Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra el cel. Contemplo llarga estona les branques negres, els més fins	branquillons	destacant-se sobre els núvols gris-blau o el cel de posta, groguenc,
cadenat mal clavat i ple de rovell que salta amb una queixa seca, com un	branquilló	partit per uns dits impacients. Uns segons després és dins la foscor del
dels balcons. Els escombriaires escombraven, amb les grans escombres de	branquillons	de bruc, com si fossin fets de pasta d'encantament: escombraven els
cal tornar-se'n. En entrar al cor, Pere havia deixat sobre un faristol el	branquilló	verd de fulles tendres, arrencat tot venint a uns àlbers de la font.
posar damunt la taula una munió d'ocells dissecats, cadascun dalt el seu	branquilló	de fusta. Va preguntar-nos a quina família pertanyia cada ocell, les
més espessa per instants. Un cop allí vam arreplegar llenya, fullam i	branquillons	que el pont havia preservat de la pluja, i vam encendre foc. Després,
els ceps emparrats, de pàmpols de color de rovell, les pereres nanes, de	branquillons	bronzejats i sense fulles i els rosers i els llessamins ja esclarissats i
En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles i als	branquillons	, que s'aboten tot seguit en flames rogenques. L'espurnegall s'eleva entre
fullaraca. I així obtenen els rams, fent malbé els arbres, abandonant	branquillons	que es rebugen per menuts i arrossegant els més grans. Salten parets,
la cartera als seus peus, es va treure el ganivet de la butxaca, collí un	branquilló	de terra i començà a refilar-lo. —Per què no t'agrada estudiar?... Si no
Els grans no en sabien, de viure! —Què dirà el pare? Josep deixà caure el	branquilló	; s'embutxacà el ganivet i amb mirada trista suplicà a la seva mare que el
al darrera de cadascuna, i a la mà tenien, encès, un	branquilló	, mentre nosaltres ens manteníem reunits, suspesos i
no gaire temps: de sobte, tots alhora, fent avançar llurs	branquillons	, tocaren amb un frec lleu una obertura estreta. Tot
tan amples i tan llargs que fins arrelen llurs vinclats	branquillons	, i creixen filles entorn de l'arbre-mare, uns ombradissos
menjàrem, però ell tenia el cap en una altra banda. S'agenollà, clavà uns	branquillons	a terra, va estendre un fil, penjà unes microscòpiques corrioles en una
davant la barraca, en una pedra. Zorbàs va encendre una grapada de	branquillons	, va rostir la llonganissa, omplí a vessar tres vasos. —A la teva salut
a l'altre, provava de se reparar les narius glaçades i alçava amb els	branquillons	dels dits un plec del seu capot de burata sobre els ulls que susploraven.
el tel de la finestra, hom destria el pit-roig, que s'està parat en els	branquillons	d'un arbre, on sembla haver espellit per la gràcia de la neu. Té l'ull de
per un gran arbre. Crec que aquest símil expressa molt bé la veritat. Els	branquillons	verds i en flor poden representar espècies existents; i les branques
successió de les espècies extingides. A cada període de creixença, els	branquillons	, en créixer, han tractat de ramificar-se en totes direccions, i d'excedir
han tractat de ramificar-se en totes direccions, i d'excedir i matar els	branquillons	i les branques del voltant, de la mateixa manera que les espècies i els
en branques més i més petites, foren en un temps, quan l'arbre era menut,	branquillons	naixents; i aquesta connexió entre els branquillons passats i presents, a
l'arbre era menut, branquillons naixents; i aquesta connexió entre els	branquillons	passats i presents, a través de la ramificació, pot representar bé la
extingides i vivents en grups subordinats a d'altres grups. Dels molts	branquillons	que florien quan l'arbre era un simple arbrissó, només dos o tres,
de la competència fatal per haver habitat un redós protegit. Així com els	branquillons	originen per creixença branquillons nous, i aquests, si són vigorosos, es
un redós protegit. Així com els branquillons originen per creixença	branquillons	nous, i aquests, si són vigorosos, es ramifiquen i dominen en totes
i avall en la més gran agitació, i n'hi havia un que penjava immòbil d'un	branquilló	de bruc, portant a la boca una de les seves nimfes, per damunt de la seva
Se sent el crepitar del foc a dalt del sostre i als costats. Aviat un	branquilló	encès, tot esplendent d'espurnes, va a parar al barret de Sant Pau, que
l'esgarrifança de l'arbre quan la saba comença a pujar i en el cap dels	branquillons	se li desvetlla el gran desig de flors i de fulles noves. Res no ens
cantat un ocell Ha vingut volant i s'ha parat, petit i eixerit, en un fi	branquilló	de pollancre. És tan menut i pesa tan poc, que gairebé no l'ha fet moure.
follejar i perseguir-se, mentre els càntirs s'omplen. I neix al cap dels	branquillons	un borrissol verdós, que és potser només el viu daler de les noves
fruiters els brots de flor, promesa a l'estiu de regalada fruita. A cada	branquilló	del castanyer, gran canalobre, s'hi va encenent a corre-cuita una flameta
de verge. Puja del fons de la vall l'agulla del pollancre gabaig, a cada	branquilló	la flama d'una fulleta nova. Entre l'herba de marges i pendissos guaiten
d'aquesta ginesta francesa, tota desmaiada de color i d'aroma, els	branquillons	tirant a totes bandes, sense aquell esperit que t'emmenaria a volar qui
la sucrera o la plata de fruita madura, i tasta el raïm a la parra i al	branquilló	la cirera i la figa, i roda i volta carregada de mel o a la seva recerca.
els camps, piulots a les orelles, les mans balbes, ocells arrupits pels	branquillons	enfarinats, olor delitosa de pólvora cremada, plomes, un regalim de sang
El reietó, com les busquetes, és ocell de branca, i, més que de branca, de	branquilló	. El veureu a les parts altes d'un arbre sense parar ni un instant de
gimnàstica, sense cansar-se mai. De vegades es penja, amb les potes, d'un	branquilló	, i s'està cap per avall fent tota mena de gràcies. Té un vol lleuger que
de les branques, i tot el dia fan gimnàstica i fan el saltimbanqui en els	branquillonets	més fins, penjant-se cap per avall de mil maneres, i amb una gràcia que
més de delit. En Marquillo anava endavant, picant els seus vedells amb un	branquilló	de castanyer. En Jepic va restar un xic enrera per haver ajudat a
o altres menes de cistells i paneres, voltat de vímets en remull i	branquillons	partits de castanyer; i, sense moure's del seu lloc ni deixar la feina,
espetegant i tirant amunt les flames cap al forat del sostre. Algun	branquilló	massa tendre, confós entre la llenya, treu una bromera com si escopís la
—Això es morirà, si no li dono coses perquè mengi—. I començà a posar	branquillons	i bocins d'escorça seca damunt aquella matèria de color vermell. A mig
Mowgli posà sobre el foc la seva branca fins que s'encengueren els	branquillons	espetegant, i la brandà damunt el seu cap, entremig dels llops
cap nous i brutícia. Tot just havia acabat de parlar, una pluja de nous i	branquillons	tombà a través dels arbres, mentre s'oïen estossecs i udols i salts de
tornaven a ésser gairebé ran de terra. D'aquesta faisó, saltant, trencant	branquillons	, xisclant i fent cridòria, tota la tribu dels Bandar-log passà
Pss naw! Les branques ja no són com quan era jove. Tot són	branquillons	podrits i branques seques. —Potser el teu gran pes hi ha fet quelcom, en
engegar-te d'aquí. —Llop! Llobarró! Fora! —cridà el sacerdot, brandant un	branquilló	de la planta sagrada que s'anomena tulsi. —Un altre cop? Abans fou
aquí la pedra té una ratlla. Digues-me el teu rastre, Germanet. —Un... dos	branquillons	i una branca grossa són rompudes aquí —digué Mowgli baix baixet. —Ara com
una nit de dormir. Què havia fet fins ara sinó deixar-se dur com un	branquilló	caigut de l'arbre al corrent de l'aigua? Havia conegut les terres del món

Pàgina 1 (de 6)

50 següents