×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bressolar |
Freqüència total: 268 |
CTILC1 |
| Solitari va el vaixell, per la mar asserenada; el | bressola | cada onada, joguineja el vent amb ell. Fan els núvols un | | intentar de respondre a l'esguard interrogador del meu oncle. Jo anava a | bressolar | -me damunt les hores i els dies, damunt el temps i les coses. Era un | | plenes d'olius, cant del vent en les roques, pinyer que 'l vent | bressola | , primer vol de perdius! I aquella que amb sa gracia una nímfe | | de gratificadors de vegades aquests somnis en estat de vetlla, que ens | bressolen | , ens agombolen, ens acaronen. Les justificacions segregades ens alienen. | | i no pendre ni gaseoses. L'illa us sossega, us acarona, us ensopeix, us | breçola | , i amb una mà suau i dolça us clou les parpelles, dient-vos "Dorm, fill | | llaut que hi entra, ja no sen mou. Comença a gronxar-se una estona, i | breçola | que breçola, li agafa una sòn tan dolça, que s'ageu damunt de les ones i | | hi entra, ja no sen mou. Comença a gronxar-se una estona, i breçola que | breçola | , li agafa una sòn tan dolça, que s'ageu damunt de les ones i s'hi adorm a | | els ajuntaria sota la claror d'un llum, i el plàcid feinejar d'ella li | bressolaria | els pensaments, i com l'escalf del sopar fóra tot el que es dirien abans | | En tot cas ens agrada memoritzar una música, poder lliurar-nos-hi amb un | bressolar | lleugerament hipnòtic. Heus ací com s'explica l'èxit de les òperes que | | imposant i d'una vida que us deixa l'esperit vagorós i flotant. A la nit, | bressolat | per les aigües i pels refilets dels rossinyols vaig llegir la història | | dia. El seu fill i en Joanet, dintre la canal d'una grossa panna, es | bressolaven | impetuosament. La masovera havia escorxat els conills de l'arròs amb | | i cientificistes confirmades. L'animalitat pura del poble s'adormia | bressolada | pel pitagoricisme primari dels comptables. Aquests prestigis, del seu | | peu i que volia treure's les sabates. Hi va haver un moment d'expectació, | bressolat | pels sorolls infernals del motor i per la brutalitat dels canvis de | | home. Les pedres de Girona li emmotllaren l'esperit; les seves remors el | bressolaren | ; l'ambient el féu captiu del seu encís, i és així com esdevingué artista. | | flanquejada d'un bé de Déu de cafès, "brasseries" i restaurants que us | bressolen | el cor; preneu, quan l'avinguda s'ha acabat, la plaça de Meir, centre | | navegant pels canals es troben boies de campana que sonen greument, | bressolades | per les ones i que fan una tristesa estranya. A la nit encenen un llumet | | viu i fi, la mateixa solitud aclaparadora i eterna, el mateix silenci | bressolat | pel vent. Diuen que per a un turista sense pretensions, l'entrada a | | penyasegat esdevenien un cant voluptuosament dolorós damunt el qual es | bressolaven | les seves meditacions. No podia dormir i estava content que la son no | | les trenes de la pluja. Els cotxes xipollegen pels clots i nosaltres ens | bressolem | de l'un cantó a l'altre mig endormiscats. Davant de tot, en el camió, van | | una mica més ens haguérem tots mig adormit sobre l'ondulació verbal, | bressolats | per la música de les esferes. Em sembla, doncs, comprendre que, entre | | de dins estant. Encara se sent cantar un grill. Hi ha un tal silenci | bressolat | per l'ondulació del vent de les pinedes que se sentiria caure una palla a | | els ulls. Ja no tenia el mentó apuntalat a la mà dreta i la mirada | bressolant | -se en les aigües calmes. Ara amb les cames flexionades i els braços | | es tornen bons, perquè llurs mirades reposen damunt les ones i en ésser | bressolades | , les males passions s'adormen. Mai als pobles de marina no hi ha hagut | | i sobre el tronc reïnós o oliós saltava la flama alegre, mon pare | bressolava | la meva imaginació amb el recit d'altres hiverns més crus encara. Car heu | | III I no obstant això, el meu pare, aquell bon home que | bressolava | amb bèl·liques contarelles la imaginació incipient del seu fill, era | | puixança propis solament dels genis. I la seva prosa, remorosa com el mar | bressolat | pel ventijol, prenia, quan era oportú, el verisme que dóna relleu, | | guanyant-se planerament la vida, pletòric i dinàmic, Gaudí es deixa | bressolar | per la joia de viure i, com ja s'ha dit, vesteix amb impecable elegància, | | i dóna el confort de sentir que hom se'n va i que hom resta; que el | bressolar | entre la fi i el naixement comanda la perennitat de l'esperit i que quan | | moria dins la seda pura d'uns blaus que es desmaiaven de mica en mica | bressolats | tendrament pels arbres del Passeig. De la Plaça arribava, mig somorta, la | | planejat d'aeroplà. De tant en tant uns dits el pinçaven delicadament, es | bressolava | un instant en l'aire i tornava al seu lloc d'abans. Aquesta cerimònia li | | ella t'esperava? Ens faràs saber que ets capaç de cuinar-te l'esmorzar i | bressolar | el fill petit, si la teva muller s'allita? Els meus grans homes coneixen | | de milers de milers d'éssers vivents, minúsculs, infinitament delicats, | bressolats | per la balança de l'aigua mansa, a penes tocada per l'aire mòrbid. El mar | | dels fumerols de cada xemeneia, les tentines de bandera dels llençols | bressolats | per l'oreig de l'alba, i qui sap quin encís que es desprèn del perfil | | de seguida el fred se t'apodera; però si t'hi fan anar d'hora, sense | bressolar | el nen, en un no-res torna a ser demà; i no et val que de tant | | el seu curs, no desfer l'harmonia vegetal, no despertar ningú, sinó | bressolar | -lo per, d'aquesta manera, aconseguir que els altres us bressolin com és | | sinó bressolar-lo per, d'aquesta manera, aconseguir que els altres us | bressolin | com és de llei. I, sobretot, no despertar la joventut elegant, que bé | | fronts són alts, nimbats de glòria, i llurs braços s'estenen amples, | bressolant | el món. No és estrany, doncs, que els homes de totes les tribus, i les | | I plora i canta i somriu alhora, igual que, quan nins, plena de goig, els | bressolaves | : ¿que no saps quant pot el somrís amorós i apenat d'una mare afligida? | | riure amb garneuades i jocs de paraula? Els han espantat les mosques i | bressolat | la mandra amb comèdies blanques com el cotó fluix i insípides com el mató | | que tingueren a Catalunya els gloriosos cenobis de l'any mil, on hom | bressolà | la nostra infantesa intel·lectual. Vegem, sinó, el gloriós cenobi de | | que un hom no ami de rabejar el cor en les aigües fresques i fressoses i | bressolar | la imaginació en les contarelles primitives. I no és perdut el temps que | | les vores acanalades, que l'escuma de les aigües blanqueja. Dolçament | bressolada | per la carícia embaumada del zèfir, l'enorme petxina va apropant-se a les | | que ell o el que a ell fa referència és desatès. El cor d'ell és com | bressolat | per moviments perpetus: perquè l'honor cobejat estant en poder d'altri, | | del vent era sobtada per l'udol de la cabrota. Després, només l'oreig que | bressolava | les alzines, produint milers de formes en blanc i negre sobre una | | triant bessó, collint oliva, cosint, brodant o feinejant dins la casa, | bressolant | els seus menuts i en totes les feines de foravila. La musa popular és | | de la música? ¿Se podria afirmar que la música governa les cançons, les | bressola | , les fa néixer del seu escumeig i n'impulsa les idees? ¿Quin secret | | que la mare té d'agafar el petit, de sostenir-lo braços enlaire, de | bressolar | -lo, d'apetonar-lo, de canviar-li els bolquers, deixà una petja profunda en | | ajaguts. Jo em sentia frèvol i petit, engronxant-me a la superfície, | bressolat | i sacsejat per les onades que espetegaven contra els penyals espadats, | | aquestes mateixes notes ab que nostra mare vetllava nostre son, tot | bressolant | nos; are passarà, en sons, per nostres oits, aquella fè sagrada de nostres | | poble germà nostre de l'altra banda de la nostra frontera marina que | bressola | al bell mig la Illa de la Concòrdia, que és Mallorca, com un gran vaixell |
|