DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bossa F 2848 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bossa Freqüència total:  2848 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en un parell de mesos, llest. "Va treballar, però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de dir a tothom la veritat. No
sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una oració i li lliurà una bosseta que contenia unes herbes miraculoses. Segons ella, Candaina havia de
Segons ella, Candaina havia de portar penjada al coll la dita bosseta un cert nombre de dies si volia alliberar-se del malefici, car li digué
per trenta rals. "Calia veure les angúnies de nostrama per penjar la bosseta al coll de Candaina: semblava més fàcil penjar-la a un brau. Finalment,
ell dormia i amb tota precaució, li passà el cordó i li introduí la bosseta al pit, sota la samarra. Candaina s'aixecà i, sigui com sigui, notà que
sigui, notà que alguna cosa el pessigollejava allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava allò. La
un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després
tots se n'hagueren anat, s'aixecà, amb febre i tot com estava, collí la bosseta i se l'amagà novament al pit. Es donà la maleïda casualitat que la
felicitant quan Rafael Verdaga, que és el propi diable, li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet i negà. Rafael li diu: ""M'hi
ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i aixeca a l'aire la bosseta. No vulguis saber la ràbia d'ell i com vam riure." Mila somrigué
Perquè quan els ciutadans amb possibilitats econòmiques, els magnats de bossa opulenta, les corporacions benestants, van proposar-se millorar
vós? —li pregunta la de l'escopinada. —No. Aleshores la dona obre la bossa de mà, en treu una targeta que li allarga i que ell es fica a la butxaca
una dona alta i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes denominacions. —Aquí... ordre...
una peça fina que ell identifica com uns sostenidors i que ella desa a la bossa que li penja del braç. Tothom s'ha anat alleugerint més i més de roba, a
inútilment, i de cara a la cortina pregunta: —No teniu cigarretes? —A la bossa n'hi ha —contesta ella entre la remor de xipolleig. La descobreix a la
Sense replicar, camina cap a la butaca on seia de primer agafa la bossa i en treu el tub de pastilles de progesterona; se'n fa saltar una a les
No hi ha millors cosins que els bons florins. Una bona taula i una bona bossa, vet aquí la felicitat de la terra Molts amics té a la taula Déu, pocs a
esclata-butzes. Sort d'ell! S'homo fugí quan sentí passes. M'estirà sa bossa, però, on duia es documents, un parell de cents de pessetes i ses claus
de cinc minuts, les llaunes eren obertes, les conserves escalfades i una bossa de pa tou havia sortit d'una mena de caixa de morts de vidre, dintre de
si és que se'ls haguessin presentat, davant la perspectiva d'unes bosses ben curulles d'argent, ells que estaven dia sí i dia també abocats a la
subsidi a Felip III d'1.100.000 lliures, obrint generosament la bossa per ajudar el rei contra les incursions dels anglesos a Galícia i
de mitjan segle XV, ni de bon tros irreparable, es consumà. La bossa restà durant molts anys buida. No importava. Àdhuc no importà acceptar la
Jovita Dels vins l'escorrim. Tots dos Tot passant, les bosses no miren mai prim. Jovita Quina lluna clara. Marcó Quin
assegurant-li que ell havia vist com li queia del moneder. Conxa mirà la bossa, perfectament tancada, la va obrir, va constatar el diner que duia i
(testament del 1061). Hom podria identificar aquesta peça amb la bossa de cuiro que, penjada de la sella, servia per a estotjar-hi la contera de
amb el "gambal" citat per Eiximenis (veg. § 42) o la "bossa" que trobarem, tardanament, en Ponç de Menaguerra (veg. § 81).
en Ponç de Menaguerra (veg. § 81). També podria ésser una bossa per a guardar les armes; però fa estrany que, si fos així, el mot
de suportar la llança, sens dubte en posició vertical. Devia ésser una bosseta de feltre, al capdavall d'una corretja, que permetia al patge dur
el seu equivalent en una capseta de ferro portada a la cintura dita bossa (§ 81). El gambal d'Eiximenis potser té alguna relació amb el
del cavaller, i per això es portava amb la cua o contera ficada en una bossa, capseta de ferro que es duia al costat dret, a l'altura de la
la finestrella que s'utilitzava per a airejar-se i parlar. La bossa de ferro que va al costat dret del cavaller anava embotida de suro,
fins que els cavalls foren substituïts per carros de combat. Aquesta bossa, que havíem sospitat en textos anteriors (com el "gambal" citat per
bossa, cale la mà prop los gocets". Així, en treure la llança de la bossa, el cavaller deu esmunyir (calar: baixar, fer descendir) la mà,
121 v.). Segons Ponç de Menaguerra, en treure la llança de la bossa, el cavaller ha de procurar aixecar-la de manera que no brandi ("sia
porta la llança vertical ("lo colze, ubert"), ja fora de la bossa i més alta, evidentment apuntalada en la conjunció del gosset estintolat
pell matxucada un gran mocador agafat per las quatre puntas, á faysó de bossa pesanta y plena d' objectes botaruts. —Vés noya, vés: no 't descuydes de
amoroses de la nit, i quan, per fi, el tenia davant meu, espiava les bosses dels seus ulls, el gruix dels seus llavis, la lassitud de tot el rostre
la clau, la solia portar en una butxaca interior, d'aquelles que són una bossa de roba que es posa i es treu, com porten moltes velles de pagesia. Es
ha durat, tothom qui ha trucat a casa de Mistral ha trobat sempre la seva bossa oberta." Sí, quatre francs! em dic jo amargament. Però aquests
de no res em va treure del meu oblit. Un objecte estrany, fosc, una bossa de tabac de les que usaven els italians i que algun d'ells havia perdut
poden sortir altres feines... —Així, bé... —Tot el que guanyem, a la bossa... A fer guardiola per donar-nos bon temps a les ciutats... Entre ciutat
del qual surten els camals negres dels pantalons de pana que descansen a bosses sobre les espardenyes de veta. La imatge és —era, puix que fón cremada
per matar, un corral amb gallines, pollastres i conills, i, a més, una bossa de dobletes o bé un bon feix de bitllets. Després del dia del Corpus els
amb ells —si és que en té prou, i en cas contrari els pagarà de la seua bossa— la missa que celebrarà el senyor rector el dia de la festa. Si sobren
abraçar-me plorant com una criatura. I després, el gran coquí, es treu la bossa, buida sobre els genolls les monedes d'or pispades als turcs i les llença
mentre Zorbàs visqui, vaig dir-me, això no passarà. Vaig obrir la meva bossa i vaig pagar. Era l'època en què els rubles s'havien convertit en papers
saps. I aquests condemnats instruments em fan perdre el seny i obrir la bossa així que em trobo amb l'espècie femella. Comprens? La seva Gràcia, doncs,
—Acosteu-vos, nens! —vaig dir—. Veniu aquí." "Em trec la bossa de la cintura, plena de lliures turques i de medzidies, m'agenollo i la
d'un cap a l'altre de l'ormeig de malla. I quin goig quan va arribar la bossa! Era atapeïda com un ou, i no pas de peix menut, com a l'acostumada, sinó
A tot acudia, com si tota la feina del port anés pel seu compte. I les bosses regalimant d'aigua eixien igualment clafertes de peix. —Ves qui ho diria!

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »