Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contava al seu auditori de l'Ateneu de Madrid que quan a una noia que	bravejava	d'haver passat unes vacances felices a Mallorca, li preguntaren on estava
mal, com totes les coses de la vida, després d'haver nascut, crescut i	bravejat	, tendia naturalment a caduquejar i morir; però la pobra mare no podia
llobató, llobatera. Així mateix: brau, doncs: brava,	bravejar	, bravesa, bravura, embravir; nou, doncs: nova, novetat, novell,
Ningú vol quedar darrera, i, si no poden alabar-se de coses positives,	bravegen	de coses negatives. La vanitat pren totes les formes, i gairebé tothom, a
és qualque cosa més que un aristòcrata i, avui, m'han agafat ganes de	bravejar	. Sí, ja sé que rebutges les precipitacions. Aniré per parts, esgrunant
cavalls suaven perquè la brisa ens venia de darrera. L'amic del meu pare	bravejava	sempre-seguit. Em deia que la seva vida a Cuba havia estat una lluita
a tres guerrés de bravo ¿Y volem sebre com era es	brevetjá	des bergant? Fou que ell corría devant y els altres
déus, d'esquivâ el gran abís de la mar. I Poseidó, que el sentí	bravejâ	amb una veu tan inflada, tot seguit, aferrant el trident amb
ara ets ornada entremig de les serves; com pot passar si madona	braveja	amb tu enfellonida, o si Ulisses ve; perquè encara hi ha part
violas. Cuantas paraulas m'has dat de ferme a mi venturosa? que será tot	bravetjar	? Chis· Patronitla colque dia, colque dia será bon añy, pero per
amb el seu trepig un cervo banyut, piguellat i, mentre el degollava,	bravejant	, deixà anar una paraula. D'aquí una gran ira de la filla de Leto, que
mitjà del braç innocent de la filla! No! Tu m'has penjat únicament per	bravejar	davant les teves amigues. Perquè tothom sàpiga que n'Alícia és la millor,
á gent de pòques lletres; y homos qu' amb un poch de capital los agrada	brevetjá	y fé molt de rumbo, y tení una caseta pròpia, encara que petita, amb bons
vòlen deixá ses carreres veyes per ses novelles; y lo qu' es pitjó que 'n	brevetjan	. Una vegada passava per un llogaret de mala mòrt y vaitx preguntá si hey
s'escapava del gran avenc de les ones. I Posidó, que el sentí	bravejà'	amb una veu tan inflada, tot seguit, aferrant el trident amb
de bona defensa, amb doble barra: no sé d'un mortal que pogués	bravejar	-hi. I es coneix que allí dins és servit un banquet a nombrosos
vol dir, que t' instruescas conforme 't permet Deu, ab valor, mes sense	bravetjar	. XV. De prendre estat. La elecció d' un estat es cosa de gran
Les mostra ses càmeres. Quan té gent seva, passa gust de	bravejar	. Rosa: I és natural que sigui així: està satisfet d'ell mateix i
No has fet cap riaia fresca en tot lo sant dia! T'has passat sis hores	bravejant	i parlant de doblers! Ni sa teva dona, t'has mirat! [N'Andreu ha alçat el
mirau com un viciós! Bartomeu: S'altre dia, que és fresc, només	bravejaves	. No eren maneres de demanar ajuda, estimat. Jaume: Què volia?
Bartomeu: És que fins aquí no l'has acceptada. Te'n dols o en	braveges	, com un titella. Jaume: Ningú no ha pogut mai! Ningú!
don Bartomeu acluca una mica els ulls:] Bartomeu: Alerta en so	bravejar	massa de netedat, madona... Rosa [(Returant-se):] I ara, què vol
calaré es cap davant ells, que quedi entès d'una vegada! M'han assitiat	bravejant	d'una decència que no tenen! Tots són pitjors que jo! Bartomeu:
de cap bolla. Pero sempre dugué tanta superbia com Rodrigo dalt la forca,	bravetjant	de cames primes qui se feye de los Godos, y ningu sabia de quines égos
conquistad Buda, com l' hagué féta d' ase y seca, perque en Tòni Trò	brevetjave	de cames primas, y com éra un taruta de aquélls, qui en dir trétsa n' han
Semblant en es de Lóndres ó París. Sa qui mes	brevetjava	de discreta S'axecá presidenta d'improvis, Comensant
i s'ensalivaven, per paga. Cati estava furiosa: —Us passau la vida	bravejant	de formalismes...! —De formalismes hipòcrites —especificà Carmen amb
no tenia cap. De res no li servia que l'esclau s'emborratxàs per ell i	bravejàs	i jugàs per ell. I plorava per escrit quan tothom reia i cantava ebri a
la boca buida. —Què esperes? —esperonà Blau—. ¿O és que tu només saps	bravejar	? Bun va parpellejar amb una brillantor d'insensatesa a les ninetes. Va
d'un afany positiu. Sols et nodria l'urc de fingir, de	bravejar	, quan tres pòtols o quatre et feien la corma al cafè
no tenen por. Tu voldries perdurar-la, per poder de	bravejar	, dir aquestes nicieses. Tu t'ho mires com un ric
abella i, a sobre, ets cabotenc, car te'n vanes, en	braveges	. Els déus ja t'han castigat. No esperis que jo ho
la seva notorietat, però tan aviat com s'aproximava algun altre conegut	bravejava	d'acompanyant. Abans de dir-los qui era, ja els havia anunciat que havia
en realitat, l'inductor intel·lectual era jo. Deixava que s'excedís, que	bravegés	, que fes el milhomes quan anàvem a trencar teules o a pixar-nos als
a la captura de la peça que li doni el títol, i en conseqüència el dret a	bravejar	fins a la màxima competició de l'any següent. Però, per evitar situacions