Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes,	boscos	. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les
germanes, metamorfosades, volen, en estrenar les ales, l'una cap al	bosc	, l'altra al recer d'un teulat. Quina d'elles és, però, el rossinyol i
una simple amazona sense nom, de les de la tropa de xoc. Sortida del	bosc	, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic,
gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del	bosc	de roures i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi
sinó en la faula. En el mite, és una muntanya plena de meravelles, de	boscos	i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen
com qui parlés del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al	bosc	, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als
Maria. Posseïen terres, prats a la ribera, olivers a la garriga; posseïen	boscos	extensos i vastes deveses on pasturaven les raveres de bous i els ramats
amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al	bosc	a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi,
de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell	bosc	i muntanya tota soleta em perdré. Set anys transcorren així: de
dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No creieu que el	bosc	que imaginaren és la nostra vida, sempre assetjada de perills; que
de somnis. Llavors els paisatges de les riberes de Santa Maria, els	boscos	i les llacunes, els escenaris de les seves gestes de caçador a la
de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un	bosquet	d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior
turons, les seves dreceres amagades, els seus camins, els seus barrancs,	boscs	i fontanars. El paratge és solitari; amb prou feines si ací i allà es veu
: allí. —No pot perdre's un, oi, Anselma? —Només allí, cap aquell	bosquet	de pins, el veu? Abans d'arribar a un barranc molt profund, el camí es fa
s'estén per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el	bosc	el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de
mica per l'espessor; cercà un lloc més abrigat vora un penyal, enmig d'un	bosquet	d'arbres; s'embolcallà amb al seu xal de les nits d'hivern, que va
en l'oblit: no sé si, com a màxim, encara hi ha algun capellà de	bosc	o algun periodista de província que continuï administrant-la a la seva
pels arbres com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els	boscos	nus, color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns
és una pluja d'aire primaveral, amb grasses boires lentes al llarg dels	boscos	. Una humitat vasta i poc freda. Llegeixo el darrer llibre d'André Gide,
sense contrastos: muntanya d'un verd rossenc, amb la massa moradenca dels	boscos	sense fulles i ratlles fines de neu als cims. Començo a llegir
uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels	boscos	. És un delicat preludi: la llum, l'ocell, els núvols; un primer assaig
Al cel floten, ràpids, uns núvols blancs i flonjos, que posen ombres als	boscos	pròxims i a les grans muntanyes blaves. La neu diríeu que és un llit
la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els	boscos	, com de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un
que criticábamos en los demás. 18 març. Al	bosc	dels ginebrons, al matí. Fa un sol molt calent i l'aire té una
en aquella mar florida!). Cap al tard hem sentit cantar el cucut al	bosc	de Vilarmau: la masia era, encara, tota assolellada. M'he assegut una
lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels	boscos	que hi ha sobre El Martí sentim un cucut molt a la vora. Jo em mirava una
Dia pur, suau, dia d'abril, a la fi. He treballat, al matí, al	bosc	, on ja hi ha algun tany de ginesta florida. A mitja tarda he anat als Sis
probablement disparada des del "Colón". En tornar, el camp i el	bosc	són un inacabable xerricar de cadells. La terra vibra com un enorme
roses frèvoles sembla una custòdia d'or). Avui, a la tarda anem al	bosc	—no pas la fageda— de Vilarmau. Els rossinyols no canten gaire (és que ja
d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a collir maduixes al	bosc	de pins. Passem, gairebé nedem, entre mars de ginesta florida. Les
la font de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre els	boscos	d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria
de mallerenga, grills, algun rossinyol, un cucut i una esquella entre els	boscos	. 6 juny. Al matí anem a Rosquelles, al Molí i a la Riera
llevant fort i les onades són blanques, fortes, sota el cel grisenc. Al	bosc	d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts pins esquilats. El meu cosí
Herba espigada pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels	boscos	del Pujolar i Vilarmau, entre esbarzers florits i falgueres tendres. Quan
Quatre i la ràpida liquidació de la guerra espanyola. Collim maduixes al	bosc	de Vilarmau. Després reposem vora la bassa. El gran camp rosat, davant
26 juny. A la tarda anem a buscar maduixes pels	boscos	del Pujolar i cap a la font del Vern. En trobem moltes. Aquesta setmana,
de creosota, d'olor de quitrà (estranya suggestió marítima entre els	boscos	). En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant
nobles dels núvols, de perfils arrodonits, sobre ondulació verda dels	boscos	, se m'acudien uns versos: Les muntanyes són núvols verds,
nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent il·luminava els	boscos	. 19 juliol. Un any de guerra! Aquesta nit ha fet un any
d'or. Els homes carreguen garbes amb la forca. El sol es ponia entre un	bosquet	fantàstic de núvols, pins para-sol de neu encesa. 30
entre la qual el ponent posa un vague vel d'or sobre el blau-verd dels	boscos	. Em volten els ramats, les esquelles. 9 agost. Als Sis
canten lleument, fan una breu volada, s'amaguen entre les ginesteres del	bosc	... Mentrestant he traduït El misteri, de Hodgson, breu
la dotzena). Cullo moixines entre l'herba molla. Hi ha un cel clar, uns	boscos	nets, de coloració més fosca, color de setembre. Belar de ramats en la
buscar patates a la plana de Vic. Dia pur, amb núvols blancs i cel blau,	boscos	nets, relleus ben marcats i llum alegre. L'argent assolellat de l'àlber
s'han tornat fantasmals i el ruixim ens mulla la cara. El parc sembla un	bosquet	de Noruega. 12 octubre. Vaig a ciutat, amb la Josefina i
polítics, etc.. 1 novembre. Dia de Tots Sants, amb	boscos	sumptuosos, on el color vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna
enguany n'han collides unes 12 tones! Aigua neta a la Riera,	boscos	d'aram, de púrpura i d'or. Però els freixes encara tenen la fulla ben
herbes semblen de vidre, d'un blanc lunar. A contra sol són magnífiques:	boscos	per a elfs, condensacions de llum argentada. De tant en tant un pinsà
vora les roques de Bellavista. L'horitzó és tot de flonges grisors, i els	boscos	són com extasiats, amb estranyes refiladisses d'ocells, delicioses
lluny. Al matí vaig a Espinelves amb el sogre. Refilets apagats dins els	boscos	, insinuació de verd als pollancs, aigua neta a la riera, arços florits.

Pàgina 1 (de 262)

50 següents