Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enganya mai. En definitiva, és un gos com centenars de milers d'altres.	Borda	a Hècate, a la qual, com els cavalls a Posidó, tots els cans estan
a l'altura en busca del camí. A una masia llunyana, Déu sap on, es sent	bordar	un gos. Mila s'atura estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la
Potser més lluny, potser més prop, darrera d'ella, sentia de nou el	bordar	d'un gos. Mila es parà una altra vegada. El cor li palpitava fortament.
a vegades per quedar-se a dormir a l'estable, i a les quals els gossos	bordaven	de lluny. Mila es deturà de bell nou. La nit avançava, i una ombra
masia solitària es sentia un cant de gall remotíssim; potser un gos	bordava	allà baix al poble. El silenci tornava a estendre's, i era un silenci
li adreça, tot el cap projectat endavant, com si intentés de menjar-se'l;	borda	: —No us cansa, parlar tant? —No és manera de tractar un malalt delicat. L'
car la cua, tanta estona immòbil, ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li	borda	un uniformat que s'atansa. —Jo... —va per excusar-se. —No ho sabeu
núvols, distingeixen la construcció blanca per on ell ha entrat. El gos	borda	encara, més clar. —Sí, és a les barraques —diu l'home. Davallen cap a
ha canviat, tot queda inalterable..." Mònica s'anava aproximant. El gos	bordà	. Cosme es va aixecar per no veure-la. Mirar-la el deprimia o, segons com
de la porta reixada, el gos, que no l'havia conegut encara, es posà a	bordar	. —Calla, Neró, que tothom dorm! El lladruc es convertí en grinyol
i esclatà a riure. Se sentia la remor del poble. Uns gossos es posaren a	bordar	, unes dones cridaven, els galls anunciaven el canvi de temps. A l'aire
terra, immòbil sota la selva de les estrelles, també callava. Ni un gos	bordava	, ni un ocell nocturn es planyia, silenci profund. Un silenci pèrfid,
les dents del gos que no pot veure un rodamón o un pobre que no els	bordi	. A mi no deu saber del cert en quin graó encabir-me i el signe de la seva
trepitjat a la tina? ¿Vols veure't mudat, tu i els teus, en la ramada que	borden	els mastins sense pietat i menen els mals pastors a cops de fona?
com la mala fama! I no li passa a prop bèstia ni persona que no siguin	bordats	furiosament. Hi ajuda el malhumor que dóna la vellesa. Són molts els
Pobre gos petit que es posa a tret del seu malhumor! Implacablement és	bordat	, rebolcat i mossegat una i altra vegada, fins que pot fugir de l'aspra
franca batalla. Igual es comporta amb les persones. Dones i criatures són	bordades	fins a frec de roba. Quin pler tenir-les a tret de dents, estemordides i
home, i si porta bastó més encara, guanya la prudència, i s'acontenta de	bordar	de lluny, dóna la volta a resguard de la bastonada possible i el segueix
per una mena d'invariable ritual. Arribava prop de casa seva, ell em	bordava	, jo m'ajupia, ell reculava fins a tenir-se per fora de perill i no parava
arrisca, mai no farà res digne de memòria. I en lloc d'ajupir-me quan ell	borda	, un dia me li encaro i li endreço un sermó, blasmant la seva conducta.
, massa a frec de les cames. ¿Per què, doncs, em reganyes les dents i em	bordes	i em guaites amb aquests ulls encesos d'ira? Posa't a la raó, accepta
camí de la concòrdia. Com més m'esforçava entendrir-lo, més ell furiós em	bordava	. Però en va no fou dit que la gota d'aigua forada la roca i a constant
cert què hi batalla i què hi triomfa. Segur hi ha, només, que cada dia	bordà	amb més desmai i desesma, fins que lladrà poc i de mala gana, per
dents petant-li de ràbia, a punt d'eixir-li del cap els ulls sangonosos. I	bordava	tant fort i seguit, que cuidava escanyar-se. "—Què és aquesta franquesa?
que pugui semblar-li ofensiu, i ell reté tant que pot el desig de	bordar	-me que el treballa tothora. I si el malhumor de veure's vell li fa el cor
d'una estranya frescor, i tots llunyans l'un de l'altre. El ca que	borda	, en un jardí, perquè es mou l'ombra d'un arbre, el tramvia que grinyola
la gorja, imitava l'esbufec d'un tigre acorralat i cridava roncament: —	Borda	-la, borda-la! Res; carta blanca! Entesos, pensà en Ravachol, i d'
imitava l'esbufec d'un tigre acorralat i cridava roncament: —Borda-la,	borda	-la! Res; carta blanca! Entesos, pensà en Ravachol, i d'un bot es
gràcia encisadora i una mena de beatitud conventual. Ni un ca no ens ha	bordat	en passar per tot el llarg carrer que travessa la carretera, ni ningú ha
ara l'un, ara l'altre, va pujant. I mentre puja al pi, quina manera de	bordar	que fa, En Tom! —Què vols ara tu! —li fa En Peret.— No
un que ve del teatre, que ara passa un gripau o fresseja una fulla; i tu	borda	, perquè, si no, es pensaran que no hi ets. I quan surts a passeig, haver
sobre, sentint com els lladres travessaven el llindar sense que cap gos	bordés	ni fes un moviment, i forfollaven per tots els recons; com a la fi,
una quietud infinites suraven arreu dels camps... De tant en tant un gos	bordava	en la llunyania al pas d'un vianant... El "canal gran", vingué amb
el cantar del gall a les estrelles i en el silenci de la llunyania un gos	bordava	al pas d'un vianant... A mà esquerra l'Ebre llisca plàcidament, ample i
bestialment qualsevol fustatge que els vingués a tret, un gos llop	bordava	entre llurs cames, i ells, per més seguretat d'ésser oïts, baladrejaven
El nen li donà una mirada de través i contestà, rancuniós: —M'ha	bordat	i m'ha espantat. —Oh, i el mal que et feia! —es mofà la dona
—Oh, i el mal que et feia! —es mofà la dona. —Doncs per què	borda	! —replicà, fosc, el bordegàs; i estirà, amb sanya, una altra ploma a l'
l'oncle, de vegades el gos. La bestiola s'atura de tant en tant, i	borda	per cridar l'atenció de la seva mestressa; després inicia una petita
amb impaciència, tot el parc que voltava la casa semblava agitat pel	bordar	i el grunyir del gos que es precipità al barri. Els lladrucs dels gossos
cadàver del coronel. Després vam anar a alliberar Rose. Al jardí el gos	bordava	furiosament. XII Escric aquestes ratlles des de la
atacada, i li quedaren al coll uns flocs de pèl aixafinat i sangonós.	Bordava	amb un lladruc curt i agut i mossegava en l'aire, acotant el cap, massa
dorm sota el foc, i el gos sota el rellotge. M'he fet vell en aquest gos.	Bordava	un lladruc clar com la veu de la nena. —No m'agrada la tarda de diumenge.
d'aquella manera brusca, la seva fonètica de contrabaix, que era com el	bordar	d'un gos mitològic. Ara bé, l'hirsut creador de "Manelic" posseïa una
-me que, a més de cega, era sorda com una tàpia, i, naturalment, el	bordar	dels gossos i el garrinejar de les criatures li arribaven com un lleu
nens, em penso que l'hereu, en el trontoll de l'espectacle, i entre el	bordar	apassionat dels gossos, se li escapà un pet descomunal, d'una sonoritat
la més ignorant de la colla, que s'encarà amb el culpable i començà a	bordar	-lo, amb una veu fosca i bestial. Don Clemente restablí només una mica
porta de ferro tanca el clos que defensa Cerber, el gos tricèfal, que	borda	furiosament i mostra els ullals ferotges. No massa lluny es dreça el
que conduïa al temple d'Atenea el peplos, mena de túnica teixida i	bordada	durant quatre anys per les noies de les famílies aristocràtiques. Al fris
el següent: P: Què és un gos? R: Un gos és pelut i	borda	. Codi restringit? Codi elaborat? (Aquest diàleg apareix al damunt de la
noia rossa. En aixecar el morro per udolar havia mudat l'esfereïdora veu:	bordava	amb un lladruc mig ploraner, emocionat i agraït. Després entrà una

Pàgina 1 (de 6)

50 següents