Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Solitari va el vaixell, per la mar asserenada; el	bressola	cada onada, joguineja el vent amb ell. Fan els núvols un
intentar de respondre a l'esguard interrogador del meu oncle. Jo anava a	bressolar	-me damunt les hores i els dies, damunt el temps i les coses. Era un
plenes d'olius, cant del vent en les roques, pinyer que 'l vent	bressola	, primer vol de perdius! I aquella que amb sa gracia una nímfe
de gratificadors de vegades aquests somnis en estat de vetlla, que ens	bressolen	, ens agombolen, ens acaronen. Les justificacions segregades ens alienen.
i no pendre ni gaseoses. L'illa us sossega, us acarona, us ensopeix, us	breçola	, i amb una mà suau i dolça us clou les parpelles, dient-vos "Dorm, fill
llaut que hi entra, ja no sen mou. Comença a gronxar-se una estona, i	breçola	que breçola, li agafa una sòn tan dolça, que s'ageu damunt de les ones i
hi entra, ja no sen mou. Comença a gronxar-se una estona, i breçola que	breçola	, li agafa una sòn tan dolça, que s'ageu damunt de les ones i s'hi adorm a
els ajuntaria sota la claror d'un llum, i el plàcid feinejar d'ella li	bressolaria	els pensaments, i com l'escalf del sopar fóra tot el que es dirien abans
En tot cas ens agrada memoritzar una música, poder lliurar-nos-hi amb un	bressolar	lleugerament hipnòtic. Heus ací com s'explica l'èxit de les òperes que
imposant i d'una vida que us deixa l'esperit vagorós i flotant. A la nit,	bressolat	per les aigües i pels refilets dels rossinyols vaig llegir la història
dia. El seu fill i en Joanet, dintre la canal d'una grossa panna, es	bressolaven	impetuosament. La masovera havia escorxat els conills de l'arròs amb
i cientificistes confirmades. L'animalitat pura del poble s'adormia	bressolada	pel pitagoricisme primari dels comptables. Aquests prestigis, del seu
peu i que volia treure's les sabates. Hi va haver un moment d'expectació,	bressolat	pels sorolls infernals del motor i per la brutalitat dels canvis de
home. Les pedres de Girona li emmotllaren l'esperit; les seves remors el	bressolaren	; l'ambient el féu captiu del seu encís, i és així com esdevingué artista.
flanquejada d'un bé de Déu de cafès, "brasseries" i restaurants que us	bressolen	el cor; preneu, quan l'avinguda s'ha acabat, la plaça de Meir, centre
navegant pels canals es troben boies de campana que sonen greument,	bressolades	per les ones i que fan una tristesa estranya. A la nit encenen un llumet
viu i fi, la mateixa solitud aclaparadora i eterna, el mateix silenci	bressolat	pel vent. Diuen que per a un turista sense pretensions, l'entrada a
penyasegat esdevenien un cant voluptuosament dolorós damunt el qual es	bressolaven	les seves meditacions. No podia dormir i estava content que la son no
les trenes de la pluja. Els cotxes xipollegen pels clots i nosaltres ens	bressolem	de l'un cantó a l'altre mig endormiscats. Davant de tot, en el camió, van
una mica més ens haguérem tots mig adormit sobre l'ondulació verbal,	bressolats	per la música de les esferes. Em sembla, doncs, comprendre que, entre
de dins estant. Encara se sent cantar un grill. Hi ha un tal silenci	bressolat	per l'ondulació del vent de les pinedes que se sentiria caure una palla a
els ulls. Ja no tenia el mentó apuntalat a la mà dreta i la mirada	bressolant	-se en les aigües calmes. Ara amb les cames flexionades i els braços
es tornen bons, perquè llurs mirades reposen damunt les ones i en ésser	bressolades	, les males passions s'adormen. Mai als pobles de marina no hi ha hagut
i sobre el tronc reïnós o oliós saltava la flama alegre, mon pare	bressolava	la meva imaginació amb el recit d'altres hiverns més crus encara. Car heu
III I no obstant això, el meu pare, aquell bon home que	bressolava	amb bèl·liques contarelles la imaginació incipient del seu fill, era
puixança propis solament dels genis. I la seva prosa, remorosa com el mar	bressolat	pel ventijol, prenia, quan era oportú, el verisme que dóna relleu,
guanyant-se planerament la vida, pletòric i dinàmic, Gaudí es deixa	bressolar	per la joia de viure i, com ja s'ha dit, vesteix amb impecable elegància,
i dóna el confort de sentir que hom se'n va i que hom resta; que el	bressolar	entre la fi i el naixement comanda la perennitat de l'esperit i que quan
moria dins la seda pura d'uns blaus que es desmaiaven de mica en mica	bressolats	tendrament pels arbres del Passeig. De la Plaça arribava, mig somorta, la
planejat d'aeroplà. De tant en tant uns dits el pinçaven delicadament, es	bressolava	un instant en l'aire i tornava al seu lloc d'abans. Aquesta cerimònia li
ella t'esperava? Ens faràs saber que ets capaç de cuinar-te l'esmorzar i	bressolar	el fill petit, si la teva muller s'allita? Els meus grans homes coneixen
de milers de milers d'éssers vivents, minúsculs, infinitament delicats,	bressolats	per la balança de l'aigua mansa, a penes tocada per l'aire mòrbid. El mar
dels fumerols de cada xemeneia, les tentines de bandera dels llençols	bressolats	per l'oreig de l'alba, i qui sap quin encís que es desprèn del perfil
de seguida el fred se t'apodera; però si t'hi fan anar d'hora, sense	bressolar	el nen, en un no-res torna a ser demà; i no et val que de tant
el seu curs, no desfer l'harmonia vegetal, no despertar ningú, sinó	bressolar	-lo per, d'aquesta manera, aconseguir que els altres us bressolin com és
sinó bressolar-lo per, d'aquesta manera, aconseguir que els altres us	bressolin	com és de llei. I, sobretot, no despertar la joventut elegant, que bé
fronts són alts, nimbats de glòria, i llurs braços s'estenen amples,	bressolant	el món. No és estrany, doncs, que els homes de totes les tribus, i les
I plora i canta i somriu alhora, igual que, quan nins, plena de goig, els	bressolaves	: ¿que no saps quant pot el somrís amorós i apenat d'una mare afligida?
riure amb garneuades i jocs de paraula? Els han espantat les mosques i	bressolat	la mandra amb comèdies blanques com el cotó fluix i insípides com el mató
que tingueren a Catalunya els gloriosos cenobis de l'any mil, on hom	bressolà	la nostra infantesa intel·lectual. Vegem, sinó, el gloriós cenobi de
que un hom no ami de rabejar el cor en les aigües fresques i fressoses i	bressolar	la imaginació en les contarelles primitives. I no és perdut el temps que
les vores acanalades, que l'escuma de les aigües blanqueja. Dolçament	bressolada	per la carícia embaumada del zèfir, l'enorme petxina va apropant-se a les
que ell o el que a ell fa referència és desatès. El cor d'ell és com	bressolat	per moviments perpetus: perquè l'honor cobejat estant en poder d'altri,
del vent era sobtada per l'udol de la cabrota. Després, només l'oreig que	bressolava	les alzines, produint milers de formes en blanc i negre sobre una
triant bessó, collint oliva, cosint, brodant o feinejant dins la casa,	bressolant	els seus menuts i en totes les feines de foravila. La musa popular és
de la música? ¿Se podria afirmar que la música governa les cançons, les	bressola	, les fa néixer del seu escumeig i n'impulsa les idees? ¿Quin secret
que la mare té d'agafar el petit, de sostenir-lo braços enlaire, de	bressolar	-lo, d'apetonar-lo, de canviar-li els bolquers, deixà una petja profunda en
ajaguts. Jo em sentia frèvol i petit, engronxant-me a la superfície,	bressolat	i sacsejat per les onades que espetegaven contra els penyals espadats,
aquestes mateixes notes ab que nostra mare vetllava nostre son, tot	bressolant	nos; are passarà, en sons, per nostres oits, aquella fè sagrada de nostres
poble germà nostre de l'altra banda de la nostra frontera marina que	bressola	al bell mig la Illa de la Concòrdia, que és Mallorca, com un gran vaixell

Pàgina 1 (de 6)

50 següents