×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb braçada |
Freqüència total: 103 |
CTILC1 |
| pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: he de decantar-la a grans | braçades | . M'acompanyen cants de cucut, de merlot i de rossinyol. Enllà, veig | | silenci d'aquell matí conjuraren a favor d'un capbussó i d'unes quantes | braçades | dins d'un mar que ultrapassava els més aguts idil·lis oceànics. I, | | com una poma madura, violer esgrogueït, portes, dolça, la | braçada | de mimoses floflorint dins l'arbreda afogassada. I | | respondre. —Vaig a encendre el foc —digué— i a fer el sopar. Va agafar una | braçada | de llenya del racó, sortí, la va posar hàbilment entre les dues pedres i | | et dic, que et queien les ungles. Em vaig ajupir, vaig posar una bona | braçada | de llenya a la xemeneia i vaig encendre foc. La velleta em mirava | | què les dones, a Creta, s'unten els cabells. Ella havia tallat ahir una | braçada | de flors de taronger per portar-les, aquell vespre, a Crist ressuscitat a | | excitats—. On? —A l'església; ara hi entra, la maleïda, i porta una | braçada | de flors de llimoner. —Som-hi, nois! —cridà el guarda rural, i va | | l'aire feia olor de sàlvia i romaní. Em vaig aixecar, vaig arrencar una | braçada | de sàlvia, me la vaig posar de coixí i em vaig ajeure; estava fatigat, | | de la localitat li plantificaren al cap, al pobre don Teodor, una | braçada | de llorer, enmig de discursos capciosos, xim-xims de xarangues i ingenus | | i fórem rebutjats. Hom veia els indígenes córrer pels carrers ventant | braçades | per lliurar-se dels terribles insectes. D'un tros lluny, com des d'una | | . —A veure, a veure. S'esquitxaven. —Tant xerrar, i no fas ni una | braçada | seguida! Des de la sorra, Laia els advertia: —Escolteu. Fressa de peus. | | i enemic tradicional i llegendari. Tots aquests homes avancen a grans | braçades | , esquitxant, arremolinant escumeralls i escridassant com esperitats. Les | | cap dificultat. Anem a dir que el trajecte era curt i amb quatre bones | braçades | van ésser a la cova. No és una cosa rara ni gens extraordinària trobar | | tot va anar millor del que es podia témer. No havia fet encara quatre | braçades | dessota el rem, que amb la mà dreta et vaig tocar. Refoina, quina alegria | | es va escampant i emplenant-ho tot i acaba per emportar-se, amb una | braçada | , els sentits, l'ànima i la tarda i tot, i passeu mitja tarda surant, en | | indiferent, amb una mica de crudeltat de gall als llavis. També hi havia | braçades | de noies castellanes, amb la cara de color de poma, amb els cabells | | poble absolutament desconegut. Mitja hora més tard tornen amb unes grans | braçades | de palla. Kat ha trobat un estable i, a dintre, palla. Ara podríem dormir | | Eren com arbres d'una boscúria gegantina que s'estenien cap a mi, per | braçades | i braçades. El peix els nedava damunt el cim. Un esbart de cignes | | arbres d'una boscúria gegantina que s'estenien cap a mi, per braçades i | braçades | . El peix els nedava damunt el cim. Un esbart de cignes salvatges volaven | | fer perdre la serenitat. Sense saber ben bé el que em faig, llenço, d'una | braçada | , l'escopeta. L'arma fa un soroll estrany en caure dins d'una bardissa | | silenciós, amb una mica de crueltat de gall als llavis. També hi havia | braçades | de noies castellanes i aragoneses, amb un color de poma rosada nacre a la | | l'alba, anava tallant flors vives i donant-les a Isabel que en feia una | braçada | . ¡Quin perfum d'enlairament t'humitejava els ulls! Al bell punt totes | | criatura, criaturada; alcalde, alcaldada; brètol, bretolada; braç, | braçada | ; gamba, gambada; coll, collada; barret, barretada. ia, | | a cridar així que arribava a la parada, mentre buidava el carretó a | braçades | , bo i escampant els llibres per terra a la bona de Déu. Aquest crit li | | tots ells sense perdre de vista al cap, qui ab lo dit estés i pegant | braçades | porta lo compàs i dóna com un ver mestre les entrades i eixides a | | entrades i eixides a cadascú. A la fi crida: ¡fora! ensems que pega una | braçada | traçant en l'aire un arc i de repent acaben tots. Allò va bé; no han | | ab un passodoble d'aire marcial, va voler animar a la banda pegant dos | braçades | dient-los un "vinga hòmens, fort, molt fort". Lo nostre Pasqualet, | | havia viscut. I alçant un poc la veu, posant ulls de visionari i pegant | braçades | repetia: —¡Fóra, fóra raça de llaurícios; ja que la xica havia començat | | cantonada i ens aturem. Darrera la cantonada hi ha un home amb una | braçada | de llenya que va atiant el foc d'un gran fogó, posat al sòl de terra. | | s'hi embassa i forma una piscina bastant gran, d'un calat com de dues | braçades | . Això és (paraules seves) una "instal·lació higiènica". Hi havia com a | | i que s'escalfa fortament. Una vegada, que el Pepet havia llançat una | braçada | de sarments més grossa que de costum, les flamarades van llepar les | | vaig ésser a un poblet que em donà la impressió d'ésser posat damunt de | braçades | d'espígol com una dotzena d'ous sobre la palla del cistell. —Aquest | | -vos a tots amb un camió. Quin país, nois! Pel preu d'un diari compreu una | braçada | de clavells. ¿I què faríem, dieu, d'un feix de clavells? Doncs, llençar- | | l' ajudara a portarlo a la platja de l'Olla allí frontera; pero a pòques | braçades | se 'l deixá per darrere, quedantse en el fons del abisme que formava l' | | élla mateix l' ajudá a encavallarse damunt de son llom i unes cuantes més | braçades | pogué rajar; mes aquella sèrra de aigua no acaminava, sino que bolava, i | | i aquest mateix amb ells, Verdaguer que fou qui definitivament d'una | braçada | apartà tota nosa i el féu estendre altre cop sobre la terra. Si ho fem | | trobar on agafar-se, o no va tenir forçes abastament per a pegar quatre | braçades | i sortir d'aquella torrentada fuita de mare, posant peu a terra i | | tot hi és goig i és claror, guspireig de carena, fet | braçada | de llum, que regala la mar. Vora mar, hi ha l'encís | | pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: he de decantar-la a grans | braçades | . M'acompanyen cants de cucut, de merlot, de rossinyol. Castanyeredes | | Sant Pau eren suficients, l'any 1112, per a l'adquisició d'una | braçada | de terra i hort prop del rec Comtal; l'any següent, per sis morabitins | | la qüestió és que ella seguia, admirada, la boca mig oberta, les | braçades | d'ell, lentes i flonges, i somreia quan, d'un salt agilíssim, sortia, | | florida d'herbes i flors, de mil set-cents quaranta-dos. He tirat una | braçada | de fullaraca de pi a l'escalfapanxes, he afegit un tronc d'olivera. | | meva) me fugí del cap, desapareixent en la negror de l'abim. Unes quantes | braçades | més y arribava a dalt, suat, vermell, completament abatut, lo vestit | | i, de les flors que arrabassava a l'horta, d'una | braçada | cada feix garbella. La rosa balba de la tija torta, la gladiola | | del que en só dejú. Copsaria estels, i encar fores lluny de ma | braçada | : et duc dintre la mirada, que és dur-te més lluny | | de l'abraç. Per mi no, que m'ets fidel, perquè ets lluny de ma | braçada | : pur reflexe d'un estel, vius al fons de ma mirada. | | batía el picador contra els graons, movía tot el rec d'una | braçada | , i roba i dits feia arribar al fons. Massa de cara al | | panê esfondrat. Anant, un jorn, lluny de sa porta, amb grans | braçades | de ridorta, Vicent, mirant el sol, diu: —Pare: què farem?... | | nada en el temps, ple de sofrença, car el minut demana una | braçada | . I quan el braç no vol seguir la pensa, la mar | | la pols que alcen els meus peus i els esquitxos que provoquen les seves | braçades | prudents, lenta com neda per tal de conservar les forces. Al nostre |
|