Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la Dragonera, i aleshores ens ha calgut anar amb molt de compte abans de	bordejar	el fantàstic illot. Per excepció, aquesta nit el llebeig roman tranquil,
i enfilarem tot seguit la ribalta trencada del gran massís de Formentor.	Bordejarem	Can Camota, la font de les Gavines, Fonts Salades, les Eritges... I
de pasturar els seus ramats pels vessants de l'Etna. El vaixell, degut al	bordejar	, recala cap a la rada de Palerm i hom pot veure, a la dreta, el Monte
il·lusions, li somreia repenjat damunt del seu pit bo i contemplant el	bordejar	d'aquella nau lleugera pel delectador Mar Egeu, que amb les seves illes i
la qual els camperols separen les feixes en els terrenys costaruts o hi	bordejen	les terres de conreu vora els camins. Un i altre posaven en pràctica
que les escates dels costats són groguenques, amb una lluna parda que les	bordeja	d'un color groc d'or, lo qual produeix un vistós conjunt que recorda a la
sense els tarongerars, o, d'una manera més ampla, sense l'horta que	vordeja	gran part de les ciutats nostres més populoses. I no es comprèn perquè
sabem de l'existència de reals, finques grans que, generalment,	bordejaven	la ciutat. Desconeixem la seva situació, però per aproximació i per mitjà
els esforços. L'altra és la construcció de l'estació del Nord: la via	bordejava	la Ciutat pel sud creant una nova muralla, tant o més insalvable que la
el nom. Ocupa una superficie d'uns 85 quilòmetres quadrats i la	bordegen	enormes cingles que la fan innaccesible, tenint que aprofitar-se escassos
La costa del Regne de València, que s'extén per tot l'E. i part del S.,	bordejada	per la Mediterrània, té un desenrotllament total de 321 milles,
Madrid, Segovia y Soria. Extensió y caràcters que té a Catalunya.	Bordejant	els macissos arcàichs y'ls afloraments de granit tením a Catalunya una
Haime, etc.. Extensió y caràcters que té a Catalunya.	Bordejant	les formacions silúriques se troben varis claps de piçarres y calices
terrenos pertanyents al carbònich inferior, culm o dinantià, se troben	bordejant	els primitius continents tals com la Bretanya, Vosges, Nassau, Hartz,
per lo tant tot al llarch del Pirineu y pêls voltants de Barcelona o sía	bordejant	els antichs macissos. La faxa del Pirineu se presenta en forma de claps
actuals provincies de Santander y Palencia, tot al llarch dels Pirineus,	bordejant	els claps silúrichs del Moncayo, Montalbán y Calatayud, entre Sigüenza,
y les fronteres de Xina. A la Amèrica del Nort ocupa una ampla àrea que	bordeja	l'Atlàntich y's troba en la conca del Mississipí; en els territoris
per demunt Sant Llorens de Morunys y cap a la alta provincia de Lleyda	bordejant	sempre les formacions primaries y secundaries del ja iniciat Pirineu. Pêl
y secundaries del ja iniciat Pirineu. Pêl mitjorn els seus límits seguíen	bordejant	el Montseny per sa vessant noroest, cap a Aygafreda, Sant Feliu de
Pobla de Claramunt y Cabra ja en la conca de Barberà, d'hont seguía	bordejant	el macís primari de Prades, cap a Cornudella y conca del Ebre. Ab tot y
Ebre, hont tenía sa major amplitut (fig. 257). Les terres que	bordejaven	aquest gran llach eren al nort les del ja iniciat Pirineu, y a llevant y
Estats Units. A la península ibèrica se troben les formacions miocèniques	bordejant	les costes actuals y en algunes conques entrant terra endins; forma una
metros sobre lo nivell del mar. Camí pla y amunt, entre alsinas sureras y	bordejant	lo riu de Breda. A má esquerra á mitja hora de Breda, gran precipici
bé?... Caterina Ja tornes a enfadar-te... Daniel He	bordejat	molts temporals, mestressa, i he sentit bales i he sentit fitores que em
en la crispació i en el sofrir, segons ens ho bruelen. I els altres	bordejaran	tau-tau, potser? No, mentida, escolteu-ho amb polca: Tots patim. Les
la nouvinguda, y se mirá la procedencia: Barcelona. La nouvinguda,	bordejant	la vía, se'n aná en direcció a las tomaqueras. Peró el pobre home no la
ques provehís de lo necessari. 4 Y quant isquerem d'allí anavam	bordejant	sota de Xipre, perquéls vents eran contraris. 5 Y havent passat
pel carrer de Sant Vicenç i l'avinguda de Laurelle, i tancava el poble	bordejant	la departamental 131. A dia d'avui encara es conserva una entrada a