×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb brogent |
Freqüència total: 21 |
CTILC1 |
| és verament l'aire; no hi ha res que els vents en lluita i les tempestes | brogents | posi sota el seu domini i els freni amb cadenes o presons. | | a U; àcid, per a ponent; maresos, per als cap-al-tard; | brogent | , per a arbre; cativa, per a llar; defesos, per a murs i tot | | l'alba cosa a les mans em lluïa. No l'estimo per lenta i | brogent | , ans per forta, per bella i activa. Tota jo maldaré | | adéus o bé en retorns. Les aigües aturades llisquen | brogents | . És l'hora dels fugitius. El temps que s'atura Et | | al fons. Y no lo que li havia estat dit, mes encara vegé. Les aigües | brugentes | al cel tocaven, les onades del gorch com la maró d' inflades, la | | "Ton homicidi, ¡oh Guifre! jo 'l vejí!" De les Esqueras la | brugent | cascada, entre 'l vert cabellera destrenada que irisa | | s' hi lliga la dels núvols, damunt sa rossa testa | brugenta | , xafadora, y en terbolí esclatant. Lo pi, que flamareja del hèroe als | | Pluges i rous i sediments lacustres?) Oh dia exclòs, oh recs | brogents | ! Palmira: Hem de cedir tots dos al plor de la | | —quan les hores ancoren Als ports mentals— | brogent | i voltat d'eines Mesurant els avencs estel·lars i llur fronda. | | l'asfalt, sota l'ala Del qui venç temps i so, i en els metalls | brugents | Que solquen d'altres cels—: No mor qui mor. | | L'arbre a mig coll que branca en flamejar l'Instant. Só el gorg | brugent | al pont dels hemisferis —Pleniluni invocat als freus de | | un llac Vast i pregon en la vall senillosa I ocells | brugents | . I el senyal atziac A les parets, marcat amb mà febrosa. El | | siulant i una monumental massa marronenca i lluent, | brogent | , se'm precipità al damunt. —Els fets semblen incontrovertibles —em | | contemplant fascinada el carrer, i a mesura que el ruixat espessia | brogent | la dona somreia, transfigurada. —És com si esperés un altre Diluvi | | era un noiet, i parlo d'una nau superba que travessava pausada, segura i | brogent | el gran Atlàntic i anava a parar als ports exòtics de les Amèriques. | | nosaltres, cigne, abraçats a la barana com nens davant l'aigua | brogent | ? ¿Serà una cascada sense ningú, eterna, sola, buida; | | coixins de tacte dòcil i cordes de llaüt de les ones | brogents | . Sembla que es veuen rostres de gegant treballats per aràcnids | | eren belles, p'rò el càntir del teu cor, ple del vi | brogent | i negre, que m'embriagava, em va condemnar al teu jaç d'espines | | té un foll teler? El riu, ombriu, | brogent | , fa acuit al bruit del vent. | | desig, que vols cantar...» I vet aquí de cop tota la meva propia pàgina | brogent | , Com aquest gran arbre de màgia en la seva mesquinesa d'hivern: envanit | | amb l'esquitx de llum de sortir? ¿Qui no ha observat com va abrinant-se, | brogent | i ramosa i viva en el do, la llarga tija de l'aigua? Perquè és, en |
|
