×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bony |
Freqüència total: 261 |
CTILC1 |
tota plena de nens. Duien el cap afaitat, tots tenien el cap ple de | bonys | i només se'ls veien ulls. Cridaven i corrien i, en veure'ns, van callar | haver massa esbandit una capçana de color de xocolata, la tenen plena de | bonys | i de clivelles. D'altres n'hi ha que s'amaguen, petitets i aclofats dins | va calçat amb aquesta punta arrodonida i ben clavada. I és llis, sense | bonys | i sense nafres. Pla que cap altre no hi toca! A escola, En Quimet no | Per verbals que aixequi, per multes que imposi, no està mai en perill de | bony | ni de nafra. I això posa un punt de consol en la coent mossada de | dura i cantelluda cada fulla, tot lligarà amb l'aspror de l'escorça i els | bonys | i nusos de tronc i de branques, i el món no veurà d'ell sinó la força i el | ha a Girona, que no hi ha res que no endevini, i que ha fet unes cures... | bony | !... que cap metge pot posar-se-li a la sola de la sabata. —Calma | manen? Però (val a dir-ho), amb tot i que eren ben plegadets, ¡ | rebony | , que costaven, d'empassar! Sort que la dona m'anava donant brou, i patint | pas. Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de | bonys | i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de | els camins que ja he dit, els quals, llevat el paviment, tot de clots i | bonys | , del fang trepitjat per llurs peus feixucs, s'assembla moltíssim als | aiguamolls. Amb llur corona de plomes fines i daurades, el front com un | bony | negre, les galtes inflades de vellut rosa, el coll llarg i el vestit | una consola damunt la qual un canelobre de tres braços mostrava uns | bonys | de verdet prehistòric: aviat els tres flams encengueren de vida aquell | d'exagerar. Una col, sobretot al matí, amb les gotes de rosada i aquells | bonys | que fan, tan frescs i molsuts, és tan bonica com una flor. La gent creu | de les soques i que en ocasions sorgia, mateix que un brollador, d'algun | bony | gangrenat. Els seguia arreu, embadalit. Els trobava bells amb llur | fins a trobar-li un encaix que s'adigués amb les seves dimensions, | bonys | i reblincades. L'enrenou esdevenia de mica en mica més animat. Els | un home d'uns trenta cinc anys, petit, ros, amb un front estret i ple de | bonys | , amb el pic de vidu, una cara gastada i rompuda, els ulls morts, els | condecoració feta amb paperets pintats. El barret de copa és tot ple de | bonys | i a sobre d'ell —detall graciosíssim— tothom pot veure una palmatòria | els farraginals, els pallers encaputxats, els camins deserts i els | bonys | botaruts que fa el paisatge, mateix que torsos de monjos acotats damunt | perduts al fons d'aquest entortolligament de lliuranques, de rasots, de | bonys | i de raïqueres, i no sabem pas com sortir-ne; ara mateix que la crosta | estàtua. —Vostè està abatut —li deia ella,— vostè està desfet. Li veig | bonys | , sots i arrugues a la cara, que no havia tingut mai! Un home de la seva | del Partit, perquè si algú no mana i no fot garrotada allà on fa | bony | no hi ha déu que rutlli. A la parròquia acaben de tocar les set, la | característiques, ja que en la part superior de les fulles s'observen | bonys | més o menys grans, moltes vegades confluents, de coloració blanquinosa | sobre les ametlles. En la superfície dels fruits malalts, s'hi veuen uns | bonys | irregulars i d'un color semblant al de les alteracions de les fulles | i la rosega: L'eruga minadora del presseguer 88 Pàgs. | Bonys | irregulars de color roig-violeta: L'arrufat del presseguer i de | i adherits a les branques: La floridura dels fruits 105 | Bonys | irregulars de color roig-violeta: L'arrufat del presseguer i de | i encara que treballà força dia i nit no pogué fer en el ferro ni un | bony | ; al nàixer el dia la veu digué: —Em sembla que l'auba ha arribat. —És | , la que jeu, va pegar un cop de casserola a la seva parenta. Li va fer un | bony | . —I el marit com la deixa aquí? —Oh! El marit va casar-se amb | molsut; pell, pellut; carn, carnut; arrel, arrelut; branca, brancut; | bony | , bonyegut; cantell, cantellut; gana, ganut; gruix, gruixut; geni, geniüt; | llampegar (de llamp), manegar (de mà), abonyegar (de | bony | ), amuntegar (de munt), apedregar (de pedra), assedegar | es retoca el marge natural de terra per tal de regularitzar-lo de | bonys | i enfonsades, deixar-lo a plom i desproveir-lo de les terres | la vista envers el fanal de la portalada: una munió de testes i de | bonys | entremig (les motxilles enormement inflades a l'altura dels caps donaven | més mocadors, les motxilles encara s'anaven carregant de paquets i de | bonys | : el moll de l'estació era abarrotat i cada vagó del tren format semblava | en llarg. Quan la caiguda havia fet veritables estralls a la pell o el | bony | al cap tenia dimensions considerables, el noi podia estar segur de trobar | un poder especial per a conèixer els homes inspeccionant simplement els | bonys | i les depressions dels seus caps. Escriu literalment: "A más de | la polpa dels seus polzes, examinava les protuberàncies, anfractuositats, | bonys | i depressions del seu crani. La variada geografia òssia corresponia a les | venia a tomb. —Què hi tinc, aquí? Em mostrà el clatell. —Hi teniu un | bony | o, més ben dit, hi teniu allò que en diuen una banya. Us han donat un cop | aigua a canterets. Cèl aborregat dins de tres díes banyat. Caldera vella, | bony | o forat. Caragòl y dòna sempre es bòna. Carregat a fòns. La caravina d' | majoral féu un xiulit d'aquells que es fan sentir, i, plantat dalt d'un | bony | de roca, ens va dir a tots: —Toqueu lo ramat de pressa, que, si el | 103. Contusió; ferides. Rentat el bussoc o | bony | , pot ésser comprès amb un cos dur —moneda— sostingut amb una lligadura | plantetes veïnes. Així mateix les que en la regió del coll presenten uns | bonys | (produïts generalment pel © ©) hauran d'ésser descartades o | per mig d' este doble signe, lo sò mig-palatal nasal: Banyar, vinya, | bony | , puny. Apenes s' usa en principi de dicció i sòlament en paraules de | 8è· Mastegar xocolata i posar-la dalt es cremat. Remeis p'es | bonys | 1r· Posar una clau dalt es bony. 2n· Picar fulles de | dalt es cremat. Remeis p'es bonys 1r· Posar una clau dalt es | bony | . 2n· Picar fulles de malva i posar-se es suc dalt es bony. | es bony. 2n· Picar fulles de malva i posar-se es suc dalt es | bony | . 3r· Fregir un dragó amb oli pagès i untar-se es bony. | dalt es bony. 3r· Fregir un dragó amb oli pagès i untar-se es | bony | . 4rt· Rentar-se'l amb aigo fresca de sa cisterna tot d'una. | de lo expressat i se va pujant un plat molt a caramull. Finalment, se fan | bonys | de sa pasta i se li tira per damunt canyella picada, cernuda (en pols). | capir en sa vera magnitut la miseria d'aquell pobre cos raquítich, ple de | bonys | y de nafres, contret y encarquerat de membres, ensenyant a les mirades | llebrot, quan l'escorxavan en l'Orga. Sobre la cella dreta hi havía un | bony | morat —segur una bossoga de la cayguda— y una mica més amunt, entre'ls | dels dos plecs que la formen; sota de l'epidermis hi ha una capa amb | bonys | llenyosos, dita capa mecànica; segueixen altres que s'omplen de | i més llargs. El seu pelatge era de color terrós. El cap tenia un | bony | a la part superior format per un dipòsit de greix. Les defenses eren | tenen unes branques llises i sanes, les dels segons estan plenes de | bonys | i de cicatrius, la qual cosa no pot ser interpretada com a senyal de bona |
|