Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

camps, amb set de sang i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra	bramava	amb tot el seu furor, arribà a Santa Maria una petita tropa que venia
comes sembrades d'alzinars. Només en temps de temporals s'infla el riu, i	brama	a voltes amb les seves aigües, convertit en torrent, i furients onades
de terror, desconeguda. "Tinet, vina... no perdem temps!" El corrent	brama	i s'agita als seus peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós; bramen les
brama i s'agita als seus peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós;	bramen	les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es
i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament, la gernació que	brama	a l'estadi, passeja o s'entafora al cinema, les turbes exaltades i el
masses grises, esfilagarsades, ascendeixen, divaguen solemnement, mentre	brama	l'aigua a la Riera. Mai no havia vist un Montseny tan grandiós, tan
més bé, però això no tranquil·litza l'uniformat, ben a l'inrevés, perquè	brama	, gairebé sense poder-se treure les paraules de la boca: —Vós... vós...
que el nostre treball encara no és prou feixuc... —Identifiqueu-vos! —	brama	el cap sense deixar-lo acabar. Però s'adreça a l'individu, el qual es
de criatura carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en matareu un! —	brama	ell a l'orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre ensopego un
—Teniu raó —diu aleshores l'home, fitant-lo i cridant perquè el motor	brama	com un esperitat—. Què us heu fet, a la cara? Són rascades, oi? —
mira les ones i escolta el brogit de la turbonada que regolfa i	brama	combatent la barca on brega el marit. La mateixa
vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l'arremet.	Brama	la fera. Cal obrir de nou la porta, cridar-lo, xiular, llençar-li algun
llançar a les cançons clèftiques. Havia començat sense solta ni volta,	bramant	com un ase:" Han pujat els cleftes a la muntanya a robar
Ah!, ma Nuseta, Ah!, ma Nuseta, Ve! "I en	bramar	""Ve"" em tiro sobre la Nusa i la beso." "Era el que mancava
de llet escampada. I el brau té la sort de desarrelar la Mare de Déu.	Brama	i s'agenolla per mor que el vaquer s'adoni de son invenció. El brau i la
interessant la lleugeresa amb què un poble que s'havia passat mig segle	bramant	"Visca la Inquisició!" es convertís de prompte en servil esclau de la
Quan jo entro en la sala la funció és ja començada: en l'escenari	brama	una tempesta. L'acomodador, un homenet de bigoti abundós i que recorda la
vals, per qu'ets l'orgull d'aquest poble. No es veritat? —Sí, sí! —	bramà	aquella gentada. —¿No es veritat —continuà'l vell— que ab tal de tenir la
en la nit, rabiós de no haver assolit possessionar-se de Mowgli. —Apa,	brama	fort! —li digué Bagheera a ses pròpies barbes: ¡o jo no sé res de com són
de com són els homes o bé vindrà un dia en què aquesta coseta nua et farà	bramar	amb una altra tonada! —Hem fet bé —digué Akela. —Els homes i els seus
Poble Lliure! —¡Cap cadell d'home pot córrer amb el poble de la Jungla! —	bramà	Shere Khan. —Doneu-me'l! —És nostre germà per tot, menys per la sang —
dintre el poble, més gosades esdevenien les salvatgines que gambaven i	bramaven	pels camps de pastura, vora el riu Wainganga. No tenien temps d'endegar
els pins esberlats tomben la testa, quan el xàfec flagel·la i	brama	, encegador, sonen els trons com gongs de guerra i, més feresta,
Aquesta part de la Jungla no la conec. —Vés-te'n cap al Nord, doncs —	bramà	el brúfol furiós, car la punxada de Mowgli li havia arribat bastant
esdeveniments que el voltaven. Així, atribuí gratuïtament al lleó que	bramava	sota els arbres veïns, un interès per ell o per la carn que guardava. En
Atabalat per sorolls interiors, que li feien creure que tot el públic	bramava	, la seva mirada es perdé en el buit on li fou impossible de descobrir
tot aquell teatre passat per aigua, el públic del qual en lloc d'aplaudir	bramava	, talment un espectacle de negres en una platja d'antropòfags, àvids
de calç i escopinades de pluja. Xerrameca de dones. Grinyol de garrins.	Bramar	d'un ase. Fortor de cort amagada. Poc a poc el carrer es va estrenyent i
A fora, el maraamú agitava les branques. Al lluny el Pacífic	bramava	més i més. L'endemà, dia del maridatge, continua plovent. El jorn comença
Les vedettes del /Fisherman\ tallaven les ones	bramant	i trepidant. Els cent vint cavalls de llurs motors les feien lliscar
i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o	brama	que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del
llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que	brama	, la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del seu ample
mudar de direcció, escup al cel esquitxos llotosos i, ara més que mai,	brama	com una fera que ha trencat la cadena. Ja s'acosta de dret a dret va de
a la porta. La música, més que sonar, de vegades gemegava, de vegades	bramava	. Era una música biològica que arribava al fons de les vísceres. Quan
nostre filàntrop trobà venturosament l'eixida. Morta de set i cansada de	bramar	, la somera havia romput la corda d'una estrebada i, després d'abeurar-se
massa sovint llavors que, de bon matí, obria la porta d'una revolada i	bramava	: "A llevar-se tothom!" —Sol? —xiuxiuejà Kropp. —Sol! Tjaden
va fer una volta de campana, aterrà cinc metres lluny i començà a	bramar	. Ja ho havíem previst, això, i portàvem un coixí. Haie va ajupir-se, es
de la pólvora. Els trets retrunyen tant, que el camió tremola; l'eco	brama	rodolant darrera nostre; tot trontolla. Els nostres rostres canvien
que tens pessetes... —Pse! En podria tenir més. —La mar, com més té més	brama	! —Un català a Amèrica —prosseguí Guilera tot seriós, tot aplomat,— si vol
sempre li fallen més del compte. Per exemple el qui, en sentir un ase	bramar	, creu escoltar una meravellosa simfonia, o el pobret d'ínfima condició
amb un temps espantós, sense pauses ni descans? A la Marbella, el mar	bramava	, envestia i, apa, gent, a traginar màrfegues i catres, taules i cadires
i bronquistes. La música, més que sonar, de vegades gemegava, de vegades	bramava	. Era una música biològica, pures explosions pulmonars, que arribava al
apagant sota el pes dels raigs de sol. Llavors En Pere, escolà major,	bramava	: "Venga, resau fort: Déu vos salvi Maria...!", i tothom
i anul·lant el cap. Hom, negat de sang bullenta de presó, obri la boca i	brama	, escup i es torna dins ell mateix. I a la fi sorgeix, aclaparador, el
, els ulls brillants i fent manades. Jo també feia el mateix. —Anam-hi! —	bramà	el sen Parets, que tenia la cara amb tots els grans com inflamats. I
Darrera aquesta homeneda, atapeïda pineda d'homes que eguinaven,	bramaven	, miolaven, lladraven, piulaven, hi seia el mostrari de les pepes,
és un gran negoci. —I còm se fa? —Mira. —L'Ase es posa a	bramar	: —Ah!... aaaah! Ah!... aaaaah!... Ja veuràs com ara mateix els compradors
enardint de mica en mica. Fins li donà una patacadeta en una anca: l'aset	bramà	i reganyà les dents, com si hagués tret una rifa. I quan es trobà assegut
era perquè el jovenet que havia en el racó els havia encantat. —Hola, —	bramà	el Rei, tot descompost— dugueu al meu davant aquell desvergonyit. Els
les ombres... Els peus se li ensorren més i més... S'ofega, i la tempesta	brama	sobre d'ell. I un vent arrauxat dispersa les ombres i commou les cortines

Pàgina 1 (de 17)

50 següents