Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bordegàs M 287 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bordegàs Freqüència total:  287 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres,
quatre o cinc xicots de 9 a 12 anys, comandats per un bordegàs de 13 o 14, que duia a la mà un revòlver lluent. El
una del poble, tota tèbia encara de l'alè d'una vaca i de la llengua d'un bordegàs, la tia Paulina li premsava el pit rebel amb la llana dels escapularis.
I li planta la seva gran mà a l'espatlla, tal com hauria fet a qualsevol bordegàs de les seves masies. —Però també em sembla que no cal que hàgim d'estar
amb el terror aclarit per la sobtada visió, oblidada fins ara, d'aquells bordegassos de les Aulines que un migdia buidaven un femer, amb les mans i les cames
Al principi jo no comprenia certas llibertats que ab mi 's prenian certs bordegassos; pero un dia la mare, al veure que no 'm resistia á las impertinencias
de que tinguessem temps de fugir, nos vegerem á sobre aquell aixam de bordegassos, que 'ns atropellaban de la manera mes grossera y mes indigne que 's puga
la Gracieta... Avuy ha perdut un quart de jornal per culpa d' un bordegás que l' ha vingut acompanyant fins aqui á la porta. La mare, qu' estaba
paraules eren poques i precises. I tot d'un plegat agafà pel clatell un bordegàs que rondinava i es veia vacil·lant. —Tens res a dir? —li cridà—. Digues-
demanar—, per què l'aquisseu d'aquesta manera? —I tu no veus que és un bordegàs? —I és una culpa de no tenir pare? Més aviat l'hauríem de plànyer. —Home
ulls inquiets i penedits. Hi ha mirades que no s'obliden. L'infeliç era bordegàs, i, segons la moral d'aquell temps, no hi havia remissió per a una culpa
és un secretari que fòra de secretaria no té ganes d'inventariar, i el bordegaç està en una edat que té dalit d'esgarriamenta, la desolació es
s'ondegen, els palets brillen, hi hà una orada d'argent que acompanya els bordegassets a ensenyar-los de nadar, un pop que badalla, un congre que vigila, i allí,
nort eternal de tot home de mar... El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot espigat ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va
son marit se creia que havia fugit a Amèrica per eixir del seu domini; un bordegassot que tenia era privat per sa mare de jugar amb cap altra criatura del
Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga, i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això,
duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb una herba rasposa.
laconisme María Gloria—. Com casualment aquí hi ha el fruiterar, tots els bordegassos del poble vindríen a robar-nos la fruita. —Sí, però ja ho ha sentit vostè.
pervindre que li esperava, optà per l'ofici de paleta. El nét, si bé de bordegàs semblava complau-re l'avi, quan aquest morí, deixant-lo ja de divuit
un moment sense paraula i el cacic mirà fixament el minyó. —Ah! És el bordegàs de la Jungla: oi? —digué Buldeo. —Si tan savi ets, faries bé de portar
poc; si no, ja fóra vint milles enllà. ¡Ni pots escorxar-lo com cal, bordegassot captaire, i em vens a dir a mi, a Buldeo, que no tinc de cremar-li
fang. —Tota la Jungla sap que vas ser un pastor de bestiar com aquells bordegassos que criden, voltats de polseguera, pels camps d'allà baix. Tu, un
per distreure's de l'obsessió femenina. Primer s'ha enternit amb un bordegàs que seia a la dreta, d'aquells que aprofiten els deu cèntims i, tot
d'una visita de caritat, fou diligent amb bona gràcia: primera cura del bordegàs d'una família gitana, acampada amb la pobrissalleria de la platja, que
llengües estranyes saltaven com a coets, que feien girar el cap a algun bordegàs encuriosit. No era encara l'hora prima del vespre quan s'encenen els
l'encarregat als catorze, i l'aprenentatge en el seu ofici al costat d'un bordegàs que li carregava tota la feina més feixuga. Dels sis clixés, el de la
un xavo: —Té, per a pegadolça. I se n'anà, molt satisfeta. Els bordegassos saltaren. —Seguim, seguim! A les deu, el Manteu. El Manteu en té una
vigilaven. —Treballa, treballa... Ja guanyava el cau. S'engrescaren els bordegassos. —No pensis pas fugir! Una unglada. —Encara remena. I això que suqueja!
la tentaven. Un carrer... —On va aquest gallimassot? —Sempre darrera dels bordegassos. Alguna en deu haver fet. —Duu els vestits rebregats. —Potser el mal...
de cua escapçada, eixí, festejador, de l'ermita, al seu encontre. Els bordegassos se'n avergonyien. —És el del sagristà. —El "Sinsobra"! —Així, els
tombà al fuster: —Escapça. Cebrià, un manefle de cap gros i llavi partit, bordegàs picat de verola, profetitzà: —M'hi escanyo una pela. —Tira. El sagristà
de baix. Aquest sport salvatje era principalment sostingut per bordegassos que passaven ja dels deu anys, perque'ls petitets encara no sentiam
mànegues de camisa i amb la fanga al muscle o el podall a la faixa; algun bordegàs descalç tot tocant un parell de vaques, i algun gos, caçaire solitari,
penjats dels clemàstecs, eren coses adients a les rústiques proeses del bordegàs, un bell epíleg decoratiu de la seva temeritat. Innocenci no esmerçava
ni mica de respecte. Un altre jorn, Innocenci, ajegut, veié els peus del bordegàs que se li atansaven. Eren aquests peus que no havien conegut sabates, com
granota descuidada, pagaven llur tribut a l'acometivitat feresta dels dos bordegassos. Els portaven triomfalment al mas Aspriu, enfilats en un jonc. Per manca
pres per una arma ofensiva, per un coltell de sílex. Quant al noi, era un bordegàs camallarg, vergonyós, de mirada esquerpa, que amb prou feines deixava
dels senyors de ca l'Aspriu, situació privilegiada que heretaria el bordegàs, si Déu no ho disposava altrament. Amb aqueixos antecedents ja es comprèn
Allò que ell no podia sospitar era la influència que la cabana i el bordegàs amic tindrien en la seva vida com elements preponderants i dramàtics.
arrop, la taronja verda i aquelles formidables degollines d'innocents. El bordegàs amic seu era ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a pelar suros i a
alegria i mandra, la vida i la mort escarpint-se. Passa una filera de bordegassos amb la cartera al flanc. Em miren gormants, amb cares d'enveja. —Que no
i ulls enaiguats de sirena. Quan contaven algun episodi violent el bordegàs els escoltava aguantant-se l'alè, i el seu cutis de cera i esmalt
dels seus marits havien cregut que potser sí que aquell parell de bordegassos havien fet Pasqua abans de Rams, en veure muntar la Lluïsa al presbiteri
... Fas cara d'aturat, tu, noi... i cal que t'espavilis! El cambrer, un bordegàs de divuit anys, s'enrojolà avergonyit, i va respondre: —Ruiz, em diu, oi?
un crit estrident, donat amb una veu aguda d'histèric, l'eixordà. Aquell bordegàs, fent corn amb les mans davant la boca, cridava: —Mori Espanya! Encegats,
un jove que sortia darrera meu! —I en tombar-se per guaitar on era el bordegàs, es trobà voltat de guàrdies. —/¡Junte las manos!\ —rondinà una
mig beneit! El criminal era el pare, que anava a matar la nostra mare! El bordegàs obeí el guàrdia. Pujà l'escaleta de ferro i entrà en el cotxe: una porta
tot de somnis, d'il·lusions, sobretot de la primera volada, els de bordegàs; parlo de quan el pare tornava a casa com jo al cap dels anys renegrit
llibres vells de Santa Mònica, amb la mateixa petita voluptat amb què, de bordegàs, acariciaves el llimoner de casa els avis. Però, aleshores, el pare
vegada l'havien vista anar a pescar amb ell, quan encara no tenien cap bordegàs. Després les obligacions maternals la retenien a casa, i sols partia quan

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »