Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Pare, havem vist un home amb tres mones i un orso. —Les mones portaven	brials	. —I ballaven, pare, ballaven així. Tots tres comencen una dansa de bots i
sol colgant, color d'or vell. La donzella fa un gran sospir, es lleva el	brial	, es lleva la gonella; en ofrenar així el seu cos nu a la mirada encesa
i bragues Algerre i el seu company; o d'un balandran Ramon porter, d'un	brial	Guillem Escuder, o de soles les sabates de Joan de Sant Pau. "Pro
no se veuen més que preparaments: llistes, plomes, sables, jopetins,	brials	, vions i draps de colorins i racons, que han de servir per a vestir-se
mateixa demanda; la Mare va responent que está posantli les sabates, el	brial	, i aixina fins a que nomena totes les prendes de vestir, i si per el
Cuant vages a demanarla mírali la devantera; si pòrta	brials	en punta, senyal de malfaenera. Tots en díen que 'm casara
al coronar-se a la faisó bisantina. Les túniques de sobre, gonelles o	brials	, eren més o menys llargues, amb mànegues curtes, o sense, deixant veure
en la guerra; vestint-hi per sobre l'armadura, l'alsberg o loriga. Els	brials	es confeccionaven de llana o seda; els mantells, els duien forrats de
A l'arribar al segle XII es modificà, allargant per baix els	brials	, fins a tapar la túnica interior, que ja no es veié més que per punys i
seda o fil, llises o ratllades a tires horitzontals i galonejades. Els	brials	tenien a un costat del pit una incisió amb tapeta ornada de galons,
posats o brodats, així com la part que es mostrava per l'escolladura del	brial	, confeccionats de fines estofes, ajustats de cos i amples de faldilla,
Les principals modificacions d'aquesta època consistiren en allargar els	brials	de davant fins a terra, i de darrera formant ròssec, com el
va llampada una mica de coixera, i du negra la sarja del	brial	. Amb el vel mitja cara s'embolica: és ja cap-vespre,
gira la clau, alça la lleva. Al cor hi duia la mentida i en son	brial	ma fe immortal: tota ma fe, tota ma vida oculta en
fe immortal: tota ma fe, tota ma vida oculta en son	brial	. Al cor hi duia la mentida per on és ella maleïda.
Arnau para l'orella a la conversa dels enamorats. Ella porta un	brial	de lliri tendre, amb fulletes de flor de presseguer,
Treu el cap a la finestra, compareix sense	brial	, compareix al clar de lluna amb els ulls
del cel es musiquen estels i	brials	de lluna!) De prop i de lluny Aidí espigola
de la protagonista, atents no menys que als seus gemecs, a la vora del	brial	, que deixava apuntar un genoll; a la pelussa que li negrejava als braços,
Rodejada de damas, ostentantne Llurs jupons de brocat, llurs	brials	de sedas, Totas cenyits los fronts de ricas tocas De
otorgat ab rius de llágrimas, que al ferho, fins á las faldas del	brial	li queyan. Y lo compte li feu tan gentil acatament fent agenollar son
port' á la testa elm coronat, Ample mantell de seda sobre 'l	brial	. La seva filla Teudia á l' altre part, La de cara
de floretes y de diamants, Curtet mantell de seda sobre 'l	brial	. També hi havia monges negres y blancs, Homens vells
tirany, en ton cap posa la rosa i l'aucella en ton	brial	. Això era el primer dia i set anys van sé passats.
Puig d' Alba y Fontargent més blanquinosos ab llur	brial	de neu que may se fon. Les valls d' Ordino y d' Incles son més
Encastárenshi á rinxos ses garlandes, sa gonella de seda y son	brial	, les perles á enfilalls, los flochs y randes de sa
lluny del verger, al sol y á la celistia. Es son	brial	de rústega burata com son caputxo de color d' oliva,
ab un refrec jovial, com una matinera donzella ab son	brial	, qui duu una restallera de flors al devantal.
Alcoi I Una xica tan neta... Júlia cenyí les vetes del	brial	a la cintura, ben serrades, fins que li mancà la respiració. Deixà caure
una miqueta, des de la cintura, perquè curtegés i isqueren les puntes del	brial	, per sota. Agafà el mirallet, i el diposità amb cura a sobre el marbre de
prengué aire, i es posà les mans a les anques. Aleshores es veié amb un	brial	que fes les faldilles tan amples com la porta de la fàbrica, i un vestit
no semblés una donassa, sinó una senyoreta de casa bona. I les puntes del	brial	traurien una resplendor de blanc esclatant a sota els plecs del
més rara que he vist a la vida! —M'ha fet il·lusió... Esmorzem? —I el	brial	! I què et posaràs diumenge, eh? Digues-m'ho, va! —Aniré amb compte
a la nit, ho vull net. Així que, cansada o no, a la pica a fregar	brials	, calces i botes. I si se't trenca un sol fil, per Sant Jordi em portes
la punta del nas. La Júlia portava, amb precaució, les faldilles i el	brial	un xic arromangats, per no arrossegar la terra, que al matí és humida i
plorava, entre singlots. Havia oblidat arromangar-se la faldilla i el	brial	es xopava a terra. La Glòria li amanyagava els cabells. —No plores, dona!
de roncar. —Que són més de les deu, reconsagrada! I t'has de llavar el	brial	i les calces! O és que ara viurem de nits, com els mussols? Quan es llevà
a la fi. No gosà, l'endemà, repetir la gesta de les botetes i del	brial	. Però aquesta volta es féu un "monyo" tan ben aguantat que no li'l
planxar. La Júlia escalfà la planxa. Les estovalles noves. Les puntes del	brial	. I poca cosa més. La mare desfeia midó en una tassa, amb l'ansa trencada,
pas jo, que això són coses de dones. La Júlia es mirava les puntetes del	brial	, que eixien per sota fins a fregar la catifa. La mare mirà el cap, tan
un migdia d'agost. La Júlia estava caravermella, mirant les puntes del	brial	. Quan aixecà el cap, els ulls li resplendien, però tenia els llavis
s'abillà i se n'anà a la fàbrica. Portava un vestit de color salmó, sense	brial	i només amb polisson, i el cos era una jaqueta de la mateixa tela amb les
menys que no gasten en reparacions", sospirà. La faldilla, bufada per un	brial	massa emmidonat, no la deixà travessar el llindar i hagué de posar-se de
caparró verd i lleuger anques de senyora. "Si li teixís un	brial	amb la fina teranyina per l'àpat episcopal
sexes: Les alfardes. Peça destinada a cobrir el tors femení. El	brial	o guardapeu. Vestit llarg fins als peus, el cos i les mànigues del
mànigues llarg fins als peus emprat per homes i dones. Es duia sobre el	brial	o la gonella. El curtapeu. Vestit llarg amb mànigues o sense,
Vestit femení de tall rodó i llarg fins als peus. El	brial	. Relegat a l'ús femení. Els calçons o «saragüells». Peça
les mateixes que al període renaixentista: L'atzarena. El	brial	. Aleshores molt bombat pels costats a causa del «guardainfantes».
on feien espardenyes, vora el pla de l'Espart. Els	brials	esgarraren a les nines de fang, antigues soledats m'arrapaven