Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Che, quina calor! —Jo tinc l'esquena rostida. —On haveu posat la	botitja	? El càntir era amagat a la soca de l'arbre i entre pàmpols tendres
diversos noms: tals com el de càntre, canteret, selló, silló, ampolla,	botitxa	, marraixa, pico i pitxell. Els que conserven les formes
les terres de l'Ebre i del Montsant, han pres el segell foraster de la	botitxa	valenciana i del {botijo} aragonès, que, de passada, una i
o paella, i hom beu al gallet el vi del barral o l'aigua de la	botija	o del pitxer, encara que el raig siga prou gros. A vegades al costat del
y leguas, 124). No falta mai en la barraca la	botija	o selló, generalment penjada d'una corda per tal que l'aigua es refresque
penjada d'una corda per tal que l'aigua es refresque més aviat. Les	botiges	valencianes són de fang argilós sense coure, groguenques i de formes
bona de beure, amb un carretó disposat per al tragí dels cànters o de les	botiges	. Totes les barraques albuferenques tenen a la cuina una grossa i ventruda
mijanceres pera ví, un tonellet en aiguardent y un atre en canya, una	botija	en aigua, amen de una gran jèrra pera lo mateix, arreglats en corrècta
També parla el llibre de les cases tan blanques en estiu; de la	botija	d'aigua fresca; i de tot, tot lo del camp... ¡Ai, el camp! També
uno en cada banch de canters, mentres que les canterelles son varies. La	botija	es de tèrra també blanca, pero de forma casi esfèrica, menys per la part
ben clar y ras, com yo acostume, es dir, sinse tartamudechar ni fer	botiches	, pues grasies á Deu, y pa dolor de alguns pobrets, el tio Nèlo no té pèls
que estava cansat i amb el ventrell buit, vaig demanar a la tavernera la	botija	per beure uns glops d'aigua, i així tirar-me alguna cosa a la panxa per
amb pas d'hereu i esguard d'emperador, et lluu l'arma, i en la	botija	el te gorgola una cançó. D'aquest home vull dir la guisa. Volta
al centre de la casa, com el "xarquet" que deixa en terra la	botitja	; d'aquella casa esvelta i lleugera i alegre, ara ens
ha naixcut un atre en el cor, el que ni en suspirs, ni en llagrimetes ni	botiches	me vas a ablanir. En esta casa soc el amo y así no se fa més que lo que
a plorar)] Pas· Llagrimetes, no, filla; y com si escomenses fent	botiches	este señor no se va a enterar be, peroraré yo més clarament qu' el aigua
tapades, i mitjons vermells, tot força usat, però nèt. Porta a la mà una	botija	buida i una fiambrera embolicada amb un mocador blau. Es un xicot molt
els Quatre Pilars, cabassos d'ametles, la	botija	amb aigua que de nen portava fins als ametlers
quan a l'agost hi anàvem a replegar ametles i duia la	botija	plena d'aigua del pou que hi ha a cal tio Sento,
alcornoc 'surera', berena 'entrepà', botilla '	botija	', cosquelles 'cosquerelles'; i només amb Aín bimbral
n'hi ha moltes: arranyar 'arrapar', botijo [dj] '	botija	', canció 'cançó', espà 'espasa', estropall
en un vestit de color violeta que no la deixava respirar, suava com una	botija	i es posava de puntetes, recolzada sobre l'esquena del soldat, per veure
les sabates i, encara que ell no ho volia reconèixer, suava com una	botija	a qualsevol hora del dia o de la nit, es cansava per no res i, alguns
han de cremar eternament els descreguts. Cristòfol Castells suava com una	botija	però somreia, perquè li feia gràcia veure com el seu amic eixia d'aquell
Aviat va tenir la vida organitzada. Es llevava de bon matí i anava a les	botiges	a proveir-se de queviures. Comprava una barra de pa, la més llarga i
a dreta i esquerra, segons s'hi entra pel carrer de la Peixateria, i amb	botiges	una al costat de l'altra, que en aquells anys eren totes del sector
la clientela contenta s'havia de tenir de tot. Per aquest motiu, a les	botiges	de regals, encara que amb menys estoc, podies trobar-n'hi. La xocolatera
perspectiva i pel clarobscur. Pintà pitxers, taronges, gots, carabasses,	botiges	... Es cansà prompte del que anomenen natures mortes i buscà motius que li
cuques, abundants per les comarques del migjorn, cauria dins de la	botija	dels germans i enverinaria l'aigua. I el drama es consumaria quan
tenir utilitats diferents. Entre els de poca capacitat hom troba la	botija	, que servia per beure a galet i que tenia les parets laterals aplanades.
més, es va afanyar a obsequiar amb entusiasme els seus visitants amb una	botija	plena d'aigua barrejada amb cassalla i un grapat de nispros i albercocs
vi jove. El furtalàpides, a cop calent, s'uní al banquet. Duia la	botija	plena d'aigua fresca barrejada, com sempre, amb una mica de cassalla, un
tardor. Després s'assegueren sobre el paretó i begueren delerosos d'una	botija	fins quedar ben tips. —Quasi no passa aigua. Així no es pot regar i els