×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb botre |
Freqüència total: 104 |
CTILC1 |
fer la debilitat, i vaig pensar que m'agradaria poder baixar l'escala | botent | com una pilota, avall, avall... i pam! a baix de tot. Em vaig aixecar i | tots triàvem els llegums i si eren llenties i sortien pedres, les feien | botre | per terra i després les guardaven. I quan feia bo, a la nit, pujàvem al | troba el senyor, més s'allarga la corda de l'esclau? I així podem jugar i | botre | en un terreny més espaiós i morir sense haver trobat l'extrem de la | negra; els seus ulls lluïen, blancs. Es llançà al ball, picant de mans, | botent | , fent tombarelles a l'aire, caient amb els genolls doblegats, rebotant | -me amb passa ràpida, al llarg de l'aigua, cap al poble, i el cor em | botia | . Poques vegades havia sentit tanta alegria en la meva vida. No era una | es posava un moment sobre un arbre, i cada soroll d'un peix petit quan | botia | dins l'aiguamoll, significaven tant, per a Mowgli, com la tasca de la | negra damunt les espatlles, a la llum de la branca ardent que feia | botre | i tremolar les ombres. —Està bé! —digué Mowgli escampant a poc a poc la | i llançar-se després de cada gronxament damunt el buit, li feien | botre | el cor fins a les dents. Adés els seus companys l'enfilaven arbre amunt | de fons, en els esglaons rogencs, pujant i baixant amb ràbia, a punt per | botre | -li al damunt, de tots costats, així que volgués eixir en ajut de Baloo. | eixí un sord xiulet de l'herba espessa: un so horrible i fred que féu | botre | enrera Rikki-tikki a mig metre de distància. Aleshores, polzada per | fent xiular l'aire amb els cops; es deixà caure sense bruit, i tornà a | botre | ara i adés, mentre el seu mig ronc mig udol anava creixent com el gruny | nous en la Jungla, però unes ombres d'ulls brillants els sotjaven i els | botien | al davant, baldament fos al mig del dia; i, quan reculaven esfereïts cap | les quatre d'una matinada de març, quan el cel encara era fosc i el vent | botia | en els vidres. El seu padrí, un oncle fuster d'ofici i orfeonista | el ferit, per mort, i abandonaren el camp tumultuosament, xisclant i | botent | en desordre per la brolla. Un home que ha vist l'agonia d'un gran simi, | vetllada, era en certa manera la seva obra. I Isabel sentia | botre | el seu cor amb un ritme més accelerat que descobrint un nou fox-trot que | dir això En Sànchez i una descàrrega que semblà engegada allí mateix féu | botre | els dos companys d'infortuni, creient que anava per a ells. Muts, amb les | pit i posà en tensió els seus membres, com els d'un tigre jove a punt de | botre | . En girar els ulls envers el vell pastor, trobà la mirada humida i | amb una tendresa que li mullava els ulls. —Pobra "Esperança" meva! Quin | botre | que feia l'altre dia, si l'haguéssiu vista! Per sort la brava mar no | que el seu amic arrugava el front i es posava tivant com un gat a punt de | botre | . Erbok ja començava a impacientar-se, i l'arraix començava a mostrar el | tot el vent possible. A cada nova ordre de l'arraix, el vaixell pirata | botia | amb una forta embranzida i accelerava la marxa. —Abans d'una hora tocarem | estat cedint a precs de la seva filla la damisel·la Marciana. En Bau va | botre | materialment damunt del seient de la seva cadira. —Refoina! ¿I no m'ho | ingenuïtat. Els grans combregaren i tots adoràrem al nen Jesús i sentírem | botre | el cor d'alegria dintre la caixa del pit. Quan sortírem de les Misses | minuts més amb uns grinyols adolorits del pobre Fenec que feren | botre | el senyor mestre de la taula. La pobra bestiola ja alliberada i gemegant | liberal i humanitària del Baix Empordà l'ha apedregat. —Les pedres | botien | que donava gust... —em diu Estelrich. —Oh, i encara heu tingut sort... | peona agosarat; uns esquirols ens acompanyen per dins del bosc, tot | botent | d'arbre en arbre; els merlots i les tórtores treuen el bec entre la | no tenia el frenesí d'anar de pressa— i amb el trepig dels cavalls i el | botre | de les rodes atronaven la Rambla d'un cap a l'altre. En el Pla de la | la mili us ha proporcionat una ganga així. Entretant, Kantorek va | botent | de l'un costat a l'altre com un senglar esverat. Al cap d'una estona, | costa sota d'un gran paraigua, a sobre del qual les gotasses dels arbres | botien | estentòriament. Mentre pujava, sovint, la imaginació se l'emportava. Era | finestra un garbot d'aigua que féu una fressa de cinglantada. Les gotes | botien | als vidres amb una fúria estranya. De sobte, una porta de la casa es | les granotes al meu voltant. Sortien quan jo arribava, s'acostaven | botent | i, de seguida que començava a pentinar-me, les més dolentes em tocaven la | mica decantada, a poc a poc, com si tot d'una l'aigua del mar, cansada de | botre | i de cridar, s'hagués fet espessa i difícil. El temps passava, amb els | dels caiguts. —Aquesta pilota? Nosaltres en teníem una de més grossa i | botia | més. —Això? Nosaltres ho teníem més bonic. La nena del principal | roman entre la pols que aixeca el nostre cotxe. Oblidem. Tot d'una ens | bot | el cor. Una impressió pregona, un encís inesperat ens amara: la Kutubia, | granada de sorra; esternudà, i mirà el mar. El sol ja hi començava a | botre | de puntetes amb els seus peus lluents. És el primer nudista que vaig | que al ritme del bell moment en què saludà Elisabet, aquesta sentí | botre | joliu el tendre infantó que portava a les entranyes i fou tota plena de | El vals caigué fet a miques. —I Raya? —digué, en veu alta, el cor | botent | -li amb fúria. I s'enfonsà sota els llençols sota un nou malson que no li | però, fou el retret del Dr. Vancells a propòsit de Raya. Zeni va | botre | literalment en sentir aquest nom. Feia temps, mesos, gairebé un any, que | la fi feblement, per entre els fils de la xarxa, que va trencar de sobte, | botent | a la butaca, empès per una nova explosió, més propera. Estranyament, | i d'una vegada, amb l'espina. Darrera dels soldats, arribà, en tartana, | botent | sobre els rocs, el general Martínez Campos en persona, que llavors era | De cop, quan més distret estava en cavil·lacions improvisades, vaig | botre | enrera, donant involuntàriament una empenta al meu amic. Aquest s'aturà | deixés de passar en el redós ombrívol de la barraca nova: sempre presta a | botre | del jaient per córrer en auxili de la filla a la primera cridada franca o | del Comerç es posà a caminar sobre un empedrat que em semblà molt dolent. | Botíem | . Érem sols. Jo era jove i no diria tota la veritat si no fes constar que | es produeix constantment i lentament, com una aigua que pot deixar de | botre | i saltar, però que res no pot privar de seguir el seu pendent natural. | indignen ni subleven. Però, passats els instants convulsius de la sang | botent | , quan la pensa s'asserena i l'ànima s'assossega, beneïm íntimament la | que corre més que el vent. Agafa la pilota de cautxú i, mentre la fa | botre | , l'empeny cap al camp negre. El Llevantó veu que no hi és pas a temps... | de cridar: "Ohè! Ohè!" El gos corria entre les espigues, anava i venia, | botia | entre les potes del cavall. Tot allò era una mica irreal, com un malson. | femenina, estrident, que esclatà no sabia ben bé on, gairebé el féu | botre | . Una minyona amb una safata buida passà com una exhalació davant seu: | El cos queda en posició inclinat endevant i quan més baix es faci | botre | la pilota, més ràpidament podrà avançar el jugador i també desbordar més | S'entén per "driblar" l'acció d'un jugador que colpeja, fa | botre | , llença, o fa voltar la pilota a terra, i la torna a tocar abans de que | I tot d'una el bosc s'il·luminà. Un sol petit i rodó color de taronja | botia | per entre els arbres i les fulles, que s'havien tornat vermelles. Tingué |
|