Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual	brilla	l'esclat de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a
"È un vero gruzzolo", va aplaudir. Sobrances del ruixat	brillaven	per terra, i la dida i la siora se'n disputaven les engrunes.
de la seva ànima i es difonia per tota la seva persona; quelcom que	brillava	en la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les
fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del camp —	brillaven	ja les estrelles— i els contorns de les cases s'havien esborrat confosos
sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així	brilla	en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria
El front quedava llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, innocents,	brillaven	en el seu rostre amb reflexos de cel tranquil. Tanmateix, no era ja la
al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol	brillava	en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les terres,
A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia	brillar	al rostre dels seus. D'aquesta manera Mila del Santo es trobà convertida
no se sabia què de salvatge i ardent en la figura; en els ulls somniadors	brillava	una llum d'intel·ligència. Mila s'estava allí —no sabia per què havia
seu altar familiar. El violí descansava sobre el teclat, i a la xemeneia	brillava	un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per
Continuà amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia	brillar	com petites fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es
y tan bonita\... Maria Àgueda aixecà els ulls i veié els d'ell que	brillaven	ardents sota l'ombra de la visera, en el rostre de bronze d'una bellesa
amb la túnica de lli immaculat i les ales albes i els cabells d'or, que	brillaven	sota el reflex de la flama, l'àuria diadema sobre el front pur, amb
les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles	brillaven	en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada,
apareixia més espiritual i incorpori: els ulls, en el rostre blanc,	brillaven	amb un foc singular; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé
, més blanca, més bella que mai i mirant-lo. I ell no sabia si allò que	brillava	al seu rostre eren gotes de pluja o eren llàgrimes dels seus ulls. La
tan dolça i comprensiva. Però... era ell? Els ulls, al rostre blanc,	brillaven	sense foc, sense amor ni tendresa; els ulls d'ell eren per a Mila com
el cap i el mirà a través de les llàgrimes; un raig d'esperança semblà	brillar	en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin ímpetu de sentiment
fins al ventre entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls	brillaven	aleshores en l'obscuritat; les cares, il·luminades pel reflex dels llums,
sentia la seva respiració agitada. En front d'ells, al fons del passadís,	brillà	la llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la
sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt	brillaven	les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del seu
una mà li estrenyés la gorja. "Mila, estimada."... L'esperança torna a	brillar	al seu davant, com una claror fugitiva. "I si ella"... No! No!...
Cada dia la por —una por inconcreta— creixia en ell, i a la mirada li	brillava	ara una inquietud malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals,
el poble. A penes si la seva mirada podia distingir les llumenetes que	brillaven	allí a baix sota els seus peus, sota la feble claror de la lluna. Però,
i allò que era cementiri són avui magnífics sembrats sobre els quals	brilla	el sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que
en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que	brillava	al sol. Als cims, el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels
davant del Matagalls. Quina llum més alegre! Les fulles de les alzines	brillen	més que abans. Les pedres, a la muntanya, tenen un color d'or vell,
una destrossa tal que s'acabarà la guerra... Fa sol i vent. La neu	brilla	al Matagalls, alegre. Cap al tard el Pirineu és d'un blanc blavós,
aclaparadora. Núvols blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu	brilla	entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa!
joia del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es desperta, salta, canta,	brilla	. Cap al tard he anat a llegir els Vergers de Rilke als
vestit bru. A moments, m'ha semblat que era un cadell. Al poble	brillava	un safareig, una teulada. Algú cremava herba en un camp. Veus d'infant,
camí del Pujolar. Núvols d'aspror al Pirineu, però, en algun punt, la neu	brilla	, assolellada. El blat verdeja molt. Els pinsans volen amb dificultat
nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de terra llaurada,	brillava	, ací i allà, una pinzellada viva d'aigua. 10 abril. Ahir
roja són vorejats del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa	brillar	els recs, que enlluernen —bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a
vist un cucut que cantava ran d'un dels roures que hi ha vora el quintà —	brillaven	al sol les lleus esgarrifances del sègol. A mitja tarda he anat a llegir
Ter. La perera ja no és gens blanca. A les branques de l'àlber i del teix	brillen	les gotes de pluja. 4 maig. Ahir vespre la nostra
n'hem collit bastant més d'un quilo). L'àlber, argent assolellat,	brilla	a la finestra. 22 juny. Arribo a Barcelona al matí. Un
i límpida. Vora mateix, una cascada de molsa, d'uns deu metres d'alçada,	brillava	amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar
net, fred, amb tramuntana. Al Pirineu hi ha núvols arrufats: hi neva.	Brillen	les fulles i l'herba, i passen uns núvols blancs, dinàmics, en el cel
al Pujolar amb l'Albert. Les fulles dels esbarzers i de les falgueres	brillen	al sol, molles de pluja. Les aloses canten pels camps. Hi ha una alegria
una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma	brillava	davant la finestra: s'ha esvaït el món dels arbres, dels ocells i dels
grisos, del sol i del cel blau. A la Riera l'aigua brogeix, abundosa,	brilla	vora els prats molls, sota els verns i els pollancres. Hi ha nous al
Plou gairebé tota la tarda, però anem un instant als Sis Avets. L'aigua	brilla	als camps inundats i tremola a les agulles dels cedres. 4
vi. La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua	brillava	entre els pollancres, que ja groguegen bastant. Aigua als camins,
novembre. Ha fet una gran glaçada. Les fulles i les herbes	brillen	("ònix i àgata", com diu un poema viladrauenc d'en Joan
molt enlaire, amb gran soroll. Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem	brillar	al sol, com astres de plata, i es perden entre les lleus onades dels
molt fort, però un cel clar. Anem a buscar una mica de llenya. El sol fa	brillar	els castanyers nus. Després seiem una estona en un recer que hi ha davant
fred, desagradable, i hi ha grans núvols al Montseny; però, a mig matí,	brilla	el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un
amb unció, pronunciant lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li	brillaven	vora el cabell blanc. A la nit hi ha hagut alarma altra vegada. Hem
en aquest recer voltat de neu. 5 gener. El sol alegre fa	brillar	la neu. Quina pau blanca i freda! En la tofa pura dels camps veieu

Pàgina 1 (de 58)

50 següents