Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les	branques	flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en reverències
al costat de l'altra, darrera la finestra oberta, a la qual arribaven les	branques	de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de
seva bondat, aparegué aleshores davant seu com un arbre frondós sota les	branques	del qual podria tal vegada emparar-se. Això no obstant, no va trigar a
no va trigar a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves	branques	resultaven insuficients. Al cap de poc temps d'haver-lo conegut,
de sang: caigué sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una	branca	que s'esqueixa per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia,
llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l'aigua i flexibles	branques	de vímet amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La
De tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una	branca	seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos.
fi prematura. Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les	branques	s'esfullaven; les fulles queien lentament, com si fossin el plor dels
La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les	branques	dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se sense pietat
nova fragància: es pressentia en la quietud dels arbres aixecant llurs	branques	al sol, sobre la qual semblava surar una mena d'ansiosa espera, en els
hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs	branques	nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte
un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i pelades	branques	dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i sec espetegar. A
s'anà extingint; es sentia de bell nou el vent en els arbres alts; les	branques	s'entrexocaven com abans amb breus i secs espetecs, com blasfèmies. Un
portals, i des d'allí tornava a sentir-se la sorda remor del vent en les	branques	allà al darrera d'ells, a l'albereda. Les figures borroses, dretes a
deu vegades pel mateix carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes	branques	nues; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com
carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes branques nues; les	branques	s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un
de crits, de veus que es confonen amb el xocar del vent en les altes	branques	dels arbres. Té un impuls d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu
de part a part. Ella començà a caminar, tranquil·la, sota les seves grans	branques	, que s'estenien protectores. A Mila va semblar-li com si dins la nit una
anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres alçaven llurs	branques	agitades pel vent, i les fulles dansaven en remolins vora les cunetes.
a fora. Era un dia clar dels darrers de la tardor. El sol daurava les	branques	a la vora del camí, i Mila parlava, parlava; mirava el camp i parlava
com ell s'internava pel camp; ràfegues de vent sotragaven amb força les	branques	, l'aigua l'havia amarat totalment; a través de les robes se la sentia ja
pesant: era un cel cobert de núvols foscos en el qual es perdien les	branques	dels arbres, també fosques, i s'amagava el perfil de les serres. A mà
una vivíssima claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs	branques	nues, agitades per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense
fantàstiques figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs	branques	nues contra el cel il·luminat, agitades per un vent tempestuós, però
el pit, i amb l'altra bracejava sense repòs dins el corrent: apartava les	branques	, els troncs, les obscures masses de rebugada que les aigües llançaven
havia llums, no hi havia persones. Gira la mirada al seu entorn: veu les	branques	dels arbres que ja havia vist; veu al fons la vall i s'adona amb terror
l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat plom als braços. Les	branques	, les masses fosques de rebugada topen impetuosament contra ells; gairebé
lluita; de tant en tant aixeca el braç com si intentés encara apartar una	branca	, com si intentés encara separar l'aigua, obrir-se camí, però el deixa
a les seves orelles una tènue remor —quelcom com un alè de vent en una	branca	—; tal vegada ella s'havia mogut en el seu llitet; tal vegada havia estat
s'havia emplenat de clamors: fins els arbres semblaven oposar-li llurs	branques	com braços aixecats en gestos aïrats; les romegueres li clavaven les
i venjadora, sense pietat. En saltar un marge topà de cap contra una	branca	; reculà un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se
dreçaven davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les	branques	, en les pedres, en les romegueres i les argelagues, en els sots i en els
que dir-ne "desconfiança" no serà excessiu. Només els romàntics de la	branca	reaccionària, i la seva descendència intel·lectual, han gosat formular
primaverenca. El sègol comença a verdejar. Si un mira de prop les	branques	nues dels castanyers, s'adona dels petits borrons rojos, on es comprimeix
de la tarda, els pardals estarrufats prenen el sol voluptuosament a les	branques	fines del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just
ramades de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les	branques	fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o blau pàl·lid,
nus es dibuixen delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les	branques	negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau
emergeix la verdor del sègol. La mallerenga que s'atura un moment a les	branques	, vora la finestra, té un plomatge de tons més càlids entre la blancor.
s'aturen a la perera del conreu; una d'elles s'escura el bec en una	branca	. Vora el safareig, els testos semblen pots de llet. Les cases, entre la
Tot és ben blanc i encara cau aquell suau, inacabable plomissol. A les	branques	nues de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé
a posar ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les	branques	del cedre com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en
El Martí sentim un cucut molt a la vora. Jo em mirava una taca a les	branques	altes d'un castanyer i pensava: "Potser és l'ocell?". En aquell moment
del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s'ajupia sota les	branques	de neu. 14 abril. Al llit. Cap tèrbol, catarro nasal.
cel negre i llamps cap al Ter. La perera ja no és gens blanca. A les	branques	de l'àlber i del teix brillen les gotes de pluja. 4 maig.
Marçal. Hi ha, de tant en tant, uns flotons de faigs magnífics. Sota les	branques	fresques i espesses hi ha el sauló rosat i net, només amb arrels nues,
fulles seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les	branques	grises, i cinc o sis carboneres fumaven lentament, omplint l'aire d'olor
Nord. Les móres madures, negres, apunten l'esguard sota les fulles. Les	branques	dels avets, amb minúscules pinyes de jade, a penes si es mouen. Sota
negror cap al N. E. i tot d'una es gira tramuntana: remolins de fulles,	branques	convulses, soroll de mar. Plou, a intervals, tota la tarda. Cel gris,
a primer terme. Hi hem posat gerros amb bruc florit, amb boix, i una	branca	de roure per dissimular un llibant de ferro de la paret. Ens hi trobem
Vaig al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la font del Vern, collim	branques	lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques,

Pàgina 1 (de 162)

50 següents