Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Jaume veié la massa que es regirava en el fang, maldant per aixecar-se, i	borbollà	l'insult, cruixint de dents: —Fill de p...! I se sentí abrandat d'una ira
enjogassada, gronxant los arbres, una marinada frescal; quan encara no	borbullen	per la Boquería las cuyneras de devantal blanch, pentinats esbojarrats y
mitges, una ombrel·la vermella, dues ampolletes de perfum. —Obsequis... —	borbollà	Zorbàs, capmoix. —Obsequis?! —vaig fer esforçant-me a prendre un to
El camí de Sant Jaume s'estenia d'una banda a l'altra del cel. La mar	borbollava	. Ens vam asseure, amb les cames encreuades, damunt els còdols. Les ones
I les llàgrimes ragen cara avall del Crist clavat en creu i la sang	borbolla	en les cinc ferides. No callarà mai, la veu verinosa? No taparà ningú la
són tos ulls; tos cabells, ramada de cabrides que	borbollen	avall del munt de Galaad; tes dents, folc d'ovelles toses
fan feresa: Ta cabellera és un folc de cabrides, que	borbollen	avall del Galaad; tes dents, ramada d'ovelles que
a cridar que havia tingut una visió. —Què has vist, Guillem? —He vist —	borbollà	—, escrit en lletres de flames, el versicle 14 del capítol
de sol. La mà de don Nin féu presa del braç de la Palmira. L'home	borbollà	amb accent tèrbol: —És que el meu mal fa via endintre, cap a l'indret del
són tos ulls; tos cabells, ramada de cabrides que	borbollen	avall del munt de Galaat; tes dents, folc d'ovelles toses
fins al tinent. La sorra resseca es bevia un fil espès de sang que li	borbollava	del costat esquerre. El sol acabà de pondre's. El tinent no parlava. Un
abaltida com l'aigua que de cop, tota embranzida,	borbolla	dins un pou abandonat. Corrandes d'una pluja a la nit
rebufa i el clavegueró de ras s'empatufa. Retruca i	borbolla	l'aigua, en la grogô del fang on xipolla i xisclen
fresca, cançó viva, rou de l'àrid pensament, sang que	borbolla	, fervent, encenent cor i geniva: la cançó vol joia
de Xàtiva, "¡una petita ciutat tan provinciana!", el sentira abundós i	borbollant	. Fent escriptor del tocador, començà a moure la ploma amb una velocitat
bon xich violent la seva situació devant dels recorts qu'interiorment li	borbollavan	, y sobretot, en presencia del desengany qu'acabavan de sofrir ses
'us perdona y que 'us perdona perque... perque us estima? La tendresa,	borbollant	com aigua santa d' alegría dels llabis del bon Lluch, no 'l dexava parlar
del sol, com de plata al banyarla la lluna. Lo torrent dels Rossinyols	borbollava	sorollós allí á dos passos, y un formigueig d' avirám y bestiar omplia de
per oreig! Ara m'ajup la llefiscor negrenca!"" Aquest himne	borbollen	els perduts, car la paraula clara no els arrenca." Així
Dels fills de Coré. Maskil. Càntic d'amor. Mon cor	borbolla	una paraula bona, jo dic mon cant al rei; la meva llengua
agulló, pic, contra ell són fang. Fa que el gorg	borbolli	com una olla, posa el mar com un pot d'ungüent, fa
ganyotes; llavors se'ls capgira el blanc dels ulls i tot de bromera els	borbolla	dins la boca, amb la qual cosa no és pas que vulguin venir a dir res ni
lleu... La clara primavera assenyala el camí de l'aigua, on	borbolla	el silenci de Déu! La meva cançó La meva cançó, nua a
més de tant sofrir, tant sofrir, de ràbia plorava... El Senyor Segre, tot	borbollant	, ell qui tantes coses ha vist, se'n reia, se'n reia... Aqueixa cosa folla
algun disbarat. Mesurar l'aigua, les cullerades de cafè al filtre, el	borbollar	de la màquina, i de seguida s'escampava aquella olor que retornava.
i ara és el fang negre el que ens entristeix'. Aquest himne el	borbollen	en la gola, perquè no el poden dir amb mots sencers.» Així
demà. En Walter va fer que no amb el cap. —Gràcies, senyoreta —va	borbollar	amb un fil de veu. A la senyoreta Caroline la veu li va agafar un to
gentada... En Jem va interrompre's. —El senyor Nathan era vora el foc —va	borbollar	—. L'hi he vist, l'hi he vist; estirava aquell matalàs... Atticus, et juro
que se'ls clavés, que el cap era seu. —Hauria volgut explicar-l'hi —va	borbollar	en Dill, mentre escurava una cuixa de pollastre—, però aquest dematí no
una altra vegada el fill de Vicenç Gutiérrez i Obdúlia, i la sang que li	borbollava	del trau al front havia paralitzat a tothom, com si tothom hagués oblidat
a caure amb tota llur llargària, sorollosament, i formaven un avenc	borbollant	. Llur franquesa feia que toquessin el vaixell o els bots amb atreviment.
Aturats al jardí de Villa d'Este, sota l'aigua solemne que	borbolla	, sabrem morir distrets en la claror, però tots dos
sota la taula i em duc la llauna als llavis. Faig un glop. La cervesa	borbolla	a la boca i em desentumeix. Distreu el cansament, que es fa petit, i obre
tornar-se boig, l'hi ben juro! Perdrà la xaveta! El cas és que dins seu	borbolla	la indignació, una indignació noble per les ofenses rebudes, en primer
deliri. Feia una respiració ronca i feixuga, semblava que alguna cosa li	borbollés	a la gola. —Jo que li dic: «Excel·lència! » —va exclamar, reposant entre
seva ceràmica. Un munt d'idees em ballen al cap, idees que després d'anys	borbollen	dins meu. Si vostè té la intenció de fer alguna cosa amb les seves
de la diversitat de les coses. I el foc crema amb un so	borbollant	perquè el món és més maliciós i alegre del que suposes
de metralla —tot l'ésser seu, una ferida que	borbolla	—, llavors la carn —la teva carn, Anna, en el somni es
pressa, indiferent a l'arbre de Nadal mentre l'aigua	borbollava	als cotxes, s'embrutava a l'asfalt oliós i petava als
flagel·lats per un vent que no ve pas del cel,	borbollen	barrejats amb sorolls de tempesta. Ombres folles, busqueu el