Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grans orelles i aprendre alguna cosa dels planys, les	boniors	, el càntic de la vida; dels entranyats batecs
soca d'un arbre i romandre-hi una estona. Sentia dintre les orelles una	bonior	dolorosa, una xiuladissa cremant, com un vent sonor acompanyat del pas
quant de temps vaig restar en aquesta posició. Recordo que, després d'una	bonior	eixordadora, el meu cap s'omplí d'un silenci infinit. Era més que
i enterrat. Qui sap la nit que li espera. Tot d'una s'adona que la sorda	bonior	de les converses dels seus familiars s'ha extingit i que s'ha concentrat
l'escletxa d'uns cortinatges. Del carrer pujava sordament la incessant	bonior	de l'anar i venir dels cotxes. Cosme, enterbolit, balbucejà: "Sóc a
cansat, a ple migdia, s'ajauria al peu d'un eucaliptus i escoltaria la	bonior	de les mosques excitades pel sol. El gos li faria companyia. Algun dia el
Rodolen els trons pels estimballs del cel. I quan ells callen, una sorda	bonior	, com la fressa llunyana de la mar en dia de llevantada forta, neguiteja
gralles, són de joia o són de dolor? I què ens duu de veritat la sorda	bonior	de la gentada? ¿Un exacte ressò de la seva alegria o el clam anguniós del
Fora dels dies de mercat i de fira, que feien els carrers sorollosos la	bonior	de la gent i el gran traüt de carros i de tartanes, els grinyols, brams i
novell amb reina jove i totes les abelles volten esvalotades, amb aquella	bonior	que sembla el soroll de llunyana tempesta. Fins que s'aquieten i es
el cruixir dels tions que es consumeixen, li sembla percebre una mena de	bonior	, més endevinada que sentida. I els ulls li riuen i el cor se li alegra i
d'agulla— la idea de tornar-se'n, s'esforça a ofegar-la en la dolça	bunior	de totes aquestes coses que el volten, dels carrers, de les fesomies, del
a caure a Dakar, on la cridadissa dels negres li féu recordar la	bunior	més acolorida del port de Xang-Hai. Àfrica endins, havia estat al servei
les sensacions que pessigollegen la pell i en esvair-se deixen una fina	bonior	en la memòria, mentre el cor no batega ni més lent ni més de pressa. No
de la seva cambra, ara el reprenia amb més força i era talment una	bonior	de veus i de remors inarticulades que no podia destriar. I com aquesta
un crit rítmic, acompassat al moviment del vol. Se'ls sentia en	bonior	a dreta, a esquerra, lluny, a la vora, per tots els indrets. Segons un hom
sentir el zum-zum apagat de la música, les xerracades del contrabaix, la	bonior	, l'alenar i el trepig de la gent... I volta que volta, amb el colze de la
als patis més pregons, i enlairant-se fins als terrats més alts, amb una	bonior	, que anava aixamplant-se, creixent, eixiribint-se... Al cap de poca
el poble, no sia que ell rompi dret a Jahvè per veure'l, i en caigui una	bonior	. Encara això: els sacerdots, els quals s'atansaran a Jahvè, que es
que s'obria com un ventall. Alliberada de l'opressió de la música, la	bonior	de converses es feia expansiva, i fins de l'una taula a l'altra es
se li havia quedat pel camí, i arreu, damunt la pell cuita pel sol, una	bonior	de ravenxincs transitaven enfurits amb la cua erecta. El capitost dels
Terra de festasses, d'àpets suculents, d'algarots d'orquestres, de	bunior	de gent mudada, de carrers endomassats, de processons virolades, de
de la balcera i en l'enterc fullam dels roures que tenien al dedins una	bunior	de motetes de sol bellugadisses. La Pepona també em va descobrir aquell
en els dipòsits de més endarrera i en els indrets on anem a reposar, la	bonior	del front arriba constantment a les nostres orelles. Mai no anem tan
quals oscil·len i, de vegades, gairebé ens extingim. Després, la sorda	bonior	de la lluita esdevé una anella que ens encercla; ens arraulim en
vell de Begur. Fa una tarda gloriosa, enlluernadora d'estiu, sense la	bonior	envescada de la canícula. El camí que fem m'apassiona i penso amb una
—els Forcats, Cap Roig, Cap de Planes— se us esfuma en una imatge que la	bonior	interna esfilagarsa i desdibuixa. Hi ha un moment que deixeu de veure els
sobre la vall de Sant Daniel. En la mitja llum del cafè, hi flotava la	bonior	de les mosques de l'establiment, que volaven com si s'haguessin adormit.
d'un socors impossible. A la porta de la casa del metge, s'estovava la	bonior	d'una gentada que s'hi arraïmava. ¡Mai no t'oblidaràs! Rosa encara
figures movent-se amb esverament, i sentir les sirenes dels bombers i la	bonior	de centenars de veus, no hauria pogut evitar un reprovable sentiment de
ombres eren plenes. El murmuri de les veus, el so apagat de l'aigua i la	bonior	de milers i milers d'ales diminutes donaven al paratge l'únic senyal de
en un racó de la sala sota tres gruixos de manta... i, sobretot, una	bonior	espessa, amb alts i baixos, que em feia pensar que potser m'havia adormit
i més i més, que ja no es podien comptar. Al seu damunt hi havia una	bonior	com damunt d'un femer. Tot el cos li coïa; els fiblons li travessaven la
D'una de les cel·les tancades, allà a l'extrem del passadís, eixia una	bonior	estranya, sordament baladrera, com un llunyà dringar de cascabellades.
-los! Que es matin, els grans brètols! No, no! —Sí, sí!	Bunió	, cridòria, avalot, corredisses... Per fi els dos combatents foren
al dolor, vora d'ella com si l'haguessin llençat des d'un cingle, amb una	bonior	interior que l'eixordava. Després maquinalment posà la mà sobre les robes
tots els senyals de la irrisió, els alumnes s'arrengleraven i amb gran	bonior	es passaven de mà en mà un llibre esparracat. El llibre contenia un
de la carn humana, enfebreïda. —"Sents?"— Un remoreig confús, una	bonior	sorda, com d'onades molt llunyanes, m'omplí l'àvida orella. —"Has
de rialles. El sol bat damunt el gran campament de veles i s'alça una	bonior	sorda d'aquell formigueig humà. Dessota les voltes, amb palla fins als
envaïa les Rambles sense adonar-se dels brots nous dels plàtans. Quina	bonior	tot plegat! Va adonar-se que algunes persones es giraven. Aviat fou
de gossos, trets d'escopetes, esgüells de llebres i conills atrapats,	boniors	llunyanes dels torbs estivals, bràmuls d'huracà i formidables espetecs
Quan, de cop i volta, les cigales emmudeixen, passa per l'aire la	bonior	llunyana de les abelles, ales de seda, fina sensació d'amable silenci.
polits. Les formes i els colors, perdent pastositat, alleugerits de la	bonior	de la llum canicular semblen tornar a llur pura realitat. L'aire té una
Peret estimaria molt la Charo-Euge; li diria Chuchú amb una	bonior	extasiadora; arribaria el més ràpidament possible a l'Amèrica del Sud. El
la monja: —Després poden passar per l'altra porta... En contrast amb la	bonior	difusa, però sordament glatent de fora, quina temperança, quina quietud,
Les notes d'un piano s'arrossegaven a l'aire. Barcelona feia una	bonior	somnolenta, sota la llum explosiva i africana. Les coses del pis
calor xafogosa, pesada. Pels carrers estrets hi havia a l'hora del sol la	bonior	de les mosques. Les cases, enormes, semblaven desertes. Havent dinat es
L'atmosfera del local era una fumerola groguenca. De sobte, sobre la	bonior	espessa de la sala se sentí el soroll sec d'una bufetada. Un creditor
inconfusibles: el pas dels carros, dels carruatges i dels camions; la	bonior	de la gent, la simfonia, per mi tan agradable, de la presència dels
quan vaig sentir que l'heura m'arribava al rostre, i creixia fent una	bonior	de vol d'abelles que em produí alarma. Les fulles s'arrapaven a la cara i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents