×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brètol |
Freqüència total: 407 |
CTILC1 |
fugit de la memòria, i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el | brètol | en mi havia engendrat, li constava. És que aquestes petiteses no m'havien | : —Mira que voler-me pegar! —Què et passa, padrí? —Res. El | brètol | de Candaina... Vinga malparlar de tu... La ràbia se'ls menja... Era a la | Mila: jo m'he barallat amb Candaina perquè no em dóna la gana que un | brètol | com ell malparli de tu en presència meva: ni ell ni ningú. Mentre el teu | on no faltava l'indecís estudiant de cànons, envellit i inútil, el | brètol | fill segon de casa rància i miserable, sinó que ni una set d'aigua no | llegenda: Família Campdepadrós. M'agradaria posar-hi les paraules del | brètol | i poeta Sir Walter Raleigh: "Però d'aquesta terra, aquesta tomba, | fugissin del poble; però ¿de què no l'hauria convençuda, llavors, aquell | brètol | ? La Pigada llavors la Pigadeta, recollí els seus estalvis. Estigueren en | van una mica grassos. Aquests homes, encara que entre ells n'hi hagi de | brètols | , semblen tots persones plenes de virtut, fins m'arriscaria a dir de | múrria o no importa què. A aquest senyor —que pot ésser perfectament un | brètol | —, l'únic que li interessa és passar-se-la bé i endur-se unes quantes | que ell tracti d'exculpar-se. Adam. No et vull sentir més, | brètol | ! Quer· Caín, una mica de respecte pel teu pare... Adam. | I avui encara fóra al meu lloc, al lloc que em pertoca... I aquest | brètol | de Caín... Eva. [(Interrompent.)] No t'enfilis, home... | [(Interrompent.)] No t'enfilis, home... Adam. I aquest | brètol | de Caín, dic... Eva. ¿Què t'ha fet, Caín? Em dol veure com el | em plantes cara. Ja n'estic fart, de tu, comprens? Fart d'aquest joc tan | brètol | . T'imagines que sóc una escorrialla o bé un fregall per rentar les | només mereixi una dona rebregada, encara que només sigui un criminal i un | brètol | , no ho és prou per a fer el que tu em demanes. [(Amèlia, estemordida | qui no la desempara? Per segar roses una dalla us cal, Adolf, | brètol | total? Cercaré el cap de ma companya pel cel dels crematoris | Frederic s'acusà com en els melodrames de suburbi ("Jo vaig ésser un | brètol | amb tu, sí, un brètol!") o s'acusà com en les òperes italianes, ( | en els melodrames de suburbi ("Jo vaig ésser un brètol amb tu, sí, un | brètol | !") o s'acusà com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar | totes les conseqüències d'aquest chantage. Una persona forta, un | brètol | de debò hauria pogut afrontar les conseqüències, hauria pogut fer | disfressa malsana; un ninot esgarrifós inventat pel temperament d'un | brètol | . L'enterrament encara es va poder fer amb una mica de pompa. Hi | per no veure tantes canallades... La República!... Quina colla de | brètols | . A mi rai! Pel que em queda de tot això... Ja poden venir els | amigas. —Y qu' entretingudas van, cóm riuhen, cóm las fa riure 'l gran | brétol | ! —exclamava la Toneta gayre bé en veu baixa, tot bellugant nerviosament | per atzar, ni ells mateixos no sabien per què; havia topat amb un | brètol | de mestre que m'havia pervertit i no m'havia ensenyat gairebé res de bo; | res, ni ara ni mai. Jo no sé si és dolent, no vull dir que sigui un | brètol | , però és un endurit. Ni vostè ni la seva mare no li fan gens de pietat. | Ànima torturada! Angoixa! Camàndules! Tot fent el sentimental ets més | brètol | que jo. Parles de vergonya, d'aflicció i de penediment; però hi tornes. | en la part més íntima de la meva sensibilitat per la conducta d'aquell | brètol | . Ell i jo érem d'una naturalesa distinta. Em feia pena i vergonya d'anar | l'aixella, entre la camisa i la carn. Aleshores va semblar-me que aquell | brètol | em mirava. Tenia els ulls closos, però per la posició del cap, posat | les coses, barrejar-se amb la vida dels altres. Tu no seràs mai un | brètol | com aquest jove, però fora d'això hauries d'aprendre molt d'ell. | em vaig retirar avergonyit. Aleshores hauria volgut ésser un bastaix, un | brètol | i fer-me a cops de puny amb tothom. El propietari s'emportava dos o tres | dir allò que pensàvem. Jo em sentia ple de rancúnia i d'enuig. Si aquest | brètol | no hagués jugat, ara no ens trobaríem així: aquest era el fons del meu | —Però espera, ara veuràs el més divertit. Dos mesos després, rebo del | brètol | del meu germà una segona carta: "Salut i alegria, estimat germà Alexis! | burlar-te d'aquest bon home i cruspir-te-li els diners. Fins quan seràs un | brètol | , amic Zorbàs? Ja n'hi ha prou!" "T'ho dic, patró, perdia l' | Per què? Perquè, em deia, eren búlgars, turcs. Uix! Mal llamp t'esberli, | brètol | , em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'esberli, imbècil! | , amic; és un ésser humà, un ésser humà. No te'n dónes vergonya de matar? | brètol | !""" "Això em deia mentre estava sol amb ella, sentint l'escalforeta | d'ossos que la oprimia, i, amb un esforç suprem, se desempallegà del | brètol | , expulsant-lo de si amb violència. Rebatut, caigué de costat a terra, | De quants hòmens no diem "és un talent, es un savi, però és un | brètol | ; Deu ens en lliuri!" A pesar d'incidents com els de Saverne, de lleis | ho tindría ben present, —vaig pressentir tot seguit que'l gran | bretolàs | somniava ja ab la venjansa. Condempnat a sis anys, un indult l'havía | fugíen a la vista dels fusells que'ls hi encaraven quatre carrabiners! | Brètols | ! Apuntar axí contra'l poble justicier! Nulla dum via?... Cayguda | havia fugit l'ocell, és a dir, l'elefant." "Duffy i McFadden són els dos | brètols | més gosats de la professió. El Cap té les seves raons per a creure que | gran-russos l'opressió de Polònia, d'Ucraina, etc.), aquest esclau és un | brètol | i un canalla que provoca un legítim sentiment d'indignació, de menyspreu | garrell, els seus espasins talment cues...", contra "els estudiants | brètols | , alisos, ombrívols, amb els seus vestits de festa passats de moda..." De | més ben parlat. —Doncs mal fet. Perquè, encara que Tabaqui és molt | brètol | , t'hauria pogut dir quelcom que t'interessa en gran manera. Obre aquests | quan caiguin entenebrats pel carrer, veuran qui tenia raó aquests | brètols | que em motegen de llanut i d'apagallums. Aleshores es planyeran de no | miracles i neguits, i en Vatualmón i la Quima Xamosa i aquella patolla de | brètols | , que m'apedregaven... Estava somrient amb satisfacció i, en arribar aquí, | —Aquest juí sense jutge ni jurat sembla que és un disbarat. Diu el | brètol | , nas de sutge: —Jo seré jurat i jutge; vós tan sols el pobre reu; | treient les ungles i fent pota de vellut. Pel contrari quan entrava algún | brétol | com l'advocat taruguista, ja el teniu enfadat, com quan veia al | Sempre aquest crit, com una maledicció. Laia, la ningú. Laia, filla d'un | brètol | i d'una perduda. Laia, la serp. El mal l'amordallava i ja queia el crit a | ara seria com aquests marrecs. Més gran i tot. Feia tants anys... Fou un | brètol | ... Els cridà. No volia una almoina de carn. Sols una engruna d'afecte. | : "Jo que t'he criat com un fill!" Insults: "Saps què ets? Un | brètol | !" El minyó coneixia l'escena (l'havia vista, a expenses d'altri) i la | . —Oh, jo... Mira, noi —va dir l'altre:— Hi ha tants de | brètols | dels quals no es pot dir res, que em sembla que un ve obligat a no perdre | amplament. Tot observant-se la lluïssor de les dents, va dir-se: "Quin | brètol | !" I de seguida, com en desgreuge, va alçar el braç, va acostar-se la | estimar el seu home de la manera que la bona gent estima de vegades els | brètols | . La veig asseguda a algun recó del nostre pis obscur de la Barcelona |
|