×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bravejar |
Freqüència total: 35 |
CTILC1 |
contava al seu auditori de l'Ateneu de Madrid que quan a una noia que | bravejava | d'haver passat unes vacances felices a Mallorca, li preguntaren on estava | mal, com totes les coses de la vida, després d'haver nascut, crescut i | bravejat | , tendia naturalment a caduquejar i morir; però la pobra mare no podia | llobató, llobatera. Així mateix: brau, doncs: brava, | bravejar | , bravesa, bravura, embravir; nou, doncs: nova, novetat, novell, | Ningú vol quedar darrera, i, si no poden alabar-se de coses positives, | bravegen | de coses negatives. La vanitat pren totes les formes, i gairebé tothom, a | és qualque cosa més que un aristòcrata i, avui, m'han agafat ganes de | bravejar | . Sí, ja sé que rebutges les precipitacions. Aniré per parts, esgrunant | cavalls suaven perquè la brisa ens venia de darrera. L'amic del meu pare | bravejava | sempre-seguit. Em deia que la seva vida a Cuba havia estat una lluita | a tres guerrés de bravo ¿Y volem sebre com era es | brevetjá | des bergant? Fou que ell corría devant y els altres | déus, d'esquivâ el gran abís de la mar. I Poseidó, que el sentí | bravejâ | amb una veu tan inflada, tot seguit, aferrant el trident amb | ara ets ornada entremig de les serves; com pot passar si madona | braveja | amb tu enfellonida, o si Ulisses ve; perquè encara hi ha part | violas. Cuantas paraulas m'has dat de ferme a mi venturosa? que será tot | bravetjar | ? Chis· Patronitla colque dia, colque dia será bon añy, pero per | amb el seu trepig un cervo banyut, piguellat i, mentre el degollava, | bravejant | , deixà anar una paraula. D'aquí una gran ira de la filla de Leto, que | mitjà del braç innocent de la filla! No! Tu m'has penjat únicament per | bravejar | davant les teves amigues. Perquè tothom sàpiga que n'Alícia és la millor, | á gent de pòques lletres; y homos qu' amb un poch de capital los agrada | brevetjá | y fé molt de rumbo, y tení una caseta pròpia, encara que petita, amb bons | vòlen deixá ses carreres veyes per ses novelles; y lo qu' es pitjó que 'n | brevetjan | . Una vegada passava per un llogaret de mala mòrt y vaitx preguntá si hey | s'escapava del gran avenc de les ones. I Posidó, que el sentí | bravejà' | amb una veu tan inflada, tot seguit, aferrant el trident amb | de bona defensa, amb doble barra: no sé d'un mortal que pogués | bravejar | -hi. I es coneix que allí dins és servit un banquet a nombrosos | vol dir, que t' instruescas conforme 't permet Deu, ab valor, mes sense | bravetjar | . XV. De prendre estat. La elecció d' un estat es cosa de gran | Les mostra ses càmeres. Quan té gent seva, passa gust de | bravejar | . Rosa: I és natural que sigui així: està satisfet d'ell mateix i | No has fet cap riaia fresca en tot lo sant dia! T'has passat sis hores | bravejant | i parlant de doblers! Ni sa teva dona, t'has mirat! [N'Andreu ha alçat el | mirau com un viciós! Bartomeu: S'altre dia, que és fresc, només | bravejaves | . No eren maneres de demanar ajuda, estimat. Jaume: Què volia? | Bartomeu: És que fins aquí no l'has acceptada. Te'n dols o en | braveges | , com un titella. Jaume: Ningú no ha pogut mai! Ningú! | don Bartomeu acluca una mica els ulls:] Bartomeu: Alerta en so | bravejar | massa de netedat, madona... Rosa [(Returant-se):] I ara, què vol | calaré es cap davant ells, que quedi entès d'una vegada! M'han assitiat | bravejant | d'una decència que no tenen! Tots són pitjors que jo! Bartomeu: | de cap bolla. Pero sempre dugué tanta superbia com Rodrigo dalt la forca, | bravetjant | de cames primes qui se feye de los Godos, y ningu sabia de quines égos | conquistad Buda, com l' hagué féta d' ase y seca, perque en Tòni Trò | brevetjave | de cames primas, y com éra un taruta de aquélls, qui en dir trétsa n' han | Semblant en es de Lóndres ó París. Sa qui mes | brevetjava | de discreta S'axecá presidenta d'improvis, Comensant | i s'ensalivaven, per paga. Cati estava furiosa: —Us passau la vida | bravejant | de formalismes...! —De formalismes hipòcrites —especificà Carmen amb | no tenia cap. De res no li servia que l'esclau s'emborratxàs per ell i | bravejàs | i jugàs per ell. I plorava per escrit quan tothom reia i cantava ebri a | la boca buida. —Què esperes? —esperonà Blau—. ¿O és que tu només saps | bravejar | ? Bun va parpellejar amb una brillantor d'insensatesa a les ninetes. Va | d'un afany positiu. Sols et nodria l'urc de fingir, de | bravejar | , quan tres pòtols o quatre et feien la corma al cafè | no tenen por. Tu voldries perdurar-la, per poder de | bravejar | , dir aquestes nicieses. Tu t'ho mires com un ric | abella i, a sobre, ets cabotenc, car te'n vanes, en | braveges | . Els déus ja t'han castigat. No esperis que jo ho | la seva notorietat, però tan aviat com s'aproximava algun altre conegut | bravejava | d'acompanyant. Abans de dir-los qui era, ja els havia anunciat que havia | en realitat, l'inductor intel·lectual era jo. Deixava que s'excedís, que | bravegés | , que fes el milhomes quan anàvem a trencar teules o a pixar-nos als | a la captura de la peça que li doni el títol, i en conseqüència el dret a | bravejar | fins a la màxima competició de l'any següent. Però, per evitar situacions |
|