Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i apressant-se. Amb una mà l'estrenyia contra el seu pit; amb l'altra	bracejava	davant d'ella dins les aigües, com si volgués apartar-les per passar-hi a
aigües. Amb una mà seguia estrenyent-se'l contra el pit, i amb l'altra	bracejava	sense repòs dins el corrent: apartava les branques, els troncs, les
amb la desesperació de l'agonia, contra l'embravida torrentada.	Braceja	, braceja... Els seus gestos han esdevingut a poc a poc més lents;
amb la desesperació de l'agonia, contra l'embravida torrentada. Braceja,	braceja	... Els seus gestos han esdevingut a poc a poc més lents; l'esforç s'ha
són cridats a substituir... L'home s'allunya cap al fons, sempre	bracejant	, i les seves paraules el segueixen fidelment, sense perdre gens de
dos botons de la brusa descordats, es descorda el tercer i després la veu	bracejar	d'una manera incòmoda, lliurada a tot de maniobres complicades que al
d'esdevenir pastura de les flames... Res a fer: sóc incombustible! [(	Braceja	i branda la forca molt prop de la cara de Caín.)] Caín. Ep!
feliços i orgullosos. Els cal creure en llur fe.	Bracegen	, discursegen; i branden creus, espases, banderes o
d'un mestre que et guia segur, un bregar tenaç dintre la incertitud, un	bracejar	avidíssim entre la llum i la fosca; en lloc de pedagogia, de tema de
una claroreta dolça, adés els deixa a les palpentes, on ells, com orbs,	bracegen	desesperadament. Però l'estel torna a lluir sempre després de cada
per a ficar-m'hi dins. Si alguna cosa he beneït és la frescor de l'aigua.	Bracejar	, sentir el doll caure'm a ple rostre, encegant-me i ofegant-me, em
quan siguis gran, què faràs? Seràs igual que aquests peons... I què?	Bracejaria	l'aigua dels safareigs; barrejaria colors en enormes tines d'aram i,
sacrifici i sobretot administració, amb uns crits, amb un esvalot, amb un	bracejar	i un beure bolados, que aquelles fàbriques i tallers de fer sufragi
intrèpid el cor, embesteix gegants que esperen a peu ferm l'escomesa,	bracejant	desaforats, cimitarra o destral a cada un dels innombrables braços. En va
a cada passa. I omple l'escena de la seva pompa, i fa llargs parlaments i	braceja	i crida, i desembeina el sabre i desafia a combat el món sencer,
d'aigua cessaren i tots els vailets s'acomodaren en la nau respectiva,	bracejant	per posar-la en equilibri, per orientar-la, fent de proa i popa les
un conspirador. Mentre som al món, hi hem de fer el paper d'uns àtoms que	bracegen	. La impressió que donem, ajeguts a l'herba —cap estirat, braços oberts,
grans. Mentrestant, d'instint, s'ajupia i alzinava successivament, tot	bracejant	, com fan els bussos per pendre empenta enlairadora; i vingué un moment en
encarcarat de mig cos per avall. Quasi no guanyava camí. Apa, apa,	braceja	que braceja, quasi sense alè, maurat, xuclat, absorbit... Malda que
de mig cos per avall. Quasi no guanyava camí. Apa, apa, braceja que	braceja	, quasi sense alè, maurat, xuclat, absorbit... Malda que malda, ja quasi
contra el vent. —Si a cops de destral pogués partir-lo, ja em veuries	bracejar	! —féu en Bau. Encara no havia acabat de pronunciar aquestes paraules, es
decidir-se a imitar Erbok, i al cap d'un moment els tres pirates anaven	bracejant	cap el vaixell. La persecució Ja clarejava quan Erbok i els altres dos
més o menys ben imitat. Però és segur, a despit de tot, que qui ha vist	bracejar	en el seu camí més molins de vent convertits en gegants i ha volgut
em fa posar en sotsobre. Què deu ésser? Potser "quelcú" ha pres mal?...	Bracejo	de pressa i m'acosto a l'indret, su baix el freu de la Torre, on tinc
impedir-ho ja! Vosaltres ho heu fet, ja no hi sóc a temps! —Cridava i	bracejava	desconcertadament. Els amics començaven d'inquietar-se. Se les havien
les mans a l'esquena de primer antuvi, per acabar aturant-se a trets i	bracejant	en les tenebres. I encara aquell dia no escometia els enemics com altres
Llavors, la interpel·lem a grans crits, alçant considerablement la veu,	bracejant	aparatosament. L'altre ens contesta, és clar, cridant i bracejant amb el
la veu, bracejant aparatosament. L'altre ens contesta, és clar, cridant i	bracejant	amb el mateix ímpetu. Com que mentrestant anem fent via i la separació
la calor i el soroll de la màquina, em féu obrir els ulls: en Tem Penxeta	bracejava	, cridant, pedrera avall, junt amb la pedra grossa on era abans. Rera ell,
amb què les governen. Però sonen hores; el pobre Joan es descompon,	braceja	, xiscla, venta a córrer; les bèsties s'esveren, i durant un quart caminen
s'asfixiava i la mà se li n'anava als ulls d'un impuls incontenible.	Bracejava	en el buit furiosament. El soroll de les pedres a ran de l'orella,
la vorera de tot el carrer. Tot d'una, a la meitat de la cua, les dones	bracegen	amb gest amenaçador i unes paraules ressonen pel carrer estret, paraules
remor sorda sacsejà les seves entranyes, emeté uns esbufegs de fatiga, el	bracejar	de les bieles es féu perceptible i, frenant amb les seves espatlles
crits inarticulats. Contemplà com els viatgers davallaven dels vagons i,	bracejant	en mig de grans exclamacions, es dirigien al lloc on hi havia la roca.
sota els plecs d'una peça de seda carmesina. Parlava sense repòs.	Bracejava	sota la roba. Era un rostre lívid, d'ulls enfonsats, de pòmuls
anguilejar; llana, llanejar; all, allejar; b) braç,	bracejar	; cua, cuejar, cuetejar; espatlla, espatllejar; parpella, parpellejar;
forta, forta de veres? Seguiu l'onada, és clar, i l'onada us porta, i	bracegeu	compassadament per contrastar, després, la reculada de l'aigua. Si la mar
companys asseguts dalt de tot del carruatge. Mentrestant veiem acostar-se	bracejant	un oficial de l'exèrcit republicà, que també fa senyal que ens aturem, i
i quiet en el seu seient davanter, bo i guaitant el gendarme excitat que	braceja	i baladreja. Altra vegada Bosch-Gimpera resol el cas. Es dóna a conèixer,
El saludava arran de l'estrep del cotxe, entre les seves germanes, amb un	bracejar	arrauxat i desficiós. Eugènia, des de la finestra del seu departament, li
de sutzura. Diria's pastats de llot de claveguera i assecats al sol.	Bracejaven	amb desimboltura. El de dalt oferia l'aspecte d'un ésser mitològic.
amb sacsons plens de rialles i llengua plena d'obscenitats, que	bracejava	amb una exuberància parençosa, que amb les dues mans es picaven les
i sumaris adornaments i tripulats per colles de disfresses que criden i	bracegen	com atacades per un ram d'histerisme acrobàtic. Enormes carromatos
el peu, Salvador Paulí. Entre les taules plenes de gent que discutia i	bracejava	s'obrí pas August de Vallclara. La seva noble figura goethiana, una mica
panorama tan dilatat una idea clara i concreta. Ho deixo per als qui	bracegen	, il·lusòriament, idees. A mi, m'interessen els fets. Parlo dels pagesos
donar l'opi. Darrera el pic brillant del punt de mira, l'home del parapet	braceja	... Apreto molt suaument, amb voluptat... El percutor fa un petit so
Els animals pareix que 's donen cónter de lo enjoyellats que van y	brassegen	com a cavalls, portant el cap molt alt y menejantlo al compás de les
de núvols i raigs de llum, i en éll, gitat, el Jesuset tot nu, que sembla	braçejar	i no tindre quietes les grotxudes cametes; més apartats, pastors i
ben fort en un tauló de salvament, però no et salvaràs, encara que	bracegis	i t'arrapis, si no et dónes. Jo sóc el mar: tu ets el nàufrag. Deixa
i en la seva davallada, amb crits malaltissos de dona histèrica, crida,	braceja	, i baladreja fent saber que vol un Imperi i en la impossibilitat

Pàgina 1 (de 4)

50 següents