Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
brac M 10 oc.
braç M 16196 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brac Freqüència total:  16206 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar, que
bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça,
un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit."
estimar, una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla
simbòliques, i aquelles esgarrifoses imatges amb una munió de còsmics braços serpentiformes. Al capdavall sóc grega i partidària de la mesura, de
presa. "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que,
en la llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de
les domarem: ara, a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva
"Quan era noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill del diable..." A Santa Maria hi havia, tanmateix, una casa on
aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de flors doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda admiració. La vella Càndia expressà quasi amb
arribaren els caçadors el veieren tot ple de sang, lluitant a força de braços amb el cadell i ventant-s'hi àdhuc a mossegades. —Digues-m'ho a mi,
un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula de la professora. Us ho
llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li llançaren als braços. Ella, quan s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a Donya
la breu estada amb ell, el contacte de la seva mà, la pressió dels seus braços entorn de les seves espatlles oprimint-la dolçament i que li semblava
girà ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc feliç, padrí, sóc feliç! Sóc tan feliç!...
mare està enfadada amb tu? Saps què ha dit la teva mare? Mila, agafada al braç d'ell, es posà a cantar en veu baixa: —Si em pega, com si no em
creure que... —Què? No li digué res. Ella va estrènyer-se de nou contra el braç d'ell. —Sóc feliç, padrí. Que feliç que sóc aquest vespre! X I la meva
que li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li
se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella criada i plorà en els seus braços llargament. Després va treure del vell cofre un objecte del seu amat que
aquella nit s'havia atrevit a comparèixer a la festa amb el seu fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens dubte perquè notessin
hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la criatura als braços, es col·locà al darrera, però no trigà a adonar-se que des d'allí
i li estroncà amb un bes les paraules. La tingué estreta entre els seus braços; la sentia sanglotar dolçament d'amor sobre el seu cor, i la seva
de Maro era un home alt; caminava una mica tirat cap endavant i tenia uns braços llargs que li arribaven gairebé als genolls; un nas camús i enorme li
"La Verge Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet als braços. El dia era xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant,
que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus bracets suplicant i es posa a plorar, i no enduriu els vostres cors."" I, en
divina, l'Infant havia esclatat a plorar i allargava, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una escena semblant —diu la narració—; qui, davant una
qui era, no pogué sofrir tanta impietat, i, aixecant-se amb l'Infant als braços: ""Vulgui Déu —els digué— que no pugueu sortir mai més d'aquest
així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja ho he dit— no és més que un anhelar, un noble impuls,
obertes, udolant no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els braços, alçats en gestos de colpir. Hi havia bastons esgrimits, punys tancats o
una gran gentada, entre la qual es veien moltes dones amb els fillets al braç. De tret en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els
l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no ploris més. —Li passà el braç per l'espatlla, bo i consolant-la. —I, creu-me, no li diguis
i el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir
la qui li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos d'abraçar-se al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es
com aquells dies en què s'asseia als seus genolls i li passava els bracets entorn del coll, i li explicava després ses petites coses i —més nena
deixant els jocs i les amigues, va córrer al seu encontre i passà el seu braç entorn de les cames d'ell. —Mano... Però Tino Costa venia aquell dia en
com si no cregués en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus braços? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com l'última vegada? Per què
d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li pregà que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de
i fondre's en la seva benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al costat d'ella. Inclinà el cap com
sorgit de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la
la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el gest del qual torbava l'atmosfera de solitud en què la imatge semblava
una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a
, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del
el soroll del temporal, en el qual les paraules es perdien; agitaven els braços com entestats en una violenta disputa en què l'un i l'altre anaven
Es veié de sobte Tiago desprendre's de la mà del rival aferrada al seu braç, mentre que amb una forta empenta el rebotia contra terra. A penes aquest
el fanal els homes s'aturaren. Ara parlaven també ells bo i agitant els braços en gestos violents. Maria Àgueda, dreta al portal, sentia una sensació
fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a aguantar al capçal del llit, el braç se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes
és preferible deixar-lo." A la nit tot el poble sabia que Mila tenia un braç malmès a causa dels cops del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa
que corren avui. Al meu temps un pare agafava una estaca i rompia un braç al seu fill, pel que fos, i a l'endemà, si convenia, tornava a agafar l'
—Diuen que sí, que hi va haver d'anar i tot el metge, i que porta un braç embenat. —A mi m'han dit que no res: un esgarrany. —Doncs a mi,
les terres d'Argona. La cosa estava decidida. Així que estés guarida del braç partirien. Ho havien discutit llargament. El padrí s'hi oposava. —Una

  Pàgina 1 (de 325) 50 següents »