Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
boscà A 277 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb boscà Freqüència total:  277 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les flors del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, el jacint, el narcís. Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo he
Revue Française\ a Thibaudet. Veig el cucut tres vegades. Orquídies boscanes entre l'herba. 27 abril. La muntanya ja és molt verda:
de /La gran onada\ de Hokusai. Collim uns petits pensaments boscans que recorden el llaç enorme dels cinyells de les noies japoneses.
maduixes. Hi ha una mica de boira als cims. Mar ombrívol de faigs, rosers boscans amb el record de cent roses; només hi queden els calzes, turgents de
tarda vaig a Rosquelles i al Noguer. Passo entre altes falgueres, rosers boscans en flor, grosses margarides. Tornant, renyo els nens, i la Josefina es
encara em meravella més trobar, uns quants passos més enllà, una rosa boscana vora el camí: la lleu corol·la rosada i el cor groc com una custòdia. La
pit pilós. Fra Garí penedit. De fet herència d'avis boscans, ventruts i amb més peus que mans. Vagarejava, balder,
versos, que ella m'acceptava de bon grat. Li portava ramells de violetes boscanes o d'altres flors, segons el temps. Vivia prop de la farmàcia. Ella al
coneixença amb l'aigua, la terra, l'aire de l'indret, vaig collir plantes boscanes i els meus palmells es perfumaren de sajolida, de sàlvia i de menta. Pujo
Estava fatigat, no havia dormit bé, em vaig ajaçar a l'herba. Les violes boscanes, la ginesta, el romaní, la sàlvia, perfumaven l'aire. Els insectes,
realitat, feliç. Terra i Paradís s'havien fet una sola cosa. Com una flor boscana amb una gota de mel al cor, així em va semblar la vida, i la meva ànima,
pressa el camí del poble. La nit era dolça, humida, feia olor de violes boscanes. Al cap d'una mica vaig afigurar, en la foscor, Zorbàs, que avançava
que enriqueixi el seu lèxic; ha après dels pagesos els noms de les flors boscanes, dels pastors i dels mariners els noms de les estrelles del cel, però en
que es fonia a la boca; l'estofat de llebra, amb el seu gustet d'herbes boscanes; la llagosta amb romesco, orgull de les terres tarragonines; cada plat
I li diu igualment el com i el per què de la cuca de llum i la viola boscana i el que ningú no pot veure a vista nua. I del món dels sentits corporals
meravellats del món i de la seva boniquesa. Hi ha el temerós de la viola boscana, el daurat de la margaridoia, el blau-moradenc de la petita vinca, el tot
vingui de molt lluny i costi com el pa de deu famílies, i un ram de flors boscanes en un pitxer escaient satisfà el seu desig de bellesa i de luxe. Venturós
natura produeixi nacionalitats de la manera com donen flors les plantes boscanes. La teoría sola de les nacionalitats naturals és impotent per a
en l'amistat de les herbes i dels matolls, de les cuques i de les flors boscanes, del vent i dels núvols; allà vaig viure les meves ficcions d'infant;
I d'allí us arriben alenades amoroses, barreja del que exhalen les flors boscanes a penes vistents, de les vaporitzacions de la sorra molla, dels llots i
imaginat tots els Betlems de la meva infància, i és per les vostres rutes boscanes per on arribaren els meus Reis de l'Orient. IV Empòrias la grega
que sortiu a caçar-ne algun per ells. Pels europeus, poques menges boscanes poden competir amb unes llonzes de porc salvatge jove. Veure coure això,
l'esglaiava... ...El rodamón es despertà quan el sol ja era alt. Abelles boscanes portaven la mel als ruscs invisibles. Passaven properes a l'home i el
jo era vailet la meva mare m'enviava a missa dominical a una parròquia boscana, la qual cosa aprofitava jo per quedar-me a llegir els drames de
la muntanya i amb el cor enfortit per l'aire pur i aromàtic de les herbes boscanes, devien assolir un bell repòs, ben envejable, tanmateix. I venia el
perfilades de sol i voltades de papallones i d'abegots, arramassar flors boscanes. L'engrescament omplia llurs tendres gorges d'exclamacions i de
contemplat aqueixes flors, pèsols borts, vídues, escabioses, clavells boscans... amb una emoció que gairebé li enllagrimava els ulls. Fou en els temps
d'un presbiteri, un fum violeta i rosa, un cementiri clapejat de flors boscanes— es presenten amb un aire de felicitat virginal. La nuesa del país té una
la porta de ponent de l'Hostalatge. Una rampa suau i perfumada d'herbes boscanes mena fins a la creu monumental de ferro que hi ha al cim del turó, des
d'una expressió terral saturada de flaires fortes, mestall d'herbes boscanes i flors de jardí... Roma, Roma! No és cap il·lusió, no. Roma us surt
de dins aquesta parla galejant i transparent com un raig de fontanella boscana, no us en mouríeu més del seu costat. Això sí que és plenitud de bona
i les Malves de jardí. Així doncs, el Papalló es decantà a la Farigola boscana. —Amb prou feines floreix, però és una flor, ça com lla, i tota fragància:
Em casaré amb ella. Començà, doncs, de festejar-hi. Però la farigola boscana estava èrtiga i callada, i al capdavall digué: —Amistat, sí, però res
penitència; allà, un Sant Crist de paret amorosament engalanat amb violes boscanes o amb brots de xuclamel o romaní. Flaires de bon cristià! Però... anem
mena... I de mal a més mal! L'aigua de mill i els brous d'herbes i llavors boscanes, successivament aconsellats com a miraculosos per les veïnes, tampoc no
seria entre la nostra gent, que no fes escarafalls de menjar llagostes boscanes? Doncs, té, Sant Joan se n'alimentava a tot trast i, àdhuc, s'hi
perfum intens i penetrant, un acre olor de terrossos humits i de plantes boscanes. A cops de bastó escapçaven els romanins del camí i l'aire tot entorn
la fosca, despertà ecos llunyans, alarmes imprecises... De cada habitació boscana, perduda en la foscor, sortí un avís. Tots els pastors saben ara que ha
Saladeures, de Sant Julià de Vilatorta i havia visitat en la seva capella boscana, el sepulcre d'aquella Sta. Amància, qui lliurà a Déu l'ànima blanca als
danubià; ciutat, ciutadà; província, provincià; ermita, ermità; bosc, boscà; esquerra, esquerrà; dreta, dretà; crani, cranià. ià, fem.
de la Barcelona vella; establiments recollits i íntims, amb sentors boscanes, tan típiques com les olors de cànem i d'espart dels espardenyers i dels
diada de Sant Eudald i de Sant Ponç, tota la flaire de les herbes i flors boscanes i camperoles vessava sobre la ciutat, i la seva fragància encensava els
espígol, cerfull i farigola, repunxons, borratges i ensiam boscà." "Jo porto a vendre prunes i orellanes, que és bon farciment
dos barralons d'aigua de Sant Magí, tots coberts d'espígol i de flors boscanes, seguit per una cobla de cecs que anaven en cotxe, i una corrua de
pedres restaven suspeses per l'espès relligat d'arboços i rebolls, eures boscanes i moreres d'esbarzer. Allò amoïnava i impedia poder realitzar un avanç
al mateix temps que Emengarda escampa pel seu damunt una faldada de flors boscanes. A pleret fan via després vers el campament, passant el braç de l'un pel
mes és\". Sant Josep. Ametllers florits, pàmpols als ceps, violes boscanes prop de xaragalls i rieres. El Nadal petit de Catalunya. Arreu, platares
cap desig impur. Diria's que deixava un rastre flairós de violeta boscana. Per uns quants dies, a les hores dels àpats, no es parlà d'altra cosa, a
aire, uns, anant pel dinar; altres arreplegant brocs pel foc o herbetes boscanes, corrent tots d'ací d'allà o fent lo que bé ens abellia. "De sobte, Donya
a la muntanya, al ras. Ni una llaminadura; només aigua clara, fruita boscana i, quan van ser prou grandets per a bufar la sarbatana, la carn dels

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »