Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els bruels dels quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui	bramulava	més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè
d'aquell matí quan començà a escampar-se'n la notícia. Santa Maria	bramulà	sordament en les converses de taverna, en les tertúlies de les cases
rotlles formats aquí i allà davant de les portes: tot el poble s'agità i	bramulà	com les ones del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era possible que
inhòspit i despietat; corrien fragoroses amb un sord i terrorífic	bramular	, coronades d'escumes blanques i bullint ací i allà en remolins. En alguns
passaven gairebé ran dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic	bramular	, amb un estrèpit eixordador, entre lívids reflexos d'escumes, i muntaven,
que anava a morir. Ella s'endinsava en les negres aigües; les ones	bramulaven	, xocaven entre elles, es precipitaven furients contra llurs cossos,
es troba a la mateixa vora primitiva. Les aigües avancen, s'encrespen,	bramulen	aïrades; la terra s'esllavissa i es sent un horrible fragor... "Mare,
que finalitza en el moment que ell es calça les sabates. —A formar! —	bramula	. Amb una sabata a la mà, s'arrenglera darrera un dels seus companys que
encara. A l'interior dels altres despatxos els altaveus de les ràdios	bramulen	amb entusiasme acrescut, saturen l'atmosfera de la sala amb un xivarri
aboquen l'orella als llavis, i ell repeteix: —Per què? —Per què què? —	bramula	el de l'ull tapat. —Tot! —diu ell amb un altre crit. —Tot,
—exclama, més i més divertit. I al seu company—: Sents? —Què? —	bramula	l'altre, pitjant distretament l'accelerador. —És un cràpula! —Se li gira
escoltar Luciènne i la treu a crits furiós i quan veu aparèixer el metge	bramula	de ràbia. La seva pell blanca i fràgil no resisteix les ventoses que el
i malalt i Nerina no tenia cap condició d'altruista infermera. Quan ell	bramulava	que el deixés tranquil, ella el deixava tranquil a mans besades. El
atreu els ulls de Laura amb desig d'aplicar-hi l'orella i sentir-hi	bramular	el mar... el mar: setanta quilòmetres lluny! Decepció de la família.
ençà i enllà de Collat Negre tot de monstres de núvols feixucs; el tro	bramulava	a l'indret del Pirineu; feia sol a claps. Laura anà submergint-se en un
un oasi: un indret de deseiximent d'hipocresies i d'encarcaraments. Tomàs	bramula	i gesticula com un orat, i fins l'oncle el mira amb sorpresa, com si el
vora el nebot mentre van cap a la caseta del guardabarreres. —Casar-se? —	bramula	Tomàs, encès com si l'oncle hagués proferit una indignitat enorme. —Més
a la memòria els preceptes de la tàctica a seguir "per a quan	bramola	la tempesta de les passions". Començava de néixer en mi un entusiasme
els seus propis efluvis, es coneixen més bé que tu. [La multitud	bramula	.] Un Home [(s'enfila als graons del temple i s'adreça a
d'albor rogenca i d'ímpetu, van esgotar els dardells, i no	bramulen	a través de l'Abís sense cap límit. No refusem
l'ampla majestat de la tenebra amaga el soli, d'on els trons	bramulen	iradament, i Cel i Infern s'assemblen! ¿La seva llum,
com dos núvols, munits amb la celeste artilleria,	bramulant	sobre el Caspi, tots dos negres, i que, encarats, per uns
estels, i sempre amenaçant-lo tumults del Caos que a l'entorn	bramula	, cel inclement, llevat d'aquella banda on des del mur
horríson, i, en els carros de bronze, folles rodes	bramulaven	; horrible era la fressa de la lluita; el xiulet dels dards
les armes a bocins i amb mals horribles, va fugir	bramulant	. En la seva ala, Rafael i Uriel, presumptuosos
i va afermar-los massa bé. Van caure nou dies;	bramulà	confós el Caos, i sentí, mentre queien, una dècupla
i la Natura féu un segon gemec; el cel, molt rúfol,	bramulà	amb trons, i algunes tristes llàgrimes li caigueren després del
vorera fins a la porta de l'Infern; el Caos, dividit,	bramulava	a banda i banda, i escometia amb un rebotre d'ones
i van mirar enfora el dia boirós. Van sentir les onades que rompien	bramulant	i, dintre el cafè, el barbull d'alguns narguilés. El vell llop de mar va
afligida, en l'aire del mar. La porta del cafè es va obrir, la mar	bramulà	, entrà un mariner, rabassut, garrell, de bigotis caiguts. Unes veus
entranyes. Jo sabia qui cridava; així que em quedava sol un instant, ell	bramulava	dins meu, angoixat de pressentiments horribles, de folls temors,
que els turcs donen a la Mare de Déu —beneïda sigui!— "Cridar aquella? —	bramulà	la perduda de Tzafer—. Aquella? Primer morir!" Però els dolors eren
també la meva mare tenia els dolors. Patia també ella, pobra, patia,	bramulava	, la meva pobra mare. Cridava: ""Verge Santa! Verge Santa!"", però
fills. Enfront meu, de llarg a llarg de la costa, sentia com la mar	bramulava	i llepava, com una bèstia que treu la llengua per beure. Era feliç, i ho
bevent i menjucant sense pressa, com dos grans conills, i enfora sentíem	bramular	la mar. 7 Tots dos ens quedàrem molta estona, silenciosos, vora
penjades a l'aire. La nit, mentre avançàvem de llarg a llarg de la costa,	bramulava	com una bèstia negra estesa vora la mar. "A partir d'aquest vespre —jo
sobre les espatlles els cabells. —Per l'amor de Déu! Per l'amor de Déu! —	bramulà	la vídua, estretament abraçada al xiprer. Dalt, a la plaça, afilerades,
, galtes i coll avall. —Per l'amor de Déu! Per l'amor de Déu! —	bramulava	la vídua. La sang que rajava, el pit que brillava, excitaren els xicots.
damunt i el matarà. Tots aquests dies, he sabut, es queda tancat a casa i	bramula	; es dóna vergonya de treure el cap al carrer i no para d'amenaçar que, si
i jo no en tenia cap. I em sembla que me'n vaig sortir bé. Manolakas	bramulà	: —Encara te'n rius, eh? Has escollit bé el teu moment, ara que jo vaig
ossos. Jo de tant en tant parlo com una persona humana, però el meu pare	bramulava	, renillava i cantava, i rares vegades li sortien de la boca dues paraules
descuidat d'omplir-la abans de sortir de casa." "Escumeja de despit,	bramula	i, pegant un bot, arrenca a córrer cap al poble; com veus, la passió el
no perd cap dels seus mèrits; comptat i debatut, parlar no és rugir, ni	bramular	, ni xisclar. El fet de l'evolució no comporta, doncs, necessàriament cap
la cosa és ben dubtosa. És cert que els tigres no poden dir (encara): "	Bramulo	; per tant, existeixo." Tanmateix, el senyor Tigre podria "dir" a la
de formes insòlites... el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu	bramular	eixorda i els esquitxos irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce,
volia fer callar, però ells estaven esvalotadíssims; fins que en Víctor	bramulà	com un lleó i va deixar-los sense postres. A la Maria de la Mercè
i restaren només Akela, Bagheera, Baloo i els llops de Mowgli. Shere Khan	bramulava	encara en la nit, rabiós de no haver assolit possessionar-se de Mowgli.
bé de lluitar tot sol amb Akela fins a la mort. Aleshores Shere Khan	bramulà	: —Bah! ¿Què n'hem de fer d'aquest ximple esdentegat? Bé prou que ha de
de la Jungla, talment que àdhuc Hathi, l'elefant salvatge, es posà a	bramular	, i, enllà d'enllà, uns estols dispersos de simis es desvetllaren i
i suau, nada de fresc; i, quan finiren les pluges, hi havia la Jungla	bramulant	amb tot l'alè allà mateix on, tot just feia mig any, la terra era sotmesa

Pàgina 1 (de 6)

50 següents