×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bot |
Freqüència total: 1823 |
CTILC1 |
porta. —Què ha estat, això? El so es repeteix i l'home s'incorpora amb un | bot | que gairebé capgira el caixó. —Ha entrat algú que no havia d'entrar | No em recordava de la seva coixesa; no el podia veure amb els seus | bots | ridículs, fent riure la gent; el veia com un altre qualsevol, entrant a | són d'una delicadesa i d'una honradesa exemplars. Per dur-vos en el seu | bot | no accepten altra moneda que la legal —un franc— i ni amb la mirada no us | per atrapar els passatgers, ens han dut a terra ferma, dins d'un | bot | sense gens de personalitat, més aviat net que brut, més aviat mandrós que | les cames i les cuixes, vistes de lluny, fan l'efecte d'uns | bots | de pell tibant de color de melassa. Em penso que aquestes bones senyores | i tam-tams que de vegades hem sentit pels carrers de Papeete, i feien uns | bots | com unes llagostes de rostoll... Mr. F. G.. —No em podeu negar | que venia de Suva (Fidji). No ens quedà altre remei que saltar en un | bot | fent acrobàcies i caient com sacs sobre unes fustes excessivament | la rada de Vaitapé, a trenta braces del wharf, i amb el seu famós | bot | de tela plegable va i ve del cutter; menja a vegades a casa d'un | l'eina i el diner; no fatiguis taules, no dessagnis | bots | , no folguis amb dona si tires per' just. I ara sí que | can Medí. Déu et féu a imatge seva i ara ets com un | bot | de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet | paper d'estrassa! Marcó Me'n vaig, sabeu? Jovita Fes el | bot | i no tornis. Marcó Vella garça! [(Nova transició. Amb to | jo m'ablania aquí! Crida, rellamp, tota la colla amiga: sang a | bots | i barrals he d'espargir. Jovita Ah, cremar-me l'hostal, murris, | El dia que en Quimet havia triat per començar-lo es va posar a ploure a | bots | i a barrals. I va instal·lar la fusteria al menjador. Al menjador es | el jove excitat va veure entre els morts del dia un nom que li féu fer un | bot | del banc on seia. —Com és possible? S'ha mort? —Sí. Un de tants | senyora Pepa semblava volérsela confitar allí dins. L' estudiant doná un | bot | com si 's sentís foch als peus. Una xicota nova y guapa quan estava ja | Lluís entrá en son dormitori, perduda l' esma, vensut, esclavisat. D' un | bot | se deixá caure demunt del llit, y girantse boca avall, la vista | Un dia, tot mirantla, ixen de tras cantó dos gats enfurrunyats y d' un | bot | se 'm fican al cabás, fentme caure á terra y escampantme pe'l carrer duas | dels plaers de la nit i xiroi de mena, em preguntava per què feia el | bot | , sorneguerament. Semblava que endevinés el meu patir. Jo havia de | barret i els cabells d'aquella manera. Jo em vaig ofendre i vaig fer el | bot | . Ella no insistí. Però quan veia un artista uniformat com jo | Travessava aquells barris menestrals de peixaters, de fabricants de | bots | de vi, de xocolata a la pedra, d'oliaires i saboners, de basters, de | de medicina —vaig fer jo, avergonyit, i vaig saltar les escales en dos | bots | . L'ajudant em seguí. D'antuvi es creia que m'havia entès amb la francesa | sense haver comprès res del joc de la vida, ni per què haurà passat a | bots | folls de la joia al dolor, inacabablement, fins a la mort. Un home inútil | És ridícul anar amb una ampolla de vi. Sempre dic que vull comprar-me un | bot | . Però a França això no s'estila. A Arles me'n beuré un litre d'una tirada. | que, tenint jo motiu de queixa d'ell, era ell qui començava per fer el | bot | , com si fos jo qui l'hagués ofès. Però també em semblava endevinar, en el | el belitre de la "carteta" que s'enduu els diners dels incauts, ni el | bot | de vi vora el tonellet d'aiguardent... Sota els perxes, les mantes de | la pilota en el guant del pilotaire, i fent un arc tornava al dau. Un | bot | llarg. El jugador més ben situat la replegava, fent-li fer aquella arcada | mel trea. Al asunt. Pos no 'm tremolen les cames, y el cor me pega uns | bots | , com si anara á fer algun mal! La bolsa es esta; [(Ix Cosme y s' | Naturalesa, començaria per foradar un tronc d'arbre, després faria un | bot | amb rems, després una canoa, després una galera, després un vaixell de | mirant a l'Est: l'Arxi-Malvat va veure'l, el menyspreà i, d'un | bot | , lleuger, de sobte saltà els matolls i la muralla altíssima, | —preguntà—. Què diu aquell? Però tot d'una va comprendre i va fer un | bot | . —Molt bé, vell —exclamà amb admiració—. Aquests mariners coneixen el | de la meva vida per què t'he trobat... I Zorbàs pegà un | bot | , anà a buscar el santuri, s'assegué a terra amb les cames encreuades, | ", em crida; que vol dir: ""Gràcies! Gràcies!"" I d'un | bot | puja al carro, agafa les regnes, branda el fuet. ""Zorbàs —em vaig dir | i el món s'eixampla. A vegades, quan les paraules no li basten, pega un | bot | i es posa a ballar; a vegades, quan ni el ball no li basta, es posa el | a fer cap! —digué algú, rient. Es tombaren cap a la porta. Plovia a | bots | i barrals. L'aigua borbollejava sobre les pedres, de tant en tant els | la pluja minvà una mica. —Anem! —vaig dir, aixecant-me. Mimitó pegà un | bot | des del racó i s'escapolí darrera nostre. Les pedres lluïen, les portes | acabava d'afermar el gruixut puntal i, relliscant en el llot, pegà un | bot | cap a la sortida. En la penombra, emportat per l'embranzida, es llançà | —. ¿Suliman paixà? —Els maleïts gats; no em deixen tranquil! I, d'un | bot | , saltà a la teulada. Madam Hortènsia, embriagada, escabellada, ara havia | sobte, una veu punyent—. Per Déu, que ho pagaràs! Una dona s'alçà d'un | bot | i, girant-se als homes: —Bah! ¿Que potser no hi ha al nostre poble | —mussità, estrenyent-me tendrament la mà. Zorbàs, llavors, va pegar un | bot | al seu racó. —Jo tinc una quarta teoria —cridà. Me'l vaig mirar, inquiet. | hostatger: —Lleveu-vos per anar a matines, germans! Zorbàs va pegar un | bot | , enfuriat: —Què era el tret de pistola? Va esperar una mica. Silenci. El | Zorbàs—, però que em pengin si me'n recordo! Però anem al gra. Va pegar un | bot | i cridà: —Hala! Hala!... —i m'allargà la seva urpa. —Estén tu | noi s'alçà de puntetes i xiuxiuejà a l'orella de Zorbàs. Zorbàs pegà un | bot | , furiós: —Malalta? —va fer—. Malalta? Fot el camp o t'esllomo a | les canyes. Zorbàs s'escopí a les mans. —Hala! —cridà, i va pegar un | bot | per prendre embranzida. Però, abans que els dos valents tinguessin temps | Assassins! Com si hagués trobat la paraula que buscava, va pegar un | bot | , picà de mans: —Assassins!, assassins!, assassins! —cridà i esclafí una | s'acotà, li va fer l'ullet. —Sí —respongué el monjo. Zorbàs va fer un | bot | de content. —Bravo, monjo! Ara sí que aniràs al Paradís, no te n'escapes; | alçar. —Vine, Zorbàs —vaig cridar—, ensenya'm de ballar! Zorbàs pegà un | bot | , la cara li espurnejà. —Ballar, patró? —va fer—. Ballar? Vine! | gaires segons que dormia quan vaig llançar un crit i em vaig alçar d'un | bot | . El corb encara grallava damunt del meu cap i se n'anava. Em vaig | abans de sortir de casa." "Escumeja de despit, bramula i, pegant un | bot | , arrenca a córrer cap al poble; com veus, la passió el tenia dominat. | li. —Ja ho crec, perquè faríem tard. Ens vàrem alçar d'un plegat i, a | bots | i a corregudes, sense girar la cara, ens vàrem deslliurar d'aquell | només un any la Patum va iniciar-se amb retard. Era un any que plovia a | bots | i barrals i els carrers de la vila, tan inclinats, anaven com |
|