Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més	bonics	somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li
Per tant, era un perill i una grossa desgràcia. De jove, però, era	bonica	, i ens imaginem que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure
és susceptible, ho endevino, d'esdevenir humà, amb els trets d'una dona	bonica	i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera
naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits	bonics	, túrgids, de dona. Al principi, doncs, nimfes fluvials, torrents i
i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la vida. Una noia	bonica	, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui, però la
que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per	bonica	i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense un condigne
triomfant seguici olímpic. Iris, amb ales d'or i calçada sempre amb unes	boniques	sandàlies, vola des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al
amb foc com amb vent. L'acompanyava Equidna, germana i dona alhora, de	bonica	i dolça cara de nimfa, de pits atractius i d'escurçó enorme, amb escames
la de la seva amorosa relació amb Escil·la, abans de ser transformada la	bonica	i esvelta donzella de l'aigua, per gelosies de Circe, en el monstre que
a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa. Si no, fóra massa	bonic	i senzill. No m'ho empasso", va mormolar l'aviciat, l'escarmentat,
en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan	boniques	i duren tan poc, Déu meu, tan poc!", es lamentava la senyora Magdalena
"Musculat, amb barbes i bigotis, un nas força recte i uns ulls molt	bonics	. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible
a les figures que esmento al llarg d'aquests comentaris. Heus-les aquí.	Boniques	, oi? Com que assisteixen d'habitud a un quotidià, minuciosíssim
comoditat de recordar-lo. "L'illa no és gran, però hi ha alguns indrets	bonics	i adients per contemplar el curs del petit riu, els jardins i els camps,
cames, i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com llueixes, preciós,	bonic	, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol", acariciava, amb ronquera
i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com llueixes, preciós, bonic,	bonic	, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol", acariciava, amb ronquera que
néts. Sí, ho endevinen, perspicaços, la foto del meu. Tendre, eixerit,	bonic	, mon petit chou, mon chou d'amour, un sol. I dolent, indòcil,
arguments prims com un fil d'aranya, que trencaré quan vulgui. Fóra una	bonica	venjança, i em tempta d'acomplir-la, però és la dona del meu pare, i l'
devers allí. —Vénen a veure la vacada: la coneixerem. —Diuen que és molt	bonica	. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els pobres, com
el bastó i llançant pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —	Bonica	, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un anyell: s'espanta de l'aire
que està criada a l'ombra. —Però, simpàtica, sí, que ho és. —I	bonica	. —I vostè, oncle Gori, què en diu? —preguntà el més jove al més vell
insòlit tremolor, subjugada per la seva presència. Ell prosseguí: —Que	bonica	t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no et vaig
Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no et vaig reconèixer. Que	bonica	ets, Mila! Diria's que hi ha en tu no se sap què de celestial, quelcom que
se sap què de celestial, quelcom que no és d'ací. —Repetí, encara: —Que	bonica	ets, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com en un murmuri, en un
hagué de deixar a casa seva per a anar-se'n a la guerra. Té la muller tan	bonica	, que no la gosa deixar. A penes se'n va ell, la sogra la
una llarga estona. Moltes dones ploraven. —És que ho diu tan bé, i és tan	bonica	! —En veritat que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I
l'interrompia: —Padrí, que m'enfado!... —Deixa'm que l'acabi: és molt	bonica	. T'agradarà... —Padrí...! Tantes li'n fa la fellona, s'arrenca
el seu poder en els fenòmens més insignificants, i dóna al card la seva	bonica	flor blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de
era atroç, matusser i pueril a la vegada. Ella se li acostà. —És molt	bonic	, fa plorar molt. Es tracta d'una noia filla d'un paleta; ella es diu
del ram solen oferir ja exemplars de seients realment admirables. No sols	bonics	o cars: còmodes. Amb uns tals instruments domèstics a l'abast, la vida
de l'home —ha dit algú— no és sinó "una passió inútil". La frase fa	bonic	, cal reconèixer-ho: dringa amb una certa elegància romàntica, i la podem
que el Mediterrani és una geografia a la mesura de l'home. La frase és	bonica	i, de més a més, respon a la idea que la nostra gent té d'ella mateixa i
libre, toujours tu chériras la mer!" El vers —de Baudelaire fa	bonic	: sembla de Víctor Hugo i tot! Però... Penso que, probablement, cap home
em deia: "Avui fa un vent de dolçor". Quina expressió més	bonica	! i encara: "El temps s'ha amoriscat força". 24
l'Hotel "Colón" (avui local del PSUC). He vist una miliciana, bastant	bonica	, al Passeig de Gràcia: vestit masculí, pistola, gorra amb "galteres"
per facècia, a un oficial moro ferit, quant volia d'un capot molt	bonic	que portava. "En va demanar setze duros... Però s'estava morint!"
Hem passat el matí al Pujol de Muntanya. És la masia més típica, més	bonica	que hagi vist mai. Sembla un burg medieval, amb un tros de muralla,
fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa un morriquet molt	bonic	". Quina dona més suau, més naturalment senyorívola, la masovera! Parla
Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una tela religiosa molt	bonica	i se l'enrotllà al cos; però va témer que, si la descobrissin, el
és menys pur. Camí del poble veig una deliciosa parella: una noia molt	bonica	, d'uns quinze anys, i un minyó d'uns disset. Tenien un aire encisat,
drets, hi havia, asseguda, una parella d'àrabs o d'hindús, ella molt	bonica	i, em sembla, enjoiada. L'home li arreglava el vel o li pentinava el
totes les taules plenes de gent ben vestida, algun oficial, alguna noia	bonica	i maquillada. Un milicià atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de
delicadament l'herba, destacant-se contra un cirerer en flor. (Que	bonic	feien, a la tarda, dues noies collint herba entre els camps grocs, les
del Sol, al menjador no hi havia sinó una parella (la noia era molt	bonica	i elegant). En Langdon-Davies m'explica que anit, a les 12,
Tot aquest país s'assembla bastant als Trossachs, i fóra igualment	bonic	si hi hagués un llac. També allí hi ha falgueres, i els ginebrons d'ací
una llarga crinera de núvols grisos, amb un fistó viu de sol. Que era	bonic	, de la finestra estant, aquell to metàl·lic, darrera la flama esbullada
en la versió de Pater, ja molt avançada. He rebut, en edició molt	bonica	, les obres de Swedenborg. 29 març. Negrín ha fet un
7 juny. Temps meravellós. Indubtablement, és l'època més	bonica	en aquesta regió: paisatge ple de vitalitat vegetal, boscos verds,
Llegim un inventari notarial del segle XV. Hi ha un mot	bonic	: "llumener". Aquella cal·ligrafia és ben difícil per a qui no hi està
i Sanpere, que m'ha vingut a veure al Noguer. És un espectacle molt més	bonic	que la neu; una nevada esborra el perfil de les coses, ho submergeix tot

Pàgina 1 (de 147)

50 següents