DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
brogir M 4 oc.
brogir V 42 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb brogir Freqüència total:  46 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

prendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent brogia tan fort entre les alzines que semblava un mar enfurit. Quan parlàvem
de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina. L'aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla;
En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant Marçal, brogia un rierol entre les pedres i m'he refrescat la cara amb l'aigua glaçada i
Tot el dia ha fet un vent fred i un sol esblanqueït, gairebé hivernal. Brogir d'arbres, cel pur. 14 setembre. Vaig a Barcelona. Malgrat
fins a les cinc de la tarda ha plogut intensament; a mitja tarda el vent brogia més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de
dels grans núvols grisos, del sol i del cel blau. A la Riera l'aigua brogeix, abundosa, brilla vora els prats molls, sota els verns i els pollancres.
i profunda, però en aquell moment venia un cotxet vermell i el seu motor brogia bastant: he pensat que calia atribuir-li la vaga detonació. Ben aviat,
color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja groguegen
s'alçava un roure amarat de sol, erecte en la seva pompa d'aram. Com brogia la Riera! Grans crineres d'escuma s'agitaven entre l'aigua verda, sota
No goso ni badallar per por que se'm ficaran a la boca i començaran a brogir al fons de la meva gargamella. [(Electra es deixa veure un moment i es
vacil·laven d'ací i d'allí sobre'ls murs, com preses d'un accés, i brogíen fatigosament a l'entorn dels ornaments del llit. Però les meves penes
Ací i allà mormols, que creixien i minvaven alternativament com el brogir de la maror: confabulacions, tempestes, que s'estarien formant. Ara,
sorgint d'entre la bosquina revolta, esperitats del vent, branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el desvari de l'encervellat pagès. I ell els
el fullatge. Carreteres blanques corren cap a l'horitzó, i les cantines brogeixen de rumors de pau, com a ruscs d'abelles. M'alço. Estic molt assossegat.
de resposta, vaig veure figures i un raig de llum irrompent a la porta, brogiren veus i aldarull, i vaig adonar-me que Orlick brollava d'una batussa
Em parlàveu de l'hora onzena, no és veritat? Se sentien l'excitat brogir dels avions, l'espectec de les bombes. —M'escolteu, Vila? Us anava a dir
gosat pendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent brogia tan fort entre les alzines, que semblava un mar enfurit. Quan parlàvem
de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina; l'aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla;
En un dels tombs del camí, poc abans d'arribar a la vall de Sant Marçal, brogia un rierol entre les pedres i m'he refrescat la cara amb l'aigua glaçada i
Tot el dia ha fet vent fred i un sol esblanqueït, gairebé hivernal. Brogir d'arbres, cel pur. 6 Octubre Quan obro la finestra hi ha boira:
color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. ¡Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja groguegen
d'encantament, però en aquella hora tot el corrent magnífic de la vida brogía abandonant la seva fondària, escumejant, saltant enfora de son jaç
dol, pietat, sotsobres i delit. Que cal la vida, enc que brogeixi i plori! També Ella fou un nou casal d'ivori, mes la
m'esperaven: he perdonat el dia. IV L'aigua brogia; reia la primavera, blanca com ella, i
—Volem el pa que hem pastat amb la nostra sang! —deixà anar un exaltat. Brogia de nou la multitud i refluïa com una maregassa. Ximet va continuar la
I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria brugia fort a l'entorn del gaó de la nau lliscadissa; la qual corria
resistí la pica, i el bronze passà a l'altra banda. I en caure brogí, i les armes li retrunyiren a sobre. I Ulisses i el fill lluït
nit d'aniversari, totes les Valquíries del vent han tornat a brogir pels clivells de la meva porta: Vae soli!
Tèbia o ardent i tota avalotada del guèiser interior que brogeix periòdicament i s'alleuja dins la profunditat del teu ser...
peu qu'anavan arribant. Lo soroll, las conversas, la música, comensavan á brugir dins l'atmòsfera d'aquell espay extensíssim y descobert. Era ja'l
Salmejant tot lo dia, la nit plorant. Un vespre, fort brugian los vents y 'ls llamps. Pareixia que 'l segle volgués finar.
son dolç la dels ulls lluents, Atenea. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa, tots alhora fent vots per tenir-la al
I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria brogia fort a l'entorn del gaó de la nau que lliscava; la qual corria
i la deessa exoí la preguera. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa, i tal anava dient un d'aquells minyons
que el cantor divinal acabava, els pretendents van posar-se a brogir dins la sala; i Atena, dreta llavors al costat del Laertíada
va caure a la pols de sobines. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa; i tal anava dient un d'aquells minyons
de sa infantesa falaguer bressol. Y quan de nits la tempestat brugía, dant far als pobres náufrechs, encenía la trèmola
me'n vas de nou al cau on les deus es precipiten fent brogir tot l'espadat, enardint la neossina... Sort en tinc
agònic, s'enfonsa, i torna el vent inclement a brogir amb sa veu de bronze. Els núvols Diu la nena al seu amic
emmenis. Finalment per les mars i les serres, pels rius que brogeixen, per les cases frondals dels ocells i pels camps que verdegen,
t'arrenca de la quotidianitat i de tu mateix, la que la Lot havia sentit brogir al fons de les entranyes sense poder trobar la manera de viure-la. La
i que no ha de menester plata de paper per fer brogir la seva aigua. El paisatge sense figures: la mà que
el pas del temps se m'alentís, que aquell ritme desbocat que sentia brogir dintre meu, aquell terrabastall que cada vegada s'assemblava més al del
rumbs divergents, arrenca el so en què tot es vessa i s'escola i, tot brogint, s'argenta de lletres que busquen el seu pendent. Així és com,
li va girar els papers sobre les cuixes. Es va treure els taps: el mar brogia. L'escalfor de la camisa de platja sobre la pell va contrastar amb les
adés. «Alguna cosa —vaig dir— als batents que els fa brogir... Vejam, doncs, què hi ha allí, aquest misteri què