Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia respira a fons, asmàtica,	borbolleja	abans de dir més o menys clarament: —Estan molt enrabiats! Els crits de
És clara, però no se'n veu el fons. Hi ha corrent, en alguns indrets	borbolleja	, com si saltés obstacles invisibles. Fins a mi puja la frescor del doll.
algú, rient. Es tombaren cap a la porta. Plovia a bots i barrals. L'aigua	borbollejava	sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel. Zorbàs,
tro, es va estremir la muntanya, la galeria s'ensorrà. —Pietat, Senyor! —	borbollejaren	els obrers, persignant-se. —Heu deixat els pics dintre? —cridà Zorbàs,
canigonenca. Cantaves la dolça riera que 'n el fons de la cuma	borbolleja	á pulit, i la ciureda brilladora fins la nit, i els
clareja més, i quasi no n'hai perdut un mot. —/¡Tío gaznápiro!\ —	borbollejà	entre dents el cavaller. —Com que t'he parlat en català limpio i
ones que ara feia rosades la llum del matí; i, allà on caigué, l'aigua	borbollejà	com gotes de sang. Un cop més mirà el príncep, amb sos ulls ja entelats
sou vós mateix: un frare de Sant Francesc o un ocellaire? —Perdó, perdó! —	borbollejà	l'increpat, llevant-se dempeus i fent una gran reverència—. Sí, sí...
la seva intel·ligència càustica, la seva cultura ben païda i el seu	borbollejar	filosòfic, que, en lloc de mantenir-lo empaquetat o solemne, el feien
quan sobre el trull s'ageganta el pilsaire, fes que el meu cant	borbolleji	, sagrat, nascut de terra à la frescor de l'aire! El lladoner
ton cant. Veu tardanera en l'ombra verda, sentor del most que	borbolleja	en el celler, carro immens abraçant l'amplaria del carrer
els coneguts, els amics i parents, aquesta font	borbolleja	una estona, guardant l'alé dels dies transparents. S'escampen
per beure un glop. Hi raja l'aigua sempre igual, i	borbolleja	, dels pastors sols coneguda, arrodonint sa gerra quieta i
cabrers, al clot de l'alzinar, vejent sobre el graber l'aigua	borbollejar	, quan el sol vespilleja i crema la parpella! Quan el sol vé a
la fret, t'estaves a la cuina, oint, desmemoriada,	borbollejâ	al tupí ton menjar d'ocellet. Dins tanta soletat a tota hora hom rumia.
d'hulla; i olor de cementiri en el fosforescent	borbollejâ	i llambrar de l'aigua densa. Tot és tan mineral, que sembla que comença
per terra, vareu picar amb el gaiato, i una veta d'aigua ja començava á	borbollejar	. [(de genolls, deixant tombar el cap sobre el pit).] Jo dic les vostres
ara, Billy. Eren unes coses com arbres i queien entremig dels rengles,	borbollejant	; i a mi se m'ha trencat el ronsal, i no poden trobar el que em mena,
hores mortes, dins el llaberinte de son cervell? Quins sentiments	borbolletjaven	ab les glopades de sa sanc adolescent qui batia les parets del cor y del
avansant, fins arrivar á la bora del Foix, que	borbolleijar	molt apropet se sentía; y, cercant per fer descans
l'enrramada, l'ona besantne las arenas d'or; la font	borbollejant	pel bosch ombrivol, y'l raig de sol que relliscant furtivol
que toca al cos, ni per lo que toca á l'ánima. Dexada, macilenta, febrosa,	borbolleja	en comptes de parlar y desvarieja més que enrahona. Ella, 'l lliri de
ab el posat hipòcrita d'una garsa que sotxa quelcom. "Tòcam, barruel, —	borbolleja	ab veu fosca.— Marxo cap á la... Havana. Ja estich embarcada." Y veig que
l'estranya mixtura que l'atzar hi havia sàviament abocat, gota a gota,	borbollejà	de manera intermitent, insegura, durant tres dies. Tot d'una semblava que
se la menjaria, l'enganyarien com un xet, cauria en la misèria. I li	borbollejava	un ralet semblant a l'alegria per la gola adormida de tan poc enraonar.
A Martigny s'allotjaren a un casalot des del qual se sentia de nits	borbollejar	les aigües del Roine, i Blau es despertava sobresaltat i guaitava a un
de la Terra era com oli al foc i la matèria era mare de tot. Es veu que ha	borbollejat	en els rius i els brolladors de foc als pous dels cràters. Quan el vent
del pensament. S'escolen les paraules que no diem,	borbollejant	com l'aigua d'un sequió per entre prats tranquils, i
una mena de forat d'aigües negres, com si fos la sorra d'un pou mort que	borbollegés	enfora, amb alguna galleda bruta. Aquestes sorres tenen efectivament un
tampoc cal posar-hi carn ni peix. El foc, ben fort; que l'olla	borbollegi	amb un blub-blub, blub-blub esvalotat, i la gran
Pequín. Fresca dels camps i encara amb olor de molsa i líquens, l'aigua	borbollejava	cap a la ciutat a través d'una reixa de ferro a la base de la muralla i,
poséssim un estetoscopi a l'escorça d'un bedoll o d'un faig, la sentiríem	borbollejar	i crepitar en desplaçar-se dins el tronc. —Pots posar rizotrons a terra