×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bracer |
Freqüència total: 99 |
CTILC1 |
| amargors corrosives en els arrendataris desposseïts, la situació dels | bracers | encara devia ésser pitjor. Per completar l'esquema convé dir que molts | | des de l'angle classista i des de l'angle nacional. Obrers i burgesos, | bracers | i terratinents, ho han de reconsiderar, oblidant les dolces mitologies | | gorra peluda i tot engavanyat amb el seu garringot de coll alt i valones | braceres | ; unes valones que semblaven les ales de pèl moixí d'un aucellàs de niu. | | corresponen els obrers d'indústries i artesans. Al quart grup, soldats i | bracers | pesats. Per damunt d'aquests valors encara s'hi compten altres oficis, | | màscara la podran adquirir només la gent benestant, però no els obrers i | bracers | malestants, sota el punt de mira econòmic. La mateixa dispersió | | immens de la frondosíssima burocràcia de la Sublim Porta; els turcs eren | bracers | i camàlics i exercien, alhora que les funcions del poder, les feines més | | Manyans 2 Serrallers 51 Traginers 53 | Bracers | 17 Paletes 6 Moliners 10 Fusters 6 | | el constitueixen els "peoes", els peons o traballadors rurals, | bracers | (no obrers amb salari fixe) de les grans "fazendes" de | | exclusivament per immigrants. Les capes més baixes de les ciutats i els | bracers | de moltes zones rurals són de llengua castellana. ¿Podem prescindir | | valencians (també majoritàriament tèxtils, particularment de la seda) i | bracers | del camp andalús principalment, amb alguns nuclis menors a Madrid. | | Però, en l'obra sobre don Juan de Ribera, presenta un esquema de vaga de | bracers | . No és el clixé de Fuenteovejuna, ni el d'El mejor | | d'algun vell Bearn llegendari: "Si el senyor no pega, és segur que el | bracer | , un dia o l'altre, s'aixecarà contra ell", per acabar en un galimatias | | possessions els senyors de les cavalleries; "missatges" i " | bracers | " o jornalers. 5. Menestrals dels diversos gremis, classificats | | dels oficis següents: Arader, argenter, assaonador; barber, boter, | bracer | ; calceter, carboner, carnisser, conrador; escolà, esgrimador, espaser; | | estricte orde de precedència, cosa de què estaven tan gelosos els antics: | Bracers | , mariners, ferrers, paraires, teixidors, sastres, fusters i sabaters. | | Traginers (de terra o de mar), bastaixos Pagesos, hortolans Jornalers, | bracers | Forners Pastissers, bescuiters Cuiners Taverners, hostalers Pescadors | | hortolans són els més nombrosos (17), amb els treballadors i els | bracers | . Segueixen els sabaters (7), els sastres (5), els | | a diverses penes per furt, i en 1622 fou penjat un | bracer | francès originari de Sant Girons per un assassinat que havia comès a | | havia una gran crisi de treball en tota la Plana i que n'emigraren molts | bracers | . El conreu del vi. Qui arriba a la Plana procedent del Vallès pot | | teles, 5; teixidors de lli, 5; mercaders, 6; | bracers | , 6; punyalers, 6; botiguers, 3; botiguers de | | que "...el grup inferior dels camperols hauria de ser inclòs entre els | bracers | i els jornalers" (1899, p. 177), a causa del patrimoni | | diners i 1 a 2 sous i 6 diners. 4 | bracers | : 1 a 2 sous i 6 diners, 2 a | | indica que se subdividirà en: Consell d'Administració, Consell de Cultiu, | Bracers | , Responsables de les cavalleries, Sabaters, Carnissers, Comerç, Mecànics | | contra la maquinària es concreten en una sèrie de concentracions dels | bracers | a diverses places de la ciutat, per la qual cosa hom decidí que vuitanta | | marxands, dos conradors (i encara un d'ells estava arruïnat), un | bracer | , un carboner i un porquer. L'ofici més brillant, llavors, era el | | de la encontrada vilanovina los propietaris rurals, los masovers y mers | bracers | del camp; y posats á fer feyna, anaren alguns de aquestos derrers á | | manera de extingir los que se anavan presentant. Y retornats los propis | bracers | , formàren los nucles de las brigadas que també se organisaren en las | | aquestas brigadas de reconeixement, y de extinció, més tart, trobaren los | bracers | medis de atendrer á llur subsistencia y la de llurs familias, sens | | és poderosa!...— Au, doncs! A les muntanyes de Baus quatre | bracers | el portaràn; que, enllà les planes, on tenen caus les | | En aquells anys la meua vida fou una permanent pelegrinació; treballí de | bracer | , de sol a sol post, per als Baia-Mal·lux de Valldigna, els Ben-Alí de | | la jornalera, que s'unia i pujava de força a poc a poc. Els simples | bracers | , els arrendataris pobres, els vinclers espletats en un miratge | | En nom de Deu. Sia notori: Que Jaume Carol y Massabeu | Brasser | vehi de la present Vila de Sabadell Corregiment de Mataró: Per atendrer á | | sian Ven y per titol de venda concedex á Jaume Carol y Massabeu | Brasser | vehi de la matexa Vila present y bax acceptant als seus y á qui ell | | de un tros de terra tambe plantat de viña feu ab Agusti Camps y Viloca | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras part forana de Tarrassa, ab | | posseexen terras á rabassa morta de dita Heretat primo Jaume Creus menor | Brasser | de la referida Parra. de Junqueras te y posseex tota aquella pessa de | | Oriach, á la prestacio de la quarta part de fruyts. Item Narcis Giralt | Brasser | de la Parra. de Sant Julia de Altura te y posseex tota aquella pessa de | | Oriach, á la prestació de la tercera part de fruyts. Item Joseph Figueras | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella pessa | | Heretat Oriach, á la prestacio de la quarta part de fruyts. Item Pau Gili | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella altra | | á la prestació de la quarta part de fruyts. Item Pere Mimó y Ventura | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella pessa | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Jaume Camps | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella pessa | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Franco. Duran | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella pessa | | á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Pere Gili y Pasqual | Brasser | de la vila de Sabadell te y posseex tota aquella pessa de terra plantada | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Jaume Salomó | Brasser | de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella pessa | | á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Jaume Creus major | Brasser | vehi de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Joan Estaper | Brasser | vehi de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Anton Estaper | Brasser | vehi de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Joseph Pagés | Brasser | vehi de la vila de Sabadell te y posseex tota aquella pessa de terra | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Pere Gili | Brasser | vehi de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras, te y posseex tota aquella | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Pau Codol | Brasser | vehi de la vila de Sabadell te y posseex tota aquella pessa de terra | | Oriach, á la prestacio de la tercera part de fruyts. Item Agusti Camps | Brasser | vehi de la Parra. de Sant Vicens de Junqueras te y posseex tota aquella |
|