Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap mena de floreta rossa i esvaïda, sinó un pollancre ben plantat i ben	brancat	. Així, en sentir-se tan pintorescament definida, el seu esperit
la vegetativa procedeixen aquests actes, ço és, radicar, troncificar,	brancar	, ramificar, foliar, florir i fructificar, com de la flama
l'intel·lecte a la potència visiva, i demana si radicar, troncificar,	brancar	, foliar, florir i fructificar pertanyen a la vegetativa. I com
lo més llisa i dreta possible fins a l'altura de 1,65 en que es	brancarà	l'arbre; per aconseguir això, és precís anar treient amb l'ungla els ulls
arbre ja empeltat, seguint les cures dels casos anteriors, però fent-lo	brancar	a 1,80 a fi de poder disposar de suficient altura de soca per a
de la llenya. Se serra amb un xarrac el patró a l'alçada que es vol que	branqui	l'ametller, que és ordinàriament a 1,65 metres; després amb un
el pedrís que voltava la terrassa, entre el sol i l'ombra d'un pi que hi	brancava	a sobre, la seva dona l'hagué de cridar perquè demanaven per ell. Es
amb el temps; i treu fulles ardides com a llances,	brancant	als quatre vents. I si ve un jorn que la calrada crema son
del cel! Les papallones brollen dels teus ulls I	branquen	els altars sostre amunt de l'ermita; Amb fulla de palmera imito
La sal, la sorra i el paper de vidre, L'arbre a mig coll que	branca	en flamejar l'Instant. Só el gorg brugent al pont dels
Cada brot es delata quan pertoca i, per la virtut de foliar-se i de	brancar	, per més que repeteixi cada paraula, rels, rabassa, tronc, forcat,
arbre del text com són capaces de fer germandat entre elles, i	brancar	i rebrancar per les lletres que els donin camí, fins que s'afogalen
amb arbres que són començament de tronc per rúbrica. Han	brancat	totes les lletres, ara cap no es pot llegir. Els
a colles. En una d'elles, de viure tan a la llum de les lletres, un arbre	brancava	pla com les espines d'un peix. En una altra colla, un arbre passava per
algú que alcés un garrot o un pinzell. En la colla de més lluny, la llum	brancava	dreta i es podia sentir l'obscura escomesa del vent sobre els brins de
poblats, i els rams, caps de serra dels troncs d'abastar. I repetia: «	Branqueu	fort i lluny, suros serralers: branqueu, que sempre us és el
d'abastar. I repetia: «Branqueu fort i lluny, suros serralers:	branqueu	, que sempre us és el món —i quan dic el món vull dir l'estrella sencera
de valls i muntanyes fosos en cera, amb el següent prec:	Branqueu	, arbres muntanyals! Branqueu, llaurats de tronc, com
amb el següent prec: Branqueu, arbres muntanyals!	Branqueu	, llaurats de tronc, com branquen les carenes, arbres
arbres muntanyals! Branqueu, llaurats de tronc, com	branquen	les carenes, arbres que mudeu de pell com les serps i
amb pelludes terres i llunyans confins. Alceu-vos i	branqueu	! La força de mediació d'una escorça amb tots els turons que li van a
més erudits encara, s'aïllen amb pròleg, postfaci i nota al peu. Això sí,	branquen	tots ells d'una manera entrenada, lligats a la morosa fidelitat d'un
és estrany que alguns arbres hagin après de fer obres meves en secret, i	branquen	i lluquen i, sense que jo ni els toqui, molts d'ells es clivellen
Més que no pas allunyar, les distàncies reparteixen, situen, mesuren,	branquen	, concilien. Per la poca creença que hi poso, el pendent del
al sol, els noms termenejaven entre ells, amb motllures torçades de	brancar	i de ramejar aquells compartiments obscurs i arrecerats on l'aire viu de
de nosaltres, la rúbrica, en lloc d'escampar-se, en lloc d'arrelar-se o	brancar	, es recargola encara així? Com si es rebolqués el nom en el nom. Com si
fent diferents pisos. La fornada començava a mitja tarda. Primer	brancar	d'ametller per torrar el forn, després feixos de brosta (llenya
I ha deixat passar el temps confortat pel sol que es filtrava entre els	branques	dels arbres sense prestar gaire atenció al diari gratuït que un