Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

petit riu, just movien amb una remor piadosa les fulles, en fregar el	brancatge	les mans de l'hora baixa. Coronis A Tessàlia, Coronis o Cornella, jove
Em llevo i miro cap al fons, on l'avet de Noruega, mig esfumat, enllà del	brancatge	afuat de l'àlber i del brancatge complex i sinuós de la morera, sembla
de Noruega, mig esfumat, enllà del brancatge afuat de l'àlber i del	brancatge	complex i sinuós de la morera, sembla una misteriosa pagoda. De l'acàcia
un fruit saborós i molt estimat. Era un arbre coput i esponerós, d'espès	brancatge	, i venia carregat de fruits. En treien cistellades; en venien i en
fent adéus des de la porta; ara que els arbres ericen un	brancatge	escabellat, embruixant un foll seguici; ara que els núvols
que ell havia conegut, hauria sofert pronunciades evolucions en el tènue	brancatge	dels seus nervis, i el perfum del cor de Rosa Trènor, hauria estat per a
canturia dels aucells qu' al Mars comensan á reapareixer per l' espléndit	brancatje	dels plátanos ja verdejants, las veus discordants dels marxants
i germanívoles que s'alçaven dels boscos, de la vall, de les feixes, dels	brancatges	i que davallaven dels aires, del cel fins a mi. Això era l'inici d'una
de la fosca vegetació. L'aire tenia una humitat de gruta. Per entre els	brancatges	queien a terra pàl·lides espurnes d'aquell or immens que nosaltres encara
La lluna damunt les arbredes té una claror blavissa i com xupada pels	brancatges	. Al llarg d'aquella cinta és blanca com l'argent. Pregunto què és allò.
el paisatge, d'aquell costat! El sol davalla darrera els arbres i els	brancatges	tenen transparències d'or com les vidrieres d'una catedral il·luminada.
jo el trobava desolat i sinistre. I el paisatge, el riu ombrívol, els	brancatges	exasperats de les seves ribes, i, sobretot, el vent amb la seva fúria
com en un teló gris, la seva punxa blava, arrodonida, entre els	brancatges	grocs dels pollancres. La carretera travessava una plana verda i vasta,
els rengles de fruiters, massa densos, estenien llurs	brancatges	tofuts, i demanaven mans que en podessin els lligams inútils;
a la claror del sol o a les estrelles, estenen llurs	brancatges	espessíssims, foscos com el capvespre! Oh pins, cobriu-me!;
llurs ramats pasturant, per espieres d'entre el	brancatge	espesseït. Les fulles, tan amples com l'escut d'una amazona,
tallants i humits, i els arbres graciosos, que estenen llur	brancatge	, ja destrossen; a cercar millor abric això ens obliga,
amb els altres. Després, aquest esquelet de fustam es recobreix amb	brancatge	, i així que a la parròquia s'acabin les completes, hom hi calarà foc amb
vies secretes d'entre escorça i fusta! I els nius plens de cançons en el	brancatge	! I el guarniment de les fulles verdes, que l'aura tot jugant pentina i
el teixir de llançadora i el xisclar esbojarrat. Canta l'ocellada en el	brancatge	i la bardissa. Si algun company ha mort d'un cop de pedra, Déu l'hagi
d'ell la bona gent que s'aixopluga un jorn de tempestat sota del seu	brancatge	o reposa a l'estiu a la seva ombra. El pastor, les ovelles i la dolça
grans caceres del llangardaix i de la sargantana, de cercar nius en el	brancatge	i la bardissa, d'agafar pardals amb ballesta, de tants delitosos
data i una feixuga corona borbònica; en les aigües de la tassa es mira el	brancatge	nu dels plàtans i també els nuvolets blancs que naveguen pel cel. Tres
diuen paraules estranyes. El públic, assegut en bancs i cadires, baix el	brancatge	dels plàtans, es deixa dur pel vals vulgar i trist, com llurs vides, i en
a olorar voluptuosament el perfum de la rosa. Però de sobte cruix el	brancatge	tendre dels arbusts i dos policies ferotges treuen el cap pel fullam.
passa un gran bosc de castanyers, i la terra ressona sota l'espessor dels	brancatges	. L'ombra és molla com al fons dels cellers... En tornant al camp ras, la
i les balmes margeneres, les soques espectrals i les penombres dels	brancatges	desvetllaven en mi una certa inquietud interna, un esborronament d'abandó
les cimes dels roqueters; altres, lluitar amb la malesa; s'endinsa pels	brancatges	; guspireja en les clarianes com un gran foc de bengala; fa ressaltar
es retorcien entre corbes i nucs dolorosos, però més amunt, el bell	brancatge	, arreplegant la porpra del sol en feia una corona a l'entorn, que
inspiració en els estanys poblats de fades, i en els boscos d'encantats	brancatges	, i en els cims nusos i virginals, de front massa alt perquè la vida
de branques a la cara, i després el trobar-se mirant avall, a través del	brancatge	bellugadís, mentre Baloo desvetllava la Jungla amb els seus crits
amb un xic d'orgull. —Però, amb tot i això, en té la culpa el nou	brancatge	. L'últim cop que vaig caçar, de poc, de ben poc com no càic; i,
l'ombra de les ampul·loses capçades, amb les suavitats i rodoneses del	brancatge	prefiguraven ja les nuditats encuriosides. Sí, sí... el fullatge
i allà baix, mig amagat per la subtil gelosía violeta que forma el	brancatge	sec dels àlbers, passa un seguici de cavallers que tornen de la cacera
ajuntar-se al volt d'aquelles soques ventrudes, rodanxones, carregades de	brancatge	... Aquí i allí s'ofereixen aspectes del treball humà: ara una barca que
dels horitzons infinits; o els horts del Vinyet, on el verd	brancatge	dels llorers deixa caure una ombra frescal damunt els daurats murs d'un
colla. Començaven partides de marrotitiu i de fet-amagar. Els cobrien els	brancatges	. —Val!... Un romansejava: —No, encara no. Ep, tu, no filis
com creixien els branquillons tendres i es convertien en alterosos	brancatges	. Era aquest un goig en tot moment renovat, goig gairebé dolorós. Ell
de llamps i calamarçades. Hom ha deixat ja l'aspre hivern endarrera i els	brancatges	rebenten de borrissols verds que creixen aviat i es vesteixen amb la joia
una soca per tal de despertar les forces que hi dormien, o adornava el	brancatge	d'un arbre com a anunci i premonició de la florida primaveral. En
els seus designis als mortals. Calia estudiar la remor del vent entre el	brancatge	d'aquells roures perquè els entesos, posseïdors del que podríem dir-ne la
i les arenes del fons. Quan un raig de sol es filtrava a través dels	brancatges	, les arenes esdevenien d'or i les guixes, pedres d'argenter. Un escamot
era a vegades insuportable. Les cigales cantaven com enfurides dalt dels	brancatges	immòbils, adormits mateix que els homes de sota. La veu rogallosa d'un
la rústega eucaristia que els feia puixants i joiosos. Llavors el	brancatge	que cobricel·lava allò prenia el prestigi d'un sagrari. El sol que
submarina. Les mallerengues revolaven, armant un soroll insospitat, pel	brancatge	del cim i bequejaven les fulles, les quals ressonaven com la pell tensa
i embellida per aquell sol que endaurava les terrassades, les molses dels	brancatges	, les cireres d'arboç encara verderoles, els fils de les teranyines que
escorça. Tenia una soca d'un gruix estraordinari, llisa i cilíndrica, un	brancatge	regular, ben distribuït i esponerós i una copa rodona, amb un fullam
deguda a la proximitat de l'immens rescals, s'afanyaven a guanyar els	brancatges	la molsa dels quals, blanquinosa com el pelatge d'un vell, s'inflamaven
del gerro amb lliris blancs, del mirall, de porcellanes, de llibres, dels	brancatges	folls de les poltrones clares i, com fogueres, de molts rams de flors...
corona borbònica; en les aigües dormides de la tassa es reprodueix el	brancatge	nu dels plàtans i també de tant en tant els nuvolets blancs que naveguen

Pàgina 1 (de 8)

50 següents