Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
brillar M 9 oc.
brillar V 2512 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brillar Freqüència total:  2521 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual brilla l'esclat de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a
"È un vero gruzzolo", va aplaudir. Sobrances del ruixat brillaven per terra, i la dida i la siora se'n disputaven les engrunes.
de la seva ànima i es difonia per tota la seva persona; quelcom que brillava en la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les
fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases s'havien esborrat confosos
sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria
El front quedava llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de cel tranquil. Tanmateix, no era ja la
al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les terres,
A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia brillar al rostre dels seus. D'aquesta manera Mila del Santo es trobà convertida
no se sabia què de salvatge i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una llum d'intel·ligència. Mila s'estava allí —no sabia per què havia
seu altar familiar. El violí descansava sobre el teclat, i a la xemeneia brillava un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per
Continuà amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com petites fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es
y tan bonita\... Maria Àgueda aixecà els ulls i veié els d'ell que brillaven ardents sota l'ombra de la visera, en el rostre de bronze d'una bellesa
amb la túnica de lli immaculat i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota el reflex de la flama, l'àuria diadema sobre el front pur, amb
les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada,
apareixia més espiritual i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé
, més blanca, més bella que mai i mirant-lo. I ell no sabia si allò que brillava al seu rostre eren gotes de pluja o eren llàgrimes dels seus ulls. La
tan dolça i comprensiva. Però... era ell? Els ulls, al rostre blanc, brillaven sense foc, sense amor ni tendresa; els ulls d'ell eren per a Mila com
el cap i el mirà a través de les llàgrimes; un raig d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin ímpetu de sentiment
fins al ventre entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les cares, il·luminades pel reflex dels llums,
sentia la seva respiració agitada. En front d'ells, al fons del passadís, brillà la llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la
sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del seu
una mà li estrenyés la gorja. "Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com una claror fugitiva. "I si ella"... No! No!...
Cada dia la por —una por inconcreta— creixia en ell, i a la mirada li brillava ara una inquietud malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals,
el poble. A penes si la seva mirada podia distingir les llumenetes que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble claror de la lluna. Però,
i allò que era cementiri són avui magnífics sembrats sobre els quals brilla el sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que
en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol. Als cims, el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels
davant del Matagalls. Quina llum més alegre! Les fulles de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la muntanya, tenen un color d'or vell,
una destrossa tal que s'acabarà la guerra... Fa sol i vent. La neu brilla al Matagalls, alegre. Cap al tard el Pirineu és d'un blanc blavós,
aclaparadora. Núvols blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa!
joia del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es desperta, salta, canta, brilla. Cap al tard he anat a llegir els /Vergers\ de Rilke als Sis
vestit bru. A moments, m'ha semblat que era un cadell. Al poble brillava un safareig, una teulada. Algú cremava herba en un camp. Veus d'infant,
camí del Pujolar. Núvols d'aspror al Pirineu, però, en algun punt, la neu brilla, assolellada. El blat verdeja molt. Els pinsans volen amb dificultat
nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada viva d'aigua. 10 abril. Ahir
roja són vorejats del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa brillar els recs, que enlluernen —bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a
vist un cucut que cantava ran d'un dels roures que hi ha vora el quintà —brillaven al sol les lleus esgarrifances del sègol. A mitja tarda he anat a llegir
Ter. La perera ja no és gens blanca. A les branques de l'àlber i del teix brillen les gotes de pluja. 4 maig. Ahir vespre la nostra
n'hem collit bastant més d'un quilo). L'àlber, argent assolellat, brilla a la finestra. 22 juny. Arribo a Barcelona al matí. Un
i límpida. Vora mateix, una cascada de molsa, d'uns deu metres d'alçada, brillava amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar
net, fred, amb tramuntana. Al Pirineu hi ha núvols arrufats: hi neva. Brillen les fulles i l'herba, i passen uns núvols blancs, dinàmics, en el cel
al Pujolar amb l'Albert. Les fulles dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de pluja. Les aloses canten pels camps. Hi ha una alegria
una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava davant la finestra: s'ha esvaït el món dels arbres, dels ocells i dels
grisos, del sol i del cel blau. A la Riera l'aigua brogeix, abundosa, brilla vora els prats molls, sota els verns i els pollancres. Hi ha nous al
Plou gairebé tota la tarda, però anem un instant als Sis Avets. L'aigua brilla als camps inundats i tremola a les agulles dels cedres. 4
vi. La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja groguegen bastant. Aigua als camins,
novembre. Ha fet una gran glaçada. Les fulles i les herbes brillen ("ònix i àgata", com diu un poema viladrauenc d'en Joan
molt enlaire, amb gran soroll. Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de plata, i es perden entre les lleus onades dels
molt fort, però un cel clar. Anem a buscar una mica de llenya. El sol fa brillar els castanyers nus. Després seiem una estona en un recer que hi ha davant
fred, desagradable, i hi ha grans núvols al Montseny; però, a mig matí, brilla el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un
amb unció, pronunciant lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li brillaven vora el cabell blanc. A la nit hi ha hagut alarma altra vegada. Hem
en aquest recer voltat de neu. 5 gener. El sol alegre fa brillar la neu. Quina pau blanca i freda! En la tofa pura dels camps veieu

  Pàgina 1 (de 51) 50 següents »