×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb botir |
Freqüència total: 88 |
CTILC1 |
| La seva dona contrasta, per la magror i l'elasticitat, amb la massa | botida | i compacta de Poroi. A Europa, Madame Poroi sens dubte ocuparia la | | dels bungalows sortien els homes despullats, amb les cames i les cuixes | botides | per l'elefantiasi, i em donaven la mà, rient i dient paraules | | inclinat en un àngol de quaranta-cinc graus, els seus dos ulls, grossos i | botint | -li del cap, giraven cap al sostre les llurs boles terriblement blanques, | | i em vaig moure cautament endavant, amb els braços estesos, i els ulls | botint | -me de les conques, en l'esperança de copçar algún feble raig de llum. | | oberta d'aquella fàbrica temps ha aturada? ¿L'aigua que la resclosa fa | botir | o una grossa serpent que s'hi cargola i ai de qui cau en les seves | | bitlles. Deixeu-lo per mi. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, | botint | el pit i estirant les cames, i —Hola, Tianet —va dir en to familiar.— | | abundosa riallada, que la seva boca no en podia haver més i tot ell es | botia | i sacsejava, no podent dar-li pas suficient. Nosaltres aprofitàrem | | el rublia. Una ona plena de sanglots, que no podien esclatar, li | botia | el pit i li anellava la gola. L'infeliç caminava enllà, enllà... | | i esbadocades a faisó de lliris d'aigua, les quals, recollint el vent, es | botien | , i s'animaven, i prenien moviment i vol, fent la impressió d'una florida | | sòl, debategà amb una horrible ondulació. Després va arronçar-se i | botir | -se monstruosament, i, desplegant-se de sobte, brollà aires amunt; i, mig | | de roba negra penjada a tot el llarg del carrer i que el vent de vegades | botia | i feia tambalejar. En els baixos del carrer de Jupí hi havia molts | | Innocenci, no del tot tranquil, veia com la sina de la pubilla es | botia | magníficament per sobre l'estretor incòmoda de l'encotillat. Semblava que | | de vegades les notes d'un piano de maneta, que no sé d'on venia em | botien | al cap i anava entrant a dintre de les remors de la ciutat i sentia una | | us feia girar la cara. Al cap de poca estona —si no era un mateix el que | botia | — era el veí del costat. Tothom corria a posar-li les mans a sobre i el | | ningú sinó ell; però, el que és ell, semblava un boig que, amb els ulls | botint | -li del cap, escoltés estranyes músiques de l'aire. Les veïnes no sabien | | ras; ni un arbre, ni una mala cova; regalimaves tot tu, aigua i fang et | botien | les sabates... Es fa de dia, despertar-se és dur, duríssim, depriment, | | El ruixat de notes, que sempre semblava acostat, però era inabordable, em | botia | pel cap. Des d'aquell moment cada pas que feia era una persistent | | va de debò i també tremola. "El termini... fineix demà..." Amb els ulls | botint | -li del cap, guaita per la finestra: el segon vapor ja s'acosta a la punta, | | amb el corresponent cegament dels graus dels rius —cegament que fa | botir | l'aigua per obturació natural. Quan es produeix aquesta coincidència | | aigua de mar a les boques dels rius, es produeix l'obturació, les aigües | boteixen | i surten de mare. Els camps queden inundats. Després, al cap de pocs | | Griera, quan tornaven del cancell—. Ja estaran bé els nois! —Els ulls li | botiren | més en adonar-se del séc de desdeny al llavi de la seva dona—. ¿Què has | | sobte, dels endintres de la morta puja una glopada de bromera blanca que | boteix | , inflant-los, els llavis de la morta, i s'apaguen els ulls, i s'esbarrella | | no manca en les coses necessàries. Et diu que l'alletis, i al punt | boteix | tos pits gonflats de pura llet; et diu que l'amis, i forja en tu un cor de | | amb un pla rectificat i polit, que serveix com a enclusa per a aplanar o | butir | metalls. 7. Alicates. Eines per a sostenir, torçar o altres | | Martell. El martell que aquí descrivim és l'eina que ens servirà per a | butir | el metall i res més. Si hem de clavar claus, picar, o altres serveis | | del cap on colpeja el metall perquè no deixi senyals. El martell de | butir | ha de pesar de 100 a 150 grams. Ha d'ésser de cap | | final de la peça, s'ha de preveure de fer aquests forats abans de | butir | la planxa i no s'han de practicar massa apropats a les vores, perquè el | | molt bé perquè en reprendre les operacions no ens robelli les eines. | Butir | el metall Butir o bombar una planxa de metall vol dir donar-li una forma | | en reprendre les operacions no ens robelli les eines. Butir el metall | Butir | o bombar una planxa de metall vol dir donar-li una forma més o menys | | aquesta és ja una questió més d'apreciació que de tècnica. L'operació de | butir | o bombar una planxa de metall, en referència a l'esmaltador, es pot | | que totes les arestes de la peça toquin igualment el pla. Una peça ben | butida | ha de presentar una superfície uniforme, sense bonys i amb estabilitat | | amb una mà, recolzarem la peça damunt del tas d'acer i, amb el martell de | butir | a l'altra, anirem colpejant la planxa partint del centre, a petits cops | | cada vegada el metall s'aprima més i el bombat creix. Observacions Per a | butir | bé una planxa cal que el cop del martell caigui pla, mai de cantell, que | | per estètica sinó per motius tècnics. Un angle o cantell ben arrodonit es | buteix | molt millor que no pas acabat en punxa; llavors tendiria a encongir-se | | i dividir en cinc compartiments que senyalarem amb la punta. Retallar, | butir | i netejar. 2. Aplicar degudament el contraesmalt. 3. | | de paletes per a esmalts opacs: 1. Dibuixar, retallar, | butir | i netejar un rectangle de coure de mides i forma com les de la paleta | | radial de compartiments segons el nombre d'esmalts a assajar. Retallar, | butir | i netejar. 2. Aplicar el contraesmalt. 3. Càrrega de | | a sedàs i coure. En la preparació de la planxa de coure s'entén retallar, | butir | , netejar i aplicar el contraesmalt. Les aplicacions del negre a traçar | | Remei: Emprar metall adequat en gruix a les mides de cada peça. | Butir | bé, reforçant en angles i vores de la peça, millor a martell. Carregar | | car està en poder meu de fer-ho. I, prenent aleshores un ganivetó va fer | botir | una estelleta de la fusta del cep, tot dient: —Ara ja us he alleujat les | | com un cop de colze a l'estómac. Queda amb el seu clampsar als dits, | botint | -se i desbotint-se com una manxa de ferrer, i quan li torna l'alè, cuita | | Riera va trontollar. Diuen que alguns montcarraners, en veure'l a punt de | botir | de l'ajuntament, li digueren: l'amo en Riera, salvau Montcarrà, que | | de fer un informe i fer-lo arribar en es govern central, i ja veurem com | boteix | , aquest escanyapobres. —Escanyapobres no ho és, ses coses com són, que ha | | un negoci, un bon negoci, deia en Manuel de Sa Coma, i els ulls lo | botien | carregats de febres desconegudes. En Bernat volia que na Margalida, la | | que només se pot anomenar pes seu nom... El cor de na Magdalena va | botir | . Li havia endevinat el pensament, el rector? Li proposaria allò que | | una vegada completat el cercle, pitjant des de l'interior va fer | botir | el tros puntejat, i ella va sortir. Això demostra que algunes vegades les | | palets remoguts del fons. Si hi hà un penya-segat, al arribarhi la ona's | boteix | , se redreça verticalment al seu contacte, esmersant tota la energía en la | | s' altra, o les hi omplía d' òsques, o les hi tirava en terra y les feya | botir | s' aceró, o li tomava ses posts que tenía a axugar en es sol. Però S. | | Amb un tió encès vaig sortir a fora, vaig voltar la casa, els ulls em | botien | , panteixava, el vaig acostar a la llenya de la paret; dels feixos de bruc | | i els Reis. De tant de riure i fer riure us varen | botir | les dents. No podieu rompre crostes i si beure |
|