DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
branca F 7234 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb branca Freqüència total:  7234 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en reverències
al costat de l'altra, darrera la finestra oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de
seva bondat, aparegué aleshores davant seu com un arbre frondós sota les branques del qual podria tal vegada emparar-se. Això no obstant, no va trigar a
no va trigar a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves branques resultaven insuficients. Al cap de poc temps d'haver-lo conegut,
de sang: caigué sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que s'esqueixa per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia,
llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l'aigua i flexibles branques de vímet amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La
De tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos.
fi prematura. Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les fulles queien lentament, com si fossin el plor dels
La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se sense pietat
nova fragància: es pressentia en la quietud dels arbres aixecant llurs branques al sol, sobre la qual semblava surar una mena d'ansiosa espera, en els
hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte
un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i sec espetegar. A
s'anà extingint; es sentia de bell nou el vent en els arbres alts; les branques s'entrexocaven com abans amb breus i secs espetecs, com blasfèmies. Un
portals, i des d'allí tornava a sentir-se la sorda remor del vent en les branques allà al darrera d'ells, a l'albereda. Les figures borroses, dretes a
deu vegades pel mateix carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com
carrer. Torna a sentir el vent sonant en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un
de crits, de veus que es confonen amb el xocar del vent en les altes branques dels arbres. Té un impuls d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu
de part a part. Ella començà a caminar, tranquil·la, sota les seves grans branques, que s'estenien protectores. A Mila va semblar-li com si dins la nit una
anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les fulles dansaven en remolins vora les cunetes.
a fora. Era un dia clar dels darrers de la tardor. El sol daurava les branques a la vora del camí, i Mila parlava, parlava; mirava el camp i parlava
com ell s'internava pel camp; ràfegues de vent sotragaven amb força les branques, l'aigua l'havia amarat totalment; a través de les robes se la sentia ja
pesant: era un cel cobert de núvols foscos en el qual es perdien les branques dels arbres, també fosques, i s'amagava el perfil de les serres. A mà
una vivíssima claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues, agitades per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense
fantàstiques figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs branques nues contra el cel il·luminat, agitades per un vent tempestuós, però
el pit, i amb l'altra bracejava sense repòs dins el corrent: apartava les branques, els troncs, les obscures masses de rebugada que les aigües llançaven
havia llums, no hi havia persones. Gira la mirada al seu entorn: veu les branques dels arbres que ja havia vist; veu al fons la vall i s'adona amb terror
l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat plom als braços. Les branques, les masses fosques de rebugada topen impetuosament contra ells; gairebé
lluita; de tant en tant aixeca el braç com si intentés encara apartar una branca, com si intentés encara separar l'aigua, obrir-se camí, però el deixa
a les seves orelles una tènue remor —quelcom com un alè de vent en una branca—; tal vegada ella s'havia mogut en el seu llitet; tal vegada havia estat
s'havia emplenat de clamors: fins els arbres semblaven oposar-li llurs branques com braços aixecats en gestos aïrats; les romegueres li clavaven les
i venjadora, sense pietat. En saltar un marge topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se
dreçaven davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les branques, en les pedres, en les romegueres i les argelagues, en els sots i en els
que dir-ne "desconfiança" no serà excessiu. Només els romàntics de la branca reaccionària, i la seva descendència intel·lectual, han gosat formular
primaverenca. El sègol comença a verdejar. Si un mira de prop les branques nues dels castanyers, s'adona dels petits borrons rojos, on es comprimeix
de la tarda, els pardals estarrufats prenen el sol voluptuosament a les branques fines del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just
ramades de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o blau pàl·lid,
nus es dibuixen delicadament contra el cel. Contemplo llarga estona les branques negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau
emergeix la verdor del sègol. La mallerenga que s'atura un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de tons més càlids entre la blancor.
s'aturen a la perera del conreu; una d'elles s'escura el bec en una branca. Vora el safareig, els testos semblen pots de llet. Les cases, entre la
Tot és ben blanc i encara cau aquell suau, inacabable plomissol. A les branques nues de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé
a posar ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en
El Martí sentim un cucut molt a la vora. Jo em mirava una taca a les branques altes d'un castanyer i pensava: "Potser és l'ocell?". En aquell moment
del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s'ajupia sota les branques de neu. 14 abril. Al llit. Cap tèrbol, catarro nasal.
cel negre i llamps cap al Ter. La perera ja no és gens blanca. A les branques de l'àlber i del teix brillen les gotes de pluja. 4 maig.
Marçal. Hi ha, de tant en tant, uns flotons de faigs magnífics. Sota les branques fresques i espesses hi ha el sauló rosat i net, només amb arrels nues,
fulles seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises, i cinc o sis carboneres fumaven lentament, omplint l'aire d'olor
Nord. Les móres madures, negres, apunten l'esguard sota les fulles. Les branques dels avets, amb minúscules pinyes de jade, a penes si es mouen. Sota
negror cap al N. E. i tot d'una es gira tramuntana: remolins de fulles, branques convulses, soroll de mar. Plou, a intervals, tota la tarda. Cel gris,
a primer terme. Hi hem posat gerros amb bruc florit, amb boix, i una branca de roure per dissimular un llibant de ferro de la paret. Ens hi trobem
Vaig al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la font del Vern, collim branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques,

  Pàgina 1 (de 145) 50 següents »