×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bordegàs |
Freqüència total: 298 |
CTILC1 |
", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el | bordegàs | . "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, | quatre o cinc xicots de 9 a 12 anys, comandats per un | bordegàs | de 13 o 14, que duia a la mà un revòlver lluent. El | una del poble, tota tèbia encara de l'alè d'una vaca i de la llengua d'un | bordegàs | , la tia Paulina li premsava el pit rebel amb la llana dels escapularis. | I li planta la seva gran mà a l'espatlla, tal com hauria fet a qualsevol | bordegàs | de les seves masies. —Però també em sembla que no cal que hàgim d'estar | amb el terror aclarit per la sobtada visió, oblidada fins ara, d'aquells | bordegassos | de les Aulines que un migdia buidaven un femer, amb les mans i les cames | Al principi jo no comprenia certas llibertats que ab mi 's prenian certs | bordegassos | ; pero un dia la mare, al veure que no 'm resistia á las impertinencias | de que tinguessem temps de fugir, nos vegerem á sobre aquell aixam de | bordegassos | , que 'ns atropellaban de la manera mes grossera y mes indigne que 's puga | la Gracieta... Avuy ha perdut un quart de jornal per culpa d' un | bordegás | que l' ha vingut acompanyant fins aqui á la porta. La mare, qu' estaba | paraules eren poques i precises. I tot d'un plegat agafà pel clatell un | bordegàs | que rondinava i es veia vacil·lant. —Tens res a dir? —li cridà—. Digues- | demanar—, per què l'aquisseu d'aquesta manera? —I tu no veus que és un | bordegàs | ? —I és una culpa de no tenir pare? Més aviat l'hauríem de plànyer. —Home | ulls inquiets i penedits. Hi ha mirades que no s'obliden. L'infeliç era | bordegàs | , i, segons la moral d'aquell temps, no hi havia remissió per a una culpa | és un secretari que fòra de secretaria no té ganes d'inventariar, i el | bordegaç | està en una edat que té dalit d'esgarriamenta, la desolació es | s'ondegen, els palets brillen, hi hà una orada d'argent que acompanya els | bordegassets | a ensenyar-los de nadar, un pop que badalla, un congre que vigila, i allí, | nort eternal de tot home de mar... El pilot en cap de l'esquadra, un | bordegassot | espigat ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va | son marit se creia que havia fugit a Amèrica per eixir del seu domini; un | bordegassot | que tenia era privat per sa mare de jugar amb cap altra criatura del | Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els | bordegassots | la saben molt llarga, i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, | duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de | bordegassos | , que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb una herba rasposa. | laconisme María Gloria—. Com casualment aquí hi ha el fruiterar, tots els | bordegassos | del poble vindríen a robar-nos la fruita. —Sí, però ja ho ha sentit vostè. | pervindre que li esperava, optà per l'ofici de paleta. El nét, si bé de | bordegàs | semblava complau-re l'avi, quan aquest morí, deixant-lo ja de divuit | un moment sense paraula i el cacic mirà fixament el minyó. —Ah! És el | bordegàs | de la Jungla: oi? —digué Buldeo. —Si tan savi ets, faries bé de portar | poc; si no, ja fóra vint milles enllà. ¡Ni pots escorxar-lo com cal, | bordegassot | captaire, i em vens a dir a mi, a Buldeo, que no tinc de cremar-li | fang. —Tota la Jungla sap que vas ser un pastor de bestiar com aquells | bordegassos | que criden, voltats de polseguera, pels camps d'allà baix. Tu, un | per distreure's de l'obsessió femenina. Primer s'ha enternit amb un | bordegàs | que seia a la dreta, d'aquells que aprofiten els deu cèntims i, tot | d'una visita de caritat, fou diligent amb bona gràcia: primera cura del | bordegàs | d'una família gitana, acampada amb la pobrissalleria de la platja, que | llengües estranyes saltaven com a coets, que feien girar el cap a algun | bordegàs | encuriosit. No era encara l'hora prima del vespre quan s'encenen els | l'encarregat als catorze, i l'aprenentatge en el seu ofici al costat d'un | bordegàs | que li carregava tota la feina més feixuga. Dels sis clixés, el de la | un xavo: —Té, per a pegadolça. I se n'anà, molt satisfeta. Els | bordegassos | saltaren. —Seguim, seguim! A les deu, el Manteu. El Manteu en té una | vigilaven. —Treballa, treballa... Ja guanyava el cau. S'engrescaren els | bordegassos | . —No pensis pas fugir! Una unglada. —Encara remena. I això que suqueja! | la tentaven. Un carrer... —On va aquest gallimassot? —Sempre darrera dels | bordegassos | . Alguna en deu haver fet. —Duu els vestits rebregats. —Potser el mal... | de cua escapçada, eixí, festejador, de l'ermita, al seu encontre. Els | bordegassos | se'n avergonyien. —És el del sagristà. —El "Sinsobra"! —Així, els | tombà al fuster: —Escapça. Cebrià, un manefle de cap gros i llavi partit, | bordegàs | picat de verola, profetitzà: —M'hi escanyo una pela. —Tira. El sagristà | de baix. Aquest sport salvatje era principalment sostingut per | bordegassos | que passaven ja dels deu anys, perque'ls petitets encara no sentiam | mànegues de camisa i amb la fanga al muscle o el podall a la faixa; algun | bordegàs | descalç tot tocant un parell de vaques, i algun gos, caçaire solitari, | penjats dels clemàstecs, eren coses adients a les rústiques proeses del | bordegàs | , un bell epíleg decoratiu de la seva temeritat. Innocenci no esmerçava | ni mica de respecte. Un altre jorn, Innocenci, ajegut, veié els peus del | bordegàs | que se li atansaven. Eren aquests peus que no havien conegut sabates, com | granota descuidada, pagaven llur tribut a l'acometivitat feresta dels dos | bordegassos | . Els portaven triomfalment al mas Aspriu, enfilats en un jonc. Per manca | pres per una arma ofensiva, per un coltell de sílex. Quant al noi, era un | bordegàs | camallarg, vergonyós, de mirada esquerpa, que amb prou feines deixava | dels senyors de ca l'Aspriu, situació privilegiada que heretaria el | bordegàs | , si Déu no ho disposava altrament. Amb aqueixos antecedents ja es comprèn | Allò que ell no podia sospitar era la influència que la cabana i el | bordegàs | amic tindrien en la seva vida com elements preponderants i dramàtics. | arrop, la taronja verda i aquelles formidables degollines d'innocents. El | bordegàs | amic seu era ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a pelar suros i a | alegria i mandra, la vida i la mort escarpint-se. Passa una filera de | bordegassos | amb la cartera al flanc. Em miren gormants, amb cares d'enveja. —Que no | i ulls enaiguats de sirena. Quan contaven algun episodi violent el | bordegàs | els escoltava aguantant-se l'alè, i el seu cutis de cera i esmalt | dels seus marits havien cregut que potser sí que aquell parell de | bordegassos | havien fet Pasqua abans de Rams, en veure muntar la Lluïsa al presbiteri | ... Fas cara d'aturat, tu, noi... i cal que t'espavilis! El cambrer, un | bordegàs | de divuit anys, s'enrojolà avergonyit, i va respondre: —Ruiz, em diu, oi? | un crit estrident, donat amb una veu aguda d'histèric, l'eixordà. Aquell | bordegàs | , fent corn amb les mans davant la boca, cridava: —Mori Espanya! Encegats, | un jove que sortia darrera meu! —I en tombar-se per guaitar on era el | bordegàs | , es trobà voltat de guàrdies. —/¡Junte las manos!\ —rondinà una | mig beneit! El criminal era el pare, que anava a matar la nostra mare! El | bordegàs | obeí el guàrdia. Pujà l'escaleta de ferro i entrà en el cotxe: una porta | tot de somnis, d'il·lusions, sobretot de la primera volada, els de | bordegàs | ; parlo de quan el pare tornava a casa com jo al cap dels anys renegrit | llibres vells de Santa Mònica, amb la mateixa petita voluptat amb què, de | bordegàs | , acariciaves el llimoner de casa els avis. Però, aleshores, el pare | vegada l'havien vista anar a pescar amb ell, quan encara no tenien cap | bordegàs | . Després les obligacions maternals la retenien a casa, i sols partia quan |
|