×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brasa |
Freqüència total: 1317 |
CTILC1 |
les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les | brases | sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; | les bigues negres de fum, com enquitranades o brunyides. Gran catifa de | brases | —roserar ardent— sota les calderes on bull el saborós menjar. Per la | Els de casa també han anat a la masia en festa: gent, carn trinxada, | brases | d'ambre sota el gran perol, en la cuina negra com una cova. Cap al tard, | patètica. Un dia, un jove secretari el va sorprendre removent les | brases | de la llar i murmurant entre ell, a mitja veu: "Somnis... Somnis..." | vaig al Pujolar, on avui han mort el porc. Mengem un exquisit llom a la | brasa | . Fem conversa vora el foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó | lleu guspira, tan aviat encesa com apagada, quelcom com el lluir d'una | brasa | sota les cendres d'un foc ja extingit. Joana, en aquella ràpida lluor, va | tan excessiu, que sembla que a cada llavi hi porta un filet de bou a la | brasa | . Al cantó de popa hi ha els passatgers de tercera, que fan una vida de | hongaresos, amb un taparrabos de llustrina i amb el clatell a la | brasa | , canten unes cançons ídix, llargues i lúgubres, d'una desolada bellesa. | sardines, molles d'aigua salada, rostint-se escandalosament damunt la | brasa | dels roldors i de les ridortes. I aquest mar de fúlgides malícies i de | L'uru és el famosíssim fruit de l'arbre del pa. Cuit a les | brases | i amb una mica de mantega, no és gens ardent i recorda una barreja de | o corned beef és natural que un tall de bonítol fresc i cuit a les | brases | em semblés una cosa de l'altre món. El tahitià accepta el producte | i què volem, anem tornant ben poc a poc. La tarda, la | brasa | imatge nostra, nerviosa però abnegada mare de la cendra, | (aquí el nom en caixa baixa), lluna seguida, | brasa | partida, malaguanyada! M'has salvat del gel desert, | nit de ceguesa solitària, lluna seguida, | brasa | partida, malaguanyada! (Aquí el nom que et vaig posar | no sabia com... Aquest pensament se'm va quedar per dins del cap com una | brasa | . I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades en els barrots de | altra com si, d'orella a orella, se m'hi acabés de fer un forat. Sentia la | brasa | a dins del cervell, encesa i vermella. Veces, abeuradors, menjadores, | en viu, a casa del senyor Macià, mentre el doctor Aiguader remenava les | brases | amb la virolla de la seva vara d'Alcalde; el diputat Companys passejant | en la qual ella hi posa una ànima tan indiferent com la vianda a la | brasa | que serveix per apagar la fam del pelegrí apassionat, ell, l'adolescent, | Ja brillen les sitges a dins l'alzinar; s'apaguen les | brases | del foc de la llar. Si mor una llàntia s'encén un | la intersecció de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la | brasa | i la crosta morena del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l' | galericulatus\ Cuvier) evoca, diuen, els espetarrecs de les | brases | i augura, doncs, favorablement l'èxit de l'eixarmada; i el crit d'alarma | ardit pera salvarho tot, pera guanyarho tot.— La Toneta 's posá com una | brasa | , 'l mirá sorpresa, fit á fit, y de sobte, invadida d' estrany dolor, sas | llavors més valenta, més tossuda que may. Ab lo cor agitat, los ulls fets | brasas | , l' imaginació exaltada, l' estudiant seguí sa conquista per las | Contribuí molt a l'èxit el devessall de llum que feia de la sala una | brasa | resplendent, i les flors que l'ornaven, amb penjolls de verdor. Tot això | el meu tremolor i la cremor de la meva ànima, com d'una ofensa feta amb | brasa | viva, com d'una nafra d'humiliació, d'haver de treure la mà del meu sexe | la gent recula evitant la calor. Al quart d'hora els ròssecs són una | brasa | , les llengües de foc pugen més altes que els ràfels, i la calor fa | del sopar —durant el qual les branques enceses dels ròssecs s'han tornat | brases | , i s'ha tornat cendra la fullaraca—, quan la foguera és una immensa | de la missa, a la font. La menjada sol ser una torrada de carn. Sobre les | brases | d'una foguera han posat unes grielles, i al seu damunt les xulles, que | olla ó alguna cassola per coure 'l dinar, y fins nos regalaba algunas | brasas | de carbó. ¡Oh! Aquell dia era per la mare y per mi un dia de goig. | cap molt alt: —Soch obrera: visch del treball. Capitol IX En las | brasas | . Al principi la mare 'm duya á la frábica ab ella y 'm deixaba á | tot quan feya era ben be lo que 's diu fugir del foch per caure en las | brasas | . Lo foch anaba prenent un increment espantós. Las llamaradas anaban | Ni 'l mateix temps te forsa tan potenta per apagar las amorosas | brasas | , puig quant l' amor es cert, l' olvit no 's troba y 'l cor contínua ferm | l'aventura..." Cosme Aguilera contemplava el foc i mentre atiava les | brases | excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb humilitat els | xemeneia ens arribava la fragància de les seves parts, que es coïen a la | brasa | . Parlàrem de coses eternes: dels sembrats, de les vinyes, de la pluja. | tornat terra que elles trepitjaran". Va treure algunes castanyes de les | brases | i les va pelar. Vam fer dringar els nostres vasos. Ens quedàrem allí | de Rússia. Hala, buidem les sentines! S'eixugà els mostatxos i atià les | brases | . —Aquesta, doncs, com et deia, la Nusa, la vaig conèixer en un poble del | corder a l'ast!" "—És més gustós, capità —vaig dir—, a la | brasa | ." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "Cavem un | un clot, el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de | brases | , traiem pa de les motxilles i ens asseiem al voltant del foc." "—Potser | entre ennegrides cases, i els teulats, el matí, s'ofereixen com | brases | d'un lluminós caliu á tota la blavor. I s'está en els penyals | en el pati de casa. És l'ivern. La graneta tiona el foc. La | brasa | de la llenya d'oliu parla de joventut, i el seu home, | vénen a parar la taula al descobert o a l'ombra de l'alzina i mentre fan | brasa | entre dos o tres rocs, abandona el seu branc i salta senzillament a | a l'agitació de la flama damunt de les buscalles o als ulls roents de la | brasa | . És clar que a la primeria em costava molt el trànsit del món fantàstic a | ens podrem distreure de contemplar la vall de Comalada. El color rosa de | brasa | que allisa encara les dues carenes gegantines les fa tan properes que hom | la natura i la cultura. La natura ens "diu" què no podem tocar: les | brases | , per exemple; als seus "ulls" totes les parts del cos són susceptibles | tenebres exteriors, menys càlides. La barraca crema lentament i fa bona | brasa | . A la plaça trobem el senyor Francesc Carbó que duu un paquet a la mà: | obertes i hom hi pot adquirir costelles, mitjanes, el que desitgi. Hi ha | brases | per a tothom al Cafè Nou o al de Les Delícies un bon vi del país per tal | és que els teoritzants de la contracultura, fugint del foc, cauen en les | brases | . Bé: no podia ser d'una altra manera. Aquesta és la seva | Tre Città, el cel va tornant-se viola, i després taronja, i després | brasa | encesa. Les estrelles s'han apagat, s'apaguen els llums del port, s'apaga | que els llegeixen, hi passen depressa i correns, com un gat per sobre les | brases | , com diu ell mateix d'aquella manera tan gràfica en aquests dos versos: | més sincer, direm que eren una gent que sortien del foc per a caure a les | brases | perquè lluitaven contra un càos i en feien un altre que consistia en |
|