×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bramar |
Freqüència total: 816 |
CTILC1 |
camps, amb set de sang i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra | bramava | amb tot el seu furor, arribà a Santa Maria una petita tropa que venia | comes sembrades d'alzinars. Només en temps de temporals s'infla el riu, i | brama | a voltes amb les seves aigües, convertit en torrent, i furients onades | de terror, desconeguda. "Tinet, vina... no perdem temps!" El corrent | brama | i s'agita als seus peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós; bramen les | brama i s'agita als seus peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós; | bramen | les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es | i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament, la gernació que | brama | a l'estadi, passeja o s'entafora al cinema, les turbes exaltades i el | masses grises, esfilagarsades, ascendeixen, divaguen solemnement, mentre | brama | l'aigua a la Riera. Mai no havia vist un Montseny tan grandiós, tan | més bé, però això no tranquil·litza l'uniformat, ben a l'inrevés, perquè | brama | , gairebé sense poder-se treure les paraules de la boca: —Vós... vós... | que el nostre treball encara no és prou feixuc... —Identifiqueu-vos! — | brama | el cap sense deixar-lo acabar. Però s'adreça a l'individu, el qual es | de criatura carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en matareu un! — | brama | ell a l'orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre ensopego un | —Teniu raó —diu aleshores l'home, fitant-lo i cridant perquè el motor | brama | com un esperitat—. Què us heu fet, a la cara? Són rascades, oi? — | mira les ones i escolta el brogit de la turbonada que regolfa i | brama | combatent la barca on brega el marit. La mateixa | vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l'arremet. | Brama | la fera. Cal obrir de nou la porta, cridar-lo, xiular, llençar-li algun | llançar a les cançons clèftiques. Havia començat sense solta ni volta, | bramant | com un ase:" Han pujat els cleftes a la muntanya a robar | Ah!, ma Nuseta, Ah!, ma Nuseta, Ve! "I en | bramar | ""Ve"" em tiro sobre la Nusa i la beso." "Era el que mancava | de llet escampada. I el brau té la sort de desarrelar la Mare de Déu. | Brama | i s'agenolla per mor que el vaquer s'adoni de son invenció. El brau i la | interessant la lleugeresa amb què un poble que s'havia passat mig segle | bramant | "Visca la Inquisició!" es convertís de prompte en servil esclau de la | Quan jo entro en la sala la funció és ja començada: en l'escenari | brama | una tempesta. L'acomodador, un homenet de bigoti abundós i que recorda la | vals, per qu'ets l'orgull d'aquest poble. No es veritat? —Sí, sí! — | bramà | aquella gentada. —¿No es veritat —continuà'l vell— que ab tal de tenir la | en la nit, rabiós de no haver assolit possessionar-se de Mowgli. —Apa, | brama | fort! —li digué Bagheera a ses pròpies barbes: ¡o jo no sé res de com són | de com són els homes o bé vindrà un dia en què aquesta coseta nua et farà | bramar | amb una altra tonada! —Hem fet bé —digué Akela. —Els homes i els seus | Poble Lliure! —¡Cap cadell d'home pot córrer amb el poble de la Jungla! — | bramà | Shere Khan. —Doneu-me'l! —És nostre germà per tot, menys per la sang — | dintre el poble, més gosades esdevenien les salvatgines que gambaven i | bramaven | pels camps de pastura, vora el riu Wainganga. No tenien temps d'endegar | els pins esberlats tomben la testa, quan el xàfec flagel·la i | brama | , encegador, sonen els trons com gongs de guerra i, més feresta, | Aquesta part de la Jungla no la conec. —Vés-te'n cap al Nord, doncs — | bramà | el brúfol furiós, car la punxada de Mowgli li havia arribat bastant | esdeveniments que el voltaven. Així, atribuí gratuïtament al lleó que | bramava | sota els arbres veïns, un interès per ell o per la carn que guardava. En | Atabalat per sorolls interiors, que li feien creure que tot el públic | bramava | , la seva mirada es perdé en el buit on li fou impossible de descobrir | tot aquell teatre passat per aigua, el públic del qual en lloc d'aplaudir | bramava | , talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, àvids | de calç i escopinades de pluja. Xerrameca de dones. Grinyol de garrins. | Bramar | d'un ase. Fortor de cort amagada. Poc a poc el carrer es va estrenyent i | A fora, el maraamú agitava les branques. Al lluny el Pacífic | bramava | més i més. L'endemà, dia del maridatge, continua plovent. El jorn comença | Les vedettes del /Fisherman\ tallaven les ones | bramant | i trepidant. Els cent vint cavalls de llurs motors les feien lliscar | i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o | brama | que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del | llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que | brama | , la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del seu ample | mudar de direcció, escup al cel esquitxos llotosos i, ara més que mai, | brama | com una fera que ha trencat la cadena. Ja s'acosta de dret a dret va de | a la porta. La música, més que sonar, de vegades gemegava, de vegades | bramava | . Era una música biològica que arribava al fons de les vísceres. Quan | nostre filàntrop trobà venturosament l'eixida. Morta de set i cansada de | bramar | , la somera havia romput la corda d'una estrebada i, després d'abeurar-se | massa sovint llavors que, de bon matí, obria la porta d'una revolada i | bramava | : "A llevar-se tothom!" —Sol? —xiuxiuejà Kropp. —Sol! Tjaden | va fer una volta de campana, aterrà cinc metres lluny i començà a | bramar | . Ja ho havíem previst, això, i portàvem un coixí. Haie va ajupir-se, es | de la pólvora. Els trets retrunyen tant, que el camió tremola; l'eco | brama | rodolant darrera nostre; tot trontolla. Els nostres rostres canvien | que tens pessetes... —Pse! En podria tenir més. —La mar, com més té més | brama | ! —Un català a Amèrica —prosseguí Guilera tot seriós, tot aplomat,— si vol | sempre li fallen més del compte. Per exemple el qui, en sentir un ase | bramar | , creu escoltar una meravellosa simfonia, o el pobret d'ínfima condició | amb un temps espantós, sense pauses ni descans? A la Marbella, el mar | bramava | , envestia i, apa, gent, a traginar màrfegues i catres, taules i cadires | i bronquistes. La música, més que sonar, de vegades gemegava, de vegades | bramava | . Era una música biològica, pures explosions pulmonars, que arribava al | apagant sota el pes dels raigs de sol. Llavors En Pere, escolà major, | bramava | : "Venga, resau fort: Déu vos salvi Maria...!", i tothom | i anul·lant el cap. Hom, negat de sang bullenta de presó, obri la boca i | brama | , escup i es torna dins ell mateix. I a la fi sorgeix, aclaparador, el | , els ulls brillants i fent manades. Jo també feia el mateix. —Anam-hi! — | bramà | el sen Parets, que tenia la cara amb tots els grans com inflamats. I | Darrera aquesta homeneda, atapeïda pineda d'homes que eguinaven, | bramaven | , miolaven, lladraven, piulaven, hi seia el mostrari de les pepes, | és un gran negoci. —I còm se fa? —Mira. —L'Ase es posa a | bramar | : —Ah!... aaaah! Ah!... aaaaah!... Ja veuràs com ara mateix els compradors | enardint de mica en mica. Fins li donà una patacadeta en una anca: l'aset | bramà | i reganyà les dents, com si hagués tret una rifa. I quan es trobà assegut | era perquè el jovenet que havia en el racó els havia encantat. —Hola, — | bramà | el Rei, tot descompost— dugueu al meu davant aquell desvergonyit. Els | les ombres... Els peus se li ensorren més i més... S'ofega, i la tempesta | brama | sobre d'ell. I un vent arrauxat dispersa les ombres i commou les cortines |
|