DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brandar M 10 oc.
brandar V 1031 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brandar Freqüència total:  1041 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la cronologia i els misteris sotíacs, la morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara meus, ja íntims, que no
més remota esperança d'una coincidència... El de la veu afemellada, però, branda el cap. —Tenim les mans lligades. No podem acumular-ne més de tres mil
una rialleta darrera la mà. —No heu trobat res? —pregunta ell. L'altre branda el cap. —És difícil, amb tant de material... —No tant —diu el funcionari
Després, sense tornar-la a tancar, es repenja contra la fusta i, brandant el cap en direcció seva, diu: —Que n'ets, de pallús! —Com saps que
—I torna a fitar-lo—. I podria haver-vos inculcat les seves idees. Ell branda el cap. —No en tinc, de pare. —Voleu dir que és mort? —Sóc
? —assenyala ell cap a la cartolina. —Sí. —Doncs no sóc fuster. L'home branda la testa, fastiguejat per la seva recalcitrància. —Les opinions no
saben res, oficialment. Que potser teniu la intenció de denunciar-me? Ell branda el cap amb un gest perplex. —Ahir us mostràveu molt sever. Teníeu ganes
es va fonent amb la mateixa rapidesa que s'havia manifestat. A la fi branda el cap: —No. Una hora o altra acabarà sortint-se amb la seva. Que sigueu
dels graons hi ha un individu d'uniforme que mira en direcció seva i va brandant el cap en un sentit denegador. Ell prova de somriure, diu: —No? —No —
cerquem el quaranta, doncs. —Esguarda la muntanya de paper i tot seguit branda el cap—. Queden aquí darrera... Els en separen dues estibes molt juntes,
ell—. Encara no ho heu mirat tot. D'aquí a un any o dos... L'home branda el cap, assossegadament. —No hi són, aquí, els vostres papers. —S'han
—El propòsit ens podria privar de continuar... —insinua ell, però la noia branda el cap. —Sempre sol tardar estona. Encreua una cama sobre l'altra i, com
d'adoptar. Saps si els van cremar, els meus papers del registre? L'altre branda el cap, reprovatiu. —Em feu riure, vosaltres! N'hi ha milers i vols que
d'hivern, i el deixaven abandonat a la seva mitja mort. Ell ja no podia brandar, com solia fer-ho, un gros bastó de freixe, agafant-lo per la meitat,
no s'havia alleugerit a les seves velleses. Però la tartana saltironava, brandava, prenia estranyes embranzides, sobre el camí malmès ple de roderes
gec que li prestà un dels mossos. Sortia així, mal vestit, pengim-penjam, brandant els braços llargs, les fines i blanques mans desvagades, al sol de l'era.
la meva imatge en el mirall brut de l'aigua enllotada. Et miro rient, brandant el cap, rient amb tristesa, mentre em llegeixes, mentre repeteixes per
al seu fill d'aquesta pública immoralitat. Mossèn Paulí, per exemple, branda el cap tot blanc i es disposa a absoldre'l. És de la seva bona fe que no
I, mentre cridaven, corrien ja cap allà amb els rostres alterats, brandant a l'aire els garrots, les falçs, les forques. "A la Devesa!" "A
)] ¿M'entens, Abel? Abel. No gens. [(Eva es mira Adam tot brandant el cap com volent dir: se'ns torna ximple.)] Eva.
[(Es senten remors en el fullatge pròxim.)] Quer· [(Brandant l'espasa.)] ¿Qui hi ha aquí? [(Apareix el Diable, tímid i inquiet
pastura de les flames... Res a fer: sóc incombustible! [(Braceja i branda la forca molt prop de la cara de Caín.)] Caín. Ep! Compte!
Els cal creure en llur fe. Bracegen, discursegen; i branden creus, espases, banderes o les adoren i les temen. Perquè hem
només amb una fona! Creiem-ho? Va! Potser és veritat. Branda la fona i comença el combat. El còdol brunz i colpeix
a les ribes dels jaços tururut com Peric cosmos del riu que branda muntanya amunt en arrencada i agullonament de vespres
a Tarragona i topareu de cap amb el mestral, feu brandar set vegades la Capona i trenqueu de Don Jaume el son reial. Per
No són ombres, que són homes que al vent de Déu van brandant; ja no hi ha braç, que els despengi; amb els anys que
la boca més negra, la dels llavis més morats, la que branda, com un pèndol, una vegada cada any, en memòria i
una combinació de gardènies i de mala fe, que reia estrepitosament, fent brandar el casc flamejant del cabell i avergonyint les perles del pit, com la
i apretà la dentadura com si sentís una punxada al cor. Leocàdia, brandant el cap, se li acostà fins a tocar-li la gira del llençol, i aleshores
mai perdonat: dir al poble i al rei la veritat. Ell branda l'anatema; ell ha escopit al front de la impudícia
de la bossa, el cavaller ha de procurar aixecar-la de manera que no brandi ("sia lo metre alt sense galtada") i "no donant davall lo
de billeta hi encontre", o sia que l'abaixi a poc a poc, perquè no brandi i no toqui, la llança o la billeta que porta al ferro, sobre les tanques
passés un raspall en el sentit del vent. Fa de mal estar-hi. Els arbres branden desesperats, i els fils del telèfon i de l'electricitat oscil·len com en
: "Ah!, bala de vidre!" Em donava uns copets a la galta i s'allunyava brandant la testa. El factor de l'estació, un castellà alt i prim com un pal de
les dones, en general, s'eixugaven els ulls. Els vells, els caps de casa, brandaven les testes feixugues d'aquella gravetat pagesívola que tant s'assembla a
i acompanyada d'estossegaments em llegia, tot cloent el puny i brandant-lo amenaçador, els versos anarquistes del seu /Sagramental\,
. Cal anar fent convençuts. Això és obra d'anys. —És obra de c...! Callís brandava la testa consirosament. L'energumen s'exaltava: —Cal fer l'obrer
tenia una flaquesa per mi, em deixava fer allò que jo volia. Tanmateix, brandava el cap i exclamava: —Sí, però miri, Puig, que els nois se li esvaloten.
amb un volum francès a la mà. —Això és millor que Shakespeare! —cridà tot brandant el llibre enlaire. Ell sabia el meu entusiasme i esperava la meva
mirades que no els hauria costat gens de posar-se un dit al front i de brandar la testa compassivament. D'altres semblava que blasmessin la meva
sota un fanal, i allí jo m'engegava, tivat com un gall. L'Oller brandava el cap, prometia: —Ja veureu! Ja veureu! L'engrescament durà uns quants
a trucar, i ho feia cada vegada amb més força, tant, que la porta brandava, i el mur i tot, i en ressonava tota l'escala. Els porters l'esbroncaren,
. Vaig amenaçar-la amb venjar-me (no sabia de què, ni com). Ella brandava la testa compassivament. —/O comme tu t'y prends mal, nigaud!\
m'havien entelat de llàgrimes dolcíssimes. Tot brunzia al meu entorn. Tot brandava al meu entorn, com un vaixell. Els arbres eren els pals, i jo, en
si, instintivament, hagués volgut ofegar aquella onada de rancúnia que brandava allí dins. No sé quant de temps vaig restar en aquesta posició. Recordo
es parlaven entre ells com amics. Era al caient de la tarda. El vaixell brandava joiosament, velocíssim, flairant la proximitat del port, com un cavall de
) —Ah, el plaer! No és pas el millor camí per a conèixer les coses. I brandant el cap amb recança, va afegir: —Ensenya més la pena. —La pena no hi falta
jo, doncs, m'hauré ficat un anarquista a casa?, es preguntà a si mateix, brandant la testa desoladament. Jo li anava a respondre: "Tots els vostres
de verre. I s'escapava i baixava al poble i anava pels carrers solt, fent brandar l'esquelleta que li penjava al coll. El dring avisava els veïns. —Ja està

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »