Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bonhomia |
Freqüència total: 234 |
CTILC1 |
—. Ja us he dit que em pensava que el barri era ocupat. L'home riu amb una | bonhomia | forçada. —Sempre en dieu, de coses així, vosaltres. Però jo sóc un gat | Per la nostra banda ens hem defensat tant com hem pogut, de vegades amb | bonhomia | i d'altres amb les urpes; en general, la nostra escola erudita no ha | dintre un gran abric de castor, una mica pelat i castigat, amb la tendra | bonhomia | d'una persona que se n'anava a descansar sense intencions de fer patir | totalment diferent del que seria ara, i de com conservava un cert aire de | bonhomia | gairebé medieval. Va passar un cotxe —o potser dos o tres— ple de | —Està exaltat de tal manera, que no sap què es diu —exclamà el jutge amb | bonhomia | . Em prohibí de parlar més i començà una amonestació més aviat bondadosa | un somriure mofeta que el delatava. No era un hipòcrita, però sota la | bonhomia | amagava una sornegueria de pagès intel·ligent o de capellà fi. Era | que el demanen dos vagabunds. I, tanmateix, ell surt, encuriosit, la | bonhomia | als ulls. Jo veig que reconeix els dos tipus de la plaça. Li dic qui som. | en ells de maliciós, de torbador, almenys per a mi. Tanta bondat, tanta | bonhomia | com vulgueu, però bonhomia d'aquella que no exclou la malícia, sense la | almenys per a mi. Tanta bondat, tanta bonhomia com vulgueu, però | bonhomia | d'aquella que no exclou la malícia, sense la qual Mistral no fóra un gran | els catalans no em necessiteu pas a mi, exclamà somrient, amb la millor | bonhomia | del món. Teniu una glòria ben vostra, un gran, un molt gran poeta, un | seria capaç d'amollar un bitlletot de cent francs, i que, vista la seva | bonhomia | , potser, faríem bé de demanar-los-hi. Però no sé quins escrúpols ens | el somni persisteix dintre meu. Veig M. Ponchon, amb la seva colossal | bonhomia | , que em rep amb una abraçada llarga i estreta. Em fa posar la mà al seu | per a lliurar-se a clandestinitats i traïdories. Tot ell respirava | bonhomia | , joia sana i tranquil·la. Però era el majordom, el capatàs —per bé que | al primer instant. Però aquest és diferent. ¡Hi ha una dolçor, una | bonhomia | en el seu rostre! I un aire de sornegueria, de malícia, d'home que es riu | tot llarg. Em fa pensar en un ós que s'estira. I torna a la seva cara la | bonhomia | , el somrís benigne, mesclat d'un punt de malícia i de dolçor, que és el | Aquest vagabund és un burgès. M'ho diu el seu aire reposat, una certa | bonhomia | , aquesta calma d'home que no vol preocupar-se. "Jo vagi bé, i que s' | nosaltres dos. Jo em mirava Josep. La seva cara era canviada. No tenia la | bonhomia | d'altres moments. Al seu front i als seus ulls hi havia quelcom de dur. | les ampolles pesen i, a més, fan soroll. Ho ensacà tot i va riure, amb una | bonhomia | inefable que em va fer riure a mi. El lladre! El malvat! vaig pensar. Com | es volia divertir amb la meva irritació, ¿destruïen la seva substancial | bonhomia | ? Els rots i les paraules desplaents, ¿minvaven aquelles altres | de veure sobresortir d'enmig de les seves accions suspectes la seva | bonhomia | tan clara i essencial, que, vestida de sornegueria i de la malícia que | a ell li serà encomanat el govern de la fàbrica i la casa; Humbert, amb | bonhomia | , com si no hagués abandonat encara la seva bulliciosa adolescència; | IV. Facultat de Dret El claustre de Dret tenia molt de casolana | bonhomia | . Gairebé tots els catedràtics —salvant els més joves auxiliars— procedien | res". Nosaltres més aviat temem de la manca de tenacitat, de l'excés de | bonhomia | , que fan que el nostre poble, que no sent la negació de l'odi, es mogui | És un pessebre a l'antiga moda, sense cap pretensió d'art, ple de | bonhomia | i candidesa. Hi ha les altes muntanyes de suro nevades de guix, i el gran | ni ampla ni estreta, ni massa guarnida ni massa nua. I per acabament, la | bonhomia | del teulat, amb la justa inclinació perquè la pluja no pugui | solament té un mig-riure bondadós, un tant se val, tot ple de | bonhomia | que deixa caure de sos llavis i que es perd en l'aire perquè ningú sap | després d'esguardar, rumiaven. Però en el fons dels ulls hi duien una | bonhomia | tan fonda, i la dama endolada i la jove serventa tenien un aire tan fi | l'índex estirat i fitant vagament el celatge. La faç li resplendeix amb | bonhomia | . Llavors pensaríeu, veient-lo, en l'anunci d'un licor monacal. —Una | a pintar-ne tantes i que les pinta meravellosament, algú l'anomena amb | bonhomia | "el pintor de xemeneies". Vora les set del vespre, en aquest temps de | que vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara de | bonhomia | i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la tranquil·litat perduda. —Què | és portada amb idíl·lica simplicitat pel cirabotes protegit per la rodona | bonhomia | contemplativa d'en Cisco. Més tard. Dormim. I és precisament mentre | de l'ample riu, i just a l'hora de la mort li era trasbalsada la crèdula | bonhomia | del traspàs per l'oficiós mitjancer que li retreia: —¡Infeliç criatura! | equanimitat segura i fidel com les seves visites, i amb una folgada | bonhomia | de butxaques, dins les quals feien bona companyia un grapat de confits | —Permetau, senyora, que us regracie la frase amb uns somris de cordial | bonhomia | . Tercera part Elogi del xiprer I. Llegendes 1 Un dia el | Les | bonhomies | L'associació per la caça del tigre Tothom capirà de seguida que no puc | davant del comprador. El de Vilanna prou s'esforçava en donar mostres de | bonhomia | , de cordialitat i de franquesa, per tal d'asserenar la faç d'Innocenci. | de vida, costums i sentiments, home de rara amenitat i extraordinària | bonhomia | , Pere Creixams, com Francis Carco, com Mac Orlan, com Marcel Aymé, com | emprà novament el seu bon posat, i els seus ulls tornaren a mirar amb | bonhomia | . —Bones tardes, minyona —va dir ell, d'un to amable. Marianneta no | La proximitat de les dues costes ofegades i baixes dóna al Sund una | bonhomia | de riu fabulós i patriarcal. En aquesta hora crepuscular i incerta, el | pel sol de la mar, somriu satisfet i als que són a prop els diu amb molta | bonhomia | : Aquest no serà pas pescador com son pare; us ho asseguro. El nen, | i esteu una mica familiaritzat amb el caràcter, amb la parla i amb la | bonhomia | de la seva gent, no us fa gens estrany d'imaginar-vos la realitat de | i giravolts com un adolescent. Poc a poquet va prenent uns aires de | bonhomia | , una noblesa sense èmfasi, una formigor treballadora. Allí hi ha un salt? | que hi ha terres que somriuen, només, però amb un somrís de franquesa, de | bonhomia | i de plenitud. Aquestes terres de somrís no tenen mai puges ni baixes, | boira i m'he espolsat les gusarapes del cervell. El doctor somrigué amb | bonhomia | , i afegí: —També us felicito pel gust exquisit que teniu en triar les | Serradell, li pegà una afectada llambregada de cap a peus, i li digué amb | bonhomia | : —A mi em dèieu l'Elefant, i a tu, la Girafa... Veig que | terme grec meravellós que podem traduir per "simplicitat" o bé per " | bonhomia | "? Altrament, què? Cupido, pare i autor de tots els vincles afectius, no | com m'agradaria ésser. Ja deu haver observat que judico les coses per la | bonhomia | , per la tolerància i el gust positiu d'entendre i comprendre els altres. | entre acadèmics i catedràtics—, llavors ho veia com una manifestació de | bonhomia | familiar, una adorable familiaritat. Assegut en el petit amfiteatre de la | ¿Eh? —I tots els estudiants somreien de veure'l somriure amb aquella | bonhomia | que li amarava els ulls blaus, com dues gotes d'onada saltades al seu | en veure Porttancat, tot nevat, es meravellà de la seva bellesa, la seva | bonhomia | , i va semblar-li que les aigües quietes el miraven amb una mirada plena |
|