×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brau |
Freqüència total: 1507 |
CTILC1 |
haver d'endurar les disbauxes de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el | brau | , tal vegada disfressa del llest Zeus, en complicitat amb el germà. | penjar la bosseta al coll de Candaina: semblava més fàcil penjar-la a un | brau | . Finalment, la bona Beneta trobà la manera, i a la nit, mentre ell dormia | vast espai per edificar, en el qual s'havien celebrat a vegades curses de | braus | . Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai | cap mal, mentre amb Balls de bastons s'amenitzen les corrides de | braus | que tant èxit tenen, sobretot amb gossos vinguts de Mallorca; mentre la | el pati, estava entre els canyars, la séquia de Montcada com un | brau | argilós, Benifaraig, Carpesa, Poble Nou, Borbotó, | obtús. França no era la solució i calia tornar a apamar la vella pell de | brau | hispànica. El retorn a Espanya de Catalunya es féu en una atmosfera de | parar sota els pins una carrossa; ella hi era, amb un comte remollit. Un | brau | rescat ell va pagar tot d'una; el posat a Rosaura va ser lleu; ballar per | encar i el temps que hi rodarà, que sens ell, ni la mar seria | brava | , ni l'Empordà seria l'Empordà. La pols sagrada dels xiprers | vostra crinera sobrehumana, es despertin les cendres dels més | braus | i els que han sentit un cop la tramuntana, no | biliar, i s'instal·là a fer una mica de nudisme en una cala de la costa | brava | , en companyia de dos poetes i de dos gossos de Pomerània. De la Costa | sense temor. Llavors s'alletava el nin als pits de la bèstia | brava | , i la fera els peus llepava de la mare de Caín. En la | jo exposí les columnes de mon regne, la vida preciosa dels més | braus | , a l'odi d'eixa turba incircumcisa que us vetlla | la voluntat divina, tremolava; mes ara es llança, com la bèstia | brava | , a perseguir el rastre del profeta. En el desert s'aixeca, | tal com l'han tractat Erasmus Quellyn i Pablo Picasso: una dona i un | brau | , quasi en idèntica disposició, però ¡quina distància insalvable, entre | —Perquè la veieu bo i vestida —observa l'arrendador de la plaça de | braus | , que sol publicar versos coixos amb intencions verdaguerianes al | sinó fets vius, una gran individualitat noble, digna, amb un pit com un | brau | i una intel·ligència privilegiada. I les relacions referents a la vida de | Va voler demostrar-nos que no era covard. A Marsella feien curses de | braus | . Posaven a la testa del brau, una cocarde (un magnífic llaç | no era covard. A Marsella feien curses de braus. Posaven a la testa del | brau | , una cocarde (un magnífic llaç tricolor) i donaven un premi en | els convidaré tots a sopar i a xampany. El premi era de cent francs. El | brau | era temible, un brau de debò que engrescava els marsellesos, els quals, | a sopar i a xampany. El premi era de cent francs. El brau era temible, un | brau | de debò que engrescava els marsellesos, els quals, segons diuen, tenen | esclatà en una salva eixordadora d'aplaudiments. Ell havia anat dret al | brau | , i el brau l'havia envestit de dret; dues coses llançades l'una contra | una salva eixordadora d'aplaudiments. Ell havia anat dret al brau, i el | brau | l'havia envestit de dret; dues coses llançades l'una contra l'altra. | ... —Vull dir, l'home, en persona... —Sí, sí... Qui no coneix el | brau | Mistral ací? ¿No veieu que som a quatre passes de Mallana? A més, ell tot | els espanyols tenim una cosa gran, encara que salvatge: les curses de | braus | ! Ah! /c'est crane\, tanmateix, de jugar-se la vida amb una | bèstia banyuda. Expliquem que els catalans no som amics de les curses de | braus | , que el catalanisme les combat com una de tantes plagues de l'endarrerida | perdonar. Ell exclama, de sobte: —Trobo aquí el nom de Josep Aladern. Un | brau | amic meu, aquest! Em sembla que estic salvat. ¡Com em dol de no haver-me | vida de penes i treballs de l'Aladern. —Ah, el pobre! somriu Mistral. Un | brau | talent que no ha donat tot allò que hom pot esperar d'ell. Un brau | Un brau talent que no ha donat tot allò que hom pot esperar d'ell. Un | brau | talent, tanmateix! I un brau home. Un gran amic de la Provença i meu. Ens | donat tot allò que hom pot esperar d'ell. Un brau talent, tanmateix! I un | brau | home. Un gran amic de la Provença i meu. Ens escrivim tot sovint. Em | Per als catalans no és un poeta estranger, és un dels nostres. —Ah, | braus | germans, els catalans! exclama. Tots som uns en el passat. El present, | mitjans per a fer-ho? —Sempre que ens sigui possible treballarem. —Bé, | brava | joventut, la vostra, exclamà. Temps enrera em van visitar dos pintors | Museu arletà, les Arenes mil·lenàries on el dia abans havien fet cursa de | braus | i sota les arcades de les quals s'aixecava una tenda de carn de | —Veniu tots. —Tots llogats? —Tots, naturalment. Sou espanyols? —Catalans. — | Brava | gent, els espanyols. És el primer francès a qui sento dir una cosa | vespre anterior; en aquesta mateixa hora jo descrivia animat una cursa de | braus | , mentre en els respatllers de dues cadires acostades als tions encesos | sento la seva primitiva salvatgeria, domada però no vençuda; el veig més | brau | i amb més urc que no el veia allà baix, mandrosament ajaçat i enfangat | ha un bou valent, de cama forta, de pitxoles dures. Ha de ser un bou ben | brau | ! ¿Què diria el poble de Benassal si els fadrins d'enguany portaren un | lograt lo nostre anhel y 'ns precipitarem á corre cap aquell parell de | braus | . La Filomena s' abrassá á son marit, y jo vaig dirigir una mirada | saqueitx, víctimas del extermini y de la ambició d' un rey; y ell qu' es | brau | y fort y noble y vol ser independent, crida guerra, mort, carnatje contra | posta del sol, l' águila imperial retuda pongué sa gloria, vensuda per lo | brau | poble espanyol. Abatuda y malferida á nostres peus va morí; y en los | indefens? ¿Ahont es la vostra noblesa? ¿ahont son los mes valents? No es | brau | , noble, ni patrici quí mata á un home indefens. [(Pausa)] Ara, aquí | Roche ab entera llibertat. La vida d' éll, la demana aquell jove noble y | brau | que ab los fills de Sampedor y als redobles d' un timbal nos va fer | tothom ha quedat parat. Ni un solt patrici s' oposa als desitjos d' aquet | brau | , y 'l jurat dicta sentencia mentres lo Sant-Crist penjat al altre costat | nostre escut quant Fransa digui ben alt qu' en Roche, 'l soldat lleal del | brau | exércit francés, es un traidor, que ab excés mereixería aná al pal! | Tornan avuy los fills de la venjansa á combátrer la noble y | brau | Manresa. Vostres germans ¡oh, Roche! ja retornan com la maynada de | la maynada de sangrentas feras per destrossar las vidas y las honras dels | braus | patricis d' eixa noble terra. Roch· Gran es la valentía d' eixa | mort vos donaria. Roch· [(Ab orgull)] La clemencia de tu, | brau | Timbaler, no necessito. Veurém qui te mes sanch en la palestra. | aquí? Vols fer valer els teus drets? Ah, ets ardent i fort, series un | brau | capità en un exèrcit combatiu i t'esperen coses més glorioses que això de | lleus expiacions com ara aquestes: la sang de | braus | i bocs), puguin concloure que cal que alguna sang més preciosa | —Jo tinc bous, tinc vaques, tinc els prats dels meus pares i un | brau | que cobreix les meves vaques. I tu pots ploure tant com vulguis, cel! | una violenta tempesta, els prats se submergiren, els bous, les vaques, el | brau | , foren engolits. El vent s'emportà la teulada de la cabana, el foc es va |
|