç: el concurs invisible de l'ordre i la mesura dins la casa i la | bondat | del seu caràcter i la comprensió. També ell l'estimava amb tendre amor, | què el tenien, un respecte no motivat, com en ell, per la por, sinó per la | bondat | del seu caràcter—, Borra no podia veure amb calma l'alegria de Jaume | a explicar fets de la vella, a recordar favors, i el record de les | bondats | seves, ara que agonitzava, els posava les llàgrimes als ulls. —I tot per | el pagès, convertit ja en masover o parcer, per la pràctica d'una certa | bondat | personal i condescendència social. Aquesta mena de paternalisme mantingué | el seny del nostre poble. Organització continental. No hem de discutir la | bondat | dels principis que acabem d'exposar ni els resultats aconseguits amb llur | una forma determinada. Feta la tria al nostre gust, ens convencem de la | bondat | d'una idea o d'una institució i maldem per imposar-la arreu, sobretot als | hi ha el plor i el cruixir de dents! Caín. Ets un diable de | bondat | ! Quer· Un pobre diable! Diab· I ara escolta, excel·lent | fugen dels dits, i cauen i s'enterren dins l'àvida | bondat | del llot. Les dones tremolen de genolls: han portat massa | que m'ha comprès, aquí. Oi, Andreu? /Andreu\. [(Amb una gran | bondat | , però tristament.)] Sí, Amèlia. /Amèlia\ I ara prou, que he | I la besà al front. Era un príncep autèntic: després d'aquell acte de | bondat | es dirigí al bufet però havent-se trobat amb el capità general | que Na Violeta de Palma, i ella és sa meva hereva. Li encoman que faça | bondat | : ara que serà rica, que no faça més sa loca, perquè ja s'ha divertida | suplicarà (tu, amb el teu món àvid) que li'n digueu | bondat | , i a penes endevines com s'absorbeix. Encara | i un embriac. La noia amb blue-jeans es proposa tenir | bondat | per l'home incert. No fuig de veure's en l'ull de boira | La boca, oberta encara, li traspua rialla. Una | bondat | encara la confon d'excusa, i diu: Com m'avorreixo. I | se'n va tornar impotent. Però tenia també moltes | bondats | al seu abast i va collir-ne una, una carícia | fet la seva joventut, com tots la feu, els homes. Aquests solen fer més | bondat | en casant-se. Ah, redimoni! Si l'únic que m'encaparra és l'aspecte |
|