×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bravada |
Freqüència total: 141 |
CTILC1 |
Aquí, no hi heu de fer res. L'acompanya fins al peu de les escales, on la | bravada | sembla més forta que moments abans, i se'l queda mirant mentre ell va | batent gira tot sol sobre les frontisses. De la fosca interior surt una | bravada | rància que tapa els esperits. —Espera —diu l'home—. Necessitem unes | doncs? —Fan mèrits —explica el de l'ull tapat mentre deixa anar una | bravada | d'herbes aromàtiques—. De vegades, amb petites coses com aquestes poden | sembli i hagi dit el que hagi dit, ja n'està tip de sentir sempre aquella | bravada | de vi a cada boca que enraona. Una cosa és la parròquia, el calaix de les | l'habitació dels coloms, que ja feia temps que havia netejat. Encara feia | bravada | de colom. Havia tapat la trapa, des del terrat, amb llates velles i | malalta; saló en aquells moments fosch, ple de reculliment y ahont alguna | bravada | de medicina que hi arribava feya escursar lo pas ab respecte. Al tombar | del mestre, quan ja sabíem llurs relacions, portava al col·legi una | bravada | de carnalitat insolent. La primera visita fou curta. Es van repetir les | seguí fregint, indiferent. De dintre venia fins a l'aire del carrer una | bravada | calenta de cuina, de vi, de bèsties i d'humanitat. Menjaven torrades, pa | l'alè contingut la respirava tota, deliciosament, com qui absorbeix la | bravada | que puja d'un prat llunyà i s'hi voldria estendre al damunt. El meu | pujava una sentor pestilent. En obrir-se la porta, m'entrà a la boca una | bravada | d'aire enrarit i càlid amb un regust marejador de cuina. —Jo passaré al | dels til·lers venia una fragància suavíssima, balsàmica, semblant a la | bravada | d'un tarongerar florit. Jo em sentia dolçament agitat. Era una emoció | i narius, que necessita molt d'oxigen i que s'ofega enmig de la pols i la | bravada | de la gent. El sol ja era alt quan entràrem a la pineda. Olor de mel. | i saviesa. Altres, els més, tenien aspre el gust i no gens agradosa la | bravada | , però feren el bon servei d'enfortir la voluntat i ensenyar de treure | fulles seques que li queden de l'altra anyada. Puja de la terra una | bravada | xafogosa, com en dia d'estiu que el migjorn bufa. ¡Quin goig en el cos la | del ruixat que les estalona. I tot seguit els timbals de la pluja, i la | bravada | de la terra, roenta del sol i ara molla, i de sobte el gran xàfec, totes | aquí i allà, lleus fumeroles, i el sol de la migdiada ho aixemora d'una | bravada | càlida, cendra de fornal. La ruta és cruelment dreta. Remunta petites | ho emplena la claror esplendent del migdia. De tot arreu sembla eixir una | bravada | sanitosa que convida al repós, un conjunt de remors i flaires que | dos cops d'arribar a casa ben begut, i sempre malhumorat, deixant anar la | bravada | que tant repugnava a la Maria. Seguia encara amistançat a Castellar de | el cervell. —Si desaparegués... L'obsessiona: —Si desaparegués... Una | bravada | l'ofèn. Quelot. —Què tens? Ell, prop seu, a unes passes, la llengua | resplendent, els vestits i les sedes, el voleiar dels ventalls, la | bravada | de tota aquella carn jove acidulada de perfums, els llums, les garlandes | plena. L'aire era saborós i tenia unes flaires especials i agradoses: | bravada | de les borles i serrells xopejants que les algues i els líquens de les | saturat de vi, era de témer. Se us apropava fins a empudegar-vos amb la | bravada | del seu alè d'embriac i amb els esquitxos de la seva llengua farfallosa, | encantada de l'espectacle. La rusca remoguda i assolellada llançava una | bravada | ardent, un tuf de virior salvatge. Per a Innocenci aquest particular | Avall! La corrent vertiginosa de l'aigua ens fa rodar el cap i la | bravada | d'aigua i terra a la barreja ens embriaga. Per moments l'aigua puja de | hi trobés." "Tu te n'anaves a fer la cort a les senyores i a ensumar les | bravades | de la cuina. I de pas, trapella, més que trapella, arreplegaves alguna | El senyor Maurras riu com una criatura escoltant Daudet i sentint la | bravada | de formatge de Rocafort que tenen els articles, els discursos i els mots | pas dir que darrera la primera cantonada no pogueu sentir una magnífica | bravada | de pins, de marisc i de mar. Bagur té les mil sensacions directes del | l'àmbit de la ciutat s'emplena d'un mestall de flaires fortes i de bones | bravades | . El nas us va en roda, materialment; no sabeu on aturar-lo per ensumar | i espeteguen com si fossin en plena combustió. L'aire és un mestall de | bravades | fortes i de bugors de mandra, de terra sulsida, d'herba socarrada, de | que els davalla de la cara i del muscle, els va xopant i envoltant d'una | bravada | fumosa. Aleshores, mig avergonyit de les meves embabiecades, prenc una | el camí, hores i hores, fins que ens la faran perdre les primeres | bravades | salvatgines de les rouredes de la Segarra. Com més davallem cap a les | modul·la la cadència ascendent del càntir que s'omple i que aspergeix una | bravada | de frescor al volt de la font. En aquests tocoms compactes i rocosos, | Quan el camí s'enfonsa, de sota la brossa humida i llorda surt una | bravada | de bolets i de tòfones que ens fa venir saliveres i ens obliga a obrir el | feia, ni quina família tenia, per no sollar el secret de l'amic amb la | bravada | de la seva boca. Però tampoc ella, retinguda per un secret instint, no | sensualitat que li muntava a la cara i li omplia el pit de càlides | bravades | de dona. A la sala, l'orquestra dirigida pel Mestre Goula, reforçada de | cos sués, però en remenar els llençols la seva transpiració despedia una | bravada | que el nostre home hauria dit si era de fem de cavall. L'estrenu | àdhuc un encisador reflex de la casa pairal, vosaltres, cambres que feu | bravada | de menjar ranci, de gent adormida, de fum, de roba usada! Katczinsky les | calor puja de la terra. Quan el vent bufa cap al nostre cantó ens duu la | bravada | de la sang, d'una dolçor espessa que embafa i repugna, aquest tuf de mort | un forat, voltats per l'enemic. Amb el baf de la pólvora ens arriba una | bravada | d'oli o de petroli. Entreveiem dos homes amb un llançaflames; l'un porta | ; un altre, alt i flac, li lligava les mans, tot llançant-li al rostre una | bravada | de dents malaltes. Coixejant, sense barret, amb la corbata de gairell, | gramòfon rogallós. El grau d'humitat era molt elevat. El mar feia una | bravada | intensa de mar. El bot era fondejat al racó de garbí. S'hi embarcaren. | molls i ensopits. Al vespre, tertúlia al Centre Fraternal. Fum espès, | bravada | d'àcid úric, olor de la raça llatina, humitat resclosida. Sensació | gent, molta calor. De vegades, la marinada humida ens omple el nas de la | bravada | que exhala el pixum dels cavalls dels cotxes de punt, dels simons i de | i no té cor, vitamines ni prou companyia per a deixar endarrera la | bravada | de bestiar i de barracull, que tot just han deixat a centenars de | és fangós. La brosta curta i picant em grata les cames. Una intensa | bravada | de fems, que ens surt al pas, demostra que la casa no és lluny. El gos | ho veieren entre admirats i esporuguits. Ell digué a frec meu (i una | bravada | de vi amarà el meu rostre): —Ah, senyoreta; gràcies d'haver acceptat! ¿Què | aquestes muntanyes no són pas el front encara. Però ells ja en senten la | bravada | , saben que poc més enllà de l'altre vessant comença la zona de guerra, i | a retornador de primer ordre, que m'adonava d'anar pel món amb la mateixa | bravada | d'una estacada nova. Aquell determinat vespre, la urgència del meu cas | per a glopejar tant d'aire com fos possible a base d'atenuar-hi la | bravada | de rom. però jo era en certa manera espalmat d'aquella nova evocació de | de la meva atenció. Bell punt reeixí, se'm va acostar (amb una | bravada | de xerès i de molles) i em va dir, en veu somorta: —Podré talment, estimat |
|