DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bosc M 11470 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bosc Freqüència total:  11470 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les
germanes, metamorfosades, volen, en estrenar les ales, l'una cap al bosc, l'altra al recer d'un teulat. Quina d'elles és, però, el rossinyol i
una simple amazona sense nom, de les de la tropa de xoc. Sortida del bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic,
gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi
sinó en la faula. En el mite, és una muntanya plena de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen
com qui parlés del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als
Maria. Posseïen terres, prats a la ribera, olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes deveses on pasturaven les raveres de bous i els ramats
amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi,
de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota soleta em perdré. Set anys transcorren així: de
dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves? ¿No creieu que el bosc que imaginaren és la nostra vida, sempre assetjada de perills; que
de somnis. Llavors els paisatges de les riberes de Santa Maria, els boscos i les llacunes, els escenaris de les seves gestes de caçador a la
de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior
turons, les seves dreceres amagades, els seus camins, els seus barrancs, boscs i fontanars. El paratge és solitari; amb prou feines si ací i allà es veu
: allí. —No pot perdre's un, oi, Anselma? —Només allí, cap aquell bosquet de pins, el veu? Abans d'arribar a un barranc molt profund, el camí es fa
s'estén per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de
mica per l'espessor; cercà un lloc més abrigat vora un penyal, enmig d'un bosquet d'arbres; s'embolcallà amb al seu xal de les nits d'hivern, que va
en l'oblit: no sé si, com a màxim, encara hi ha algun capellà de bosc o algun periodista de província que continuï administrant-la a la seva
pels arbres com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns
és una pluja d'aire primaveral, amb grasses boires lentes al llarg dels boscos. Una humitat vasta i poc freda. Llegeixo el darrer llibre d'André Gide,
sense contrastos: muntanya d'un verd rossenc, amb la massa moradenca dels boscos sense fulles i ratlles fines de neu als cims. Començo a llegir /Maria
uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels boscos. És un delicat preludi: la llum, l'ocell, els núvols; un primer assaig
Al cel floten, ràpids, uns núvols blancs i flonjos, que posen ombres als boscos pròxims i a les grans muntanyes blaves. La neu diríeu que és un llit
la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els boscos, com de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un
defectos que criticábamos en los demás.\ 18 març. Al bosc dels ginebrons, al matí. Fa un sol molt calent i l'aire té una
en aquella mar florida!). Cap al tard hem sentit cantar el cucut al bosc de Vilarmau: la masia era, encara, tota assolellada. M'he assegut una
lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels boscos que hi ha sobre El Martí sentim un cucut molt a la vora. Jo em mirava una
Dia pur, suau, dia d'abril, a la fi. He treballat, al matí, al bosc, on ja hi ha algun tany de ginesta florida. A mitja tarda he anat als Sis
probablement disparada des del "Colón". En tornar, el camp i el bosc són un inacabable xerricar de cadells. La terra vibra com un enorme
roses frèvoles sembla una custòdia d'or). Avui, a la tarda anem al bosc —no pas la fageda— de Vilarmau. Els rossinyols no canten gaire (és que ja
d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a collir maduixes al bosc de pins. Passem, gairebé nedem, entre mars de ginesta florida. Les
la font de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre els boscos d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria
de mallerenga, grills, algun rossinyol, un cucut i una esquella entre els boscos. /6 juny\. Al matí anem a Rosquelles, al Molí i a la Riera Major.
llevant fort i les onades són blanques, fortes, sota el cel grisenc. Al bosc d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts pins esquilats. El meu cosí
Herba espigada pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels boscos del Pujolar i Vilarmau, entre esbarzers florits i falgueres tendres. Quan
Quatre i la ràpida liquidació de la guerra espanyola. Collim maduixes al bosc de Vilarmau. Després reposem vora la bassa. El gran camp rosat, davant
26 juny. A la tarda anem a buscar maduixes pels boscos del Pujolar i cap a la font del Vern. En trobem moltes. Aquesta setmana,
de creosota, d'olor de quitrà (estranya suggestió marítima entre els boscos). En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant
nobles dels núvols, de perfils arrodonits, sobre ondulació verda dels boscos, se m'acudien uns versos: Les muntanyes són núvols verds,
nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent il·luminava els boscos. 19 juliol. Un any de guerra! Aquesta nit ha fet un any
d'or. Els homes carreguen garbes amb la forca. El sol es ponia entre un bosquet fantàstic de núvols, pins para-sol de neu encesa. 30
entre la qual el ponent posa un vague vel d'or sobre el blau-verd dels boscos. Em volten els ramats, les esquelles. 9 agost. Als Sis
canten lleument, fan una breu volada, s'amaguen entre les ginesteres del bosc... Mentrestant he traduït /El misteri\, de Hodgson, breu poema
la dotzena). Cullo moixines entre l'herba molla. Hi ha un cel clar, uns boscos nets, de coloració més fosca, color de setembre. Belar de ramats en la
buscar patates a la plana de Vic. Dia pur, amb núvols blancs i cel blau, boscos nets, relleus ben marcats i llum alegre. L'argent assolellat de l'àlber
s'han tornat fantasmals i el ruixim ens mulla la cara. El parc sembla un bosquet de Noruega. 12 octubre. Vaig a ciutat, amb la Josefina i
polítics, etc.. 1 novembre. Dia de Tots Sants, amb boscos sumptuosos, on el color vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna
enguany n'han collides unes 12 tones! Aigua neta a la Riera, boscos d'aram, de púrpura i d'or. Però els freixes encara tenen la fulla ben
herbes semblen de vidre, d'un blanc lunar. A contra sol són magnífiques: boscos per a elfs, condensacions de llum argentada. De tant en tant un pinsà
vora les roques de Bellavista. L'horitzó és tot de flonges grisors, i els boscos són com extasiats, amb estranyes refiladisses d'ocells, delicioses
lluny. Al matí vaig a Espinelves amb el sogre. Refilets apagats dins els boscos, insinuació de verd als pollancs, aigua neta a la riera, arços florits.

  Pàgina 1 (de 230) 50 següents »