Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Aquí, no hi heu de fer res. L'acompanya fins al peu de les escales, on la	bravada	sembla més forta que moments abans, i se'l queda mirant mentre ell va
batent gira tot sol sobre les frontisses. De la fosca interior surt una	bravada	rància que tapa els esperits. —Espera —diu l'home—. Necessitem unes
doncs? —Fan mèrits —explica el de l'ull tapat mentre deixa anar una	bravada	d'herbes aromàtiques—. De vegades, amb petites coses com aquestes poden
sembli i hagi dit el que hagi dit, ja n'està tip de sentir sempre aquella	bravada	de vi a cada boca que enraona. Una cosa és la parròquia, el calaix de les
l'habitació dels coloms, que ja feia temps que havia netejat. Encara feia	bravada	de colom. Havia tapat la trapa, des del terrat, amb llates velles i
malalta; saló en aquells moments fosch, ple de reculliment y ahont alguna	bravada	de medicina que hi arribava feya escursar lo pas ab respecte. Al tombar
del mestre, quan ja sabíem llurs relacions, portava al col·legi una	bravada	de carnalitat insolent. La primera visita fou curta. Es van repetir les
seguí fregint, indiferent. De dintre venia fins a l'aire del carrer una	bravada	calenta de cuina, de vi, de bèsties i d'humanitat. Menjaven torrades, pa
l'alè contingut la respirava tota, deliciosament, com qui absorbeix la	bravada	que puja d'un prat llunyà i s'hi voldria estendre al damunt. El meu
pujava una sentor pestilent. En obrir-se la porta, m'entrà a la boca una	bravada	d'aire enrarit i càlid amb un regust marejador de cuina. —Jo passaré al
dels til·lers venia una fragància suavíssima, balsàmica, semblant a la	bravada	d'un tarongerar florit. Jo em sentia dolçament agitat. Era una emoció
i narius, que necessita molt d'oxigen i que s'ofega enmig de la pols i la	bravada	de la gent. El sol ja era alt quan entràrem a la pineda. Olor de mel.
i saviesa. Altres, els més, tenien aspre el gust i no gens agradosa la	bravada	, però feren el bon servei d'enfortir la voluntat i ensenyar de treure
fulles seques que li queden de l'altra anyada. Puja de la terra una	bravada	xafogosa, com en dia d'estiu que el migjorn bufa. ¡Quin goig en el cos la
del ruixat que les estalona. I tot seguit els timbals de la pluja, i la	bravada	de la terra, roenta del sol i ara molla, i de sobte el gran xàfec, totes
aquí i allà, lleus fumeroles, i el sol de la migdiada ho aixemora d'una	bravada	càlida, cendra de fornal. La ruta és cruelment dreta. Remunta petites
ho emplena la claror esplendent del migdia. De tot arreu sembla eixir una	bravada	sanitosa que convida al repós, un conjunt de remors i flaires que
dos cops d'arribar a casa ben begut, i sempre malhumorat, deixant anar la	bravada	que tant repugnava a la Maria. Seguia encara amistançat a Castellar de
el cervell. —Si desaparegués... L'obsessiona: —Si desaparegués... Una	bravada	l'ofèn. Quelot. —Què tens? Ell, prop seu, a unes passes, la llengua
resplendent, els vestits i les sedes, el voleiar dels ventalls, la	bravada	de tota aquella carn jove acidulada de perfums, els llums, les garlandes
plena. L'aire era saborós i tenia unes flaires especials i agradoses:	bravada	de les borles i serrells xopejants que les algues i els líquens de les
saturat de vi, era de témer. Se us apropava fins a empudegar-vos amb la	bravada	del seu alè d'embriac i amb els esquitxos de la seva llengua farfallosa,
encantada de l'espectacle. La rusca remoguda i assolellada llançava una	bravada	ardent, un tuf de virior salvatge. Per a Innocenci aquest particular
Avall! La corrent vertiginosa de l'aigua ens fa rodar el cap i la	bravada	d'aigua i terra a la barreja ens embriaga. Per moments l'aigua puja de
hi trobés." "Tu te n'anaves a fer la cort a les senyores i a ensumar les	bravades	de la cuina. I de pas, trapella, més que trapella, arreplegaves alguna
El senyor Maurras riu com una criatura escoltant Daudet i sentint la	bravada	de formatge de Rocafort que tenen els articles, els discursos i els mots
pas dir que darrera la primera cantonada no pogueu sentir una magnífica	bravada	de pins, de marisc i de mar. Bagur té les mil sensacions directes del
l'àmbit de la ciutat s'emplena d'un mestall de flaires fortes i de bones	bravades	. El nas us va en roda, materialment; no sabeu on aturar-lo per ensumar
i espeteguen com si fossin en plena combustió. L'aire és un mestall de	bravades	fortes i de bugors de mandra, de terra sulsida, d'herba socarrada, de
que els davalla de la cara i del muscle, els va xopant i envoltant d'una	bravada	fumosa. Aleshores, mig avergonyit de les meves embabiecades, prenc una
el camí, hores i hores, fins que ens la faran perdre les primeres	bravades	salvatgines de les rouredes de la Segarra. Com més davallem cap a les
modul·la la cadència ascendent del càntir que s'omple i que aspergeix una	bravada	de frescor al volt de la font. En aquests tocoms compactes i rocosos,
Quan el camí s'enfonsa, de sota la brossa humida i llorda surt una	bravada	de bolets i de tòfones que ens fa venir saliveres i ens obliga a obrir el
feia, ni quina família tenia, per no sollar el secret de l'amic amb la	bravada	de la seva boca. Però tampoc ella, retinguda per un secret instint, no
sensualitat que li muntava a la cara i li omplia el pit de càlides	bravades	de dona. A la sala, l'orquestra dirigida pel Mestre Goula, reforçada de
cos sués, però en remenar els llençols la seva transpiració despedia una	bravada	que el nostre home hauria dit si era de fem de cavall. L'estrenu
àdhuc un encisador reflex de la casa pairal, vosaltres, cambres que feu	bravada	de menjar ranci, de gent adormida, de fum, de roba usada! Katczinsky les
calor puja de la terra. Quan el vent bufa cap al nostre cantó ens duu la	bravada	de la sang, d'una dolçor espessa que embafa i repugna, aquest tuf de mort
un forat, voltats per l'enemic. Amb el baf de la pólvora ens arriba una	bravada	d'oli o de petroli. Entreveiem dos homes amb un llançaflames; l'un porta
; un altre, alt i flac, li lligava les mans, tot llançant-li al rostre una	bravada	de dents malaltes. Coixejant, sense barret, amb la corbata de gairell,
gramòfon rogallós. El grau d'humitat era molt elevat. El mar feia una	bravada	intensa de mar. El bot era fondejat al racó de garbí. S'hi embarcaren.
molls i ensopits. Al vespre, tertúlia al Centre Fraternal. Fum espès,	bravada	d'àcid úric, olor de la raça llatina, humitat resclosida. Sensació
gent, molta calor. De vegades, la marinada humida ens omple el nas de la	bravada	que exhala el pixum dels cavalls dels cotxes de punt, dels simons i de
i no té cor, vitamines ni prou companyia per a deixar endarrera la	bravada	de bestiar i de barracull, que tot just han deixat a centenars de
és fangós. La brosta curta i picant em grata les cames. Una intensa	bravada	de fems, que ens surt al pas, demostra que la casa no és lluny. El gos
ho veieren entre admirats i esporuguits. Ell digué a frec meu (i una	bravada	de vi amarà el meu rostre): —Ah, senyoreta; gràcies d'haver acceptat! ¿Què
aquestes muntanyes no són pas el front encara. Però ells ja en senten la	bravada	, saben que poc més enllà de l'altre vessant comença la zona de guerra, i
a retornador de primer ordre, que m'adonava d'anar pel món amb la mateixa	bravada	d'una estacada nova. Aquell determinat vespre, la urgència del meu cas
per a glopejar tant d'aire com fos possible a base d'atenuar-hi la	bravada	de rom. però jo era en certa manera espalmat d'aquella nova evocació de
de la meva atenció. Bell punt reeixí, se'm va acostar (amb una	bravada	de xerès i de molles) i em va dir, en veu somorta: —Podré talment, estimat

Pàgina 1 (de 3)

50 següents