Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la panxa se li projecta damunt les cuixes que ni pot ajuntar, grosses i	boterudes	contra la fusta de la comuna. A la fi, la veu afemellada mormola: —No ho
encantat creus que essent soldat faries carrera? Marcó Vós, cos	boterut	, només heu nascut per fer d'hostalera. Jovita Calla! Ja en tinc
per las quatre puntas, á faysó de bossa pesanta y plena d' objectes	botaruts	. —Vés noya, vés: no 't descuydes de rés de lo que 't dich. —Está
de Crist, i, davant, d'esquena a l'espectador, tot sol, el ros de front	boterut	, de nas aguilenc, Judas; i Crist només el mirava a ell. El pare hostatger
estatura no devía excedir de quatre peus. Un parell de cames pontades i	botarudes	soportaven la seva figura feixuga i rodanxona; i els seus braços
fins que raja a l'aixeta de la cuina, on la minyona que amaneix el dinar,	boteruda	i vermella de mans i potser bigotuda, si és dona ja feta, canta que canta
il·lusions que engendraren en tèrboles noces l'orba ignorància i el	boterut	dimoni de la supèrbia. Viure, fruitar, morir: tal és el fat de tota cosa
un subjecte gras, amb mostatxos grisencs, nas arromangat, i un clatell	boterut	, molt vermell, com el d'un "marabú" africà. Son aspecte era pacífic,
de dret a la taula d'en Jeroni, va aplanar-hi al damunt les grasses i	botarudes	mans i, en actitud de lleó rampant, esperà que el pagès aixequés el cap;
feia— i així ho dic per dos camins, i ja us heu fet qui-sap-lo	boterut	, però amb una tombarella ara entrareu porta endins:
Era En Sànchez. El Sànchez que acabava d'arribar. Una mica	botarut	, sense ésser gras, infladet, En Sànchez arribava al camp d'esports del
Ni alta ni mitjana, ni prima ni esvelta, tenia una figura una mica	boteruda	; però, en canvi, de les cames era garrella i els seus peus eren de
no en tenen. Què hi faran, si Déu així ho ha disposat! I ells es passegen	boteruts	tots dos de la bona vida que porten, amb el clatell ben lluent i un bon
generosa amb els convidats, per qui guardava aquella butifarra més	boteruda	, que tanta de salivera feia venir als seus fills, si arribaven a poder
tinc fe de copsar-lo millor quan passarem per Randa, aquella muntanya	boteruda	, sola i verna que fa de capçal a la vila de Lluchmajor. Deyà Aquest matí,
i menestrals duen com a guiatge el Colau de Son Palla, un home alt i	boterut	, amb una barballera de greix que li penja com un collar, i que cada cop
camins que no s'acaben mai i en la ratlla nítida dels cimals dels serrats	botaruts	que et tanquen per totes bandes. Cau la tarda. El tirany s'esmuny entre
els farraginals, els pallers encaputxats, els camins deserts i els bonys	botaruts	que fa el paisatge, mateix que torsos de monjos acotats damunt la pols
i fa xiular les branques descabellades, i aleshores d'un cap de núvol	botarut	es despenja un ram de gotes grosses, planes i brillants com xapes, que en
una illa de debò, tota voltada de mar. Per la forma, semblava un llonguet	boterut	, del qual el mar s'hagués menjat tot un tros del mig. Per aquesta banda
El deixàrem completament pelat. Calgué l'arribada de cinc groguinosos,	boteruts	i engreixinats pollastres per a decidir els intel·lectuals a deixar en
era lleig, plorava, xisclava i tot. La dona que l'acompanyava era	boteruda	. Marieta caminava gairebé a ulls clucs. No volia veure res, volia
pagerol, porquerol (cp. porcairol), tenderol, torterol, geperut,	boterut	, bequerut, bequerada, cloterada, roquerar, alterós, esquellerinc,
llengua, llengut; cap, caparrut; saber, saberut; tràfec, trafegut; bot,	boterut	; rabassa, rabassut; ganxo, ganxut; campana, campanut; esquena,
goig de debò, aquells pots arrenglerats en els prestatges, cilíndrics,	boteruts	o amb graciosa forma d'àmfores, que donaven una nota discreta de color i
Era un home alt i feixuc, lent de paraula i de moviments, amb uns ulls	boteruts	, rodons, que hi veien poc a desgrat de les ulleres, i que miraven amb una
allò" i ho subratllava amb una mirada curta i fugissera dels seus ulls	boteruts	i amb el seu mig riure esbiaixat, de dents enfora. Amb tot, en ocasions,
més gris, que s'enganxava a l'horitzó. De part de llevant una muntanya,	botaruda	i afocada, la Northgem, bufava als ulls dels passejants el fred de
planeres al llarg, encara que per aquesta causa esdevinguin lleument	boterudes	en el replà —car altrament és com tendeixen a fugir—; i que convé
separem els grans d'una d'aquestes espigues, veurem que són més curts i	boteruts	que els normals i que no deixen veure gairebé el solc característic; llur
tota brodada d'or, el barret de tres puntes al cap i unes considerables i	boterudes	sabates amb els llaços estirats com les ales d'un gran borinot nocturn.
amb l'espectre de donya Pliéguez còmicament clavat com una mena d'aranya	boteruda	, en el clima de les confidències de Màrius i de la barrila que hi fèiem
regularment a les pinedes. Bolet mitjà, que presenta un capell un poc	boterut	de color gris-negrenc, amb nombroses petites escates que el recobreixen i
parasitari, el fong degenera vers formes hipertrofiades, monstruoses,	boterudes	; i li produeix, a més, un enduriment típic de la carn. Aquestes formes
els grans de l'esmalt a les cavitats. La càrrega ha d'ésser més aviat	botaruda	si és amb esmalts opacs, i no tant, si es tracte d'esmalts transparents.
de normes i convencions. Hi havia una pilota, a voltes rodona, a voltes	boteruda	, unes porteries i un camp més o menys aplanat. Doncs ja n'hi havia prou
i uns inflaments de gorja que tenien preocupat el marit, un pobre home	boterut	, que, amb aires de pardal mullat, no es cansava de donar-li consells,
Oh les fires amb uns llums eixordadors i amb	boteruts	cavallets que s' aplanen consirosos i de
que en prou feines mira i es desclou, fronts esquifits i testes	botarudes	amb els mateixos pensaments d'un bou. I gairebé tot
molta galera amb pinzellada d'or. Volta ran de les proes	botarudes	, i un gust de sal li tasten els cabells; passa
de perles, un collaret de perles i res més. I ell,	boteruda	tremolor grotesca i al llavi la saliva de l'esclau,
hauria d'anar en cerca del cos de bombers!", deia. Era un home bonatxàs,	boterut	, esquena corba, d'estatura minsa i amb la calba gairebé completa, i el
seu físic, era encara fort; no era molt alt, però tampoc baix; ni prim ni	boterut	; ni molt jove ni tampoc vell. Però sí bastant ric. Aquest prometatge fou
devantal a son germà fins esbotzarli'ls traus corresponents a la part més	botaruda	de sa panxeta. —Víctor!— cridà llur pare, fentse l'enfadat y aplaudint
no l'heurà pas qui la vol perquè té la bossa plena! A cada pit	botarut	hi du les unces guardades; als darreres, Déu m'ajud',
de las cellas com dos palets menuts sota unas matas d'esbarzers, un nas	botarut	, vermell, ple de pèls testos com las punxas d'un eriçó, y un morro fluix
la clavellina doble, esclatant cada día a centenars les poncelles	botarudes	, replenes d'aquell bé de Deu de fulles d'or que no'ls hi cabíen en llur
inquietar a ningú. Havía ja tombat la cinquantena y era una dòna petita y	botaruda	com un aglà, vermella de cara, llarga de nas y ab uns ulls molt sortits
tots los allí reunits, d' anyorar aquell aparato de copas xatas, verdas y	botarudas	, ni aquella nomenclatura de vins, desavinenta de pronunciar, que casi bé
era una dona xata, petitona, grossa, tot ventre casi; es á dir, una massa	botaruda	; guaytantme ab sos ullets molls y bellugadissos y apretant las balansas

Pàgina 1 (de 3)

50 següents