Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i acariciant. L'estigué escoltant, sense entendre el que deia, deixant-se	bressar	per la dolça harmonia dels sons: en ella semblava percebre així com el
asseguda en una cadira, tractava d'adormir un infant brut i raquític: el	bressava	en la mateixa cadira i li cantava una tonada, sense paraules. La vella
un instant la tonada, saludà amb una mena de grunyit i tornà a cantar i a	bressar	. La seva companya aleshores s'avançà tot pregant-li que esperés una mica;
vida, s'insinuava tan dolçament, que Tino Costa es deixava vèncer,	bressat	pels més tendres records. Qui ho sap! Tal vegada Mila l'esperaria encara;
aquella mare jove com hi canta? Ella i el fill que	bressa	són esclaus. Escolta, si no, el cant. Quina tonada!
de mall. —Pare, qui és aquesta veu que canta? —És ta mare que	breça	el teu germà. —Si ens adormiu amb tan dolça complanta,
i escolten encara amb l'esma. Els plauria de dormir amb el	bressar	de l'onada, i que l'horitzó marí, al trucar de la
a si mateixa. L'arbre antic agombola més que el jove. Per	bressar	l'infantó, la dona vella té la falda més tova i el
saturada d'harmonies vaporoses; una superposició d'acords musicals que	bressen	el seu esperit mentre l'esguard se li perd en el flam violeta de
de Laura s'enriolen una mica més. I torna al brunzit harmoniós que la	bressa	dies ha; que l'allunya de les converses i la volta d'una boira dins la
la nit abans. Restava abstreta en el silenci aromós d'encens del temple,	bressada	pel corrent llunyà, profund, de les sensacions, cada vegada una mica més
caseta del guardabarreres amb cautela de delinqüents, quan Laura s'adorm,	bressada	per les seves fantasies que no li deixen pensar que ha actuat d'element
d'Arles, amunt encara d'Avinyó, més d'una vegada havia dormit prop seu,	bressat	pel seu cant. Avui ja no era possible. Escampava fredor i humitat al seu
dia, no obstant me va donar un susto mortal. Jo m' estaba tota tranquila	bressant	als nens, quan me 'l veig arribar ab un fusell. —¡Jesus! —li vaig dir
que el mar tota una nit enfuriaren i a l'últim	bressen	amb llur ronca música els mariners per massa vetlla exhaustos
Satan, amb menys angúnies, i àdhuc a l'últim sense esforç, es	bressa	damunt de les onades més calmoses a la insegura
i caus i boscos; s'esplaiava el lleó fent cabrioles i	bressava	el cabrit entre les urpes; a llur davant saltaven tigres,
i no t'anyorém pas, alba d'ulls blaus... La pluja del matí	bressa	i reposa, negant les blanques flors en el verger; la
Quan eri petit ben soviny hí pujava, i el cant de la pluja	bressava	el meu cor, i al clar finestró, tot brandint llançes d'or,
mon cós en aquella garriga i vora la figuera, que	bressará	la nit amb sa remor lleugera, lluint en cada fulla un estel
la meditació. Després, sant Pere sentia en el cos un singular benestar. I	bressat	per l'onatge, respirant amb les narius obertes aquella flaire adormidora
un gorg de blavor del cel mediterrani neix, profunda, la pura fontanella,	bressant	amb el seu singloteig la verda finor de les algues i l'argent viu dels
i una mare en la mort que t'obri falda. I que et gronxi i et	bressi	en aquesta hora com al començament i que et retingui.
capellà. Les notes d'una cantòria funerària, mastegades barroerament, se	bressaven	en l'aire, estenent-se i difuminant-se vers l'horitzó... Fosqueja. Un
de les bonances... Fa de mare, de dida, de metge... Abriga, alimenta,	bressa	, canta la son, us sala i us rosteix. En la concavitat del mur hi entreu
del músic, s'asseu terra enllà. Nua el mocador i en fa una nina, la	bressa	, l'adorm, la canta, l'afalaga, li parla i la petoneja. És una altra
la durada, com feia jo aquella tarda estontolat contra la barra del timó,	bressat	per l'alegre xerrameca dels meus fills i el turment de les ones. El cel i
branques, i llurs fulles tremoloses remoregen a les vores de l'aigua	breçada	pel ventitjol... i allà al cim d'una vessant conreuada, sota un cel
a Venecia, i allà reprodueix els canals magnificents on les gòndoles se	brecen	en aigües tornassolades que reflecteixen les entenes gràcils i els
damunt els genolls, o en la tebior d'uns pits de polinèsia. L'oïda	bressada	per un càntic estrany i melangiós, mig fet de veu de dona i de remor
seves muntanyes avellutades, i l'aigua, tivant com la d'un llac, recull i	bressa	la imatge de llurs cimals aguts, amarats de la gran claror de la tarda. A
les endevinava escotorides, gentils, el pit ros, l'esquena tornasolada	breçant	-se en un primal de branca, pentinant-se al sol. Amb el bec esbullaven
Hauria restat anys sencers aspirant-lo, veient aquell batibull pintoresc,	bressant	-se dintre un escalaborn o saltironant per damunt del rusquer, on
la nena mitjana i més avall d'aquests el petitet del bressol que el deu	bressar	l'àvia. Oh! i que l'haurem de treure aviat del bressol pel que vindrà per
contar una altra cosa. Que passat un any del casament, quan l'Agneta ja	bressava	el primer menut, a l'arribar la festa major del seu poblet, la sogra, que
corria algun que altre intrús quan es va casar. L'himne de Riego li va	bressar	els fills i la guerra dels set anys la va atrapar ja viuda. El patrimoni,
d'un destí lluminós. S'adormí posseït d'una beatitud gairebé divina, com	breçat	pel panteix d'un euforia que cessa un instant i que aviat tornarà
comares ja feien rotlle, callades i batxilleres. Arandó l'agafà, fins el	bressà	un moment per quedar bé: el nadó s'hi estava, adormissat i tip, amb una
Al cap d'una estona el nen comença a somicar, tot i que Albert el	bressa	desesperadament. Després sentim un lleu cruixit, una fressa lleugera, i
a l'aire, fet vibració imperceptible. Volguí tornar a aquelles fulles que	bressaren	els nostres primers xerroteigs, i no trobí ni el tremolor ni les fulles;
de remoreigs... Ara venien una mica llunyans, com una música suau que li	breçava	l'esperit... Mirava enllà. Al seu davant, al fons i a contrallum es
imaginat que un cor d'àngels t'acompanyava per les soledats i que et	breçaven	el son i l'endolcien amb mil harmonies suaus. Jo havia imaginat que
amb les quals no volien barrejar-se. A l'ombra de llurs patis de marbre,	bressats	per la cançó del brollador central, amb llurs fines i polides mans, on
djebalines, a l'ombra d'un arbre que la calor del sol tornarà flairós,	bressada	per la cançó de les cascades, orejada pel vent dels cimals. L'autor a la
sainet o alguna horrorosa tragèdia. A les nits, doncs, quan dormíem,	bressats	pels plors de les dones i els esgarips que les guitarres feien esclatar a
una platja suau d'arenes dolçament rosades. La visió de la mar ampla que	bressa	la història ens commou. Puntes altívoles tanquen la cala amb la serenitat
missa el poeta. La mar és propera, lloga una barqueta dels Sarriera i	breçat	per les onades li sembla que és així com ballava Caterina, la seva
mares. Oh, aquelles tardes dolces amb uns clavells que l'airet del Ter	bressava	, sota dels balcons i la catàstrofe d'uns vidres que s'esbocinaven sota la
que ha d'ésser clavat en creu. I tots alhora desitgen cantar-li cançons,	bressar	-lo i fer-li ballmanetes. I en l'espai ressonen cridòries exultants,
i de la gent arremansada en la riba del cafè, les ones aèries	bressaren	, diluïren, escamparen i a la fi se'n dugueren al lluny la tragèdia del

Pàgina 1 (de 7)

50 següents