Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

continuat, delerós de trobar-se a dalt, de sortir de l'espessa brossa del	brancam	que l'empresonava. La sang continuava escorrent-se del coll, però ja no
Quin joc perdut, quin rodar fins a trencar un	brancam	fosc. Set-mil set-cents seixanta-cinc dies, abans no
las camisas bruscament tacadas de negre per las corbatas, clarejava pe'l	brancám	aquell cel color d' aygua que té tota la melangía dels estanys, y, al
contra la claror violenta de la foguera, volten i revolten i regiren el	brancam	i escampen l'espurneig —miriades d'estrelletes entre les volutes
o uns cossos buits de dintre, avets o roures esporgats del	brancam	, pels puigs o boscos, si, anunciant-nos una treva falsa,
a l'últim, com dansant, els alterosos arbres, que estenen llur	brancam	, d'on pengen abundosos els fruits, o bé hi somriuen
cada dia faré més lleu aquesta fèrtil càrrega del teu	brancam	atapeït, oferta lliurement a tothom; fins que esdevingui,
má sobre 'l noguer, que és un germá, i bé me plau el	brancám	llís! I m'he sentit tot penetrat, de deliciosa fluiditat,
Son escoxeitats, cendrosos, jolius, i ara á tot arreu llur	brancám	palmeja. Que arribi el janer, vindrém á cullir l'oliva en les
ara de l'horta envellutada n'ha fet son reial senyoriu. En el	brancám	se balanceja un endaurat codony pesant: s'acata el
garriga i gracia del roquer! Ja amb el goig del sol nou el seu	brancám	tremola; tot á vora del pou un perfúm de viola
la va seguint dins sa volada en l'aire blau. Voluptuosa, en ton	brancám	, s'adorm la sava, aibre adormit, i el matí fresc, amb
l'aigua de la resclosa, i á fí que l'aire deixi en son	brancám	un bes... Xiprers contemplatius i d'amarganta flaire, que
més alt i ferreny i bonyegut de soca i amb l'escorça més aspra i el	brancam	més nuós i retort, hi ha qui el té per rampellut, orgullós i mala jeia.
coloraina festiva dels vestits camperols espurneja en les clarianes del	brancam	i l'espinguet de les tenores es dilueix en la fronda, s'apaga en els
poc fressat, giragonseja entre faigs gegantins que allà al capdamunt del	brancam	són atapeïts de fulla que, tot tremolant, transparenta la blavor del cel.
En Po Al bell mig de la plaça de Vernet hi havia una alzina de	brancam	molt extens. Un pedrís desigual que voltava la robusta soca era punt de
veieu travessar, amb llur pell rogenca, ratllada de blanc, per sota el	brancam	baix dels arbres, lluint un instant a les clapes de sol i fonent-se a la
de roses i gardènies. S'endevinen parelles silencioses passant sota el	brancam	. La fressa del mar al lluny es barreja amb l'apagat murmuri dels salons.
vides estranyes barrejades i confoses en una mateixa soca i en un mateix	brancam	. Unes vides en tortura, esgarrifosament adolorides i deformades, amb
endinsat, sense saber com, en el llogarret de la E., mig colgat sota el	brancam	dels alts conreus que el cenyeixen. I aleshores hem tingut pana. No; no
del mas i s'entafora tot decidit per un caminet que s'esmuny per sota el	brancam	d'uns garrofers enormes i pomposos. Fins ací, però, la casa no ofereix
comparava Tallafer amb l'olivera, vestida d'un fullatge pacífic sobre el	brancam	retort. I esperava, òrfena de paraules de Jaquim, tota sola amb aquella
on la grua estén les amples ales, i el pelicà les sotja a través del	brancam	de la mimosa. La luxuriant garriga és, amb menyspreu, feixugament petjada
la seva. I digué a l'ocell: —No t'abelleix el roure poderós? —El seu	brancam	no em serveix. Per orgullós és massa separat de tots els altres. —I a tu,
que el bloc reflecteix, tenen tantes fulles com ocellins al branquim-	brancam	de 24 de maig de 1964, segon any del Concili Vaticà II,
s'ha equivocat de camí, que s'ha ficat dins d'una selva verge i el	brancam	ens barrarà el pas? Llavors haurem de baixar tots i, a cops de destral
en aquell temps n'hi havia molts d'arbres com aquest, i al recer del seu	brancam	, com ara nosaltres, s'hi aplegaven aquells homes ferotges per organitzar
de les allaus de neu i de les roques que l'havien deixat pelat de	brancam	, com el màstil d'un vaixell, però conservant, això sí, el seu alterós
cordam; corretja, corretjam; fusta, fustam; eina, einam; branca,	brancam	; arrel, arrelam; os, ossam; costella, costellam; banya, banyam; budell,
a dir, prou que ho sabia; era la mica de vent que, en entaforar-se pel	brancam	, feia un soroll apagat, suau, que al petit li feia més basarda que si fos
espaiosa. A la dreta, uns arbres altíssims i esponerosos estenien el seu	brancam	fins a formar un bell sostre damunt la plaça. A l'esquerra, un mur de
s'obre la immensa toia, impenetrable a la llum i el vent, dels espessos	brancams	sospiradors. La muntanya, negra i verda, groga i vermella, brilla al sol
talla el bosc si n'hi ha i es rau l'erm, i es fan els susdits feixos de	brancam	i brossa. Més endavant, per allà a l'abril o maig, es fletxa o
cosa més. "¿Sempre regnarà el silenci al peu dels arbres, dalt del	brancam	, ran dels estanys?...", van dir. "Bella cosa seria un xic de xerradissa:
però se'ls esfondraven al damunt. Van provar de grimpar als arbres, i el	brancam	s'estremia i els en llançava lluny. Van buscar aixopluc dins les grutes
de brostada es farà una poda en verd, consistent en tallar tot el	brancam	que es dirigeixin al centre, originant lo que ha d'ésser la gabia de
llum. Per més que en tècnica fructícola és acceptada la necessitat d'un	brancam	clar, permetent filtrar la llum a tots els brots i fulles, no per això
arbres, si l'empelt ha anat bé, en venir la tardor ja tenen un crescut	brancam	i desenrotllament, que els permet ésser venuts per a plantar al fruiterar
rependre la normal vegetació. Demés, un arbre jove, petit, no té tant	brancam	per ésser tallat. Aquest és un fet simultani del d'escurçament d'arrels.
borrons de brots vigorosos dels caps dels arbres o bé de xucladors del	brancam	principal. A la mateixa Estació Experimental de Citrus, de Califòrnia,
arbre més jove que és el seu desideràtum. Un arbre que forçosament té el	brancam	més baix i que això el fa molt més fàcil d'esporgar, tractar malures,
de la impossibilitat de conreu, en aquestes plantacions, per mor del	brancam	baix, és una falòrnia. (Vegi's gravat 3). Tot seguit les
que no ho són. En plantar l'arbre i podar-lo per a formar-hi el primer	brancam	, es fa que, demés de què quedi baix, les branques quedin ben espaiades
teories: en sa normalitat, un arbre té un just equilibri entre el seu	brancam	i el seu arrelam. L'observació ens recorda casos de què a una amputació
a una amputació d'arrels, hi segueix un defalliment en el creixement del	brancam	, i fins mort, de part de les branques, segons hagi estat l'extirpament.
metabòliques de l'arbre, sense que destorbi per a res la formació del	brancam	. Demés, aquest branquillonament és el que donarà més prompte fruit. En
any, possiblement la del tercer, l'arbre està ja pràcticament format de	brancam	o si no ben imprimida una marxa. De llavors endavant, la poda és només
les branques terminals que es volen fer bifurcar, per anar constituint el	brancam	mestre de l'arbre. Aquest sistema de poda és per l'única forma que allà
profit, li caldrà una poda enèrgica de renovació. Així que sigui format	brancam	nou, es tindrà altra vegada l'arbre en estat de fructificar amb una poda

Pàgina 1 (de 5)

50 següents