Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—. Ja us he dit que em pensava que el barri era ocupat. L'home riu amb una	bonhomia	forçada. —Sempre en dieu, de coses així, vosaltres. Però jo sóc un gat
Per la nostra banda ens hem defensat tant com hem pogut, de vegades amb	bonhomia	i d'altres amb les urpes; en general, la nostra escola erudita no ha
dintre un gran abric de castor, una mica pelat i castigat, amb la tendra	bonhomia	d'una persona que se n'anava a descansar sense intencions de fer patir
totalment diferent del que seria ara, i de com conservava un cert aire de	bonhomia	gairebé medieval. Va passar un cotxe —o potser dos o tres— ple de
—Està exaltat de tal manera, que no sap què es diu —exclamà el jutge amb	bonhomia	. Em prohibí de parlar més i començà una amonestació més aviat bondadosa
un somriure mofeta que el delatava. No era un hipòcrita, però sota la	bonhomia	amagava una sornegueria de pagès intel·ligent o de capellà fi. Era
que el demanen dos vagabunds. I, tanmateix, ell surt, encuriosit, la	bonhomia	als ulls. Jo veig que reconeix els dos tipus de la plaça. Li dic qui som.
en ells de maliciós, de torbador, almenys per a mi. Tanta bondat, tanta	bonhomia	com vulgueu, però bonhomia d'aquella que no exclou la malícia, sense la
almenys per a mi. Tanta bondat, tanta bonhomia com vulgueu, però	bonhomia	d'aquella que no exclou la malícia, sense la qual Mistral no fóra un gran
els catalans no em necessiteu pas a mi, exclamà somrient, amb la millor	bonhomia	del món. Teniu una glòria ben vostra, un gran, un molt gran poeta, un
seria capaç d'amollar un bitlletot de cent francs, i que, vista la seva	bonhomia	, potser, faríem bé de demanar-los-hi. Però no sé quins escrúpols ens
el somni persisteix dintre meu. Veig M. Ponchon, amb la seva colossal	bonhomia	, que em rep amb una abraçada llarga i estreta. Em fa posar la mà al seu
per a lliurar-se a clandestinitats i traïdories. Tot ell respirava	bonhomia	, joia sana i tranquil·la. Però era el majordom, el capatàs —per bé que
al primer instant. Però aquest és diferent. ¡Hi ha una dolçor, una	bonhomia	en el seu rostre! I un aire de sornegueria, de malícia, d'home que es riu
tot llarg. Em fa pensar en un ós que s'estira. I torna a la seva cara la	bonhomia	, el somrís benigne, mesclat d'un punt de malícia i de dolçor, que és el
Aquest vagabund és un burgès. M'ho diu el seu aire reposat, una certa	bonhomia	, aquesta calma d'home que no vol preocupar-se. "Jo vagi bé, i que s'
nosaltres dos. Jo em mirava Josep. La seva cara era canviada. No tenia la	bonhomia	d'altres moments. Al seu front i als seus ulls hi havia quelcom de dur.
les ampolles pesen i, a més, fan soroll. Ho ensacà tot i va riure, amb una	bonhomia	inefable que em va fer riure a mi. El lladre! El malvat! vaig pensar. Com
es volia divertir amb la meva irritació, ¿destruïen la seva substancial	bonhomia	? Els rots i les paraules desplaents, ¿minvaven aquelles altres
de veure sobresortir d'enmig de les seves accions suspectes la seva	bonhomia	tan clara i essencial, que, vestida de sornegueria i de la malícia que
a ell li serà encomanat el govern de la fàbrica i la casa; Humbert, amb	bonhomia	, com si no hagués abandonat encara la seva bulliciosa adolescència;
IV. Facultat de Dret El claustre de Dret tenia molt de casolana	bonhomia	. Gairebé tots els catedràtics —salvant els més joves auxiliars— procedien
res". Nosaltres més aviat temem de la manca de tenacitat, de l'excés de	bonhomia	, que fan que el nostre poble, que no sent la negació de l'odi, es mogui
És un pessebre a l'antiga moda, sense cap pretensió d'art, ple de	bonhomia	i candidesa. Hi ha les altes muntanyes de suro nevades de guix, i el gran
ni ampla ni estreta, ni massa guarnida ni massa nua. I per acabament, la	bonhomia	del teulat, amb la justa inclinació perquè la pluja no pugui
solament té un mig-riure bondadós, un tant se val, tot ple de	bonhomia	que deixa caure de sos llavis i que es perd en l'aire perquè ningú sap
després d'esguardar, rumiaven. Però en el fons dels ulls hi duien una	bonhomia	tan fonda, i la dama endolada i la jove serventa tenien un aire tan fi
l'índex estirat i fitant vagament el celatge. La faç li resplendeix amb	bonhomia	. Llavors pensaríeu, veient-lo, en l'anunci d'un licor monacal. —Una
a pintar-ne tantes i que les pinta meravellosament, algú l'anomena amb	bonhomia	"el pintor de xemeneies". Vora les set del vespre, en aquest temps de
que vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara de	bonhomia	i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la tranquil·litat perduda. —Què
és portada amb idíl·lica simplicitat pel cirabotes protegit per la rodona	bonhomia	contemplativa d'en Cisco. Més tard. Dormim. I és precisament mentre
de l'ample riu, i just a l'hora de la mort li era trasbalsada la crèdula	bonhomia	del traspàs per l'oficiós mitjancer que li retreia: —¡Infeliç criatura!
equanimitat segura i fidel com les seves visites, i amb una folgada	bonhomia	de butxaques, dins les quals feien bona companyia un grapat de confits
—Permetau, senyora, que us regracie la frase amb uns somris de cordial	bonhomia	. Tercera part Elogi del xiprer I. Llegendes 1 Un dia el
Les	bonhomies	L'associació per la caça del tigre Tothom capirà de seguida que no puc
davant del comprador. El de Vilanna prou s'esforçava en donar mostres de	bonhomia	, de cordialitat i de franquesa, per tal d'asserenar la faç d'Innocenci.
de vida, costums i sentiments, home de rara amenitat i extraordinària	bonhomia	, Pere Creixams, com Francis Carco, com Mac Orlan, com Marcel Aymé, com
emprà novament el seu bon posat, i els seus ulls tornaren a mirar amb	bonhomia	. —Bones tardes, minyona —va dir ell, d'un to amable. Marianneta no
La proximitat de les dues costes ofegades i baixes dóna al Sund una	bonhomia	de riu fabulós i patriarcal. En aquesta hora crepuscular i incerta, el
pel sol de la mar, somriu satisfet i als que són a prop els diu amb molta	bonhomia	: Aquest no serà pas pescador com son pare; us ho asseguro. El nen,
i esteu una mica familiaritzat amb el caràcter, amb la parla i amb la	bonhomia	de la seva gent, no us fa gens estrany d'imaginar-vos la realitat de
i giravolts com un adolescent. Poc a poquet va prenent uns aires de	bonhomia	, una noblesa sense èmfasi, una formigor treballadora. Allí hi ha un salt?
que hi ha terres que somriuen, només, però amb un somrís de franquesa, de	bonhomia	i de plenitud. Aquestes terres de somrís no tenen mai puges ni baixes,
boira i m'he espolsat les gusarapes del cervell. El doctor somrigué amb	bonhomia	, i afegí: —També us felicito pel gust exquisit que teniu en triar les
Serradell, li pegà una afectada llambregada de cap a peus, i li digué amb	bonhomia	: —A mi em dèieu l'Elefant, i a tu, la Girafa... Veig que
terme grec meravellós que podem traduir per "simplicitat" o bé per "	bonhomia	"? Altrament, què? Cupido, pare i autor de tots els vincles afectius, no
com m'agradaria ésser. Ja deu haver observat que judico les coses per la	bonhomia	, per la tolerància i el gust positiu d'entendre i comprendre els altres.
entre acadèmics i catedràtics—, llavors ho veia com una manifestació de	bonhomia	familiar, una adorable familiaritat. Assegut en el petit amfiteatre de la
¿Eh? —I tots els estudiants somreien de veure'l somriure amb aquella	bonhomia	que li amarava els ulls blaus, com dues gotes d'onada saltades al seu
en veure Porttancat, tot nevat, es meravellà de la seva bellesa, la seva	bonhomia	, i va semblar-li que les aigües quietes el miraven amb una mirada plena

Pàgina 1 (de 6)

50 següents