×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb brogir |
Freqüència total: 46 |
CTILC1 |
prendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent | brogia | tan fort entre les alzines que semblava un mar enfurit. Quan parlàvem | de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina. L'aigua | brogeix | pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; | En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant Marçal, | brogia | un rierol entre les pedres i m'he refrescat la cara amb l'aigua glaçada i | Tot el dia ha fet un vent fred i un sol esblanqueït, gairebé hivernal. | Brogir | d'arbres, cel pur. 14 setembre. Vaig a Barcelona. Malgrat | fins a les cinc de la tarda ha plogut intensament; a mitja tarda el vent | brogia | més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de | dels grans núvols grisos, del sol i del cel blau. A la Riera l'aigua | brogeix | , abundosa, brilla vora els prats molls, sota els verns i els pollancres. | i profunda, però en aquell moment venia un cotxet vermell i el seu motor | brogia | bastant: he pensat que calia atribuir-li la vaga detonació. Ben aviat, | color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. Com | brogia | la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja groguegen | s'alçava un roure amarat de sol, erecte en la seva pompa d'aram. Com | brogia | la Riera! Grans crineres d'escuma s'agitaven entre l'aigua verda, sota | No goso ni badallar per por que se'm ficaran a la boca i començaran a | brogir | al fons de la meva gargamella. [(Electra es deixa veure un moment i es | vacil·laven d'ací i d'allí sobre'ls murs, com preses d'un accés, i | brogíen | fatigosament a l'entorn dels ornaments del llit. Però les meves penes | Ací i allà mormols, que creixien i minvaven alternativament com el | brogir | de la maror: confabulacions, tempestes, que s'estarien formant. Ara, | sorgint d'entre la bosquina revolta, esperitats del vent, branquejaven, | brogien | , verbejaven, reflectint el desvari de l'encervellat pagès. I ell els | el fullatge. Carreteres blanques corren cap a l'horitzó, i les cantines | brogeixen | de rumors de pau, com a ruscs d'abelles. M'alço. Estic molt assossegat. | de resposta, vaig veure figures i un raig de llum irrompent a la porta, | brogiren | veus i aldarull, i vaig adonar-me que Orlick brollava d'una batussa | Em parlàveu de l'hora onzena, no és veritat? Se sentien l'excitat | brogir | dels avions, l'espectec de les bombes. —M'escolteu, Vila? Us anava a dir | gosat pendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent | brogia | tan fort entre les alzines, que semblava un mar enfurit. Quan parlàvem | de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina; l'aigua | brogeix | pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; | En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant Marçal, | brogia | un rierol entre les pedres i m'he refrescat la cara amb l'aigua glaçada i | Tot el dia ha fet vent fred i un sol esblanqueït, gairebé hivernal. | Brogir | d'arbres, cel pur. 6 Octubre Quan obro la finestra hi ha boira: | color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. ¡Com | brogia | la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja groguegen | d'encantament, però en aquella hora tot el corrent magnífic de la vida | brogía | abandonant la seva fondària, escumejant, saltant enfora de son jaç | dol, pietat, sotsobres i delit. Que cal la vida, enc que | brogeixi | i plori! També Ella fou un nou casal d'ivori, mes la | m'esperaven: he perdonat el dia. IV L'aigua | brogia | ; reia la primavera, blanca com ella, i | —Volem el pa que hem pastat amb la nostra sang! —deixà anar un exaltat. | Brogia | de nou la multitud i refluïa com una maregassa. Ximet va continuar la | I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria | brugia | fort a l'entorn del gaó de la nau lliscadissa; la qual corria | resistí la pica, i el bronze passà a l'altra banda. I en caure | brogí | , i les armes li retrunyiren a sobre. I Ulisses i el fill lluït | nit d'aniversari, totes les Valquíries del vent han tornat a | brogir | pels clivells de la meva porta: Vae soli! | Tèbia o ardent i tota avalotada del guèiser interior que | brogeix | periòdicament i s'alleuja dins la profunditat del teu ser... | peu qu'anavan arribant. Lo soroll, las conversas, la música, comensavan á | brugir | dins l'atmòsfera d'aquell espay extensíssim y descobert. Era ja'l | Salmejant tot lo dia, la nit plorant. Un vespre, fort | brugian | los vents y 'ls llamps. Pareixia que 'l segle volgués finar. | son dolç la dels ulls lluents, Atenea. I els pretendents van posar-se a | brogir | dins la sala ombradissa, tots alhora fent vots per tenir-la al | I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria | brogia | fort a l'entorn del gaó de la nau que lliscava; la qual corria | i la deessa exoí la preguera. I els pretendents van posar-se a | brogir | dins la sala ombradissa, i tal anava dient un d'aquells minyons | que el cantor divinal acabava, els pretendents van posar-se a | brogir | dins la sala; i Atena, dreta llavors al costat del Laertíada | va caure a la pols de sobines. I els pretendents van posar-se a | brogir | dins la sala ombradissa; i tal anava dient un d'aquells minyons | de sa infantesa falaguer bressol. Y quan de nits la tempestat | brugía | , dant far als pobres náufrechs, encenía la trèmola | me'n vas de nou al cau on les deus es precipiten fent | brogir | tot l'espadat, enardint la neossina... Sort en tinc | agònic, s'enfonsa, i torna el vent inclement a | brogir | amb sa veu de bronze. Els núvols Diu la nena al seu amic | emmenis. Finalment per les mars i les serres, pels rius que | brogeixen | , per les cases frondals dels ocells i pels camps que verdegen, | t'arrenca de la quotidianitat i de tu mateix, la que la Lot havia sentit | brogir | al fons de les entranyes sense poder trobar la manera de viure-la. La | i que no ha de menester plata de paper per fer | brogir | la seva aigua. El paisatge sense figures: la mà que | el pas del temps se m'alentís, que aquell ritme desbocat que sentia | brogir | dintre meu, aquell terrabastall que cada vegada s'assemblava més al del | rumbs divergents, arrenca el so en què tot es vessa i s'escola i, tot | brogint | , s'argenta de lletres que busquen el seu pendent. Així és com, | li va girar els papers sobre les cuixes. Es va treure els taps: el mar | brogia | . L'escalfor de la camisa de platja sobre la pell va contrastar amb les | adés. «Alguna cosa —vaig dir— als batents que els fa | brogir | ... Vejam, doncs, què hi ha allí, aquest misteri què |
|