×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bramular |
Freqüència total: 280 |
CTILC1 |
els bruels dels quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui | bramulava | més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè | d'aquell matí quan començà a escampar-se'n la notícia. Santa Maria | bramulà | sordament en les converses de taverna, en les tertúlies de les cases | rotlles formats aquí i allà davant de les portes: tot el poble s'agità i | bramulà | com les ones del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era possible que | inhòspit i despietat; corrien fragoroses amb un sord i terrorífic | bramular | , coronades d'escumes blanques i bullint ací i allà en remolins. En alguns | passaven gairebé ran dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic | bramular | , amb un estrèpit eixordador, entre lívids reflexos d'escumes, i muntaven, | que anava a morir. Ella s'endinsava en les negres aigües; les ones | bramulaven | , xocaven entre elles, es precipitaven furients contra llurs cossos, | es troba a la mateixa vora primitiva. Les aigües avancen, s'encrespen, | bramulen | aïrades; la terra s'esllavissa i es sent un horrible fragor... "Mare, | que finalitza en el moment que ell es calça les sabates. —A formar! — | bramula | . Amb una sabata a la mà, s'arrenglera darrera un dels seus companys que | encara. A l'interior dels altres despatxos els altaveus de les ràdios | bramulen | amb entusiasme acrescut, saturen l'atmosfera de la sala amb un xivarri | aboquen l'orella als llavis, i ell repeteix: —Per què? —Per què què? — | bramula | el de l'ull tapat. —Tot! —diu ell amb un altre crit. —Tot, | —exclama, més i més divertit. I al seu company—: Sents? —Què? — | bramula | l'altre, pitjant distretament l'accelerador. —És un cràpula! —Se li gira | escoltar Luciènne i la treu a crits furiós i quan veu aparèixer el metge | bramula | de ràbia. La seva pell blanca i fràgil no resisteix les ventoses que el | i malalt i Nerina no tenia cap condició d'altruista infermera. Quan ell | bramulava | que el deixés tranquil, ella el deixava tranquil a mans besades. El | atreu els ulls de Laura amb desig d'aplicar-hi l'orella i sentir-hi | bramular | el mar... el mar: setanta quilòmetres lluny! Decepció de la família. | ençà i enllà de Collat Negre tot de monstres de núvols feixucs; el tro | bramulava | a l'indret del Pirineu; feia sol a claps. Laura anà submergint-se en un | un oasi: un indret de deseiximent d'hipocresies i d'encarcaraments. Tomàs | bramula | i gesticula com un orat, i fins l'oncle el mira amb sorpresa, com si el | vora el nebot mentre van cap a la caseta del guardabarreres. —Casar-se? — | bramula | Tomàs, encès com si l'oncle hagués proferit una indignitat enorme. —Més | a la memòria els preceptes de la tàctica a seguir "per a quan | bramola | la tempesta de les passions". Començava de néixer en mi un entusiasme | els seus propis efluvis, es coneixen més bé que tu. [La multitud | bramula | .] Un Home [(s'enfila als graons del temple i s'adreça a | d'albor rogenca i d'ímpetu, van esgotar els dardells, i no | bramulen | a través de l'Abís sense cap límit. No refusem | l'ampla majestat de la tenebra amaga el soli, d'on els trons | bramulen | iradament, i Cel i Infern s'assemblen! ¿La seva llum, | com dos núvols, munits amb la celeste artilleria, | bramulant | sobre el Caspi, tots dos negres, i que, encarats, per uns | estels, i sempre amenaçant-lo tumults del Caos que a l'entorn | bramula | , cel inclement, llevat d'aquella banda on des del mur | horríson, i, en els carros de bronze, folles rodes | bramulaven | ; horrible era la fressa de la lluita; el xiulet dels dards | les armes a bocins i amb mals horribles, va fugir | bramulant | . En la seva ala, Rafael i Uriel, presumptuosos | i va afermar-los massa bé. Van caure nou dies; | bramulà | confós el Caos, i sentí, mentre queien, una dècupla | i la Natura féu un segon gemec; el cel, molt rúfol, | bramulà | amb trons, i algunes tristes llàgrimes li caigueren després del | vorera fins a la porta de l'Infern; el Caos, dividit, | bramulava | a banda i banda, i escometia amb un rebotre d'ones | i van mirar enfora el dia boirós. Van sentir les onades que rompien | bramulant | i, dintre el cafè, el barbull d'alguns narguilés. El vell llop de mar va | afligida, en l'aire del mar. La porta del cafè es va obrir, la mar | bramulà | , entrà un mariner, rabassut, garrell, de bigotis caiguts. Unes veus | entranyes. Jo sabia qui cridava; així que em quedava sol un instant, ell | bramulava | dins meu, angoixat de pressentiments horribles, de folls temors, | que els turcs donen a la Mare de Déu —beneïda sigui!— "Cridar aquella? — | bramulà | la perduda de Tzafer—. Aquella? Primer morir!" Però els dolors eren | també la meva mare tenia els dolors. Patia també ella, pobra, patia, | bramulava | , la meva pobra mare. Cridava: ""Verge Santa! Verge Santa!"", però | fills. Enfront meu, de llarg a llarg de la costa, sentia com la mar | bramulava | i llepava, com una bèstia que treu la llengua per beure. Era feliç, i ho | bevent i menjucant sense pressa, com dos grans conills, i enfora sentíem | bramular | la mar. 7 Tots dos ens quedàrem molta estona, silenciosos, vora | penjades a l'aire. La nit, mentre avançàvem de llarg a llarg de la costa, | bramulava | com una bèstia negra estesa vora la mar. "A partir d'aquest vespre —jo | sobre les espatlles els cabells. —Per l'amor de Déu! Per l'amor de Déu! — | bramulà | la vídua, estretament abraçada al xiprer. Dalt, a la plaça, afilerades, | , galtes i coll avall. —Per l'amor de Déu! Per l'amor de Déu! — | bramulava | la vídua. La sang que rajava, el pit que brillava, excitaren els xicots. | damunt i el matarà. Tots aquests dies, he sabut, es queda tancat a casa i | bramula | ; es dóna vergonya de treure el cap al carrer i no para d'amenaçar que, si | i jo no en tenia cap. I em sembla que me'n vaig sortir bé. Manolakas | bramulà | : —Encara te'n rius, eh? Has escollit bé el teu moment, ara que jo vaig | ossos. Jo de tant en tant parlo com una persona humana, però el meu pare | bramulava | , renillava i cantava, i rares vegades li sortien de la boca dues paraules | descuidat d'omplir-la abans de sortir de casa." "Escumeja de despit, | bramula | i, pegant un bot, arrenca a córrer cap al poble; com veus, la passió el | no perd cap dels seus mèrits; comptat i debatut, parlar no és rugir, ni | bramular | , ni xisclar. El fet de l'evolució no comporta, doncs, necessàriament cap | la cosa és ben dubtosa. És cert que els tigres no poden dir (encara): " | Bramulo | ; per tant, existeixo." Tanmateix, el senyor Tigre podria "dir" a la | de formes insòlites... el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu | bramular | eixorda i els esquitxos irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, | volia fer callar, però ells estaven esvalotadíssims; fins que en Víctor | bramulà | com un lleó i va deixar-los sense postres. A la Maria de la Mercè | i restaren només Akela, Bagheera, Baloo i els llops de Mowgli. Shere Khan | bramulava | encara en la nit, rabiós de no haver assolit possessionar-se de Mowgli. | bé de lluitar tot sol amb Akela fins a la mort. Aleshores Shere Khan | bramulà | : —Bah! ¿Què n'hem de fer d'aquest ximple esdentegat? Bé prou que ha de | de la Jungla, talment que àdhuc Hathi, l'elefant salvatge, es posà a | bramular | , i, enllà d'enllà, uns estols dispersos de simis es desvetllaren i | i suau, nada de fresc; i, quan finiren les pluges, hi havia la Jungla | bramulant | amb tot l'alè allà mateix on, tot just feia mig any, la terra era sotmesa |
|