Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les	brases	sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat;
les bigues negres de fum, com enquitranades o brunyides. Gran catifa de	brases	—roserar ardent— sota les calderes on bull el saborós menjar. Per la
Els de casa també han anat a la masia en festa: gent, carn trinxada,	brases	d'ambre sota el gran perol, en la cuina negra com una cova. Cap al tard,
patètica. Un dia, un jove secretari el va sorprendre removent les	brases	de la llar i murmurant entre ell, a mitja veu: "Somnis... Somnis..."
vaig al Pujolar, on avui han mort el porc. Mengem un exquisit llom a la	brasa	. Fem conversa vora el foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó
lleu guspira, tan aviat encesa com apagada, quelcom com el lluir d'una	brasa	sota les cendres d'un foc ja extingit. Joana, en aquella ràpida lluor, va
tan excessiu, que sembla que a cada llavi hi porta un filet de bou a la	brasa	. Al cantó de popa hi ha els passatgers de tercera, que fan una vida de
hongaresos, amb un taparrabos de llustrina i amb el clatell a la	brasa	, canten unes cançons ídix, llargues i lúgubres, d'una desolada bellesa.
sardines, molles d'aigua salada, rostint-se escandalosament damunt la	brasa	dels roldors i de les ridortes. I aquest mar de fúlgides malícies i de
L'uru és el famosíssim fruit de l'arbre del pa. Cuit a les	brases	i amb una mica de mantega, no és gens ardent i recorda una barreja de
o corned beef és natural que un tall de bonítol fresc i cuit a les	brases	em semblés una cosa de l'altre món. El tahitià accepta el producte
i què volem, anem tornant ben poc a poc. La tarda, la	brasa	imatge nostra, nerviosa però abnegada mare de la cendra,
(aquí el nom en caixa baixa), lluna seguida,	brasa	partida, malaguanyada! M'has salvat del gel desert,
nit de ceguesa solitària, lluna seguida,	brasa	partida, malaguanyada! (Aquí el nom que et vaig posar
no sabia com... Aquest pensament se'm va quedar per dins del cap com una	brasa	. I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades en els barrots de
altra com si, d'orella a orella, se m'hi acabés de fer un forat. Sentia la	brasa	a dins del cervell, encesa i vermella. Veces, abeuradors, menjadores,
en viu, a casa del senyor Macià, mentre el doctor Aiguader remenava les	brases	amb la virolla de la seva vara d'Alcalde; el diputat Companys passejant
en la qual ella hi posa una ànima tan indiferent com la vianda a la	brasa	que serveix per apagar la fam del pelegrí apassionat, ell, l'adolescent,
Ja brillen les sitges a dins l'alzinar; s'apaguen les	brases	del foc de la llar. Si mor una llàntia s'encén un
la intersecció de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la	brasa	i la crosta morena del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l'
galericulatus\ Cuvier) evoca, diuen, els espetarrecs de les	brases	i augura, doncs, favorablement l'èxit de l'eixarmada; i el crit d'alarma
ardit pera salvarho tot, pera guanyarho tot.— La Toneta 's posá com una	brasa	, 'l mirá sorpresa, fit á fit, y de sobte, invadida d' estrany dolor, sas
llavors més valenta, més tossuda que may. Ab lo cor agitat, los ulls fets	brasas	, l' imaginació exaltada, l' estudiant seguí sa conquista per las
Contribuí molt a l'èxit el devessall de llum que feia de la sala una	brasa	resplendent, i les flors que l'ornaven, amb penjolls de verdor. Tot això
el meu tremolor i la cremor de la meva ànima, com d'una ofensa feta amb	brasa	viva, com d'una nafra d'humiliació, d'haver de treure la mà del meu sexe
la gent recula evitant la calor. Al quart d'hora els ròssecs són una	brasa	, les llengües de foc pugen més altes que els ràfels, i la calor fa
del sopar —durant el qual les branques enceses dels ròssecs s'han tornat	brases	, i s'ha tornat cendra la fullaraca—, quan la foguera és una immensa
de la missa, a la font. La menjada sol ser una torrada de carn. Sobre les	brases	d'una foguera han posat unes grielles, i al seu damunt les xulles, que
olla ó alguna cassola per coure 'l dinar, y fins nos regalaba algunas	brasas	de carbó. ¡Oh! Aquell dia era per la mare y per mi un dia de goig.
cap molt alt: —Soch obrera: visch del treball. Capitol IX En las	brasas	. Al principi la mare 'm duya á la frábica ab ella y 'm deixaba á
tot quan feya era ben be lo que 's diu fugir del foch per caure en las	brasas	. Lo foch anaba prenent un increment espantós. Las llamaradas anaban
Ni 'l mateix temps te forsa tan potenta per apagar las amorosas	brasas	, puig quant l' amor es cert, l' olvit no 's troba y 'l cor contínua ferm
l'aventura..." Cosme Aguilera contemplava el foc i mentre atiava les	brases	excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb humilitat els
xemeneia ens arribava la fragància de les seves parts, que es coïen a la	brasa	. Parlàrem de coses eternes: dels sembrats, de les vinyes, de la pluja.
tornat terra que elles trepitjaran". Va treure algunes castanyes de les	brases	i les va pelar. Vam fer dringar els nostres vasos. Ens quedàrem allí
de Rússia. Hala, buidem les sentines! S'eixugà els mostatxos i atià les	brases	. —Aquesta, doncs, com et deia, la Nusa, la vaig conèixer en un poble del
corder a l'ast!" "—És més gustós, capità —vaig dir—, a la	brasa	." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "Cavem un
un clot, el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de	brases	, traiem pa de les motxilles i ens asseiem al voltant del foc." "—Potser
entre ennegrides cases, i els teulats, el matí, s'ofereixen com	brases	d'un lluminós caliu á tota la blavor. I s'está en els penyals
en el pati de casa. És l'ivern. La graneta tiona el foc. La	brasa	de la llenya d'oliu parla de joventut, i el seu home,
vénen a parar la taula al descobert o a l'ombra de l'alzina i mentre fan	brasa	entre dos o tres rocs, abandona el seu branc i salta senzillament a
a l'agitació de la flama damunt de les buscalles o als ulls roents de la	brasa	. És clar que a la primeria em costava molt el trànsit del món fantàstic a
ens podrem distreure de contemplar la vall de Comalada. El color rosa de	brasa	que allisa encara les dues carenes gegantines les fa tan properes que hom
la natura i la cultura. La natura ens "diu" què no podem tocar: les	brases	, per exemple; als seus "ulls" totes les parts del cos són susceptibles
tenebres exteriors, menys càlides. La barraca crema lentament i fa bona	brasa	. A la plaça trobem el senyor Francesc Carbó que duu un paquet a la mà:
obertes i hom hi pot adquirir costelles, mitjanes, el que desitgi. Hi ha	brases	per a tothom al Cafè Nou o al de Les Delícies un bon vi del país per tal
és que els teoritzants de la contracultura, fugint del foc, cauen en les	brases	. Bé: no podia ser d'una altra manera. Aquesta és la seva
Tre Città, el cel va tornant-se viola, i després taronja, i després	brasa	encesa. Les estrelles s'han apagat, s'apaguen els llums del port, s'apaga
que els llegeixen, hi passen depressa i correns, com un gat per sobre les	brases	, com diu ell mateix d'aquella manera tan gràfica en aquests dos versos:
més sincer, direm que eren una gent que sortien del foc per a caure a les	brases	perquè lluitaven contra un càos i en feien un altre que consistia en

Pàgina 1 (de 25)

50 següents