Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no cal dir-ho. III Després de sopar, en entrar a la cort el	bover	de n'Ordis per donar la rama al bestiar, trobà la vaca rossa ajaguda a la
el manescal. El manescal havia retardat son regrés de la muntanya i el	bover	, recomanant la urgència, deixà l'encàrrec, tornant-se'n pel mateix camí.
una carretera pròpia, al peu del cementiri. En Peret, tal era el nom del	bover	, podia passar a tot arreu per un xicot deseixit i picardiós i no li
amb un desfici bàrbar. IV Aquella dispersió divertí bastant el	bover	de can Ordis. No li donaren temps de conèixer-ne cap, però suposà que el
podes ben dire! Me recordi d'una, de quan jo era nin, que vaig sere un any	bover	cap a la banda d'Olot, que havia pagat an el seu proprietari la redempció
i es posarien a sopar en pau, en companyia del vell dallaire i el petit	bover	. Qui no diria que eren unes santes! I, santes o no santes, el cel les
digues, Boi Delit: quan tindràs aquesta casa, no m'hi prendràs a mi, per	bover	? —Tant com voldràs! —féu en Boi, somrient. —Ho dius de veritat, Boi
esperant que l'amo li parlés d'arreglar el compte. Poc era el que el	bover	guanyava, però per poc que fos li fóra de bon cobrar. Veient que l'amo no
les vinyes rosselloneses, ara segant pels camps de Vallespir, ací fent de	bover	, allà prenent l'ofici d'hortolà, en Boi Delit anava seguint terres i més
tres ganduls manté?\ I ell responia: "Prou que ho sé, prou; però el	bover	sóc jo mateix: jo me'ls compro, jo me'ls mantinc i jo me'ls meno i,
portar-li un cistell d'aquests caragolins que mengen els ànecs! Caragols	bovers	li hauries de portar, i estaria contenta! No cal que En Tom li ho
que el noi es fa les mateixes reflexions. I com que de caragols	bovers	no en troba, es posa a cantar: --"Caragol, treu banya, puja a la
En Tom, li fa molta gràcia que son amo hagi de cantar per trobar caragols	bovers	. I com que se'n riu, En Peret li fa: No te'n riguis, Tom.
orella i sembla que aquest cançó els ha animat: veuríeu que un caragol	bover	ja puja amunt d'una canya. En Peret el veu, i ple d'alegria crida: —Mira
canya es posa molt content, i torna a cridar: —Mira, mira Tom!... un altre	bover	! Mira que és gros! I si li cantés la cançó? —I ell que es posa a
tu, oi?... però no ploris!... Ja veuràs com no t'avorriràs! El caragol	bover	amb les seves carícies ha aconsolat En Peret i ara aquest no plora. Fins
pogut fugir i en tornar al gibrell ha anat a raure a costat d'un caragol	bover	que llança un raig lluminós. En la mitja llum de la cabana brilla com un
van creixent, i tot ell s'omple de bombolles. En Peret llisca damunt dels	bovers	humits. Tot està ple de bavalles. I si té la dissort de tocar les banyes
minyó s'acosta al rei dels caragols que està quietet damunt de la pila de	bovers	. El saluda amb cortesia, i li diu: —Majestat, vinc a advertir-vos que la
De l'òliba, jo n'havia sentit contar històries tràgiques. Això era un	bover	que havia venut un parell de bous. Damunt una taula vinosa de taverna, li
sis unces d'or que es posà dins la troca. Fou brufada la venda i el	bover	sortí i se confià a la nit. Caminava amb el cor lleuger i la butxaca
, a fregar-lo amb les ales i donar-li voltes a l'entorn del cap. El	bover	, sangglaçat, en lloc de tornar enrera, fa més via cap avant. L'òliba amb
peus de ganxo, li pren el capell i se l'emporta cap al poble, perque el	bover	el vagi a cercar. Ell no se dóna per entès ni comprèn el vaticini; i fuig
cremeu la llana! La manta que jo us venc és manta igualadina, la manta	bovera	per tirar a l'animal! La manta pel carreter, pel boscater! Un paraigua
l'origen de la capella conta que, a principis del segle XVI, un	bover	que havia entrat al torrent anomenat d'Aiguafreda observà que a l'indret
llevantí d'aquell cim. En una balma del cingle hi fou descoberta pel	bover	de la veïna casa de Bellver la imatge, alta i antiguíssima, segons Camós,
burg on hi menen tràfec els mossos d'aixada, els pastors, el mulater, el	bover	, les criades, el porquer i la indiotera, i contemplar encara, en el seu
ho fa a 15.000 km-segon, i hi ha un grup a la constel·lació del	Bover	que s'allunya a 145.000 km-segon, o sigui la meitat de la
que fa s'unta es vérbol o èczema. 3r· Agafar un caragol jueu (	bover	), punyir-li sa molla fins que faci escuma i amb aquesta escuma untar-se
n'hi ha de diverses classes. El més conegut de tots és el cargol	bover	. De dia el trobareu amagat entre les pedres d'algun marge o paret.
Zeus posa fi a l'hivern. És quan l'estrella d'Artur, la més brillant del	Bover	, s'aixeca..., és la primavera. Preveu-la, i ocupa't de podar la vinya
reclamen esser anegats amb vi, i tothom empina el colze de valent. Hi ha	bovers	monumentals, caragoles, viudes, blanquets, i fins i tot qualque
que la diversitat de les feines del camp ha propiciat: el	bover	, el vaquer, el rabadà, el ferrer, el manxaire, el sagristà, l'escolà, el
què al pla; potser un carboner de Setcases, o un llenyataire cerdà, o un	bover	de les valls d'Andorra, o un raier del Pallars, o un contrabandista
el tritlleig de les esquelles i una veu que semblava lamentosa dels	bovers	"arre, buey", tot burxant l'animal amb un bastó llarg amb una
més fama és l'anomenat de Borgonya —que és gros i molsut com els nostres	bovers	—, i, així, tots els cargols que es mengen a França són de Borgonya, com és
és de color d'or i la seva companya blau verdosa; èpsilon del	Bover	: una groga i l'altra verda; Càstor o alfa dels Bessons, com dos
velocitat de la llum!", digueren. Més tard fou descobert un grup, en el	Bover	, distant 6.000 milions d'anys-llum, que fugia a 145.000
vila a l'hora del seny del perdó. Que viu de caps d'arengades, caragols	bovers	i fa aixerops de cols, morades. Un dia féu coure una gallina i quan fou
té una bonica llegenda entorn de la seva fundació. S'atribueix a un	bover	que habitava uns cortals de la Llaguna, dalt del Capcir, i que es deia
abundós dels cims del Carlit, que el volgués guiar fins a la plana. El	bover	tustava els bous, junyits pel sojou, perquè seguissin el riu pel
del Conflent, fins que el corrent s'aturés vora la mar. El riu digué al	bover	: "Atura't, bon home. Llaura i conrea aquestes terres, que jo prendré
conrea aquestes terres, que jo prendré cura de regar els teus camps". El	bover	traçà un cercle amb la punta de la rella, marcant el perímetre de la
de la imatge pels bous al peu de la fontaine, l'arribada del	bover	a Odelló per anunciar l'extraordinària invenció de la imatge i la
les capes profundes de la gent que l'habita. És possible de sentir els	bovers	mentre llauren, entonar amb deix de melangia la cançó de l'A. E. I. O.
son barco al impuls de las onas, fa las maniobras de bordo; canta l'	bover	qu' al darrera dels manyachs bous, mena la rella que furga las entranyas
aplicades a n'els metexos punts, y gòsen de igual propietat els caragòls	bovers	(Helix hortensis); allí tenen en molta estima les bayes del sauquer ò
son hermosas, y mirar cóm los caragols Helix aspersa Müll· (	bover	); Hx splendida Drap·, que es blanch ab ratllas negras; Hx
es coneguda quasi per tot Catalunya ab lo nom vulgar de Caragol	bober	. Abunda en molts punts de la montanya, en lo camí de la "font de
al veurer que procedeixen d' un aucell que no es mes gros qu' un caragol	bobé	. Nía á terra com també en los furats dels arbres y parets. Fa duas

Pàgina 1 (de 4)

50 següents