Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ens digueren, un dia: la guerra s'ha acabat. I	botàrem	els marges i arrencàrem les canyes i ballàrem alegres damunt
amb un arpó que feia escruixir. Poroi reia com un boig i xipollejava i	botava	horriblement, vermell de la sang del peix i sense poder obrir els ulls,
a reconstruir els fets. De sobte el director d'/El Adalid\	botà	de la cadira: —Dona Obdúlia és morta. Tots corregueren al balcó. A can
de combinació y s' en aniría descansada. Dit y fet; las criadas eixiren,	botant	per las escalas com si sortissin de costura, los mocadors volant á munt,
Peró mentres aquest, tot esgarrifat, s' enterava del succés, ja la dida	botava	escala avall ab lo nen de la Toneta, ja 's confonía entre las empentas d'
frueix amb aquesta pau, amb el goig de moure's, d'actuar, i els sentits	boten	com cabridells juganers, l'ànima no hi és indiferent, sinó que s'amara de
la foguera és una immensa brasilada que ningú encara no s'atreviria a	botar	en salt de gimnàstica, els homes tornen a agafar les cavalleries que han
seus millors pilotaires i els acaraven les apostes més grosses. Feria,	botant	la pilota de vaqueta, dura i seca, el punter, i la feia picar al pany per
de la corda. La retornava un dels contraris a sota mà, sense deixar-la	botar	en terra perquè no trencara en algun cantal. Petava la pilota en el guant
vine a beure una mica de llet i et refrescaràs! —cridà encara el pastor	botant	de roca en roca per atansar-se'm. —Tinc feina! —vaig cridar de nou,
la possibilitat que vingui un dia en el qual, per exemple, el plom	boti	com el vori, els flocs de la llana pesin com el plom o la sal no sigui
la vacada s'esvalota, baixa la testa, l'ull de cantó i la banya amanida.	Boten	els vedells desmanyotats, la cua enventada, dues puntes en el front
fou completa. A la feble lluïssor de les constel·lacions va veure's	botar	la figura petita i geperuda de l'homenet; unes voltes arribava fins a les
més insensible o més inconscient que els altres, parlà. Acte seguit fou	botat	a l'aigua alienadament un bot i quatre homes se llençaren en busca del
I en sentint la remor dels enemics que s'atansen, quan l'hostaler	bota	del llit per a donar l'alerta, tothom fuig camps a travessa, tement la
el sea power de la Gran Bretanya, nosaltres sabem que l'Institut	botarà	periòdicament aquests dreadnoughts de l'erudició històrica. Un home
nucleum, fragat nucem\, —cridava, escupint ab un xiulet fortíssim. Y	botant	com un selvatge sobre nosaltres, se passava tres ò quatre minuts
a penes es transparenta sota la pols escampada de la ruta. Nosaltres	botem	sobre l'encoixinat dels seients. L'auto marxa a batzegades, es gronxa com
matisser. L'abordada és estat furient, però cal repetir-la. A la tercera,	bota	el conill. Tots disparem alhora. La víctima s'asseu capolat de les potes
del brau doctor com si fos una bufa inflada, plena de vent, saltant i	botant	d'una faisó estrambòtica. I així tinguérem de deixar-lo, i així segueixo
bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava fer-la	botar	, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i suava i cridava que
, ara, per què tomba cap a un cantó? —Espera't! —digué Bagheera. I	botà	endavant amb un salt magnífic, tan enllà com pogué. La primera cosa que
bo i marxant, qui romp branquillons, qui es mou desacompassadament,	botant	i agitant els membres amb vivacitat, aquest peca contra l'harmonia
a la dreta i altra a l'esquerra. Arribà la barca, atracà, el de proa	botà	a terra llestament i es presentà a nosaltres. Era cepat i baix, negre de
foscor va fer el crit una hiena. La impressió fou prou forta per fer-me	botar	dues passes endarrera, lamentable recul. Més tard me n'he aconsolat
després gesticula i mou la cua d'una faisó irònica i grotesca. De seguida	bota	, s'enfila, i, ja a dalt de les branques, executa meravelloses
en Ravachol, i d'un bot es plantà al costat de la gallina. Mentre	botava	, havia fet intent de mossar-la, però, en trobar-se a frec d'ella,
petit i lleuger, relliscà per la fusta salada. Féu un salt i es perdé,	botant	, per la llibertat de l'aigua. La barca avançava ràpida, trencant
alta mar un pobre bergantí lluitava amb l'huracà i amb la mar desbridada;	botava	damunt les ones com una volva. Vaig plànyer els tristos navegants sense
i el respecte que es mereix. Al moll, el trist vaixell que ens esperava,	bota	damunt les ones com un cavall salvatge. Les maniobres de partida varen
més ens atansem als esculls, més s'accentua el balanceig del bergantí.	Bota	damunt les ones, altes, majestuoses i temibles. El rostre del timoner era
tan ardida, es desinfla, es xopa, s'enfonsa a poc a poc. Els tripulants	boten	a l'aigua i neden vers la terra cridant joiosament: joia maorí;
li produïen una mena de surts deliciosos. Eren remors que li feien	botar	lleugerament els nervis, un poc impressionats per la imposant sopor de la
amunt. L'altre va seguir-lo, mig engrescat mig incrèdul. Una granota	botà	a ran dels seus peus bo i ensurtant-lo, i es submergí zigzaguejant per
La veié de perfil, contornejada de sol, grossa, magnífica, confiada, tot	botant	sense pressa ni remor per damunt d'unes pedres i entre uns brins
l'aigua va! Ajuda'm, Bau! —em cridà en Pere. I entre tots dos vam	botar	la barca amb nosaltres dos per tripulants. Pocs moments després ja vaig
el Cars com remenava la cua, i esperava amb el cor penjat que	botés	la perdiu per matar-la amb la meva explossiva imaginació. Quan amb
seus encàrrecs quan parlava al noi: —Joan, alerta. Quan no t'ho pensaràs,	botarà	la llebre. Val a dir que En Joan Palau va arribar a creure, i tot li dava
de silenci en l'onada de soroll que venia del parc i llavors se sentia el	botar	d'algun cotxe a l'empedrat o la ventada del pas del tramvia per algun
frase; i talment una hàbil dansarina, se'n servia com d'un trampolí per a	botar	al mig de somnis molt llunyans. Es podria suposar que un drama, sentit
entre unes mates d'argelaga, féu una ràpida corredissa, escalà marges,	botà	reguerols, travessà camps llaurats, però quan ja es trobava a pocs
Els infants xuclen llaminadures de colors, riuen, ploren, van corrent i	botant	pels passadissos. Un mateix públic popular omple les llotges, els seients
Començava a néixer el dia. A la lluïssor lívida de l'alba es va veure	botar	la figura petita i geperuda de l'homenet; unes vegades arribava fins a
enmig del silenci de la nit obscura, salta el crit d'alerta, i els homes	boten	lleugers del llit, agafen la primera arma trobadissa i fan cap a la plaça
mà les contorsions i estremiments d'aquests peixos que se'ns escorren i	boten	en la canastra amb la boca oberta i un panteix accelerat! De seguida s'ha
el cap fins a fer-la cridar gairebé, i de seguida amollava; la Mort	botà	com un felí, alhora que un llampec súbit es trencava contra l'argent de
voleiava com el dimoni de la tempesta. Entorn de la seva espasa, els caps	botaven	com pilotes. Alina frisava, ara feia un crit de goig, ara romania
sospirà: Hi ha missenyor Copeli, un savi molt savi que el demana, —Arandó	botà	de la profunda cadira, abandonà els compassos, deixà els alambins a mig
miraculosa, no us diria cap mentida, a fe. Aquest viarany, que corre i	bota	al nostre davant com un gosset content, prou ens menarà a terme. Vuit
plàtera contra el pit. Gairebé hi sóc quan sento un xiulet que s'atansa.	Boto	com un cérvol, com un llamp tombo el mur, la metralla hi rebot, caic

Pàgina 1 (de 14)

50 següents