Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A vegades, amb les dones, és qüestió de paciència, de polsar bé la	brida	o d'aferrar-les pel ronsal amb totes dues mans. /Gravat\ La més
els cavallers de la Bíblia de Roda i del Beatus de Torí, que munten a la	brida	, amb selles d'arçons alts i amb esperons senzills, no porten els cavalls
sus l'esquina és fort rique e fina", 822-824), sobre la	brida	, "pel cavayll afrenar" (863), que abans ha citat en
1462, 1490), possiblement eren selles de muntar a la	brida	, o sia amb estreps llargs. Quan Perere de So i de Castre (1490)
de la guisa" volia dir en castellà, precisament, sella de la	brida	. Altres vegades els cavallers exigeixen de muntar a la brida
sella de la brida. Altres vegades els cavallers exigeixen de muntar a la	brida	(1464, 1472, 1485, 1518). Les selles
que m'és natiu retorna'm; temo que aquest corser que no duu	brides	(talment Bellerofont per llocs més baixos) no em
al vespre. La mula estava a punt davant la porta; Zorbàs muntà i agafà la	brida	. La nostra vella sirena s'atansà tímidament i recolzà la mà grassoneta a
tingues seny... No m'oblidis, Zorbàs, tingues seny... Zorbàs sacsejà la	brida	, sense respondre. La mula va emprendre la marxa. —Bon viatge, Zorbàs!
hàbit enverdit i greixós, i les seves botes espellifades. Tirava per la	brida	les dues mules. Zorbàs li ensenyà el feix de bitllets. —A partir, pare
Amb una vestidura llarga, tota de seda i d'or, i molt alta la corona, i la	brida	a la mà. —I els veuré jo? —Mal seria que no els vegessis. —M'
Jo, de vós i de la mestressa, hi vindria a poar cada dia. El vell, la	brida	lligada a la mà, mentre la mula s'impacientava, refrenà mon entusiasme:
i la princesa caminaven mentrestant en silenci, ell menant per la	brida	el cavall, ella estirant la corda de l'ovella, trista companya de la seva
i així entraren pel portal de la ciutat, menant ell el cavall per la	brida	. La gran festa que els fou feta no hi ha mots que la puguin ponderar,
vostre ordre, fets d'un jou i una tralla i els set pecats capitals sense	brida	que els aturi. Quan sigui verament closa la missió provident que doneu
i mesura que fóra menester, i bon tros decantada a deixar anar amb la	brida	al coll la fantasia, lliure de vagar pels camins que li plaguin, siguin
la noya Rodés. —Però, filla! —va repetir sa mare, com si li estirés la	brida	. Aquí'ls parers van dividirse. Les unes la trobaven a mida; d'altres,
judicis. Però s'ha desfermat en ell una inclinació impetuosa que aquelles	brides	morals no poden dominar, i l'home ho destrueix tot i salta per damunt de
i negres com la nit, d'una trastornadora resplendor. I sense moure cap	brida	de la cara, estàtica, fascinada pel propi pensament, em va dir:" "—Tu l'
Sòc. —Així doncs, també, quan s'examinarà si s'ha de posar la	brida	a un cavall o no i quan cal posar-la-hi, es tracta del cavall i no
cavall o no i quan cal posar-la-hi, es tracta del cavall i no de la	brida	? Níc. —És cert. Sòc. —Així, doncs, en un mot, quan s'
Gelida els sortiren un parell de trabucaires. L'un agafà l'animal per la	brida	i l'altre encarà el trabuc a l'hereu, intimant-li que saltés del carro
partícep del seu ocult sofriment. I és per aquest motiu que no pren la	brida	d'argent de l'estruç; que treu un cigarret i fuma tot pensívol; que de
graciós pom de flors entre la roba i els cabells com una diadema, i les	brides	que es nuaven a un costat del coll; que fins a Barcelona, quan la veurien
color de rosa, tan ben cossada, i recollits els cabells sota el barret de	brides	, produí en tots els homes un efecte ben verament engrescador, en tanta
angle fermat a cada punta de canya; dels quatre angles de dalt surten les	brides	reunides en el cordill que se li amollarà quan s'aixequi en l'aire,
s'inclini un xic de cap endavant, i dels dos angles inferiors pengen les	brides	de la llarga cua nuada de flors, d'un pes que abasti al manteniment de
prou s'hauria llevat a consolar-la, però se li feia un nus a la gola i les	brides	d'un malèfic encís el retenien clavat a la butaca. La Lluïsa no era tan
ferit i cau de bocadents ensems amb el genet. Ja no vull ni parlar de la	brida	, dels esperons que el punxen, de l'estable on l'empresonen, dels fuets,
Passà un carro amb un cavall que treia fum. L'amo el portava per la	brida	, sota un gran paraigua, que els arcs voltaics irisaven, de les vores. El
de joguines i pensava: li compraré aquest cavallet blanc i negre amb la	brida	de xarol vermell, i aquestes fletxes amb una ploma verda i negra a
ruc donà mitja volta i es ficà per entre uns matissers. En Joan tivà la	brida	, vergassejà, però la bèstia no obeí. Ans el seu trotet es convertí en un
de bon matí un tràfec activíssim. Barataven pells contra esperons i	brides	, plomes de nyandú contra tabac i herba del Paraguai. De cop i volta, un
bot increïble i va partir, ràpid com una exhalació, sobre un cavall sense	brida	ni sella. Els dos catalans, instintivament s'havien posat drets i havien
un sol instant, un grup de genets. Sense vacil·lar, cuitaren a treure la	brida	de llurs rocins i amb totes les forces varen córrer cap un grup de
de l'acte que acomplien... Resoludament, Lau va deixar al Roig la	brida	del seu cavall i anà a l'encontre de l'indi. Tot i les tentines que feia
el seu cavall. El Roig l'imità, i els dos catalans s'allunyaren a tota	brida	d'aquell avorrible acampament, bo i fent giravoltar amb ardiment les
temples islàmics veieu sovint els cavalls, que un criat aguanta per la	brida	, mentre el senyor fa oració. Espectacle que es veu ja rarament en altres
i ens obliga a protegir-nos darrera les bèsties. Les agafem per la	brida	, els colpegem els flancs i ens posem a córrer com uns esperitats. Hem
a les primeres línies. I tot això a peu, portant les mules per la	brida	, i empenyent-les quan passen per camins batuts. Hi ha els equips
del futur que mai no arriba. Hom nota que la mà del poeta aguanta la	brida	del cavall. És un món de música desconeguda per a nosaltres, pròpia del
que cauen damunt lo llom dels cavalls rojos, lluents, bromejant les	brides	, les potes tenyides, olioses, caminant poquet a poquet; les grupes
senyora contempla bondadosament el pagès que guia l'euga agafada de la	brida	. Si troba un amic, li pica l'ullet volent dir: "Aquest ja no s'escapa!
fer. A mi hom me l'ha feta més grossa, m'ha subjectat més fortament les	brides	i no me'n podré escapar. perquè amb tot el respecte degut als vostres
la muntura, els genolls encastats als flancs de l'animal, les mans a les	brides	fermes i manyagues alhora, s'hauria dit que l'enèrgic tronc humà formés
cavall saltà endavant, mentre, immediatament, el comandant li recollia la	brida	; en sentir-se frenat, el cavall s'encabrità nedant amb les potes del
i barrals. Corro cap a l'om; però la Bellota no hi era. Un tros de	brida	que penjava ho deia tot: la bèstia, esfereïda pels primers trons, havia
ho deia tot: la bèstia, esfereïda pels primers trons, havia trencat la	brida	per escapar-se. En un moment havia quedat xop com si hagués caigut al
poble em daven per mort, ja que havien vist arribar l'egua sola i amb la	brida	rompuda. —¿I on és la Bellota? —Pos en su castillo, don
dia guarnia el ruc amb el bast i els ramals, i li posava la morralla, la	brida	i el bridó, el pitral i la rabasta. I tant el camí del bosc com el del

Pàgina 1 (de 8)

50 següents